2n dia del ViJazz a Vilafranca del Penedès.

Bon di a/u menge...Va, quatre ratlles de la moguda d'ahir al Festival Vijazz Penedès.
A les 20h ja érem a Vilafranca amb l'ànim preparat per gaudir d'unes quantes hores de música, de Jazz, del què fos. I ben bé que va ser així, música diversa....

Medeski, Martin i Wood  by ViJazz Penedès

El trio inicial de John Medeski – piano i teclats; Billy Martin - bateria, percussions i Chris Wood - baixos diversos van començar amb "canya" rítmica.....De fet la gràcia d'aquest trio rau en la constant variació de ritmes, fins i tot en el mateix tema, i també en la variació en la utilització dels instruments. Així vam poder veure el Chris Wood començant amb el baix elèctric i en el mateix tema, o continuació ininterrompuda del primer, passar-se al contrabaix. De la mateixa manera, Billy Martin va lluir-se canviant de ritmes en mig del tema i agafant la pandereta en d'altres. John Medeski portava una bateria d'instruments de tecles, orgue Hammond, diversos teclats, melòdica (en un tema), i darrera seu, el magnífic gran piano de cua que sí va posar la organització. Versàtil, acústic i brillant, esbojarrat amb els teclats i sempre molt i molt imaginatiu. Jo diria que aquesta és l'altra clau mestre, la imaginació constant dalt l'escenari. M'agradaria poder dir quins temes van tocar però per més que ho intento no puc. Després d'escoltar tres concerts, els dos darrers m'han omplert la memòria...El resum és però molt positiu....van saber engrescar-nos amb ritme i també ho van saber fer amb melodia. Les improvisacions no van aturar-se i hi havia moments en els quals semblava que ho feien tots tres a la vegada...Satisfacció general i tot i no ser el què a mi m'agrada més, satisfacció també personal. Abans de començar ja ens vam trobar amb la parella més incansable del Jazz, la Jos Bascón i el Deme Gómez, ambdós carregats amb una pila d'exemplars de "La Ruta del Jazz".

Després del primer, vam anar a fer un entrepà al "Ibérico" amb el Carlos Sampietro Pardina, un "gran coronas" de Torres i cap a la plaça...Vam arribar amb els llums apagats, tothom al seu lloc i ja quasi començant...ens hi vam encabir i ja, el segon.

John Pizzarelli Quartet  by ViJazz Penedès

 John Pizzarelli Quartet, amb John Pizzarelli – guitarra i veu; Martin Pizzarelli – contrabaix; Larry Fuller – piano i Anthony Tedesco - bateria.
No sé si vam girar 180º o quants més o menys, però sí que vam fer un gir significatiu...Una formació a l'antiga, ben vestits i amb corbata, acostumats a tocar en locals emblemàtics i seriosos (me'ls puc imaginar perfectament tocant en algun hotel-casino de Las Vegas, p.e.) els quals ens van fer passejar per diversos mons sonors.....Beatles (Can't buy me love, etc), George Harrison (Here comes the sun), estàndards diversos (All of me, etc), i al final el tema "I feel Fine" de Beatles però amb una "intro" de Wes Montgomery (4 on 6) seguida del "In memory of Elisabeth Reeds" dels estimats Allman Brothers per després continuar amb el tema...quin tema però?. De la seriositat inicial i contundència professional, tot mil·limetrat....fins i tot els magnífics solos que feia el John improvisant fent "scat" i acompanyant-se amb la guitarra d'entrada et tombaven però després veies clar que era com si estiguessin escrits. Jo diria que no hi va haver massa espai per a la improvisació pura i dura, tot i ser el resultat final totalment convincent. Vam veure, escoltar, a un bon cantant i a un millor guitarrista. Ràpid en el punteig i també amb els d'acords, improvisant, mostrant-nos la seva cara amable, que la te, a mida que passava l'estona. Impressionant la seva professionalitat, tècnica i control de l'escenari. Una persona, el John, molt ben educada. La resta de companys van estar a l'alçada?...jo en destacaria el guitarrista i pianista i en segon terme contrabaix i bateria. Aquest darrer va fer un solo al final que tampoc és que fos una meravella. Estem acostumats a deixar-nos enlluernar pel que ve de fora, i sovint, no veiem el què tenim dintre...Actualment, a casa nostra, hi ha una llarga llista de músics que res tenen a envejar a algunes formacions que venen de fora....Bé, doncs el Larry Fuller al piano va brillar de manera particular, en els seus magnífics solos, i també acompanyant al John. És evident que la secció rítmica, piano-contrabaix-bateria va ser magnífica, i que el Martin Pizzarelli va fer anar la "berra" amb solvència i contundència, fent també uns bons solos al contrabaix, però tampoc és que fos un Ron Carter.....

Rhythm Complicity  by ViJazz Penedès

 Encara ens faltava passejar-nos per la Rambla per fer el darrer tast de cava per després anar a veure la formació dirigida per l'amic Roger Blàvia, els Rhythm Complicity, amb Roger a la bateria i percussió; Raynald Colom, trompeta; "Dudu" Penz, baix elèctric de 6 cordes i Jordi Bonell Daya, guitarra. Vam arribar amb el primer tema acabat i en mig del segon, i ens vam anar fincant en situació...D'entrada, ens va sobtar la seriositat amb la qual el públic assistent s'estava escoltant, amb cara d'admiració, la música que sonava. Seriositat amorosa, diria jo, de poder gaudir de la música que els "nostres" músics ens oferien....Un projecte del Roger que per diversos motius encara no havia pogut veure en directe....Per fi, el Roger tocant una bateria completa, una súper bateria diria jo, amb diversos elements percussius...i de quina manera sonava aquella bateria, de quina manera la va fer sonar....impressionant, "clavat", una combinació de plats, timbales, bombo, caixa, etc, etc..manipulats per un vertader mestre...en cada tema, quasi un permanent solo a banda de continuar acompanyant a la "perfecció"...jo pensava....aquest sí que és un "collons" de bon bateria....Projecte seu, amb temes d'ell , del Dudu, d'en Jordi, i potser algun d'en Raynald...projecte comú, finalment. Dudu va fer solos cantats a la vegada que tocats amb el baix, més o menys improvisats, no ho sé, però sí molt ben executats. Una secció rítmica de dos, baix-bateria impressionant, contundent. Raynald ens va deixar impressionats, com sempre fa, amb el seu magnífic so, amb els seus inversemblants solos, estirant el registre agut però també obtenint un so profund, ampli, en el registre més greu. Jordi Bonell, assegut i tocant la guitarra, de tant en tant mirant la partitura i més sovint encarant-se amb en Roger, concentrat i fent-nos gaudir dels seus particulars solos...i més i més diria...

Un Festival, el ViJazz, magnífic per la idea de "maridar" el Jazz amb els vins i caves del Penedès, però també per poder-ho fer en un ambient festiu, en una ciutat magnífica, Vilafranca, i amb una gent impressionant...cultura amb pau. Voilà. Miquel Tuset.