Pep Tarradas i la Gil Evans Tribute Big Band a la Boca Nord Programació...yes!
Tot a punt per la Gil Evans Tribut Big Band. Repetimmmmm...he..he.
Les ratlles que ara llegireu formen part de la informació del projecte endegat pel Pep Tarrades. La quasi totalitat dels textos són d'ell mateix tot i explicant el projecte de la Gil Evans Tribute Big Band.
Aquest projecte neix de la mà del trompetista garriguenc Pep Tarradas, és la continuació del que va ser el seu projecte final de carrera. El projecte inicial estava basat en en la música i l’estètica de les composicions que formen el disc del nonet de Miles Davis titulat “Birt of the cool” amb música i direcció de Gil Evans. Aquest disc data de l’any 1949 i va significar un gir molt important en l’evolució de la història del Jazz pel que fa a l’estètica en la improvisació, les tècniques de composició i arranjaments i inclòs en les estructures de les formacions.
Pep participa en propostes de diferents estils com a trompetista freelance: JODR big band, Big Band Conservatori del Liceu, Original Jazz Orquestra Taller de Músics, The Gramophone all stars Big Band, etc. Comença a treballar com a arranjador i compositor en encàrrecs de diferents projectes com ara: Mainasons (espectacle infantil de diferents estètiques), Pep Garau quintet (quintet de jazz i quintet de corda), Nil Mujal nonet (nonet de jazz), Big Band del Liceu i orquestra de cordes, etc.
Així doncs el repertori està diferenciat en dues parts, la primera és la que fa referència més explícita a la música de Gil Evans: una suite de temes que consten al disc Birth of the cool amb interludis que recorden a les grans gravacions de Gil Evans junt amb Miles Davis (Miles Ahead, Porgy and Bess, Sketches of Spain, etc).
La segona part del repertori consta de composicions originals. Totes les composicions tenen relació amb la figura de Gil Evans, però també amb altres compositors de música per a big band contemporània com ara Bob Brookmeyer, Toshiko Akiyoshi, i d’altres importants arranjadors de finals del s.XX.
Pep participa en propostes de diferents estils com a trompetista freelance: JODR big band, Big Band Conservatori del Liceu, Original Jazz Orquestra Taller de Músics, The Gramophone all stars Big Band, etc. Comença a treballar com a arranjador i compositor en encàrrecs de diferents projectes com ara: Mainasons (espectacle infantil de diferents estètiques), Pep Garau quintet (quintet de jazz i quintet de corda), Nil Mujal nonet (nonet de jazz), Big Band del Liceu i orquestra de cordes, etc.
Així doncs el repertori està diferenciat en dues parts, la primera és la que fa referència més explícita a la música de Gil Evans: una suite de temes que consten al disc Birth of the cool amb interludis que recorden a les grans gravacions de Gil Evans junt amb Miles Davis (Miles Ahead, Porgy and Bess, Sketches of Spain, etc).
La segona part del repertori consta de composicions originals. Totes les composicions tenen relació amb la figura de Gil Evans, però també amb altres compositors de música per a big band contemporània com ara Bob Brookmeyer, Toshiko Akiyoshi, i d’altres importants arranjadors de finals del s.XX.
La música original de la big band té com a objectiu presentar una proposta actual de la música per a big band, original amb repertori propi i oberta a diverses influències tant d’estils com de forma. Una està basada en la música de Gil Evans, la suite del Birth of the cool. Té tres temes del Birth of the cool (Move, Boplicity i Moondreams) i interludis que recorden a la música de Gil Evans (Blues for Pablo, Miles Ahead, Porgy and Bess). Tot això és una suite que he composat jo. Una altra part del repertori és el Rhythm Changes que obre el repertori, és un tema meu amb un parell de d'al·lusions a la música de Thad Jones i la Toshiko Akiyoshi.
La última part del repertori son dues composicions meves, una és un petit homenatge a la música de Bob Brookmeyer i l'altre fa homenatge a la música de Bob Mintzer. Per últim, vam tocar un arranjament de Gil Evans del St. Louis Blues.
Aquí teniu la llista dels músics del projecte, que no són els mateixos que van tocar en aquests dos concerts, bé, en l'assaig primer i en el concert l'endemà:
Pep Tarradas: composició,
arranjaments i direcció
Joan Mas: saxo alt, soprano i flauta
Albert Comaleras: saxo alt i flauta
Lluc Casares: saxo tenor i flauta
Nil Villà: saxo tenor i clarinet
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
Leo Torres: trompeta i flugelhorn
Pep Garau: trompeta i flugelhorn
Pol Padrós: trompeta i flugelhorn
Óscar la Torre: trompeta i flugelhorn
Albert Costa: trombó
Aram Montagut: trombó
Alba Pujals: trombó
Darío García: trombó
Joel González: piano
Aleix Forts: contrabaix
Joan Casares: bateria
arranjaments i direcció
Joan Mas: saxo alt, soprano i flauta
Albert Comaleras: saxo alt i flauta
Lluc Casares: saxo tenor i flauta
Nil Villà: saxo tenor i clarinet
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
Leo Torres: trompeta i flugelhorn
Pep Garau: trompeta i flugelhorn
Pol Padrós: trompeta i flugelhorn
Óscar la Torre: trompeta i flugelhorn
Albert Costa: trombó
Aram Montagut: trombó
Alba Pujals: trombó
Darío García: trombó
Joel González: piano
Aleix Forts: contrabaix
Joan Casares: bateria
I doncs qui és en Pep Tarradas?, doncs aquest....
La Garriga, 1985 (trompeta). Realitza estudis d’iniciació al jazz al Taller de Músics, cursa la llicenciatura de trompeta jazz al Conservatori del Liceu i actualment estudia composició per a bandes sonores a l’ESMUC. Ha pogut estudiar amb músics com: Matthew Simon, Josep Casado, Luis González, Sergi Vergés, David Mengual, Horacio Fumero, Alfons Carrascosa, Albert Guinovart, Lluís Vergés. Ha rebut classes magistrals en seminaris de Perico Sambeat,
Avishai Cohen, Claudio Roditti, etc.
Avishai Cohen, Claudio Roditti, etc.
 |
| Marco, Martín i Òscar by Antonio Narváez |
Dissabte 9 de maig al Jamboree amb Martín Léiton amb Marco Mezquida i Òscar Domènech presentant Poetey of Sound amb Marco substituint Marceŀlí Bayer...quina meravella al Jamboree Jazz. I ara que ja soc a casa dir-vos que un concert com el d'avui amb les circumstàncies que l'han envoltat només el poden fer músics com aquests. Martín per ser-ne l'ideòleg i compositor; ideòleg pel fet d'haver-hi un concepte, per tant música conceptual en base al propi so abans que aquest es converteixi en nota,si és que ho he captat. Un bateria, entre molts que hi ha, segur que si, amb un control absolut de les dinàmiques (volumètriques sense cm3) a part d'una gran creativitat, i finalment, "El substitut". Aquest només podia ser el Marco, (perquè la realitat ha estat aquesta) tot i que molts altres músics amb una idiosincràsia similar, l'adequada al projecte, també ho podien haver fet. En definitiva, haver assajat ahir una estona, captant l'essència del projecte i essent piano i no vents de canyes, i avui fer aquests dos concerts, doncs això és lo sorprenent..o no.
 |
| Martín by Antonio N. |
Una presentació d'un disc "Poetry of Sound" que segurament tindrà la versió escoltada avui. Martín ha captat també l'essència del proper projecte amb piano, contrabaix i bateria, segona versió (o de nou versió única..per allò que les segones versions...etc.) En fi, acabar dient que Martín ens ha agraït la manera tan silenciosa d'escoltar la música que hem tingut els asseguts com a públic, exceptuant dues guiris que no paraven (fins i tot lAntonio Narváez ha hagut de marxar per no dir-les-hi de tot i més). No han aguantat massa, i finalment han marxat, deixant-nos en absoluta pau. El SO i després la NOTA, això és el que hem escoltat avui en majúscules. Amb moltes ganes d'escoltar el disc que gentilment m'ha cedit el Martín en versió canyes, cordes i tripes, i ves per on que aquest és un disc UnderPool, editat només aquesta vegada i amb el Sergi Felipe present i amb un Underpool 4 que també m'ha donat. Si és que ens estimem mútuament. Discos que sonaran al Jazz Club de Nit una vegada trobada la parella adequada. Ara els programes són així; bé, més o menys sempre han tingut una coherència. Gràcies Pere Pons.
Dimarts 12 de maig a la Sala Fènix...I després del 1-2 de la primera part, de cap a la Sala Fènix a veure, escoltar i enregistrar les conduccions de l'Iván González i Albert Cirera..amb força músics més i una ballarina, bailaora...he..amb un master capo anomenat Agustí Fernández..i la magnífica gent de la Fenix amb la Jolanda Marrone al capdavant.
Aquesta ha estat la segona sessió de Memoria-Uno conduïda per l'Ivan González, les dues primerers conduccions i la darrera feta per l'Albert Cirera. Realment heu de pensar que aquesta és una experiència que val la pena viure-la en directe. Crec que cap altra música com aquesta, conduccions o Free Jazz, necessiten de la presència del vident i oïdor a la vegada. Potser més les conduccions que les sessions de Free Jazz o Lliure Improvisació. Veure com el "conductor" determina en cada moment quina i com serà la música que escoltarem els presents és una sensació inexplicable. Hi ha tot un codi de signes que tots els músics saben interpretar i per tant el conductor quan fa algun moviment amb els braços o els dits i mans, és rebut de manera comprensible per la resta dels atents músics i seguidors. Aquest dia hi va haver la participació de la ballarina Sònia Sánchez i tota una colla de músics, i valdrà més doncs posar-los tots:
Sònia Sánchez - Danza
Agustí Fernández - Piano
Ramon Prats i Oriol Roca - Bateríes
Marc Cuevas i Alex Reviriego - Contrabaixos
Julián Sánchez i Pol Padrós Mercadé - Trompetes
Aram Montagut Garcia i Frederic Filitrae - Trombons
Amaiur Gonzalez Monreal - Tuba
Tom Chant, Oriol Fontclara i El Pricto - Saxos
Marceŀlí Bayer - Clarinete bajo
Albert Cirera - Saxo Tenor i conducciones
Iván González - Conducciones
S'ha de dir però que La Sala Fènix es va veure plena a vessar de públic amic i fidel, tant a la sala com al projecte. Gent com la Marianne, Fernando CG, Elena Màrquez i Joan Cortès, aquests dos últims fotògrafs de tot lo relacionat amb la música en general, i potser Elena més encarada en aquest tipus de música. El Dave Foxall, que manega una magnífica web anomenada anoisejazz i músics amics com el Joan Vidal i demés joves cracs. En definitiva, tinc la sensació que estem vivint uns moments molt importants a Barcelona relacionats amb aquest tipus de música. Espais com 23 Robadors, els dijous i amb Ramon Prats, la sala Soda de Gràcia, i l'Absenta del Raval estant programant aquest tipus o similars projectes. El mateix El Pricto, director de Discordian Records, en poc temps ha fet d'aquesta editorial digital un punt de referència d'aquesta moguda, i la "cosa" sembla que te tendència a continuar, de la qual cosa ens alegrem.
És clar que parlem de Opus 5 amb Seamus Blake, saxo tenor; Alex Sipiagin, trompeta; David Kikoski, piano; Boris Kosloz, contrabaix i Dave Edwards, bateria. Un quintet súper compacte amb una trajectòria de diversos anys tocant junts i que em va enlluernar per diversos motius. La naturalitat en què cadascun dels músics va anar parlant amb el micro tot i presentant els temes dels altres músics, el primer motiu. Després el fet que cadascun dels músics participés en la música de la nit de Jamboree amb temes propis. De fet cada músic va poder col·laborar amb un o dos temes d'autoria pròpia, aquest seria el segon motiu. A banda de tot això, a l'escenari del Jamboree vam tenir a cinc mestres dels seus instruments. Uns vertaders "monstres" del Jazz internacional que van fer que Víctor de Diego, David Pastor, entre els profes, i Irene Reig, Oriol Vallès, Joan Casares, etc, entre els alumnes vinguessin a veure'ls, alguns en els dos passes, com jo. Ja m'hauria agradat enregistrar-ho, però l'experiència amb el James Carter va ser suficient i Jamboree va per davant de tot.
Un Jesse Davis espectacular al Jamboree amb una secció rítmica liderada pel Joan Monné amb el bon acompanyament de l'Ignasi González i un radiant Jo Krause estrenant la Gretch del Jamboree que ell mateix ha restaurat..Bop i Blues a parts iguals d'intensitat i sensibilitst amb una Cava plena a vessar en els dos passes. Un Jesse simpàtic, obert i comunicatiu ha platicat amb un públic entregat des de la primera nota. Temes interpretats amb marcat accent parkerià, tan les balades com els temes més vius, més boppers. Jesse és un mestre del saxo alto i a la vegada és una persona estimada per aquestes terres. És un home afable que al Jamboree s'hi troba com a casa. L'amor i respecte és recíproc i així ho ha demostrat ell, dient-nos que sempre que toca al Jamboree sent una gran admiració i respecte pel local i també per la gent aficionada que hi troba. El públic ha aplaudit amb una convicció a vegada no massa habitual; avui però, els crits d'admiració han estat diversos i segur que la gent haurà gaudit d'un bis que jo m'he perdut, tot i havent marxat corrents a buscar metro i tren. Els solos i el so tan fluid que té aquest "monstre" del Jazz et fan percebre sense cap mena de dubte que estàs escoltant un grandíssim concert, on els altres tres músics que l'acompanyen, gent de casa, resulta que excel·leixen i creixen al costat d'aquest mestre. Joan ha estat superb i com sempre molt sobri i mostrant una serenitat i concentració, punt de referència pels joves estudiants que sí que avui també hi havia. Ignasi ja acompanyat a la perfecció i ha fet algun solo també ben trenat, mentre que en Jo Krause, se l'ha vist molt a gust tocant al costat de companys i mestre i també pel fet de poder tocar una bateria, la Gretch del Jamboree que ell mateix ha restaurat. Ha fet alguns solos increïbles, primer amb baquetes i després amb escombretes. Alguns dels temes que han tocat han estat 'Round Midnight, entre d'altres, tots ells magníficament interpretats.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada