Miguel Fernández Quartet al Jamboree

Després d'una bona estona, i ja reposat a casa....m'adono què no haver pogut veure i escoltar el segon concert al centre cívic Urgell tampoc ha estat cap mala sort....De fet, ara guardo a la memòria els magnífics moments que m'han fet viure quatre "mostrus", que diu el Joan Díaz....uns "mostrus" liderats pel Miguel Fernández...amb el gran, gran pianista Marco Mezquida, Masa Kamaguchi al contrabaix i el super David Xirgu a la bateria, aquesta nit a les 20h i al Jamboree Jazz Club. Una formació que ha tocat tot un seguit de temes del Miguel, i que ens ha deixat "bocabadats" a tota la penya.....Els temes del líder traspuen modernitat a dojo, sensibilitat, i sobretot musicalitat. No és una música fàcil, no, requereix concentració i atenció també per qui l'escolta...si fa ho no fa com els mateixos músics quan la interpreten. Atenció i admiració es barregen fàcilment escoltant com cadascun dels músics "va a la seva bola" tot i seguir el patró marcat pel "patró"...he. Solos d'una qualitat indiscutible del Miguel al tenor i soprano, balades, melodies i ritmes canviants s'han alternat durant una hora i minuts....Llibertat en majúscules és la que hem vist en les interpretacions del trio piano-contrabaix-bateria, que quan es queden sols tots tres, és el pianista qui es converteix en director....i avui, hem pogut veure com aquest, Marco, volava i volava amb màxima llibertat, tocat per la gràcia d'algun pianista o de tots els que ell ha d'haver escoltat...Es fa difícil expressar les emocions viscudes....de vegades, i aquest és el cas...el més fàcil seria dir-li a algú que ho va veure com tu....."vas veure què feia el Marco?"... Free del què es fa ara mateix....brutal. Masa, a la vegada ha estat impressionant, com en ell és habitual, amb la cantarella dels seus solos i el seu moviment de control sobre la "berra"....David, sempre amb la seva particular "finor"...acaronant moltes vegades però avui també volant seguint plegats la imaginació desbordant de la formació a tres. Fins i tot he pogut veure com el Miguel i el David es miraven i reien, volent dir  "..noi, com està aquest xicot...deixem-lo, deixem-lo". Bé, la clau de tot però ha estat el projecte presentat pel Miguel, els seus temes amb els quals tots han brillat, i la llibertat que ell mateix els hi ha donat...Un quartet de "mostrus", Joan. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.