WTF al Jamboree amb Nomadic Nature

Bé, una WTF més i més músics a l'abast de tothom. Una vegada més l'Aurelio Santos va aconseguir que tots els presents gaudíssim amb la seva proposta. Una proposta que ahir tenia un nom propi, el del Giampaolo Laurentaci que obria la Jam. Una Jam amb un quintet anomenat Nomadic Nature on l'ànima és el Gianni Gaglairdi, compositor de tots els temes que van interpretar a la primera part. Dels cinc que van pujar dalt l'escenari, jo particularment, en coneixia quatre..Enric Peinado Cardona, guitarra / Gilles Estoppey, piano / Joan Terol Amigó, bateria i el mateix Giampaolo al contrabaix. Per a mi va ser una molt agradable sorpresa poder veure i escoltar a un gran saxofonista, el Gianni Cagliardi, català d'ascendència italiana? Aquest dilluns de juliol, la música que va sonar em va semblar d'una gran factura compositiva, i interpretativa. És clar, dalt l'escenari hi havia cinc músics de gran nivell, tots ells implicats en diversos projectes, propis i aliens, acompanyant també a alguns dels mestres de casa nostra. Com que per a mi la sorpresa va ser escoltar el Gianni, us diré que vaig escoltar un magnífic solista en el tenor, un Balance força antic, amb un so encara més impressionant. Gianni va mostrar la seva potència i sensibilitat en tot moment, fent-nos gaudir d'allò més en els seus solos, primer en els temes propis de la "banda" i després en la pròpia Jam...Una molt grata sorpresa per a mi que guardaré en el record i també en el blog, una vegada hagi editat l'àudio del concert i posterior Jam fins les 23h. La resta de músics del grup van estar superbs, també; així doncs, l'Enric va fer uns magnífics solos com ja ens te acostumats...el Gilles va gaudir amb el teclat i els seus efectes en temes com el que li van dedicar a l'Ornette Coleman i d'altres, i també va estar brillant al piano; Giampaolo va mantenir conjuntament amb el Joan una pulsió constant i rítmicament perfecte fent ambdós diversos solos i els habituals "quatres" i "vuits"...De fet, sempre és un plaer visual i acústic la realització dels solos per cadascun dels músics, ja que en aquells moments sembla que hi ha una màxima concentració i energia, i això traspua l'escenari i ens arriba al públic carregat de simbolisme històric (et pots imaginar veure ben a prop teu a un dels grans)....Després de la exposició del projecte de Nomadic Nature, l'Aurelio va començar a cridar a diversos músics a iniciar la Jam. Primer va pujar l'incansable Lluc Casares Alcobé, qui va fer un tema tète a tète amb el Gianni; després es va incorporar Pol Omedes Casacuberta a la trompeta fent-nos gaudir ja amb tres vents dalt l'escenari...i després..l'Àlex Fortuny a la guitarra i... ara ja segur que no recordo els noms, una cantant, un guitarrista, un trompeta, un pianista, un bateria, etc, etc....fent-nos gaudir d'allò més a tots els assistents que érem una bona colla, de fet la sala del Jamboree es veia plena...Ja finalment, agrair al Leo Bianchi la seva mestria en els sons, llums i aires condicionats....i a tothom qui s'acosta al Jamboree i a qualsevol espai on es faci música en directe. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.