Concerts d'aquesta setmana de finals de mes de maig. WTF i Eric Revis Quartet al Jamboree

Artashes, David, Marta, Claudio i Xerach

Dilluns 25 de maig: Avui ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz i la magnífica WTF organitzada per l'Aurelio Santosi i amb la perfecte sonorització d'en Leo Bianchi. Hem pogut gaudir amb un projecte que ha recordat la música del disc de Johnny Hartman & John Coltrane de la mà de David Maurici i Claudio Marrero Santana a més a més de Artashes Aslayan i un parell de mosses al contrabaix i bateria, canàries també i estudiants de l'Esmuc, Marta Bautista i Xerach Peñate. Una hora llarga amb tots els temes d'aquest disc i un parell més, d'arranjaments del Claudio amb temes emblemàtics que interpretava Chet Baker. 

Un projecte que ens ha servit per descobrir una magnífica veu, la del David Maurici, i a les dues noies músics, contrabaix i bateria, canàries elles amb molt bones maneres tot i haver de polir algunes qüestions relacionades amb el volum general, en aquest cas parlant de la jove bateria. Un projecte dedicat al disc que van fer Johnny Hartman & John Coltrane, i on vam poder escoltar tots els temes d'aquest disc, amb un magnífic "Lush Life". Artashes al piano va estar immens, tot i veure's sotmès a la potència sonora de la Xerach quan el rus es va voler animar. Si el pianista s'anima, no vol dir que la resta hagi de fotre-li més canya a l'assumpte; només vol dir que el pianista s'anima, i prou. La Marta va acompanyar força bé, i va fer alguns solos, encara per polir. Potser els hi faltaria anar a més Jam Sessions...jo no les havia vist mai. Claudio segueix la seva línia ascendent amb el saxo tenor, de so potent i bones improvisacions i va controlar molt bé les seves dinàmiques. Ben bé sabia ell que hi havia un cantant i pianista a respectar. En general em va agradar força, tot i l'aspecte de volums dels timbals, cosa que segur anirà solucionant, i aquest és un projecte que va acabar amb dos temes d'aquells que cantava i interpretava en Chet Baker, i és per això que aquest divendres passaran pel Sunset de Girona a presentar aquest projecte. En David jugarà amb avantatge ja que jugarà a casa.

Xavier Casellas

La Jam Session va comaneçar amb en Xavier Casellas que va cantar un magnífic "April in Paris". Posteriorment van baixar les dues noies per deixar pas a l'Alejandro Tamayo, contrabaix i al Xavier a la bateria, amb els quals van tocar el "Billie's Bounce". Després vam poder escoltar tres temes amb aires brasilers i crec que el primer va estar "Corcovado" amb una parella arribats de Berlin, Johan, guitarra i Myriam, veu. Una altíssima cantant anomenada Clemence va fer també un tema brasiler però a la bateria hi vam tenir a l'Anton Jarl. La següent formació va ser amb el Pascal Morente, que va substituir l'Artashes, i van pujat una parella que darrerament estan treballant molt junts i que són la Luna Cohen i en Jurandir Santana, cantant també ella un altre tema do Brasil. Amb aquest tema vam arribar al moment en el qual la WTF es torna una vertadera WTF, What the Fuck, i vaig plegar veles. A la barra, la simpatia de l'Oscar De Pombo i xerrant una  mica amb en Xavier, amb el Matías Míguez alegrant-nos de la davallada (massa poc) pepera, saludar a la Tamar McLeod i Luna, i finalment, després d'haver comentat que a la bateria no només se li ha de fotre hòsties, (que pesat, oi?) vaig marxar a alimentar-me al "Buen Bocata" amb un magnífic Swarma i birra 0.0, una Free Damm.

Eric Revis Quartet  by Antonio Narváez

Dimecres 27 de maig: Doncs una altra passada de concert al Jamboree Jazz amb una formació liderada pel gran contrabaixista Eric Revis, amb Darius Jones, saxo alto; Bill McHenry, saxo tenor i Chad Taylor, bateria. Com diu el Pere, aquesta gent fa el Jazz del segle XXI i ben bé que així ha estat. Un Jamboree que s'ha omplert més al segon passe amb gent fidel, tot i veure com un parell de guiris japonesos fotien el camp després d'escoltar un parell de temes i veure com els hi anaven les hòsties. Jazz d'avantguarda contemplat per músics, profes i alumnes en els dos passes, els quals no s'han volgut perdre aquesta master class de quasi lliure improvisació. Jo només he reconegut un estàndard que han tocat en el segon passe....un "Body and Soul" que ha fet Bill McHenry magnífic i amb força canvis. Hi ha hagut moments en el primer passe impressionants com el moment de disbauxa bopperiana de Bill foten un solo a tota hòstia acompanyat pel líder i el bateria. En Darius s'ha esplaiat tocant notes llargues i riffs repetitius que fins i tot semblaven "massa" pops, la qual cosa ha repetit en el segon passe. La sonoritat de la formació ho permetia, ningú s'ha immutat i cadascú ha seguit a la seva bola, i fins i tot Bill hi ha participat amb sons força més canyeros i contemporanis. Diria mentida sobre el Darius sinó digués que quan ha volgut ha fet uns solos post boppers de tempo i súper moderns, o sigui que fa el que vol i quan vol. La diversitat a gust de tothom. El primer passe l'han acabat amb una mena de balada a dos saxos d'un bellesa sublim, acompanyats d'una profunda sonoritat de contrabaix i masses a la bateria. En el segon passe, els inicis han estat similars al de les 20h, amb l'Eric iniciant-los a contrabaix solo. En aquesta segona part també hi ha hagut algun tema que ha sobresortit més que els altres, cosa difícil considerant la majestuositat de tot el projecte. Se'm fa difícil dir què o qui m'ha agradat més, de músics i de músiques. Tots i totes han estat a un nivell altíssim. Un altre dia on l'acústica dels sons va per sobre o abans que les mateixes notes, sobretot en els temes més lents. Al final no he fet cap foto així doncs esperaré que la colla de fotògrafs que hi era les pengi aquí o als seus blog. l'Antonio, el Joan Carles i el Joan Cortès són els presents a més a més del Sergio Sabini, que també ha tret el nas. Avui l'Àlex Monsoliu no ha tingut massa feina considerant que només el contrabaix anava amplificat i la resta completament en acústic. A la barra, l'inefable i sempre somrient Òscar Oscar De Pombo estant a totes, discos begudes i somriures a dojo. Gràcies Pere per arriscar-te a programar aquestes "bèsties pardas"; t'ho agrairem per sempre més i gràcies a Mauri Estruga per ajudar-los a arribar fins aquí. 

Miquel Tuset i Mallol.