Resum de cròniques dels concerts de la setmana del 15 al 21 de juny

1.- Dilluns 15 de juny: Sílvia Pérez Cruz al Jamboree
Dedicat al JCLV
Em fa cosa, o no, dir-vos que no l'havia vist mai en directe però és ben cert. Ja fa temps que no vaig a esdeveniments de gran format ni a Festivals excepte el de Terrassa, on la Nova Jazz Cava és l'espai més gran on vaig a escoltar música. Anys endarrere la Sílvia se la podia veure al mateix Jamboree acompanyant d'altres músics i projectes, però per una cosa o una altra no hi havia anat. Haig de dir que la veu ja la coneixia, qui no la coneix, oi?. Per tant la sorpresa només podia venir del projecte d'ella mateixa a veu i guitarra sola i així va ser. Tot un seguit de temes molt ben interpretats amb la seva particular i íntima veu, una veu també majestuosa i moltes més vegades, delicada. Després d'escoltar a la Voodoo Children vaig tornar al Jamboree on la mateixa Sílvia em va dedicar el seu magnífic disc "En la imaginación", disc que vaig posar al Programa 211 de Jazz Club de Nit.

2.- Dilluns 15 de juny: Toni Vaquer Voodoo Children al Tantarantana.
Toni Vaquer en plena direcció
La segona versió d'aquest projecte del Toni Vaquer, amb algun tema del Pau Sala i demés, amb conduccions de l'Iván González i Albert Cirera i les magnífiques ballarines Juliette Louste i la seva amiga, a més a més de la participació de Fèlix Rossy a la trompeta, i amb tota una , colla de magnífics mestres, més o menys com la V1.0. Un altre projecte que ja podeu escoltar amb l'Ivoox i valorar-ne vosaltres mateixos la seva gran qualitat. La barreja de les composicions del Toni amb les conduccions totalment genials de l'Iván i l'Albert, conjuntament amb les improvisacions dels solistes van cohesionar un projecte que també esperem que vegi la llum físicament.
3.- Dilluns 15 de juny: WTF amb Tony Martin Project al Jamboree.
Aurelio i Leo celebrant el seu aniversari
Dilluns vam tenir la agradable sorpresa de poder escoltar el nou projecte, amb temes propis, del pianista Tony Martin. Una proposta fresca amb l'al·licient dels molt bons acompanyants com l'Enric Peinado, guitarra; Giampaolo Laurentacci, contrabaix, Quim Castelló, bateria i la presentació de la magnífica veu, Paula Grande. Tot un seguit de temes molt personals amb la particularitat de les melodies i lletres cantades per la Paula, melodies que em recorden algunes veus i sons editats per ECM. Una magnífica proposta amb grans intervencions dels solistes com les de l'Enric, Quim (amb un magnífic i llarg solo), la Paula, Giampaolo i el mateix líder. Aquest és un projecte que veurà la llum en format de compacte i que nosaltres mirarem de promocionar des del Jazz Club de Nit i des d'aquest blog. Aquesta WTF va venir modificada pel que fa als horaris pel fet d'haver vist abans a la magnífica Sílvia Pérez Cruz, jo en el primer passe de les 19h, per poder anar al Tantarantana i després aquí, com deia un amic meu, un vertader triplet. I ves per on que les fotos que vaig estan en un altre mòbil, i per tant a veure si en trobem alguna del Josep Tomàs, que hi va ser, com sempre.

 
3.- Divendres 19 de juny: Mole-Stars Quartet al JCLV.
Després d'una setmana amb un dilluns de triplet musical i posterior dedicació a fer el Programa 211 de Jazz Club de Nit, el divendres el vam dedicar a gaudir de la música que va venir a SantVi de la mà dels Mole-Stars Quartet amb Albert Bover, piano; Vicent Macian, saxo tenor; Jordi Gaspar, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Un quartet de mestres que ens van embolcallar des del primer tema i fins el darrer amb tot un seguit de magnífiques intervencions, col·lectives i individuals. En un primer passe, aquests mestres van tocar aquests quatre estàndards:
1.- This I dig of you, tema de Hank Mobley del disc "Soul Station".
2.- In a Sentimental Mood, de Duke Ellington
3.- If I were I leave you (+/-), si alguna vegada et deixo....
4.- Yes and No, de Wayne Shorter.

Després d'aquests quatre temes i 1hora llarga de molt bona música va arribar l'hora de la celebració, i tot i haver-hi la Mayte i el Manolo, dos dels nous regidors del govern municipal, em va semblar millor que bufés l'espelma del 6 la persona més jove que ves per on va ser la Marina Tuset. Coques de Perafita i begudes van circular per la Sala Xica tot i comentant amb els assistents la magnitud de la música escoltada. Després d'aquest gaudi de converses i menges s'hi van posar amb la segona part que va durar força més d'una hora amb el bis inclòs i els temes, que van ser:
1.- I'll be seeing you
2.- You've Change
3.- Remember de Hank Mobley també en el disc "Soul Station"
4.- Un meddlley del "Just you just me", original i l'"Evidence" de Monk
i el darrer tema va ser un Blues....
Amb tot això, i després d'uns llargs aplaudiments, vam acomiadar a aquest magnífic quartet de MESTRES, així en majúscules, tot i convocant al personal pel proper concert del divendres 26 amb el projecte de Bartolomeo Barenghi Trio "D'Ebano", amb Gabriel Amargant i Giampaolo Laurentacci.

4.- Diiumenge 21 de juny: Vicens Martin Dream Big Band, "Suite BCN", a l'Auditori.
Una imatge de la Dream Big Band
 I abans del concert de la Marina Tuset Qiuntet al Jamboree , al mig dia, el nou i magnífic projecte de la Vicens Martín Dream Big Band al cicle que avui s'ha acabat dels Vermuts a l'Auditori...Un projecte dedicat a la ciutat de Barcelona amb tot de títols de temes relacionats amb els diversos espais que el van impressionar de ben petit, des del Parc de la Ciutadella, Santa Maria del Mar, el barri de la Ribera, el mar, un tema sobre l'arquitectura més emblemàtica de la ciutat i dedicat a Gaudí i d'altres més que van sonar, cadascun d'ells amb la seva particular personalitat melòdica i rítmica. Una magnífica banda la Dream Big Band amb tot de pesos pesants del Jazz a casa nostra com la secció de saxos amb el Marcel·lí Bayer, Santi de la Rubia, Albert Carrique, Gabriel Amargant i Guim Garcia Balash. Amb els trombons de l'Albert Costa, Tom Johnson i David Parra. Trompetes amb Jaume Peña, Matthew Simon, Leo Torres i Ivò Oller i la secció rítmica de Alejandro di Constanzo, piano; Miquel Àngel Cordero, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria i la mestria del gran compositor, arranjador i guitarrista, Vicens Martin. Al final, i a mode de bis, la Gemma Abrié va cantar un tema del projecte anterior sobre els Fruits Saborosos de Josep Carner, "Les figues matinals", crec. Un projecte, el de BCN Suite, que esperem vegi la llum de manera física en un magnífic compacte o vinil.
 
5.- Diumenge 21 de juny: Marina Tuset Quintet al Jamboree. 
Marina, Iscle i Nick by Antonio Narváez
Aquesta nit hem tornat a gaudir d'allò més en un Jamboree Jazz Club ben atapeït de gent amb la proposta d'una jove i a la vegada sòlida formació liderada per una magnífica veu, una veu carregada de força, calidesa i sensibilitat....amb convidats de luxe, una formació amb Marina Tuset, KQuimi Saigi, Iscle Datzira, Joan Pasqual, Arnau Figueres, i la col·laboració de les veus de Yasmina Azlor, i Alex Delgado, Nick a la trompeta i ja com a convidat en el darrer bis i tema de la nit, l'entusiasta Félix Rossy també a la trompeta. Gràcies Pere Pons per recolzar els joves talents de casa, i a tothom qui ha vingut, familiars dels músics i amigues i amics, a l'Antonio Narváez que ha fet tot un seguit de fotos dels dos passes, a l'Òscar i la seva simpatia a la barra i fora d'ella i al Pol per fer-ho sonar tot tan bé. Ha estat genial. 
En el primer passe, ple de gom a gom com el segon, Marina va començar amb un tema propi..
1.- Sweet Life, de Marina Tuset
2.- Forget regret, de Roy Hargrove.
3.- Moody what for love.?
4.- Sister de Rachel Ferrer
5.- Weso Hollic? de Marina Tuset
6.- Question de Asa
7.- Avi? de Marina Tuset
8.- Darrer tema ? de Marina Tuset.
9.- Un altre tema de Roy Hargrove...
10.- Un tema que els hi agrada al Kquimi i l'Arnau, Talon Work?
11.- Un altre tema de la Marina Shary Life?
12.- Working Out, de Beyoncé per acabar el magnífic primer set.

