29 de maig: Bop Collective al Jazz Club La Vicentina:
 |
| Bop Collective, by Antonio Narváez |
Els Bop Collective són doncs un septet d'amics i grans músics com són...
Irene Reig, saxo alto, clarinet, composicions i arranjaments
Oriol Vallès, trompeta
Alba Pujals, trombó
Hèctor Floria, saxo tenor
Jöel González, piano
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares, bateria
 |
| Bop Collective by Gustau Soldevilla |
Els temes que van tocar en ordre....així els comenta la Irene
Flee as a bird (marxa fúnebre) + juancasaurios reig (blues de second line)
Miss Stromboli (un original dedicat a una amiga meva que es actriu i que te un paper que es diu com el titol)
Speed Nica (dedicat a la meva gateta Nica)
Ca l'Ana (petit homenatge a un lloc del qual memporto molts bons records)
Theme from kareem (arranjament dun tema de freddie hubbard)
Cape verdean blues (un arranjament amb sorpresa del tema d'Horace Silver)
i de Bis, el Body and Soul....
Un esment especial a la magnífica intervenció del contrabaixista Xavi Castillo que va substituir en darrera instància a Pau Sala, contrabaixista "oficial" del projecte.
Aquell dia la Sala Xica es va veure prou animada pel que fa a públic, el qual, i com ja és habitual, va venint mica a mica. El projecte dels nois va agradar moltíssim i tots els presents no vam parar d'aplaudir a aquests joves tan i tan bons.
Els temes van anar de menys a més, des del punt de vista rítmic, tot i que hi va haver alguna balada entre mig. L'inici va estar marcat per la magnífica marxa fúnebre la qual ràpidament va posar-se a córrer a bon tempo. Les improvisacions de tots ells van ésser superbes sense cap mena de dubte, i la compenetració de la formació va ser perfecte. És força sorprenent la maduresa d'aquesta canalla que no arriben als trenta, i més aviat quasi tots estan entre els 20 i 25, excepte el Jöel que en te vint-i-(tu)set, he..he...i ja amb aquestes magnífiques maneres musicals i personals.
Després d'ells vam iniciar la Jam Session on hi vam col·laborar el Deme Gómez, saxo tenor; Juan Carlos "Speedy" i jo mateix al saxo alto. En Josep Mª Martí i el Lluís Voisin van remenar la magnífica Gretsch del Joan i entre tots ens ho vam passar força bé. Entre el públic, gent de Sant Vicenç, de Sant Cugat, de Rubí, i de Torrelles...l'amic Carlos Sampietro va tenir la gosadia d'enregistrar-nos als aficionats i no als professionals, la qual cosa no sé si li agraeixo o què, però tan se val, el cas és que ho va penjar al Facebook per a gaudi dels més sarcàstics..he...he. Doncs aquí teniu el vídeo que ens va fer.
De fotògrafs en vam tenir dos dels professionals, el permanent Gustau Soldevilla, i l'amic Antonio Narváez,amb el qual ens veiem quasi cada dia que anem de concert. Ells dos van fer magnífiques fotos, algunes de les quals les esteu veient aquí mateix, com aquesta i la primera, fotos de l'Antonio..
 |
| Bop Collective, by Antonio Narváez |
I doncs va ser un Concert-Jam magnífic amb un grup de joves cracs impressionants i després a la Jam Session, els aficionats entrats en calbes i canes vam tenir la gosadia de tocar al costat i davant d'aquests joves mestres, un mestratge que nosaltres ja mai tindrem en aquesta la única vida que hi ha.
 |
| Oriol i Irene, by Gustaf Soldevilla |
Com a punt i final, dir-li a l'amic Joan Cortès que la perspectiva des de l'escenari és magnífica i que, tot i ser un aprenent en això de fer sonar el meu saxo alto, ho faig amb tot el meu cor. Si no tingués la orella esquerra afectada per un malparit acúfen des de fa ja 40 anys, segur que ho pelaria millor...en fi, què hi farem Joan. Voilà.
1 de juny: 14è WTF al Jamboree:
 |
| WTF by Josep Tomás |
Doncs com no podia ser d'una altra manera, el 14è aniversari de la WTF del Jamboree Jazz, una moguda made in Aurelio Santos, ha estat una magnífica sorpresa. Juan R. Berbin ha estat l'encarregat de muntar-ho i ho ha fet de manera magistral. Els músics han anat pujant a l'escenari amb una total llibertat a mida que la situació ho requeria. La llibertat sempre hi és, però aquesta vegada, i no com és habitual, els músics han trepitjat l'escenari a compartir projectes que anaven sorgint allà mateix. Res establert. La Vertadera WTF ha començat a les 20h i uns quants minuts i encara deu estar en plena ebullició. Avui l'Aurelio ha vingut molt ben acompanyat, "full family", i ha estat la petita qui ha dit les primeres paraules de presentació. Després ha pujat Juan R. Berbín i ha aguantat estoicament el "sermó" amorós que ens ha dedicat el Big Man, explicant els molts anys i més de 700 WTF viscudes. Al cap i a la fi, Aurelio ha deixat al Juan les regnes del regne i ha començat el show.
Ha començat a acaronar els plats, timbals, s'ha penjat al coll una mena de tub a mode de xiulet, ha començat a bufar i és llavors quan ens ha encoratjat a participar fent ritme amb el nostre cos, picant de dits, picant-nos el pit la panxa, i començant a fer sons i entonant un "AAAAAA". La cosa ha anat així una estona fins que ha cridat a un flautista amic. Ells dos han estat una bona estona improvisant sons càlids, sons sud-americans o similars han sonat una bona estona mitjançant aquest magnífic flautista. Després un guitarrista s'ha posat a cantar tot i acompanyant-se de la guitarra, i com què l'ordre d'aparició no crec que sigui el més important, intentaré recordar alguns dels moments, tot i tenir clar que lAntonio Narváez i en Josep Tomàs hauran capturat els millors moments visuals.
Llibert Fortuny s'ha posat a tocar el saxo alto bo i assegut a la tarima de l'escenari; després l'ha acompanyat el Claudio Marrero i un altre saxofonista, ros i alt com un sant pau. Julio Nahinim Carbonell Jenks ha aparegut amb barret xinés? i vestit per a la ocasió, amb el seu tenor connectat als estris electrònics i aconseguit uns sons que semblaven duplicats dels originals. De fet la música ha estat una pura invenció i cadascun dels músics ha interpretat el què ha volgut. Total llibertat en tots els sentits. Ni estils, ni definicions, ni restriccions; pura sinergia que s'ha anat desenvolupant a mida que passaven els minuts, les hores. Hi ha hagut moments bestials amb una gran quantitat de músics sobre l'escenari inclosa una magnífica ballarina que també ha cantat, i tots ells fent una música increïble, a un bon volum; d'altres moments amb només dos músics com el delicat tema que han tocat Rodrigo G Pahlen, harmònica cromàtica i Gilles Estoppey, piano. Després d'ells dos, Tamar McLeod ha fet un preciós tema amb Gilles, ella amb la seva magnífica veu. Hi ha hagut fins i tot una mena de passa carrer amb els quatre saxos, els quals s'han situat al bell mig de la sala post cadires, i allà han anat continuant amb un molt ben trobat riff melòdic i rítmic amb el qual han estat fent gaudir a tothom i més als més propers. Posteriorment s'hi ha afegit Juan R. Berbín amb el goliat i un altre company amb una caixa, més els vents, i han fet el mateix recorregut, de l'escenari al bell mig de la sala, i allà s'hi han estat una bona estona.
Se'm fa difícil recordar la resta de moments màgics que hem viscut, amb cantants com el Xavier Casellas, que s'ha acompanyat de la guitarra acústica, i el del final amb la Paula Grande, també magnífica. Ha cantat també un Hip-Hopper que ha fet tremolar les parets de la Cava i també ho ha fet el Jordi Rabascall amb igual trempera. De músics n'hi han passat una cinquantena, o sigui que en mencionaré alguns...al piano, Gilles, Rodrigo i Tony Martin. De baixistes el Martín Laportilla i Matías Míguez, magnífics tots dos. Amaiur Gonzalez ha estat un dels més pencaires, i no només pel pes de la Tuba sinó també per la seva gran i llarga intervenció. De bateries n'hi han passat una colla, d'alguns no em sé els noms, o sigui que sí que ens hem trobat al Juan Rodríguez Berbín, Marc Ayza, al final ha vingut l,Oriol Cot. De saxofonistes els esmentats Llibert, Claudio, Julio i un altre del qual desconec el nom. En Martin Melendez ha fet un tete a tete amb en João Silva, en un altre dels màgics moments, com el que han protagonitzat Julio al tenor i el company i amic als teclats electrònic i pads o similars. Una WTF que s'ha d'haver viscut per acabar d'entendre aquestes quatre ratlles, tot i segur que ho acabareu de gaudir una vegada hagi penjat l'àudio del concert. Uns sons i llums que han estat controlats pel Leo Bianchi de la mateixa manera que les copes han estat servides pel millor dels barmans, l'entranyable Òscar. Doncs res més, o si, ja veurem. Voilà.
Enllaç a l'àlbum de fotos del Josep Tomás: https://www.flickr.com/photos/thundershead/sets/72157653871443375/with/18369387121/
Enllaç a l'àlbum de fotos de l'Antonio Narváez: https://www.flickr.com/photos/22969314@N03/sets/72157653565584149
 |
| WTF by Josep Tomàs |
 |
| WTF by Antonio Narváez |
 |
| WTF by Antonio Narváez |
Enllaç a l'àlbum de fotos del Josep Tomás: https://www.flickr.com/photos/thundershead/sets/72157653871443375/with/18369387121/
Enllaç a l'àlbum de fotos de l'Antonio Narváez: https://www.flickr.com/photos/22969314@N03/sets/72157653565584149
2 de juny: String Memoria Uno a la Sala Fènix:
String Memoria Uno amb Iván González i demés....Sorprenent i diferent com sempre. Tres magnífiques conduccions que he enregistrat en àudio i el Carlos Sampietro Pardina en vídeo a més a més de les increïbles fotos que ha fet el Joan Cortès Benages..un projecte mensual a la Sala Fènix. El proper pel sant dels Fermins.
La Sala Fènix s'ha convertit en un espai multidisciplinar de les arts en general i de la música i el Jazz en particular. En aquesta ocasió però, i ja en van tres, la proposta musical va anar de la mà del conductor Iván González. Memoria Uno és un col·lectiu de músics al voltant d'una idea, la de fer aquest tipus de música on el Conductor indica a la resta què és el que ha de sonar i de quina manera. Molts dels músics d'aquest col·lectiu oscil·len entre el Free Jazz, la Lliure Improvisació i el Jazz més "convencional", i alguns d'ella en les Conduccions. La majoria de músics d'aquesta tercera sessió, sobretot les i els de corda fregada, excepte contrabaixos, venen del món clàssic amb incidència al món de la música contemporània. Els dos primers conceptes s'aparten del tercer pel que fa a la llibertat individual, que sí que hi és en aquests i no en el tercer de les Conduccions. Un Conductor és doncs molt més que un director. El primer indica a tots i cadascun dels músics què han de tocar i de quina manera ho han de fer. S'entenen per símbols assenyalats pel conductor a la resta tot i seguint una mena de vocabulari visual de gestos comprensibles per tots. Aquesta és una música visual, on la visualització de l'esdeveniment acaba per significar tot el què s'està escoltant. Cada sessió és una nova i magnífica experiència, i he tingut l'ocasió de veure les tres sessions que s'han fet a la Sala Fènix del carrer de la Riereta. La intenció és que se'n faci una cada mes, i la propera, com he dit a l'inici serà el 7 de juliol, el dia dels Fermins.
Per acabar, posar-vos la llista dels magnífics músics participants en aquest esdeveniment:
Oriol Roca: bateria
Marco Mezquida: piano
Marc Cuevas i Alex Reviriego: contrabaixos
Margarida Mariño, Míriam Fèlix, Martin Melendez, Joan Antoni Pich, Mireia Pla: cellos
Alicia Dominguez i Pepi Left: violes
Violeta Paulina, Sabina López: violins
Ivan González: conducció
4 de juny: BCN Gin Jazz Band
Aquest és el darrer concert d'aquest cicle de concerts que s'han fet al Jamboree...es tracta de concerts únics amb alguns artistes que no solen actuar en aquests espais de gran proximitat, tot i que sí que hi actuen els que ho varen fer aquest dijous, Gorka Benítez i David Xirgu. La idea és la de crear espais íntims on el BXN Gin&Tonic refresca el so pur i autèntic dels més prestigiosos músics internacionals. En aquesta ocasió els dos grans músics van estar acompanyats per l'enòleg i somalier, Stefan Lismond.
Després de gaudir d'un magnífic concert on la subtilesa hi va ser present en cadascun dels temes, a més a més de la ironia i ràbia d'en Gorka interpretant un tema anomenat "Felipe el del Sexto" carregat de mala llet (el del Sexto, honorant a la Nueve, una companyia de republicans que va ajudar a alliberar París...coses que fa fora de la pell de brau, i que sembla que aquí li tenen prohibit)..Un concert on l'Stefan hi va participar tot i preparant uns magnífics Gin Tònics amb els millors elements, la seva magnífica ginebra i la millor de les tòniques, col·laborant també amb els seus sons amb els dels dos metres que anaven tocant mentre ell preparava els combinats....
Parlar amb el Gorka, demanar-li el disc d'ells dos i comentar-li les excel·lències del concert i també la meravella que van enregistrar al Festival de Vitoria-Gasteiz de 2012 (en directe, of course) amb el Ben Monder, guitarra, un disc que vaig posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit que em va flipar moltíssim
Miquel Tuset i Mallol.
La Sala Fènix s'ha convertit en un espai multidisciplinar de les arts en general i de la música i el Jazz en particular. En aquesta ocasió però, i ja en van tres, la proposta musical va anar de la mà del conductor Iván González. Memoria Uno és un col·lectiu de músics al voltant d'una idea, la de fer aquest tipus de música on el Conductor indica a la resta què és el que ha de sonar i de quina manera. Molts dels músics d'aquest col·lectiu oscil·len entre el Free Jazz, la Lliure Improvisació i el Jazz més "convencional", i alguns d'ella en les Conduccions. La majoria de músics d'aquesta tercera sessió, sobretot les i els de corda fregada, excepte contrabaixos, venen del món clàssic amb incidència al món de la música contemporània. Els dos primers conceptes s'aparten del tercer pel que fa a la llibertat individual, que sí que hi és en aquests i no en el tercer de les Conduccions. Un Conductor és doncs molt més que un director. El primer indica a tots i cadascun dels músics què han de tocar i de quina manera ho han de fer. S'entenen per símbols assenyalats pel conductor a la resta tot i seguint una mena de vocabulari visual de gestos comprensibles per tots. Aquesta és una música visual, on la visualització de l'esdeveniment acaba per significar tot el què s'està escoltant. Cada sessió és una nova i magnífica experiència, i he tingut l'ocasió de veure les tres sessions que s'han fet a la Sala Fènix del carrer de la Riereta. La intenció és que se'n faci una cada mes, i la propera, com he dit a l'inici serà el 7 de juliol, el dia dels Fermins.
Per acabar, posar-vos la llista dels magnífics músics participants en aquest esdeveniment:
Oriol Roca: bateria
Marco Mezquida: piano
Marc Cuevas i Alex Reviriego: contrabaixos
Margarida Mariño, Míriam Fèlix, Martin Melendez, Joan Antoni Pich, Mireia Pla: cellos
Alicia Dominguez i Pepi Left: violes
Violeta Paulina, Sabina López: violins
Ivan González: conducció
4 de juny: BCN Gin Jazz Band
 |
| BCN Gin Jazz Band by Josep Tomàs |
Després de gaudir d'un magnífic concert on la subtilesa hi va ser present en cadascun dels temes, a més a més de la ironia i ràbia d'en Gorka interpretant un tema anomenat "Felipe el del Sexto" carregat de mala llet (el del Sexto, honorant a la Nueve, una companyia de republicans que va ajudar a alliberar París...coses que fa fora de la pell de brau, i que sembla que aquí li tenen prohibit)..Un concert on l'Stefan hi va participar tot i preparant uns magnífics Gin Tònics amb els millors elements, la seva magnífica ginebra i la millor de les tòniques, col·laborant també amb els seus sons amb els dels dos metres que anaven tocant mentre ell preparava els combinats....
Parlar amb el Gorka, demanar-li el disc d'ells dos i comentar-li les excel·lències del concert i també la meravella que van enregistrar al Festival de Vitoria-Gasteiz de 2012 (en directe, of course) amb el Ben Monder, guitarra, un disc que vaig posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit que em va flipar moltíssim
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada