Només poques paraules em calen, de moment, per definir la WTF d'avui dilluns 1 de juliol amb la Nadia Basurto, Roger Mas, Bori Albero i Jo Krause...Un
quartet genial ens ha mostrat el seu darrer treball, ARCE, sí, sí,
aquell que vam tenir l'honor d'estrenar al Jazz Club La Vicentina i que
tant ens va agradar, avui ha deixat enlluernat a tot el públic present.
Una altra WTF organitzada per l'Aurelio Santos amb un clamorós èxit, i amb un magnífic so i llums a càrrec del "manetes" Leo Bianchi.
Una Nadia que ha brillat en tots i cadascun dels temes, fent unes improvisacions brutals i amb un registre en els aguts impressionant. Roger Mas, amb un bon piano a les seves mans et pot deixar bocabadat escoltant-lo i veient-lo concentrat des de l'inici fins el final. Un Bori Albero impressionant, relaxat, somrient i sempre mirant la partitura, i fent unes improvisacions a la "berra" de gran vàlua i melodia. Jo Krause, sempre pendent del llenguatge escrit, super concentrat, seriós i manegant una màquina perfecte, ens ha fet gaudir de totes, totes....La Jam l'ha començat el Lluc Casares Alcobé tocant un parell de temes amb la formació original i fent-nos veure com, dia a dia, millora en els seus solos fent-los més melòdics......aquesta (com totes) és la meva impressió.....ell però, quan vol "estripar" els solos a base d'arpegis inversemblants per la dificultat, també ho fa. Després ha continuat tocant quasi tota la Jam de la primera part, acompanyant a diversos músics, entre els quals un pianista alemany fantàstic (que coordina els dimarts una Jam a Berlin); un saxo tenor força bo; un cantant americà que ha fet un "autumm leeves" bastant impressionant i finalment la presència del jove "crac" i ja llicenciat Xavi Torres Vicente, que ens ha acabat d'enlluernar. Quatre ratlles és més o menys això, o sigui que fins aquí hem arribat. Bona nit i bon Jazz en les WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Nadia, Roger, Lluc, Bori i Jo by Manu Dimango |
Una Nadia que ha brillat en tots i cadascun dels temes, fent unes improvisacions brutals i amb un registre en els aguts impressionant. Roger Mas, amb un bon piano a les seves mans et pot deixar bocabadat escoltant-lo i veient-lo concentrat des de l'inici fins el final. Un Bori Albero impressionant, relaxat, somrient i sempre mirant la partitura, i fent unes improvisacions a la "berra" de gran vàlua i melodia. Jo Krause, sempre pendent del llenguatge escrit, super concentrat, seriós i manegant una màquina perfecte, ens ha fet gaudir de totes, totes....La Jam l'ha començat el Lluc Casares Alcobé tocant un parell de temes amb la formació original i fent-nos veure com, dia a dia, millora en els seus solos fent-los més melòdics......aquesta (com totes) és la meva impressió.....ell però, quan vol "estripar" els solos a base d'arpegis inversemblants per la dificultat, també ho fa. Després ha continuat tocant quasi tota la Jam de la primera part, acompanyant a diversos músics, entre els quals un pianista alemany fantàstic (que coordina els dimarts una Jam a Berlin); un saxo tenor força bo; un cantant americà que ha fet un "autumm leeves" bastant impressionant i finalment la presència del jove "crac" i ja llicenciat Xavi Torres Vicente, que ens ha acabat d'enlluernar. Quatre ratlles és més o menys això, o sigui que fins aquí hem arribat. Bona nit i bon Jazz en les WTF. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada