Cloenda del ViJazz Penedès amb Chick Corea Sextet

A veure....ahir, en un dissabte força calorós i a Vilafranca del Penedès, vam ser-hi a la cloenda del Vijazz Penedès.....conjuntament amb una gran munió de gent....amb la plaça de Jaume I ben plena, la qual cosa va fer que hagués de veure-ho i escoltar-ho des de la barana, quasi a línia d'escenari, i encarat amb el Chick Corea quan tocava els teclats...veien com tocaven el Tim Garland i Charles Altura, i sense veure el Christian McBride (culpable del retard), Marcus Gilmore ni Luisito Quintero...

Tot i aquest handicap, vaig anar entrant en matèria, haig de dir que sense gaire esforç....i també sense posar-hi cap impediment.....

Els músics, i què van tocar...
Chick Corea - piano i teclats
Christian McBride – contrabaix
Tim Garland - saxo
Marcus Gilmore – bateria
Charles Altura - guitarra
Luisito Quintero - percussió

Converses que hem tingut aquest matí amb l'amic i gran fotògraf Roberto Domínguez (Fotografiando el Jazz) sobre si va sorprendre o no....són per aquí....
Jo ja he dit que no hi vaig posar cap impediment perquè hem pogués agradar...i em va agradar, i força. Que la música que fa Mr Chick Corea (més de 70 anys, ja) és més o menys previsible? Sí, ho és, més o menys. Ara bé, va estar magníficament interpretada, amb una aclaparadora professionalitat (ai, aquests americans) i millor tècnica interpretativa. Em vaig deixar portar....per la potència de la màquina rítmica de baix-bateria-percussió, brutals, amb una constant rítmica que feia tremolar l'escenari...i per sobre de tot això, melodies de piano, saxos i guitarra dels diversos temes que van tocar...Ai, ai, que després de tants anys de tenir-lo a casa per veí, (a les estanteries i en format vinil) reconec cometre el pecat de no escoltar-me'l massa, però sí què, i com a disculpa, el vaig escoltar tant i tant que tot el que va sonar em sonava i força, tot i desconeixen els títols de quasi tots els temes...excepte és clar, l'Spain del bis.

Entremig de ritmes i melodies hi van aparèixer interpretacions individuals, solos, d'altíssim nivell.....per descomptat que escoltar en directe el músic que va ser uns dels capdavanters en això dels teclats electrònics, (món del Jazz) allà pels 70s, és tota una satisfacció i més encara poder-lo escoltar assegut davant d'un Gran Piano....i així va ser, majestuositat interpretativa per part del líder. Comunicació constant i gestual amb la resta de músics; un "bon rotllo", aparent dalt l'escenari, però segur que també real fora d'aquest, fent que alguns dels músics presentessin alguns del temes i també a ells mateixos, etc, etc....
Pel que fa als solos de la resta de músics, dir-vos que van ser aclaparadors els del magnífic i jove Charles Altura a les guitarres, elèctrica i espanyola, ambdues però tocades amb pua...jo crec que en els propers anys en sentirem a parlar i força d'aquest jove i gran músic. A les diverses canyes vam tenir al Tim Garland que es va lluir amb els saxos, tenor i soprano, flauta travessera i clarinet baix...Un tros de "canyero" el Tim, tocant els diferents instruments amb la mateixa facilitat sonora...per a mi, impressionant....Però és que cadascun dels components de la secció rítmica va fer també els seus solos, (ara no recordo si també el bateria....)...incidint en els que van fer el Christian McBride i el Luisito Quintero. Aquest darrer el va fer "tète a tète" amb el mateix Chick....un solo que va resultar magnífic amb una gran varietat d'elements "percussors" utilitzats, i on el Luisito ens va mostrar la seva gran imaginació. Un Chick que ens va fer cantar trossets del seu Spain, i que es va mostrar amable, molt amable, simpàtic i comunicatiu amb un públic totalment entregat vers ell i els seus companys...Un home amable i músic ens va fer gaudir amb el seu projecte, un projecte que dura ja algunes dècades, i més i més....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.