El segon passe va ser tan potent com el primer, amb la participació també de la Yasmina Azlor i Àlex Delgago, veus, la trompeta de Nick i en el darrer bis de la nit amb el Fèlix Rossy, que no es va voler perdre cap dels passes gaudint d'allò més com tots nosaltres. 

Doncs així acabem aquest breu resum dels concerts que he pogut assistir-hi, i fins i tot en alguns casos, enregistrar-los. 
Miquel Tuset i Mallol.


Resum de cròniques de la setmana del 8 al 14 de juny

1.- Dilluns 8 de juny, WTF del Jamboree amb Raynald Colom Trio.
Martín, Marc i Ray by  Josep Tomàs
Doncs tot i no haver enregistrat res de la WTF del Jamboree Jazz d'avui, les sensacions que encara tinc són tan collonudes que quasi no fa falta el so romanent. He sortit després d'encaixar-la amb l'entranyable Òscar, després d'haver-ho fet amb l'Anton Jarl i el manugràfic Manu Dimango. Salutacions de lluny ens hem tingut amb l'altre artista gràfic dels pinzells i demés, en Marc Camins. L'altre artista, el de les càmeres, en Josep Tomàs ha hagut de marxar abans. I tot això ha estat l'acomiadament d'una magnífica, diversa i entranyable WTF, la de l' Aurelio Santos, Leo Bianchi amb un magnífic so i ara millors aires (hem estrenat tot un tub distribuïdor dels freds) amb tota una penya d'aficionats els quals hem gaudit d'allò més. A les 20h15m més o menys Raynald Colom, (avui acompanyat per tota la seva família més directe) ha encetat la WTF acompanyat de dos "mostrus" més, Martín Léiton, amb el seu i molt personal contrabaix i el sempitern amic del líder, Marc Ayza amb la Canoplus i metalls propis. Un trio que s'ha passejat per diversos estils tot i començant amb un magnífic tema de Bobby Timmons, "This here", algunes balades, temes propis i demés meravelles que voldria comentar-vos i no puc per manca de memòria auditiva extensa. Ray ha fet algunes intros llarguíssimes, concretament una per després continuar amb un tema que probablement no estava pactat, o al menys així m'ho ha semblat. Les improvisacions de tots tres han estat sublims i més encara la compenetració. Ha estat un Jazz Modern d'altura, d'una gran altura tècnica (segons la meva modesta opinió), amb tot un seguit de temes molt ben aconseguits i interpretats amb molt de tacte i delicadesa. Bernat Hernández ha substituït Martín i el concepte ha canviat de manera substancial. El baix elèctric i l'estil del Bernat han estat la clau de volta. El punch i el funk s'han abraçat del Jazz ara més eclèctic aconseguint que sorgissin temes del no res, com ha estat el cas del "The Chicken" popularitzat per Jaco Pastorius. D'altres meravelles han sorgit amb aquestes tres mestres i amb el Juan Cruz, bateria que ha substituït Marc. D'un bateria esquerrà a un de dretà i ningú se n'ha adonat i tot gràcies a la verbigràcia de l'Aurelio que ens ha explicat una i mil històries. Julio Nahinim Carbonell Jenks ha format combo de masters amb el trio anterior i ha afegit el color del so de les canyes al metall d'en Ray. Amb aquesta formació, hem pogut escoltar després a la Joanna Jarl en un parell de temes, "Body and Soul" i "Love for sale". La Joanna te una magnífica i profunda veu, amb una afinació perfecte. És càlida però quan vol es pot tornar força estripada, aquella veu de queixa per la mala vida viscuda. Aplaudiments que han deixat pas a una parella d'americans de Califòrnia, en Sam a la guitarra i veu i la seva dona. Sam és un guitar man amb domini del Rock-Blues i així ens ho ha mostrat en un parell de temes. Ves per on que hi ha unes músiques que sense saber-ho et fan ballar, bellugar-te i picar de mans, i aquestes són les dels temes a tempo mig que ha proposat en Sam. Aquest home ha fet pujar a la seva dona en el primer tema, i ella, molt marxosa, l'ha acompanyat a les veus i portant el ritme amb tot el seu cos. S'ha de dir que això s'encomana, i a mi molt fàcilment, ja que sense voler he començat a portar el ritme amb el cos i també he picat de mans. Jo crec que tothom ha flipat d'allò més, i s'ha viscut una simbiosi entre els músics que han encetat la WTF, els que ara tocaven, i tots plegats, amb aquesta parella entranyable que fins i tot ens ha emocionat. Martín Léiton al piano, Bernat al baix, Julio al saxo tenor, Juan Cruz, bateria; Marc Ayza a la pandereta i la gent, a moments, picant de mans. Doncs res, que ja us ho podeu imaginar...una magnífica "marxa" amb la qual hem acabat la primera part de la WTF, a les 23h, minut amunt o avall, per deixar pas a la "trully WTF", ja amb la Cava en plena penombra. Voilà.

2.- Dimarts 9 de juny, Toni Vaquer Voodoo Children Big Band a la Sala Fènix
Encara amb unes estranyes sensacions que se'm passegen per tot el cos..emocions més aviat. La Sala Fènix avui s'ha omplert d'una exquisida i potent genialitat de la mà principal d'en Toni Vaquer a més a més de les conduccions de l'Iván González, Albert Cirera i Julián Sánchez, i la brillant interpretació i traducció que ha fet Juliette Louste de la música versus dansa...a banda de tota la resta de magnífics músics que hi han participat. Experiències úniques les que vivim en aquest espai alternatiu. Gran alegria de poder-ho viure...un regal...Avui la proposta ha anat de la mà d'en Toni, tot i que hem pogut escoltar temes del Pau Sala, Iván González, Albert Cirera i m'atreviria a dir que en Marco, quan s'ha canviat amb l'Albert ha tocat un dels temes de la seva Hora Fèrtil. Una barreja molt ben trobada la de mixturar les músiques amb les conduccions, a més a més de ser molt més democràtic l'esdeveniment. La sensació de llibertat ha estat sublim. Concentració i compenetració entre els músics i amb el director i conductors. La generositat de tots els músics que hi han col·laborat és immensa. Amb ganes d'editar-ho (com no podria ser d'una altra manera, ho he enregistrat) i de passar-li-ho al Toni, com a record però també per poder valorar millor el resultat del projecte i amb les ganes de poder-ho penjar, però tot dependrà del què digui en Toni Vaquer. I tota la colla de músics que hi van participar:

Trompetes: Julián Sanchez, Iván Gonzalez, Pep Garau, Pol Padrós, Natsuko Sugao
Saxo Soprano: Miguel "Pintxo" Villar
Saxo Alt: Joan Mas, Ernesto Aurignac
Saxo Tenor: Albert Cirera, Santi de la Rubia
Saxo baríton i clarinet: Marcel·lí Bayer
Clarinet Baix: Pau Domenech
Trombons: Aram Montagut, Dario Garcia
Tuba: Amaiur Gonzalez
Guitarra: Jaume Llombart
Piano i Teclats: Marco Mezquida, Albert Bover
Contrabaix: Marc Cuevas, Pau Sala
Bateria: Ramon Prats, Roger Gutierrez
Arranjaments i direcció: Toni Vaquer.
 

3.- Dimecres 10 de juny,  Julián Sánchez New quartet al Jamboree i Nocturna Discordian 30 al Soda
Marco, Julián, Bori i Ivo, by Antonio Narváez
Julián ens va presentar el seu nou quartet, amb un disc a la mà editat ....amb ell mateix, trompeta; Marco Mezquida, piano; Bori Albero, contrabaix i Ivo Sans, bateria. En aquest concert Julián ens va parlar de com havia recuperat alguns temes que va compondre anys endarrere, recuperant també la persona que era en aquells anys. Aquell jo, ens deia ell, que ara era diferent però que havia existit component aquells temes. Uns temes alguns dels quals els podem escoltar en aquest disc però d'altres segur que compondran els d'un proper. "Vamonos que nos vamos", i alguns més són els temes que van sonar i que formen part d'aquest disc enregistrat el febrer d'enguany. A vegades em va recordar una etapa de Miles, potser la de transició cap a mons més rítmics i populars. Temes amb un tempo suau, i crec que alguna balada també, van acompanyar-ne d'altres una mica més vius, però en cap cas massa vius de tempo. La sordina la va utilitzar crec en la balada, amb un so molt controlat i sense fer ús del so massa potent. Marco al piano va estar com sempre en ell és habitual, imaginatiu i amb una comprensió total del missatge que volia donar-nos Julián. Bori Albero, contrabaixista que viu plenament l'escena Valenciana i més avall, ens va meravellar amb la seva perfecte interpretació i en els seus magnífics solos, així com l'Ivo Sans, bateria que com en Marco es deixa caure a les Sessions de Free Jazz a 23 robadors. Ivo va mantenir-se perfectament en un segon pla, no deixant mai que el seu so sobresortís al dels companys. Un projecte modern, tot i ser les composicions de fa uns anys, interpretat de la manera com aquests músics ara ho interpreten. Julián i Marco, venien del dia anterior de col·laborar amb el projecte de Toni Vaquer a la Sala Fènix, on van lluir ambdós com tota la resta amb les seves modernes intervencions. 

Després encara vam tenir temps amb el Carlos Sampietro d'anar al Soda a veure la Nocturna Discordian 30 coordinada per El Pricto. Aquest esdeveniment de conduccions amb l'Iván González en aquesta ocasió s'ha fet ja 30 vegades en aquest petit i càlid local de Gràcia. Aquest dimecres hi va haver una secció de cordes amb dos contrabaixos i dos cellos, conduits per l'Iván la primera part, mentre que després s'hi van afegir els vents. Una magnífica sessió que vaig poder enregistrar i que potser estareu escoltant a la vegada que ho llegiu. 
Veiem els músics que hi van participar:

Martín Meléndez i Clara Manjón: violoncelÀlex Reviriego i Marc Cuevas: contrabaix+ (Segona part)Albert Cirera: saxos tenor i sopranoEl Pricto: saxo alto i clarinetLuiz Rocha: clarinets baix i sopranoIván González: trompeta i conducció

4.- Dijous 11 de juny, Free Jazz al 23 Robadors i al Soda Jam Sessions amb Nico, Miquel, Santi i Ernesto Aurignac de convidat & friends.
El dia que ens va deixar Ornette Coleman vaig anar a 23 Robadors a viure una sessió de Free Jazz amb l'Iván González, Tom Chant, Pol Pedrós i Àlex Reviriego. Crec que aquesta és la primera vegada que en aquest indret s'hi va fer una Sessió sense piano ni bateria. Com sempre dic, quan no hi són no els trobes en falta, però quan hi són no en prescindiries. Va ser el dia de l'inici de les pluges i prou que es va notar, ja que crec que hi vam ser 10 persones, dues de les quals, dues noies guiris, en van tenir prou ben aviat. L'Ivan va fer una cosa que em va agradar força i és la d'anar a tocar sota l'escala mentre la resta de companys restaven a l'escenari. Una idea que segons jo li vaig dir després, s'hauria de potenciar amb més músics, la qual cosa aconseguiria un efecte evolvent considerable i força interessant. No crec que ho apliquin, perquè les coses en aquests espais lliures, passen quan han de passar i prou. Dels dos temes que van tocar el segon li ho van dedicar a l'Ornette Coleman i és el que va sonar amb els metalls més o menys com sonen habitualment. El primer, el van iniciar amb tot un reguitzell de sons estranys aconseguits a base de molta tècnica i esforç i amb una total compenetració entre els músics. Aquesta és una formació habitual si exceptuem en Pol, tot i que ell s'hi apunta també moltes vegades. Recordeu que són unes Sessions coordinades pel Ramon Prats que sempre que pot hi és, però que ara, ja acabades les classes del Conservatori del Liceu, no crec que el tornem a tenir fins el setembre. Si continuen serà per les ganes dels residents a Barcelona com l'Iván i la resta.

Després vaig anar per primera vegada a les Jam Sessions que fan els dijous al Soda, sempre amb una formació base de guitarra, contrabaix i bateria, on el primer i el darrer hi són sempre, Nico Sánchez i Santi Colomer, mentre que el segon a vegades n'és un i a vegades un altre. En aquesta ocasió vam tenir la sort de poder veure un jove estudiant de l'Esmuc anomenat Miquel González, que ens va deixar literalment flipats a tots. Aquest dia però hi va haver un "mostru" de convidat...ni més ni menys que Ernesto Aurignac, saxo alto. La tècnica d'aquest immens músic no està a l'abast dels mortals i així ens ho va demostrar. És ben bé un saxofonista Parkerià i ell no se'n amaga i més aviat ho reivindica. Per ell Parker és el més gran i això no el fa situar-se lluny del present, ans el contrari, les seves maneres són modernes tot i els licks similars per l'estil a aquell que potser en toca però que no oblidem que ell ha sabut trobar una veu pròpia i personal.
Ernesto va col·laborar també el dimarts en el projecte del Toni Vaquer mostrant-nos el seu vessant més modern seguint les conduccions de l'Iván, Albert i Julián. Van començar amb un magnífic Blues i van seguir temes com el "Just Friends" i d'altres. Alguns ho van fer a  un tempo endimoniat per així encara fruir més amb la intervenció del mestre. No oblidem a la resta de companys i dir-vos que el Nico va estar soberg a la guitarra fent uns solos amb un perfecte punteig i amb un so jazzero obtingut de la seva guitarra de caixa. Santi Colomer va acompanyar com sempre fa amb total delicadesa mantenint-se en un perfecte segon pla i amb la subtilesa adequada. Va estar sublim en la feixuga tasca de mantenir la màquina rítmica i també ens els quarts que li va tocar fer. La sorpresa de la nit, al menys per a mi, Paola i Clàudia, i crec que per tots els presents va venir de la mà del jove contrabaixista Miquel González. A banda d'un perfecte acompanyament, Miquel, ens va deixar bocabadats cantant tots els solos que feia amb el contrabaix. Sí és cert que ja ho hem vist algunes vegades això, però mai al nivell de perfecció cantada d'aquest noi. Miquel cantava les notes perfectament entonades a la vegada que les tocava al contrabaix, certament una cosa inaudita per difícil i que sempre et diuen els mestres quan vas a aprendre els instruments de cordes i tecles...canta els solos, doncs aquest noi ho va fer. Ernesto a banda de tocar nom ho fa, és una persona íntegre i se li veu a les clares. Sempre seriós, però mai arrogant, poques vegades somriu i menys quan li aplaudim la feina feta; una lleugera inclinació de cap a mode d'agraïment és la seva resposta. La relació amb ell és totalment afable abans i després del concert, essent una persona propera i amable. Però noi, quan toca el saxo alto crec que la transformació el situa en l'ona de la gran responsabilitat que se suposa que ha de tenir tot músic que vulgui interpretar música pròpia o d'altri. El cas és que s'hi fica de ple, amb tota la seva essència i energia i allà que hi està immiscit dins la música. Extraordinari.

La Jam Session la va començar l'Albert Carrique, també amb saxo alto, mostrant-nos el seu magnífic nivell adquirit des de ja fa uns anys. Es va mostrar prou segur i tranquil, considerant amb qui tocava i va fer uns temes i solos magnífics. Clàudia Bardagí va cantar un parell de bossanoves i crec que algun tema també al piano, fent-ho com ella sap fer, amb simpatia i molt bones maneres. L'Ester Quevedo al piano, Martin Huck i Joao Vieira a la bateria, Jaume Llombart primer al piano i després al contrabaix, i un gran clarinetista amb un llenguatge un pèl allunyat del Jazz però amb gran domini de l'instrument, i crec que un parell més de pianistes, van ser els que vam poder escoltar fins la 1h hora en què vaig marxar amb la Paola i la Txell. Agrair-li a la Txell l'haver-me deixat caure a Sant Vicenç ja que si hagués hagut de tornar amb tren, no hauria tingut temps d'escoltar res. L'hora de començar són les 22h però que realment es trasllada a les 23h acabant-se quan volen o quan estan cansats, ja que sembla que al Soda no hi ha problemes amb els veïns. Endavant Soda. 

Miquel Tuset i Mallol

Cròniques atrassades...Bop Collective al JCLV, 14è aniversari WTF al Jamboree, String Memoria Uno (Tres) a la Sala Fènix i BCN Gin Jazz Band al Jamboree

Doncs de moment penjaré alguna cosa que ja tinc del Facebook i amb més calma acabaré les cròniques.....

29 de maig: Bop Collective al Jazz Club La Vicentina:

Bop Collective, by Antonio Narváez
Doncs em va fer molta il·lusió poder portar a la Irene Reig i el seu septet pel Concert-Jam del mes de maig al JCLV per moltes raons. A la Irene la segueixo, jo i molts aficionats, des de fa alguns anys, tampoc masses, però els suficients per haver-la vist en una constant evolució musical i personal. De veure-la de quasi nena amb la Sant Andreu Jazz Band fins ara, ja amb el títol de Grau Superior de saxo Jazz sota el braç, passant per les WTF Jam Sessions al Jamboree i demés, és tot un recorregut vital d'aquesta noia, que de nena a dona, ha aprés els rudiments imprescindibles per desenvolupar-se en aquest meravellós món de la música, del Jazz. 

Els Bop Collective són doncs un septet d'amics i grans músics com són...

Irene Reig, saxo alto, clarinet, composicions i arranjaments
Oriol Vallès, trompeta
Alba Pujals, trombó
Hèctor Floria, saxo tenor
Jöel González, piano
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares, bateria

Bop Collective by Gustau Soldevilla


Els temes que van tocar en ordre....així els comenta la Irene
Flee as a bird (marxa fúnebre) + juancasaurios reig (blues de second line) 
Miss Stromboli (un original dedicat a una amiga meva que es actriu i que te un paper que es diu com el titol) 
Speed Nica (dedicat a la meva gateta Nica) 
Ca l'Ana (petit homenatge a un lloc del qual memporto molts bons records) 
Theme from kareem (arranjament dun tema de freddie hubbard) 
Cape verdean blues (un arranjament amb sorpresa del tema d'Horace Silver)
i de Bis, el Body and Soul....


Un esment especial a la magnífica intervenció del contrabaixista Xavi Castillo que va substituir en darrera instància a Pau Sala, contrabaixista "oficial" del projecte.
Aquell dia la Sala Xica es va veure prou animada pel que fa a públic, el qual, i com ja és habitual, va venint mica a mica. El projecte dels nois va agradar moltíssim i tots els presents no vam parar d'aplaudir a aquests joves tan i tan bons.
Els temes van anar de menys a més, des del punt de vista rítmic, tot i que hi va haver alguna balada entre mig. L'inici va estar marcat per la magnífica marxa fúnebre la qual ràpidament va posar-se a córrer a bon tempo. Les improvisacions de tots ells van ésser superbes sense cap mena de dubte, i la compenetració de la formació va ser perfecte. És força sorprenent la maduresa d'aquesta canalla que no arriben als trenta, i més aviat quasi tots estan entre els 20 i 25, excepte el Jöel que en te vint-i-(tu)set, he..he...i ja amb aquestes magnífiques maneres musicals i personals.

Després d'ells vam iniciar la Jam Session on hi vam col·laborar el Deme Gómez, saxo tenor; Juan Carlos "Speedy" i jo mateix al saxo alto. En Josep Mª Martí i el Lluís Voisin van remenar la magnífica Gretsch del Joan i entre tots ens ho vam passar força bé. Entre el públic, gent de Sant Vicenç, de Sant Cugat, de Rubí, i de Torrelles...l'amic Carlos Sampietro va tenir la gosadia d'enregistrar-nos als aficionats i no als professionals, la qual cosa no sé si li agraeixo o què, però tan se val, el cas és que ho va penjar al Facebook per a gaudi dels més sarcàstics..he...he. Doncs aquí teniu el vídeo que ens va fer.



De fotògrafs en vam tenir dos dels professionals, el permanent Gustau Soldevilla, i l'amic Antonio Narváez,amb el qual ens veiem quasi cada dia que anem de concert. Ells dos van fer magnífiques fotos, algunes de les quals les esteu veient aquí mateix, com aquesta i la primera, fotos de l'Antonio..


Bop Collective, by Antonio Narváez


I doncs va ser un Concert-Jam magnífic amb un grup de joves cracs impressionants i després a la Jam Session, els aficionats entrats en calbes i canes vam tenir la gosadia de tocar al costat i davant d'aquests joves mestres, un mestratge que nosaltres ja mai tindrem en aquesta la única vida que hi ha. 

Oriol i Irene, by Gustaf  Soldevilla


Com a punt i final, dir-li a l'amic Joan Cortès que la perspectiva des de l'escenari és magnífica i que, tot i ser un aprenent en això de fer sonar el meu saxo alto, ho faig amb tot el meu cor. Si no tingués la orella esquerra afectada per un malparit acúfen des de fa ja 40 anys, segur que ho pelaria millor...en fi, què hi farem Joan. Voilà.

1 de juny: 14è WTF al Jamboree:

WTF by Josep Tomás
Doncs com no podia ser d'una altra manera, el 14è aniversari de la WTF del Jamboree Jazz, una moguda made in Aurelio Santos, ha estat una magnífica sorpresa. Juan R. Berbin ha estat l'encarregat de muntar-ho i ho ha fet de manera magistral. Els músics han anat pujant a l'escenari amb una total llibertat a mida que la situació ho requeria. La llibertat sempre hi és, però aquesta vegada, i no com és habitual, els músics han trepitjat l'escenari a compartir projectes que anaven sorgint allà mateix. Res establert. La Vertadera WTF ha començat a les 20h i uns quants minuts i encara deu estar en plena ebullició. Avui l'Aurelio ha vingut molt ben acompanyat, "full family", i ha estat la petita qui ha dit les primeres paraules de presentació. Després ha pujat Juan R. Berbín i ha aguantat estoicament el "sermó" amorós que ens ha dedicat el Big Man, explicant els molts anys i més de 700 WTF viscudes. Al cap i a la fi, Aurelio ha deixat al Juan les regnes del regne i ha començat el show. 
WTF by Josep Tomàs
Ha començat a acaronar els plats, timbals, s'ha penjat al coll una mena de tub a mode de xiulet, ha començat a bufar i és llavors quan ens ha encoratjat a participar fent ritme amb el nostre cos, picant de dits, picant-nos el pit la panxa, i començant a fer sons i entonant un "AAAAAA". La cosa ha anat així una estona fins que ha cridat a un flautista amic. Ells dos han estat una bona estona improvisant sons càlids, sons sud-americans o similars han sonat una bona estona mitjançant aquest magnífic flautista. Després un guitarrista s'ha posat a cantar tot i acompanyant-se de la guitarra, i com què l'ordre d'aparició no crec que sigui el més important, intentaré recordar alguns dels moments, tot i tenir clar que lAntonio Narváez i en Josep Tomàs hauran capturat els millors moments visuals. 
WTF by Antonio Narváez
Llibert Fortuny s'ha posat a tocar el saxo alto bo i assegut a la tarima de l'escenari; després l'ha acompanyat el Claudio Marrero i un altre saxofonista, ros i alt com un sant pau. Julio Nahinim Carbonell Jenks ha aparegut amb barret xinés? i vestit per a la ocasió, amb el seu tenor connectat als estris electrònics i aconseguit uns sons que semblaven duplicats dels originals. De fet la música ha estat una pura invenció i cadascun dels músics ha interpretat el què ha volgut. Total llibertat en tots els sentits. Ni estils, ni definicions, ni restriccions; pura sinergia que s'ha anat desenvolupant a mida que passaven els minuts, les hores. Hi ha hagut moments bestials amb una gran quantitat de músics sobre l'escenari inclosa una magnífica ballarina que també ha cantat, i tots ells fent una música increïble, a un bon volum; d'altres moments amb només dos músics com el delicat tema que han tocat Rodrigo G Pahlen, harmònica cromàtica i Gilles Estoppey, piano. Després d'ells dos, Tamar McLeod ha fet un preciós tema amb Gilles, ella amb la seva magnífica veu. Hi ha hagut fins i tot una mena de passa carrer amb els quatre saxos, els quals s'han situat al bell mig de la sala post cadires, i allà han anat continuant amb un molt ben trobat riff melòdic i rítmic amb el qual han estat fent gaudir a tothom i més als més propers. Posteriorment s'hi ha afegit Juan R. Berbín amb el goliat i un altre company amb una caixa, més els vents, i han fet el mateix recorregut, de l'escenari al bell mig de la sala, i allà s'hi han estat una bona estona. 
WTF by Antonio Narváez
Se'm fa difícil recordar la resta de moments màgics que hem viscut, amb cantants com el Xavier Casellas, que s'ha acompanyat de la guitarra acústica, i el del final amb la Paula Grande, també magnífica. Ha cantat també un Hip-Hopper que ha fet tremolar les parets de la Cava i també ho ha fet el Jordi Rabascall amb igual trempera. De músics n'hi han passat una cinquantena, o sigui que en mencionaré alguns...al piano, Gilles, Rodrigo i Tony Martin. De baixistes el Martín Laportilla i Matías Míguez, magnífics tots dos. Amaiur Gonzalez ha estat un dels més pencaires, i no només pel pes de la Tuba sinó també per la seva gran i llarga intervenció. De bateries n'hi han passat una colla, d'alguns no em sé els noms, o sigui que sí que ens hem trobat al Juan Rodríguez Berbín, Marc Ayza, al final ha vingut l,Oriol Cot. De saxofonistes els esmentats Llibert, Claudio, Julio i un altre del qual desconec el nom. En Martin Melendez ha fet un tete a tete amb en João Silva, en un altre dels màgics moments, com el que han protagonitzat Julio al tenor i el company i amic als teclats electrònic i pads o similars. Una WTF que s'ha d'haver viscut per acabar d'entendre aquestes quatre ratlles, tot i segur que ho acabareu de gaudir una vegada hagi penjat l'àudio del concert. Uns sons i llums que han estat controlats pel Leo Bianchi de la mateixa manera que les copes han estat servides pel millor dels barmans, l'entranyable Òscar. Doncs res més, o si, ja veurem. Voilà.

Enllaç a l'àlbum de fotos del Josep Tomás: https://www.flickr.com/photos/thundershead/sets/72157653871443375/with/18369387121/
 
Enllaç a l'àlbum de fotos de l'Antonio Narváez: https://www.flickr.com/photos/22969314@N03/sets/72157653565584149


2 de juny: String Memoria Uno a la Sala Fènix:

String Memoria Uno amb Iván González i demés....Sorprenent i diferent com sempre. Tres magnífiques conduccions que he enregistrat en àudio i el Carlos Sampietro Pardina en vídeo a més a més de les increïbles fotos que ha fet el Joan Cortès Benages..un projecte mensual a la Sala Fènix. El proper pel sant dels Fermins. 
La Sala Fènix s'ha convertit en un espai multidisciplinar de les arts en general i de la música i el Jazz en particular. En aquesta ocasió però, i ja en van tres, la proposta musical va anar de la mà del conductor Iván González. Memoria Uno és un col·lectiu de músics al voltant d'una idea, la de fer aquest tipus de música on el Conductor indica a la resta què és el que ha de sonar i de quina manera. Molts dels músics d'aquest col·lectiu oscil·len entre el Free Jazz, la Lliure Improvisació i el Jazz més "convencional", i alguns d'ella en les Conduccions. La majoria de músics d'aquesta tercera sessió, sobretot les i els de corda fregada, excepte contrabaixos, venen del món clàssic amb incidència al món de la música contemporània. Els dos primers conceptes s'aparten del tercer pel que fa a la llibertat individual, que sí que hi és en aquests i no en el tercer de les Conduccions. Un Conductor és doncs molt més que un director. El primer indica a tots i cadascun dels músics què han de tocar i de quina manera ho han de fer. S'entenen per símbols assenyalats pel conductor a la resta tot i seguint una mena de vocabulari visual de gestos comprensibles per tots. Aquesta és una música visual, on la visualització de l'esdeveniment acaba per significar tot el què s'està escoltant. Cada sessió és una nova i magnífica experiència, i he tingut l'ocasió de veure les tres sessions que s'han fet a la Sala Fènix del carrer de la Riereta. La intenció és que se'n faci una cada mes, i la propera, com he dit a l'inici serà el 7 de juliol, el dia dels Fermins. 
Per acabar, posar-vos la llista dels magnífics músics participants en aquest esdeveniment:

Oriol Roca: bateria
Marco Mezquida: piano
Marc Cuevas i Alex Reviriego: contrabaixos
Margarida Mariño, Míriam Fèlix, Martin Melendez, Joan Antoni Pich, Mireia Pla: cellos
Alicia Dominguez i Pepi Left: violes
Violeta Paulina, Sabina López: violins

Ivan González: conducció


4 de juny: BCN Gin Jazz Band 


BCN Gin Jazz Band by Josep Tomàs
Aquest és el darrer concert d'aquest cicle de concerts que s'han fet al Jamboree...es tracta de concerts únics amb alguns artistes que no solen actuar en aquests espais de gran proximitat, tot i que sí que hi actuen els que ho varen fer aquest dijous, Gorka Benítez i David Xirgu. La idea és la de crear espais íntims on el BXN Gin&Tonic refresca el so pur i autèntic dels més prestigiosos músics internacionals. En aquesta ocasió els dos grans músics van estar acompanyats per l'enòleg i somalier, Stefan Lismond.

Després de gaudir d'un magnífic concert on la subtilesa hi va ser present en cadascun dels temes, a més a més de la ironia i ràbia d'en Gorka interpretant un tema anomenat "Felipe el del Sexto" carregat de mala llet (el del Sexto, honorant a la Nueve, una companyia de republicans que va ajudar a alliberar París...coses que fa fora de la pell de brau, i que sembla que aquí li tenen prohibit)..Un concert on l'Stefan hi va participar tot i preparant uns magnífics Gin Tònics amb els millors elements, la seva magnífica ginebra i la millor de les tòniques, col·laborant també amb els seus sons amb els dels dos metres que anaven tocant mentre ell preparava els combinats.... 

Parlar amb el Gorka, demanar-li el disc d'ells dos i comentar-li les excel·lències del concert i també la meravella que van enregistrar al Festival de Vitoria-Gasteiz de 2012 (en directe, of course) amb el Ben Monder, guitarra, un disc que vaig posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit que em va flipar moltíssim



Miquel Tuset i Mallol.

Concerts de juny al JCLV


Programa 209: Sam Harris: Loren Stillman; Max Johnson; Phil Grenadier, 3 i 4 de juny.


Doncs ja tinc la caràtula del Programa 209, un esdeveniment dedicat a Fresh Sound New Talent amb gent com Sam Harris, Ben Van Gelder, Roman Filiu, Martin Nevin, Ross Gallaguer, Graig Weinrib, Loren Stillman, Nate Radley, Gary Versace, Ted Poor, Max Johnson, Kirk Knuffke, Ziv Ravitz, Phil Grenadier, Will Slater i Karen Kocharyan...això serà dimecres i dijous a les 22h i fins les 23h45m.

a Ràdio Sant Vicenç i per online a:

Enllaç al Blog del Programa 209 a Jazz Club de Nit:

Concerts d'aquesta setmana de finals de mes de maig. WTF i Eric Revis Quartet al Jamboree

Artashes, David, Marta, Claudio i Xerach
Dilluns 25 de maig: Avui ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz i la magnífica WTF organitzada per l'Aurelio Santosi i amb la perfecte sonorització d'en Leo Bianchi. Hem pogut gaudir amb un projecte que ha recordat la música del disc de Johnny Hartman & John Coltrane de la mà de David Maurici i Claudio Marrero Santana a més a més de Artashes Aslayan i un parell de mosses al contrabaix i bateria, canàries també i estudiants de l'Esmuc, Marta Bautista i Xerach Peñate. Una hora llarga amb tots els temes d'aquest disc i un parell més, d'arranjaments del Claudio amb temes emblemàtics que interpretava Chet Baker. 
Un projecte que ens ha servit per descobrir una magnífica veu, la del David Maurici, i a les dues noies músics, contrabaix i bateria, canàries elles amb molt bones maneres tot i haver de polir algunes qüestions relacionades amb el volum general, en aquest cas parlant de la jove bateria. Un projecte dedicat al disc que van fer Johnny Hartman & John Coltrane, i on vam poder escoltar tots els temes d'aquest disc, amb un magnífic "Lush Life". Artashes al piano va estar immens, tot i veure's sotmès a la potència sonora de la Xerach quan el rus es va voler animar. Si el pianista s'anima, no vol dir que la resta hagi de fotre-li més canya a l'assumpte; només vol dir que el pianista s'anima, i prou. La Marta va acompanyar força bé, i va fer alguns solos, encara per polir. Potser els hi faltaria anar a més Jam Sessions...jo no les havia vist mai. Claudio segueix la seva línia ascendent amb el saxo tenor, de so potent i bones improvisacions i va controlar molt bé les seves dinàmiques. Ben bé sabia ell que hi havia un cantant i pianista a respectar. En general em va agradar força, tot i l'aspecte de volums dels timbals, cosa que segur anirà solucionant, i aquest és un projecte que va acabar amb dos temes d'aquells que cantava i interpretava en Chet Baker, i és per això que aquest divendres passaran pel Sunset de Girona a presentar aquest projecte. En David jugarà amb avantatge ja que jugarà a casa.
Xavier Casellas
La Jam Session va comaneçar amb en Xavier Casellas que va cantar un magnífic "April in Paris". Posteriorment van baixar les dues noies per deixar pas a l'Alejandro Tamayo, contrabaix i al Xavier a la bateria, amb els quals van tocar el "Billie's Bounce". Després vam poder escoltar tres temes amb aires brasilers i crec que el primer va estar "Corcovado" amb una parella arribats de Berlin, Johan, guitarra i Myriam, veu. Una altíssima cantant anomenada Clemence va fer també un tema brasiler però a la bateria hi vam tenir a l'Anton Jarl. La següent formació va ser amb el Pascal Morente, que va substituir l'Artashes, i van pujat una parella que darrerament estan treballant molt junts i que són la Luna Cohen i en Jurandir Santana, cantant també ella un altre tema do Brasil. Amb aquest tema vam arribar al moment en el qual la WTF es torna una vertadera WTF, What the Fuck, i vaig plegar veles. A la barra, la simpatia de l'Oscar De Pombo i xerrant una  mica amb en Xavier, amb el Matías Míguez alegrant-nos de la davallada (massa poc) pepera, saludar a la Tamar McLeod i Luna, i finalment, després d'haver comentat que a la bateria no només se li ha de fotre hòsties, (que pesat, oi?) vaig marxar a alimentar-me al "Buen Bocata" amb un magnífic Swarma i birra 0.0, una Free Damm.


Eric Revis Quartet  by Antonio Narváez
Dimecres 27 de maig: Doncs una altra passada de concert al Jamboree Jazz amb una formació liderada pel gran contrabaixista Eric Revis, amb Darius Jones, saxo alto; Bill McHenry, saxo tenor i Chad Taylor, bateria. Com diu el Pere, aquesta gent fa el Jazz del segle XXI i ben bé que així ha estat. Un Jamboree que s'ha omplert més al segon passe amb gent fidel, tot i veure com un parell de guiris japonesos fotien el camp després d'escoltar un parell de temes i veure com els hi anaven les hòsties. Jazz d'avantguarda contemplat per músics, profes i alumnes en els dos passes, els quals no s'han volgut perdre aquesta master class de quasi lliure improvisació. Jo només he reconegut un estàndard que han tocat en el segon passe....un "Body and Soul" que ha fet Bill McHenry magnífic i amb força canvis. Hi ha hagut moments en el primer passe impressionants com el moment de disbauxa bopperiana de Bill foten un solo a tota hòstia acompanyat pel líder i el bateria. En Darius s'ha esplaiat tocant notes llargues i riffs repetitius que fins i tot semblaven "massa" pops, la qual cosa ha repetit en el segon passe. La sonoritat de la formació ho permetia, ningú s'ha immutat i cadascú ha seguit a la seva bola, i fins i tot Bill hi ha participat amb sons força més canyeros i contemporanis. Diria mentida sobre el Darius sinó digués que quan ha volgut ha fet uns solos post boppers de tempo i súper moderns, o sigui que fa el que vol i quan vol. La diversitat a gust de tothom. El primer passe l'han acabat amb una mena de balada a dos saxos d'un bellesa sublim, acompanyats d'una profunda sonoritat de contrabaix i masses a la bateria. En el segon passe, els inicis han estat similars al de les 20h, amb l'Eric iniciant-los a contrabaix solo. En aquesta segona part també hi ha hagut algun tema que ha sobresortit més que els altres, cosa difícil considerant la majestuositat de tot el projecte. Se'm fa difícil dir què o qui m'ha agradat més, de músics i de músiques. Tots i totes han estat a un nivell altíssim. Un altre dia on l'acústica dels sons va per sobre o abans que les mateixes notes, sobretot en els temes més lents. Al final no he fet cap foto així doncs esperaré que la colla de fotògrafs que hi era les pengi aquí o als seus blog. l'Antonio, el Joan Carles i el Joan Cortès són els presents a més a més del Sergio Sabini, que també ha tret el nas. Avui l'Àlex Monsoliu no ha tingut massa feina considerant que només el contrabaix anava amplificat i la resta completament en acústic. A la barra, l'inefable i sempre somrient Òscar Oscar De Pombo estant a totes, discos begudes i somriures a dojo. Gràcies Pere per arriscar-te a programar aquestes "bèsties pardas"; t'ho agrairem per sempre més i gràcies a Mauri Estruga per ajudar-los a arribar fins aquí. 
Miquel Tuset i Mallol.

Gran i magnífic doble concert de Fran Suárez Trio i Dr. Go al JCLV.

Jordi M, Jordi H, Fran S, Ignasi C i Ramón D by Isidre Marco Tuset
Doncs encara amb les emocions i magnífiques vibracions que ens van deixar aquestes dues formacions, liderades pel gran mestre de les 88 tecles, Fran Suárez. Un projecte que es va trenar a partir del programa Jazz Club de Nit. Si ens situem més o menys  ara fa un any , i a partir de rebre per correu els seus dos discos, Imaginario i Noctámbulos que Fran Suárez em va enviar, dir-vos que després d'escoltar-los i quedar-me meravellat per la qualitat i precioses melodies d'ambdós discos, els vaig posar en dos programes diferents, l'Imaginario en el Programa 160 i Noctámbulos en el 162. A partir d'aquí ja vam començar a parlar d'un possible bolo al JCLV, la qual cosa vam concretar amb força mesos d'antelació i que es va materialitzar aquest passat 22 de maig. 
La idea de demanar-li al Fran si podia venir amb els dos projectes em va sorgir de manera quasi automàtica. Se'm va acudir de manera natural; hi havia dos discos amb dos projectes diferents en format  trio, essent però un total de 5 músics els que hi estaven involucrats. L'assumpte era clar; una primera part en acústic en formació de piano, contrabaix i bateria i una segona part elèctrica amb orgue, guitarra i bateria. Una idea que mai havia plasmat Fran Suárez en cap concert i que seria la primera vegada que ho faria a Sant Vicenç dels Horts.

Fran Suárez Trio
Així va ser doncs i vam tenir Fran Suárez Trio a la primera part amb Fran al piano; Jordi Mestres, contrabaix i Jordi Herreros, bateria. Fran, liderant aquesta formació ens va presentar el disc Imaginario tocant tot un seguit de temes del disc i afegint-ne alguns de nous.

Vet aquí doncs la llista dels temes de la primera part...

1.- Caminos de Tierra
2.- Crepuscular, un preciós tema nou
3.- Llueve en Santiago
4.- Luces de la Caleta, un altre tema nou
5.- Funambulista
6.- Cielos Americanos, un tema també nou
7.- Imaginario

Tota aquesta música ens va omplir quasi una primera hora en el primer passe, que sol ser de 45 minuts. Sempre dic que la generositat dels músics és una de les moltes virtuts que posseeixen.
Les interpretacions que vam poder escoltar d'aquests tres músics van estar a un nivell altíssim. Els músics de casa ens han acostumat a això, a gaudir d'allò més amb les seves improvisacions, el seu gust i delicadesa musical i la seva compenetració. Els set temes ens van embolcallar i se'ns van endur vers l'imaginari del líder i els seus sentiments. Fran em va preguntar com anaven de temps i jo, amb la meva característica conya li vaig dir que encara en podia tocar dos o tres més quan ja portava molta estona tocant. Doncs va fer la darrera i el bis de rigor que no podia ser un altre que Imaginario. Per cert, Jordi Herreros es mereix un reconeixement especial ja què començant amb força potència sonora sobre la bateria, es va emmotllar a la situació i va fer l'esforç de controlar la força de descàrrega vers els elements de la bateria.

Una primera part magnífica que va deixar pas al descans, moment en el qual els músics van preparar el següent escenari de orgue, guitarra elèctrica amb tota una filera de pedals i bateria, ara amb els plats del següent. 

Dr. Go
La formació era Dr. Go i ens van presentar el seu disc Noctámbulos amb Fran Suárez, orgue; Ignasi Cussó, guitarra elèctrica i efectes i Ramón Díaz, bateria. 
Mentre varen preparar l'escenari amb els nous estris, vaig tenir la ocasió de copsar l'opinió de la gent que va venir i amb tothom amb qui vaig parlar vaig poder constatar la satisfacció vers la música escoltada. També de la simpatia i humilitat d'una gran persona i músic complet, en Fran i de la qualitat dels seus companys.

En aquest segon passe que també es va allargar força, van tocar uns quants temes del disc Noctámbulos, fent esment especial al fet què Fran presentés tots els temes del concert en català, Xilè com és ell, i considerant tot i els anys que porta entre nosaltres, que el català no és la seva principal llengua de comunicació. 

Aquí hi teniu els temes de Dr.Go:

1.- Noctámbulos
2.- Hip Hop Civilian
3.- Cuatro Caminos
4.- El indomable pensamiento de Jacinta
5.- Vinitos por Lavapies
6.- Let the perros bark
7.- Secret Number
bis.- Tubis Bang, aquest darrer tema del Ramón Díaz.

El canvi de sons i ritmes va ser substancial i el públic ho va saber apreciar. Esment especial també per l'Ignasi que amb tot l'aparellatge electrònic de pedals i amplificador, va saber controlar el volum i la sonoritat de la seva guitarra deixant-ho tot a un nivell acceptat per tothom. El mateix dic del Fran i del Ramón, que tot i ser un projecte molt més potent que el primer, van saber-lo controlar per a gaudi de tots plegats, fins i tot per a ells també.
Si he dit que vam tenir a uns grans músics la primera part, doncs dir-vos el mateix de la segona. La sonoritat va canviar però no la qualitat de les interpretacions que es va mantenir al mateix gran nivell.
Haver vist a Fran tocar el piano, amb la delicadesa com ho va fer, i després veure´l de quina manera va tocar l'orgue, amb la frescor i desimboltura que va emprar, doncs només et fa entendre ràpidament que estàs davant d'una mena de "geni" que sap controlar les gestions que se li plantegin. El concepte és totalment diferent. Tocar el piano no te gaire a veure a tocar l'orgue. M'explicava després que la dificultat de la dissociació mental de la mà dreta i esquerra és força important i que no és tasca fàcil. Li va costar força aconseguir els automatismes necessaris per fer anar les dues mans fent el baix amb l'esquerra i melodies i acords amb la dreta. En fi, un tros de músic, genial, amb dos projectes diferents i que nosaltres, els únics i primers, vam poder escoltar en el mateix dia i pel mateix preu, el de la comprensió i saber estar. I és que el nostre públic és així de silenciós i respectuós. Gràcies a totes i tots per venir i als músics per ser com són. Miquel Tuset i Mallol.

Concerts de maig al JCLV


Programa 207: Epokhé; Martín Leiton; Carlos Falanga; Underpool 4, dijous 21 de maig 2015

 
Preparant la música que sonarà aquest dijous dedicada a l'editorial Underpool i a Sergi Felipe...amb Carlos Falanga "Gran Coral", amb Marco Mezquida, Jordi Matas, Jaume Llombart; Jordi Matas, David Xirgu, Dani Comas i el seu "Epokhé";  Martín Léiton i "Poetry of sound", amb Marceŀlí Bayer´i Óscar Domènech i canviant una mica la dinàmica, l'"Underpool 4", amb Àlvar Monfort, Lucas Martínez, Jordi Matas, Abel Boquera i Pep Mula...vaja, sembla un programa dedicat al Jordi Matas....és que s'apunta a totes les mogudes..he..he.

Per online a http://www.radiosvh.info i des d'allà prement el botó del directe, o clicant sobre la meva foto al blog http://www.jazzclubdenit.blogspot.com.es. Miquel Tuset i Mallol.

Un petit resum dels concerts vistos aquests darrers dies

Els concerts vistos la setmana passada i algun d'aquesta.....

Dijous 7 de maig a la Boca Nord....
Pep Tarradas i la Gil Evans Tribute Big Band a la Boca Nord Programació...yes!

 







Divendres 8 de maig a l'Ateneu de Sant Just...
Tot a punt per la Gil Evans Tribut Big Band. Repetimmmmm...he..he.









Les ratlles que ara llegireu formen part de la informació del projecte endegat pel Pep Tarrades. La quasi totalitat dels textos són d'ell mateix tot i explicant el projecte de la Gil Evans Tribute Big Band.

Aquest projecte neix de la mà del trompetista garriguenc Pep Tarradas, és la continuació del que va ser el seu projecte final de carrera. El projecte inicial estava basat en en la música i l’estètica de les composicions que formen el disc del nonet de Miles Davis titulat “Birt of the cool” amb música i direcció de Gil Evans. Aquest disc data de l’any 1949 i va significar un gir molt important en l’evolució de la història del Jazz pel que fa a l’estètica en la improvisació, les tècniques de composició i arranjaments i inclòs en les estructures de les formacions.

Pep participa en propostes de diferents estils com a trompetista freelance: JODR big band, Big Band Conservatori del Liceu, Original Jazz Orquestra Taller de Músics, The Gramophone all stars Big Band, etc. Comença a treballar com a arranjador i compositor en encàrrecs de diferents projectes com ara: Mainasons (espectacle infantil de diferents estètiques), Pep Garau quintet (quintet de jazz i quintet de corda), Nil Mujal nonet (nonet de jazz), Big Band del Liceu i orquestra de cordes, etc.

Així doncs el repertori està diferenciat en dues parts, la primera és la que fa referència més explícita a la música de Gil Evans: una suite de temes que consten al disc Birth of the cool amb interludis que recorden a les grans gravacions de Gil Evans junt amb Miles Davis (Miles Ahead, Porgy and Bess, Sketches of Spain, etc).

La segona part del repertori consta de composicions originals. Totes les composicions tenen relació amb la figura de Gil Evans, però també amb altres compositors de música per a big band contemporània com ara Bob Brookmeyer, Toshiko Akiyoshi, i d’altres importants arranjadors de finals del s.XX.

La música original de la big band té com a objectiu presentar una proposta actual de la música per a big band, original amb repertori propi i oberta a diverses influències tant d’estils com de forma. Una està basada en la música de Gil Evans, la suite del Birth of the cool. Té tres temes del Birth of the cool (Move, Boplicity i Moondreams) i interludis que recorden a la música de Gil Evans (Blues for Pablo, Miles Ahead, Porgy and Bess). Tot això és una suite que he composat jo. Una altra part del repertori és el Rhythm Changes que obre el repertori, és un tema meu amb un parell de d'al·lusions a la música de Thad Jones i la Toshiko Akiyoshi.
La última part del repertori son dues composicions meves, una és un petit homenatge a la música de Bob Brookmeyer i l'altre  fa homenatge a la música de Bob Mintzer. Per últim, vam tocar un arranjament de Gil Evans del St. Louis Blues.

Aquí teniu la llista dels músics del projecte, que no són els mateixos que van tocar en aquests dos concerts, bé, en l'assaig primer i en el concert l'endemà:
Pep Tarradas: composició,
arranjaments i direcció
Joan Mas: saxo alt, soprano i flauta
Albert Comaleras: saxo alt i flauta
Lluc Casares: saxo tenor i flauta
Nil Villà: saxo tenor i clarinet
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
Leo Torres: trompeta i flugelhorn
Pep Garau: trompeta i flugelhorn
Pol Padrós: trompeta i flugelhorn
Óscar la Torre: trompeta i flugelhorn
Albert Costa: trombó
Aram Montagut: trombó
Alba Pujals: trombó
Darío García: trombó
Joel González: piano
Aleix Forts: contrabaix
Joan Casares: bateria

I doncs qui és en Pep Tarradas?, doncs aquest....
La Garriga, 1985 (trompeta). Realitza estudis d’iniciació al jazz al Taller de Músics, cursa la llicenciatura de trompeta jazz al Conservatori del Liceu i actualment estudia composició per a bandes sonores a l’ESMUC. Ha pogut estudiar amb músics com: Matthew Simon, Josep Casado, Luis González, Sergi Vergés, David Mengual, Horacio Fumero, Alfons Carrascosa, Albert Guinovart, Lluís Vergés. Ha rebut classes magistrals en seminaris de Perico Sambeat,
Avishai Cohen, Claudio Roditti, etc.

Marco, Martín i Òscar by Antonio Narváez
Dissabte 9 de maig al Jamboree amb Martín Léiton amb Marco Mezquida i Òscar Domènech presentant Poetey of Sound amb Marco substituint Marceŀlí Bayer...quina meravella al Jamboree Jazz. I ara que ja soc a casa dir-vos que un concert com el d'avui amb les circumstàncies que l'han envoltat només el poden fer músics com aquests. Martín per ser-ne l'ideòleg i compositor; ideòleg pel fet d'haver-hi un concepte, per tant música conceptual en base al propi so abans que aquest es converteixi en nota,si és que ho he captat. Un bateria, entre molts que hi ha, segur que si, amb un control absolut de les dinàmiques (volumètriques sense cm3) a part d'una gran creativitat, i finalment, "El substitut". Aquest només podia ser el Marco, (perquè la realitat ha estat aquesta) tot i que molts altres músics amb una idiosincràsia similar, l'adequada al projecte, també ho podien haver fet. En definitiva, haver assajat ahir una estona, captant l'essència del projecte i essent piano i no vents de canyes, i avui fer aquests dos concerts, doncs això és lo sorprenent..o no. 

Martín by Antonio N.
Una presentació d'un disc "Poetry of Sound" que segurament tindrà la versió escoltada avui. Martín ha captat també l'essència del proper projecte amb piano, contrabaix i bateria, segona versió (o de nou versió única..per allò que les segones versions...etc.) En fi, acabar dient que Martín ens ha agraït la manera tan silenciosa d'escoltar la música que hem tingut els asseguts com a públic, exceptuant dues guiris que no paraven (fins i tot lAntonio Narváez ha hagut de marxar per no dir-les-hi de tot i més). No han aguantat massa, i finalment han marxat, deixant-nos en absoluta pau. El SO i després la NOTA, això és el que hem escoltat avui en majúscules. Amb moltes ganes d'escoltar el disc que gentilment m'ha cedit el Martín en versió canyes, cordes i tripes, i ves per on que aquest és un disc UnderPool, editat només aquesta vegada i amb el Sergi Felipe present i amb un Underpool 4 que també m'ha donat. Si és que ens estimem mútuament. Discos que sonaran al Jazz Club de Nit una vegada trobada la parella adequada. Ara els programes són així; bé, més o menys sempre han tingut una coherència. Gràcies Pere Pons. 

Dimarts 12 de maig a la Sala Fènix...I després del 1-2 de la primera part, de cap a la Sala Fènix a veure, escoltar i enregistrar les conduccions de l'Iván González i Albert Cirera..amb força músics més i una ballarina, bailaora...he..amb un master capo anomenat Agustí Fernández..i la magnífica gent de la Fenix amb la Jolanda Marrone al capdavant. 



Aquesta ha estat la segona sessió de Memoria-Uno conduïda per l'Ivan González, les dues primerers conduccions i la darrera feta per l'Albert Cirera. Realment heu de pensar que aquesta és una experiència que val la pena viure-la en directe. Crec que cap altra música com aquesta, conduccions o Free Jazz, necessiten de la presència del vident i oïdor a la vegada. Potser més les conduccions que les sessions de Free Jazz o Lliure Improvisació. Veure com el "conductor" determina en cada moment quina i com serà la música que escoltarem els presents és una sensació inexplicable. Hi ha tot un codi de signes que tots els músics saben interpretar i per tant el conductor quan fa algun moviment amb els braços o els dits i mans, és rebut de manera comprensible per la resta dels atents músics i seguidors. Aquest dia hi va haver la participació de la ballarina Sònia Sánchez i tota una colla de músics, i valdrà més doncs posar-los tots:

Sònia Sánchez - Danza
Agustí Fernández - Piano
Ramon Prats i Oriol Roca - Bateríes
Marc Cuevas i Alex Reviriego - Contrabaixos
Julián Sánchez i Pol Padrós Mercadé - Trompetes
Aram Montagut Garcia i Frederic Filitrae - Trombons
Amaiur Gonzalez Monreal - Tuba
Tom Chant, Oriol Fontclara i El Pricto - Saxos
Marceŀlí Bayer - Clarinete bajo
Albert Cirera - Saxo Tenor i conducciones
Iván González - Conducciones


S'ha de dir però que La Sala Fènix es va veure plena a vessar de públic amic i fidel, tant a la sala com al projecte. Gent com la Marianne, Fernando CG, Elena Màrquez i Joan Cortès, aquests dos últims fotògrafs de tot lo relacionat amb la música en general, i potser Elena més encarada en aquest tipus de música. El Dave Foxall, que manega una magnífica web anomenada anoisejazz i músics amics com el Joan Vidal i demés joves cracs. En definitiva, tinc la sensació que estem vivint uns moments molt importants a Barcelona relacionats amb aquest tipus de música. Espais com 23 Robadors, els dijous i amb Ramon Prats,  la sala Soda de Gràcia, i l'Absenta del Raval estant programant aquest tipus o similars projectes. El mateix El Pricto, director de Discordian Records, en poc temps ha fet d'aquesta editorial digital un punt de referència d'aquesta moguda, i la "cosa" sembla que te tendència a continuar, de la qual cosa ens alegrem.

Dimecres 13 de maig al Jamboree....Un dia rodó....Programa de ràdio, Opus 5 i un 2-3 Juve... Us guanyarem..he...ala madriz..a la m...El que més m'ha frapat ha estat el concert de Opus 5 al Jamboree... feia temps que no gaudia tant. I mira que darrerament he vist unes "coses"....cada concert és diferent, és cert, amb una característica pròpia, i últimament n'he escoltat alguns d'extraordinaris, però el d'avui m'ha deixat aplatanat tot i saber el què anava a escoltar. Deu haver estat el directe; el poder-ho viure en aquest màgic espai; el compartir-lo amb amics músics, alumnes i profes, els quals Pere Pons avui no han fallat. En definitiva una nit per recordar, tot sigui dit, per tot plegat...allò de....recordes aquell dimecres que vam veure Opus 5 al Jamboree i la Juve va eliminar el Madriz?....i riurem. 

És clar que parlem de Opus 5 amb Seamus Blake, saxo tenor; Alex Sipiagin, trompeta; David Kikoski, piano; Boris Kosloz, contrabaix  i Dave Edwards, bateria. Un quintet súper compacte amb una trajectòria de diversos anys tocant junts i que em va enlluernar per diversos motius. La naturalitat en què cadascun dels músics va anar parlant amb el micro tot i presentant els temes dels altres músics, el primer motiu. Després el fet que cadascun dels músics participés en la música de la nit de Jamboree amb temes propis. De fet cada músic va poder col·laborar amb un o dos temes d'autoria pròpia, aquest seria el segon motiu. A banda de tot això, a l'escenari del Jamboree vam tenir a cinc mestres dels seus instruments. Uns vertaders "monstres" del Jazz internacional que van fer que Víctor de Diego, David Pastor, entre els profes, i Irene Reig, Oriol Vallès, Joan Casares, etc, entre els alumnes vinguessin a veure'ls, alguns en els dos passes, com jo. Ja m'hauria agradat enregistrar-ho, però l'experiència amb el James Carter va ser suficient i Jamboree va per davant de tot.  

Divendres 15 de maig al Jamboree amb el mestre Jesse Davis.....

Un Jesse Davis espectacular al Jamboree amb una secció rítmica liderada pel Joan Monné amb el bon acompanyament de l'Ignasi González i un radiant Jo Krause estrenant la Gretch del Jamboree que ell mateix ha restaurat..Bop i Blues a parts iguals d'intensitat i sensibilitst amb una Cava plena a vessar en els dos passes. Un Jesse simpàtic, obert i comunicatiu ha platicat amb un públic entregat des de la primera nota. Temes interpretats amb marcat accent parkerià, tan les balades com els temes més vius, més boppers. Jesse és un mestre del saxo alto i a la vegada és una persona estimada per aquestes terres. És un home afable que al Jamboree s'hi troba com a casa. L'amor i respecte és recíproc i així ho ha demostrat ell, dient-nos que sempre que toca al Jamboree sent una gran admiració i respecte pel local i també per la gent aficionada que hi troba. El públic ha aplaudit amb una convicció a vegada no massa habitual; avui però, els crits d'admiració han estat diversos i segur que la gent haurà gaudit d'un bis que jo m'he perdut, tot i havent marxat corrents a buscar metro i tren. Els solos i el so tan fluid que té aquest "monstre" del Jazz et fan percebre sense cap mena de dubte que estàs escoltant un grandíssim concert, on els altres tres músics que l'acompanyen, gent de casa, resulta que excel·leixen i creixen al costat d'aquest mestre. Joan ha estat superb i com sempre molt sobri i mostrant una serenitat i concentració, punt de referència pels joves estudiants que sí que avui també hi havia. Ignasi ja acompanyat a la perfecció i ha fet algun solo també ben trenat, mentre que en Jo Krause, se l'ha vist molt a gust tocant al costat de companys i mestre i també pel fet de poder tocar una bateria, la Gretch del Jamboree que ell mateix ha restaurat. Ha fet alguns solos increïbles, primer amb baquetes  i després amb escombretes. Alguns dels temes que han tocat han estat 'Round Midnight, entre d'altres, tots ells magníficament interpretats.

Miquel Tuset i Mallol