Dimecres al Jamboree i dijous al Tinta Roja....dos dies excepcionals.

Elisabet i Dani

Tot i estar passant una setmana engripat fins el moll del ossos (la qual cosa em va impedir el dilluns anar a la WTF del Jamboree), avui però ja amb una lleugera millora, ahir i avui he pogut gaudir de dues memorables actuacions. El dimecres a les 20h20m em plantava al Jamboree a veure el preciós projecte de l'Elisabet Raspall & Dani Pérez, "Present", un disc que portava escoltant alguns dies amb molta atenció, i del qual em vaig aprendre la melodia d'algunes cançons. L'afició va ser descomunal i vaig gaudir fent i compilant el programa de ràdio, el 176, amb aquest disc de l'Elisabet i també amb el del Gonzalo Levin Octeto, del qual també me n'he enamorat. Segur que m'enamoro fàcilment de la bellesa, i no me n'amago, soc així. Per arrodonir-ho, vaig voler assistir al primer passe de la presentació del disc de l'Elisabet al Jamboree, tot i fer-ho un pèl tard. Em devia perdre però el primer tema. Vaig arribar mentre ja sonaven les notes del piano i la guitarra i no se sentia res més que aquests sons. Silenci absolut; la qual cosa va durar tota l'estona que hi vaig ser, havent de marxar a falta d'escoltar el darrer tema. Havia de tornar a casa i anar a l'emissora per començar el programa 176 amb els dos discos esmentats. Al Jamboree m'hi vaig trobar el Biel assegut a les butaques laterals, lloc on no m'hi poso mai i on s'hi posen els convidats o els sense número de platea quan aquesta no s'omple i on també s'hi asseuen els músics.

Elisabet Raspall & Dani Pérez  al Jamboree  by  Sergio Zeni

En Biel estava fent un break dels Tarantos i havia baixat a fer una "coronita". Allà hi havia el Pere Pons amb un company, l'Antonio Narváez fent fotos i algun altre fotògraf que segur van gaudir captant els silencis i sons en les imatges. Els temes del disc van anar sorgint de l'escenari amb una total compenetració dels dos amics i crec que no es van aplaudir massa solos, (només volíem escoltar i prou) algun crec que sí, i sí que els aplaudiments es van reservar pel final dels temes, els molts aplaudiments del públic assistent, amics i potser familiars i també públic normal que aquell dia va decidir anar a veure el projecte de l'Elisabet Raspall. El tercer amic, en Tom Warburton, tècnic d'enregistrament del disc a l'Auditori del Vendrell també hi va ser, només faltaria, i realment se'l veia amb una certa excitació, emoció, satisfacció i alegria als ulls. Va asseure's al costat meu i ben aviat va marxar al costat de l'Àlex Monsoliu, col·lega de "so", i allà me'ls vaig trobar i saludar en el moment de marxar. Us recomano de tot cor que mireu de fer-vos amb aquesta petita meravella accedint a la web de l'Elisabet, www.elisaberraspall.com. I si voleu escoltar el meu parer d'alguns dels temes escoltats ho podeu fer escoltant el programa de ràdio, Programa 176 a Jazz Club de Nit al blog http://jazzclubdenit.blogspot.com .

Avui però, m'he trobat amb un mail del Sergi Felipe on m'avisava de la celebració del 1er aniversari del segell independent UnderPool al local Tinta Roja, al Poble Sec. Ho he vist clar, hi havia d'anar a aquesta celebració i més encara havent vist en la seva pàgina web www.underpool.org els músics que hi participarien; tots coneguts excepte el Dani Comas a la guitarra i amb el Sergi Felipe, Víctor Correa, Pol Omedes, Pau Domènech, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, un septet de primera fila amb una certa barreja generacional. D'entrada la sorpresa ha estat el mateix local Tinta Roja. Un espai molt ben preparat per fer-hi esdeveniments en directe on hi solen fer Tango i Teatre, també. Un espai al mateix cor del poble sec ben decorat, càlid i amb bona gent darrera la barra i clientela força agradable. 

Allà ens hem trobat amb el Deme Gómez que ell sí que hi és a tot arreu, i he tingut la oportunitat de saludar al Víctor Correa i parella que se'ns en van a Mèxic, esperem que "Lindo y querido", i desitjar-los molta, tota la sort. Al cap d'una mica ja estàvem asseguts a l'espai dedicat al teatre, tango i actuacions, un magnífic espai, on el Sergi ha fet de mestre de cerimònies presentant als músics, agraint-nos la presència i recordant que estàvem allà per celebrar el 1er aniversari de UndeerPool. Ens ha dit que cadascun dels músics explicaria el seu tema i que anirien rotant, primer l'un i després l'altre. Així ha estat i el primer en obrir foc ha estat el mateix Sergi explicant-nos el seu tema "Avenc de la febró", tema que va fer uns dies que va patir una febrada molt alta. Magnífic tema, ell primer amb flauta i després fent el solo a saxo tenor, i entremig els seus companys fent la seva col·laboració. Així ha anat passant l'estona amb temes del Pau, Juan Pablo, dedicat a Telma i Louis, Carlos, Pol, dedicat a Ornette Coleman, Dani en dos temes, l'un dedicat al John Scofield i l'altre producte de diverses coincidències i Víctor en un tema dedicat a Manuel de Falla. He de dir que em penedia de no haver dut el ZOOM per capturar la màgia d'aquell moment, tot i apaivagar-se la pena pel fet de marxar del local amb quatre regals discogràfics que segur sonaran a Jazz clb de Nit, entre els quals el corresponent al concert en directe, UnderPool 2; l'UnderPool 3; el disc del Pol Omedes, "La Ganadora" i el disc del Javier Galiana del seu grup Tomate Frio y Cebolla, "Canta a Bola de Nieve". O sigui que gaudiré força tornant a escoltar l'UnderPool 2 i segur que també ho faré amb els altres tres discos. Gràcies Sergi i fins el 24 d'octubre al Jazz Club La Vicentina. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Magnífic Concert-Jam amb Roger Mas Trio i posterior Jam Session

Benvolguts totes i tots: aquest divendres 26 vàrem assistir a un dia memorable de música, de bon rotllo, de Jazz. Les primeres quatre ratlles en arribar a casa, penjades al Facebook varen ser aquestes:

Marc Ayza, Thomas Kent i Roger Mas

"Doncs a hores d'ara, les 4h 12m que penjo les fotos que he fet amb el mòbil del concert jam que hem gaudit d'allò més. Primer, amb el magnífic trio amb Roger Mas, Thomas Kent Jr. Warburton i Marc Ayza..i després amb una bona colla que quan em llevi en parlaré i els quals podreu identificar a les fotos. Una nit genial amb molt bona assistència de públic i músics. Plena satisfacció. Bona nit i bon LiveMusic JazzSi en el Jaç de cadascú....i ara, bo i llevat (12h 38m) dir-vos que els convidats varen ser el Ronald Burke, Mandi Capote , Victor Mirallas, Gregori Hollis, Anna Blasco, Clara Martinez, Pep Casadó Crazy-hunter Hunter i Noelia White...i si em deixo algú, que em perdoni..."

Mandi, Tom, Ronnie i Gregori

El cert és que en Roger, Thomas i Marc, varen fer una primera hora de concert extraordinari. Un trio liderat pel pianista amb propostes musicals consensuades que van consistir amb "Tres Suites de Tres Moviments" cadascuna. La primera dedicada a Thelonious Monk, la segona a Steve Wonder i la tercera a Duke Ellington. Una música celestial que la va aplaudir força penya que va venir. La Sala Xica feia goig amb amigues i amics de diferents llocs i músics que van venir de Barcelona, el primer dels quals el guitarrista americà Ronald Burke; també en Mandi Capote, bateria (és de les Illes canàries) ara entre nosaltres que va venir amb la seva parella amiga, la Nora. També van venir els joves i grans músics ja com el Víctor Mirallas, saxo tenor; Gregori Hollis, trompeta; l'Anna Blasco, veu i la Clara Martínez que la va acompanyar fent ball de claqué. Una parella habitual és la formada pel Pep Casadó, guitarra i la seva parella, la Noélia White. 

Pep, Tom i Noélia

Aquest concert el va enregistrar el Javi, membre del grup Sota de Palos el qual es va oferir a fer-ho i provar un equip professional que recentment van adquirir per gravar els seus projectes. En Javi però va estar assessorat pel Thomas Kent, que a més a més de ser un gran músic és un expert en qüestions d'aquest tipus.

En Joan Marcé, responsable de la Televisió Local, va enregistrar la primera hora amb el trio de luxe que vam tenir, i tot i no gravar-ho tot (la cinta de la càmera només durava 1 hora) i segurament ho passarà per antena (al canal 21) aquest proper dimecres.

Gràcies a tots dos per oferir-nos el seu tremps i material de manera altruista.  

 

Anna,  Clara, Gregori i Víctor

El primer passe va durar una mica més d'1 hora i després vam començar la Jam Session. El primer en pujar va ser el Ronald, amic del Marc i del Tom i després la seqüència es va anar succeint amb la resta de músics. Enfeinat com estava a la barra, només vaig poder tocar un sol tema, amb el saxo fred, però sembla que me'n vaig sortir....la gent és molt amable. Gran èxit de públic (no m'estranya, amb un concert d'aquest nivell i gratuït) en el primer Concert-Jam de la temporada, un esdeveniment patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts als quals des d'aquí els hi ho agraeixo profundament. 

Amb més temps (que ara mateix no tinc) ampliaria la crònica, però ho deixarem aquí i quan tingui l'àudio del Javi el podreu escoltar en aquest mateix bloc i descarregar-lo.

Miquel Tuset Mallol.

Propera actuació Marina Tuset i Víctor Mirallas

Programació Milano, Jamboree i JazzSí segona quinzena de setembre

Amb el permís del Deme...aquí teniu la programació de la segona quinzena de setembre de la Cocteleria Milano, el Jamboree Jazz Club i el JazzSí del Taller de Músics...

 

WTF amb Paula Domínguez Quartet i posterior Jam Session

Paula Domínguez  by   Josep Tomàs

La WTF amb la Paula Dominguez Quartet.....encara amb les bones sensacions del projecte presentat per la Paula, allunyat del concepte Jazz com d'una vertadera WTF es tractés i així va ser, i farcit d'una gran qualitat. Els temes varen ser versions del món pop-rock amb clares connotacions funk en el ritme, tot i que també hi va haver temps per les balades i alguna composició pròpia de la mateixa Paula. Ella mateixa es va estrenar al piano cantant un tema que ben podria ser el que va penjar no fa gaire al Facebook. Un quartet amb lAdri González al teclat i piano; l'artista de la corda fregada, Martin Melendez  i en Roger Serrahima a la bateria. Una formació ad-hoc que va donar total suport al projecte de la cantant i artista. Aquesta, extravertida com poques, va mantenir una comunicació fresca i propera amb el públic, adreçant-se als guiris in English, i a la resta en castellà....malaguenya com ella que és. Simpatia i desimboltura, però també humilitat i mesura, agraïment i satisfacció. Les seves dots pel cant ja són prou conegudes per totes i tots i ahir ens ho va acabar de mostrar en un lloc emblemàtic com és el Jamboree Jazz. Espai, segons ella mateixa va dir, ideal per provar coses, temes i teatralitzacions com la tan divertida i emotiva que ens va fer. La història comença així...segons ella mateixa....

Adri González i Paula

"Bé, he estat força dies aquest estiu cantant a l'Hotel Miramar on es feien bodes i d'altres celebracions, i des d'on es podia veure quasi tot Barcelona..i com que una no és de pedra i te els seus sentiments, vaig pensar que a mi també m'havia de passar allò de trobar la persona adequada per parlar-li i estimar-la. O sigui que em vaig proposar trobar-la..i sí que és cert que van sortir partidaris, el cas és que no em varen fer el pes....i és per això que, avui 15 de setembre, jo mateixa l'escolliré, i per fer-ho baixaré de l'escenari i escolliré a la meva parella. Abans però, muntarem aquí dalt un entorn íntim amb una tauleta i dos puffs per seure i també hi posarem alguna cosa per beure"...

Roger Serrahima

Va baixar i buscar pel pati de butaques i va trobar a la seva parella...van pujar a l'escenari, el va fer seure i va començar la tanda de l'interrogatori...Abans però van comprovar que ni ell, el Manel, ni ella, la Paula, bevien alcohol, i així doncs va ser l'Aurelio Santos qui els va omplir les copes de cava amb una aigua ben pura i cristal·lina, entre els somriures del personal. L'interrogatori va girar al voltant del què fas, si treballes, com menges, si fas esport, etc....i va cloure'l amb una cançó d'amor a veu i piano (Adri) tot i dirigint-se a la persona escollida....Tot un detall de la Paula, on el Manel, és ben bé una personificació de l'amor que ella te i manté amb tota la resta d'éssers humans que siguin gent de bon rotllo, és clar. 

Martín Meléndez

Les seves interpretacions anteriors i posteriors van mostrar-nos el gran registre en els aguts i la potència a la veu que te la Paula. Un domini ja mostrat i que mostra en els projectes on ella hi participa com són Lenacay, el projecte a duo amb el mestre Ramon Escale, etc...Una cantant que ja ha acabat el Grau Superior i per tant dotada d'una gran quantitat d'eines per poder desenvolupar els seus projectes que esperem que tinguin un gran èxit. La resta de companys van donar-li tot el suport i saber fer com ens va mostrar l'Adr, que va lluir al teclat i també al piano amb uns solos magnífics així com també en la funció d'acompanyant. El més sorprenent però va ser veure com el Martin, reconegut violoncel·lista va iniciar el concert amb un "Fretless" de cinc cordes i la manera com el va fer sonar, tot i ajudant-se amb els moviments rítmics del seu cos. En el tema que la Paula es va estrenar al piano, Martín va tocar el violoncel com si d'un contrabaix es tractés, fent els baixos, i també el va usar amb l'arc fregant la corda. 

Paula estrenant-se al piano

Els solos que va fer amb la pulsió dels dits van ser impressionants...és un mestre el Martín, que avui mateix el podreu escoltar al mateix Jamboree presentant el seu projecte a quartet, Aupaquartet. Roger va mantenir un magnífic frec a frec amb el Martin i l'Adri i va fer que els temes escollits per la Paula, amb força canvis rítmics i diverses interrupcions, sortissin clavats amb el  tempo adequat. Va mostrar-nos el seu saber en alguns solos i quarts que va fer, de la mateixa manera com l'hem vist en diverses ocasions a les WTF. Un projecte interessant que miraré de penjar al blog una vegada editat el so que vaig enregistrar...Tot i que segur que el Josep Tomàs en tindrà una versió molt més acurada i que espero em passi..he...ell que no va parar de capturar les millors imatges de la sessió, no com jo, que només intento que les fotos acompanyin els textos a més a més de servir per presentar als músics que hi van participar...

Adri, Paula, Martín i Roger

Ja que hi ha una segona tanda de fotos, allà també hi haurà una segona tanda de textos....és que no se m'acaba el rotllo..he..he...i acabo recordant-vos que els sons, llums i freds varen córrer a càrrec del geni Leo Bianchi ja entre nosaltres després de recórrer mig món mostrant el seu saber. 

A la Jam Session hi va col·laborar el Claudio Marrero, al saxo tenor, primer acompanyant temes proposats per la Paula Domínguez i companys del grup inicial i després amb alguns estàndards de Jazz. Un altre monstre que va pujar va ser el Marc Ayza, el qual va fer que tot sonés amb força més trempera. 

Paula, Claudio Marrero, Nicks Herrera i Adri

 En Marc ens acompanyarà al proper Concert-Jam al JCLV conjuntament amb el Roger Mas i el Thomas Kent Warburton Jr. el divendres 26 de setembre, gratuït, per si voleu venir a tocar amb ells. Un altre mestre va ser el gran guitar-man Nicks Herrera, al qual se'l va veure prou a gust tocant els temes proposats, algun de Prince i demés. Va pujar un jove pianista "guiri" que ho va fer força bé i una jove exòtica, força simpàtica que es va presentar parlant en català, tot un detall, i que va proposar i cantar el "When the Saints go and marxing in"...la lletra de la qual va quedar resumida en el mateix títol, cosa que ens va sorprendre ben bé a tots plegats. 

Martín i Marc Ayza

Després, a partir de les 23h encara la WTF va continuar, essent a partir de llavors la vertadera essència d'ella mateixa....hora en la qual en Josep i jo vàrem marxar, com sempre sol passar.

 

Miquel Tuset i Mallol.

Verkami dels The North Atlantic Jazz Connection

Aquí teniu l'enllaç per col·laborar amb els nois dels  The North Atlantic Jazz Connection...

http://www.verkami.com/projects/8699-2o-disco-de-the-north-atlantic-jazz-connection-element-to-evasion

Descripción del proyecto

The North Atlantic Jazz Connection nace de la unión de cinco elementos diferentes con la intención de crear su propia música y su propio sonido.

Desde sus comienzos en 2011 este grupo ha hecho de su música un espacio en el que cada uno de sus miembros ha podido expresar y sentir la música libremente.

The North Atlantic entra en el estudio para poder plasmar su música en un nuevo álbum: Element to Evasion. Un álbum original que pone de manifiesto la necesidad de estos jóvenes músicos de seguir resistiéndose y luchar por lo suyo.
Quiénes somos


 
Este proyecto además de ser único y especial por razones naturales, lo es por las especiales colaboraciones que incluye. Los integrantes y especiales colaboradores que darán vida a este disco son:

Daniel Juarez: Saxo tenor
Roberto Nieva: Saxo alto
Felix Rossy: Trompeta
Carlos Martín: Trombón
Alvaro del Valle: Guitarra
Roger Mas: Piano
David Ruíz: Contrabajo
Fede Marini: Batería

Para qué os necesitamos

Ahora bien...Te necesitamos, requerimos tu ayuda y financiación que será fundamental para poder llevar a cabo y realizar este proyecto. Solo con tu ayuda y tus aportaciones podremos plasmar el trabajo realizado y además serás parte del mismo.

Grabamos el disco el pasado mes de febrero en los estudios MECCA de Oiartzun, Guipuzcoa. En una sesión llena de momentos increíbles que fueron recogidos en la grabación.
El disco esta íntegramente escrito por nosotros. Hay temas de Dani, Roger, Rober, Fede y David.

Todo el esfuerzo , empeño y trabajo puesto en este proyecto pasa por ti, ayúdanos a conseguirlo y forma parte de algo único !!!!!

El dinero recaudado será nuestra principal y única fuente de financiación del proyecto. Este dinero ira destinado:

1.- Grabación en estudio.
2.- Mezcla y masterización.
3.- Impresión y copia de los CDs.
4.- Diseño en formato USB.
5.- Gastos de gestión.
6.- Cubrir gastos de los músicos.
Calendario previsto

El calendario y las fechas que manejamos para que el disco este listo pasan por el plazo y cumplimiento del presupuesto:

.- Del 1 de septiembre al 10 de octubre periodo de campaña y crowdfunding.
.- Del 10 de octubre al 25 impresión del disco en fábrica.
.- A partir del 25 de octubre podréis tener vuestras recompensas en casa.

Tenemos todo listo y grabado!! Tremendo disco!! Sin tu ayuda no podrá salir!!

Programació del JazzSí del Taller de Músics del 8 al 19 de setembre

Del 9 al 15 de setembre..programació del Jamboree Jazz

Programació primera quinzena del Campari Milano

Primers 15 dies de setembre al Campari Milano.

Programació de Tardor del Sunset Jazz Club de Girona

Doncs encetem una nova sèrie de comunicats a base de promocionar alguns dels Clubs de Jazz de casa nostra...i comencem amb la programació de tardor del Sunset de Girona.

Programació de tardor al Sunset Jazz Club

El proper diumenge 28 de setembre el concert del CMS Trio (format per Javier Colina, Marc Miralta i Perico Sambeat) donarà inici a la nova temporada estable del Sunset Jazz Club de Girona.

               Perico Sambeat                                              Rotem Sivan                                         Jerome Sabbagh

Fins al juny de 2015 es preveuen més de 200 activitats entorn al jazz, amb actuacions en viu els dimarts, dimecres, dijous, dissabtes i diumenges.

Durant el mes d’octubre el club acollirà els concerts dels francesos Knop Project (4/10), del grup gironí de música vocal Les Sixters (9/10), Giulia Valle Trio (11/10), Euclydes Mattos (16/10), Perico Sambeat Quintet (18/10), i també la programació especial de Fires.

3r Cicle Jazz i Fires
El pop/jazz de Verd i Blau (23/10) donarà inici a aquest cicle, molt variat estilísticament, que seguirà amb el jazz contemporani del Rotem Sivan Trio (25/10), la música de cambra del Sextet Gerió (26/10), el dixieland dels Hot Brass Quartet per al Vermut Jazz del dia de Sant Narcís (29/10), i el blues d’August Tharrats i Amadeu Casas (30/10). El concert estelar d’aquest cicle anirà a càrrec del Jerome Sabbagh Quartet feat. Ben Monder & Jeff Ballard (31/10), i la música negra de Marga Mbande Quartet protagonitzarà el ja tradicional concert d’aniversari del Sunset (1/11).

El llegat de Miles Davis i flamenc al novembre.
Al novembre es durà a terme el 2n Cicle Sax Masters, que tindrà com a cap de cartell a Zenhya Strigalev & Smiling Organism (15/11) en un concert que contarà amb la participació excepcional del llegendari baixista Foley, company d’escenaris de Miles Davis durant cinc anys.

D’altra banda, el guitarrista de flamenc i membre del grup Ketama Josemi Carmona, junt al pianista de jazz Ignasi Terraza, estrenaran a Girona el projecte “Únicos” (23/11), una revolucionaria fusió d’estils i tradicions.

Jazz des de Nova York al desembre
El millor jazz contemporani arribarà des de Brooklyn de la mà del Rob Garcia Quartet (13/12), amb un concert de presentació del seu darrer CD i amb la col•laboració del premiat saxofonista Noah Preminger. Amb un estil molt més clàssic, la pianista i vocalista Dena DeRose oferirà amb el seu trio una sessió de jazz elegant i sofisticat el dissabte 20 de desembre,

Nova jam session
Una de les novetats de la temporada és la programació d’una jam session dedicada al soul, funk i blues, que coordinarà la Banda de la Impremta el segon diumenge de cada mes, i que es sumarà a la jam de la Sunset Band (primer diumenge) i a la Jazz Jam Session (tercer diumenge) en el foment a la participació sobre l’escenari del Sunset.


 

WTF amb Duma Quartet al Jamboree Jazz

Claudio, Manel, Daniel i Sebastian

Una WTF que van protagonitzar els Duma Quartet, una formació amb la base del trio d'amics que van muntar les Jams al Carmelitas, amb el Sebastián Domínguez, Manel Fortià i Daniel Gonzalez, a més a més de l'inquiet Claudio Marrero, habitual a les Jams i Carmelito amb tots els honors com els altres tres amics.
Una WTF que va començar amb un ple total al Jamboree Jazz , la qual cosa passa amb freqüència. Una primera part farcida de temes propis amb clares connotacions personals de cadascun d'ells. Vaig fer els deures tot i apuntant-me els títols dels temes, i en els temes que començaven sense títol, ja esbrinava de qui podia ser el tema i ho vaig anar encertant...he.
 

Claudio Marrero

El primer tema va ser el Red Land, del Claudio. Un tema que parla de la seva terra vermella, aquella terra calenta que hi ha a les seves illes. Tema càlid i amb una càrrega melòdica i rítmica important, farcit de canvis rítmics ideal per començar la WTF i posar-nos a tots en solfa. Després d'aquesta magnífica entrada, va ser el Dani qui va col·laborar amb un tema dedicat a Monk i de títol Knom, prou evident. Del Sebastian van ser els dos següents temes, el Duma's Blues i el Deingo, nom d'un inexistent escarabat i tema d'una durada superior a la normal...tot i que això ho hauré de verificar tot i editant l'àudio del concert, ja que em va semblar que van enllaçar un parell de temes que ben bé podrien ser els del Manel Fortià, el darrer d'aquest, iniciat per ell mateix amb una llarga intro a  contrabaix solo, magnífica interpretació del Manel. Varen acabar amb el tema que va composar el Claudio quan l'estimat Morten Sandholt era a l'hospìtal. Tema anomenat Vikingo en honor seu i que va composar per donar-li tota la energia i amor possibles. Veure com en Claudio va presentar aquest tema ens va emocionar a tots i les seves llàgrimes que van estar a punt de caure ens van arribar dins del cor. 

Jöel González

Si alguna vegada he vist tocar un tema amb tant de cor, amor i ànima, la d'ahir va ser la segona vegada, perquè la primera, força més emotiva, va ser la que va tocar Claudio en el concert que lAurelio Santos i tots plegats li vam dedicar al Morten en el seu viatge. Ahir però va ser especial, primer perquè ningú s'ho esperava i després perquè en Claudio i la resta de companys van donar el màxim de si mateixos en cadascuna de les seves intervencions, tot i fer més èmfasi en el final protagonitzat pel Claudio tot i encarat al Dani, ambdós immiscits en una mena de simbiosi espiritual i energètica. En finalitzar, abraçades del Claudio a tots els companys, entre els quals el primer convidat al piano, en Jöel Gonzalez.
Aurelio va pujar a expressar la seva gratitud als músics i va aprofitar per recordar-nos la figura de l'estimat Viking, en Morten Sandholt. ( Per Sandholt, Jens Peter Sandholt ).
 

Lluc Casares i  Claudio

Vam aplaudir com mai i la Jam va començar amb el Lluc Casares Alcobé al tenor en un tema de Duke Ellington, el magnífic Isfahan. En el següent tema vam tenir al Joan Casares Alcobé que va substituir al Daniel i el mexicà Leo Cortés al contrabaix deixant-li un break al Manel, i interpretant un tema de Irving Berlin i interpretat per Mobley en el seu Soul Station, el Remember. Magnífic tema i magnífiques interpretacions de tota la penya. Lluc i Claudio on stage together, amb el Joan, magnífic, incisiu i creatiu, Sebastian amb la seva magnífica Gibson, Jöel precís al piano i el paisà del Sebas, el Leo al contrabaix amb una bona pulsió rítmica.  

Michelle, Leo, Lluc, Nicks i Tony

Després d'aquest gran tema l'Aurelio va convidar a una cantant americana, la Michelle Green, dona impressionant, amb un color a la pell que ens va situar momentàniament en un club de NY. Tony Martin va encarar-se al piano, ell que és més de teclats electrònics per acompanyar-la en el God Bless The Child que la Michelle va cantar amb una magnífica veu. Nicks Herrera va substituir al Sebas i va fer una bona parella amb el teclista acompanyant i solejant com ell sap fer. Un Nicks que ja porta 14 anys amb nosaltres i que va venir amb una mà al davant i l'altra al darrera, trobant-se una ciutat i una gent, músics o no, que el va acollir i estimar. Argentina, Uruguay, Mèxic, Brasil, Xile...i d'altres països del con sud d'on han vingut una gran quantitat de músics bons, bona gent amb els quals compartim i gaudim amb la seva música. 

Nicks, Lucas Martínez, Leo, Joan i Joaquín Rubio

El darrer tema de la Jam abans de les 23h va ser el preciós Skylark de Charmichael i Mercer interpretat a l'harmònica per Joaquín Rubio i Lucas Martínez al tenor, a més a més de la resta de companys, Tony, Nicks, Leo i Joan.
Per finalitzar aquestes quatre ratlles, dir-vos que el so, llums i freds varen estar a càrrec de l'Àlex Monsoliu, i que la barra va somriure amb el sempre positiu Òscar. Miquel Tuset Mallol.

Inici de L'Hora del Jazz a la Plaça de la Vila de Gràcia...i Marina Tuset Septet a La Fresqueta de Badalona

Doncs ahir va ser un magnífic diumenge en diversos aspectes... musicalment va iniciar-se a les 12h45m per a mi, després d'una odissea de tren i metro. Un metro, el de la L3 a Espanya que em va oferir diversos missatges enganyosos relacionats amb el temps d'arribada del proper tren. El primer.....54s, 53s,......35s......El segon de nou 54s, 53s....i així fins a quatre vegades....se'm van descomptar els minuts i jo cabrejant-me cada vegada més...argh que arribo molt tard....mai arribo tard...collons.... Mentre tant, missatges sonors de que per a la nostra seguretat hi ha càmeres ocultes...en català i en castellà (no les càmeres, els missatges) però cap missatge en anglès.....i l'andana saturada de guiris...que els bombin...

Albert Bover i Carola Ortíz

Total, que em sembla que vaig poder escoltar el final d'un tema i l'inici del meravellós Tanta Saudade, magnífic amb lAlbert, sobri i elegant com sempre, i tocant, acariciant el piano més aviat. Acompanyant i "solejant" de manera impressionant a una jove encara Carola, Caroleta Ortich. Aquesta magnífica mossa, inquieta com ella sola, va acaronar amb la seva veu les nostres oïdes amb aquest magnífic tema. La seva intervenció amb el clarinet (em va semblar que duia dos micros connectats) va ser excel·lent, mostrant-nos un so càlid i potent alhora. Un duet que hauré d'escoltar plenament a la propera ocasió que pugui..tot i saber que ja n'han fet de bolos..ai..ai...

Caroleta Ortich

El bis, el tema de Sting d'un Anglès a Nova York....va estar lleugerament modificat en diverses ocasions...en la lletra...ja que musicalment, va ser realment millorat, què carall....La primera modificació en el títol...A Catalan Girl in NY..després canviant la lletra tot i explicant algunes històries que ella mateixa va viure a N.Y....i al final...el final...era catalan girl, or spanish girl però tant se val si havia anat a Nova York....tot això amenitzat pels sons del piano i clarinet..o sigui que un plaer total. La Carola porta la directa, i amb els acompanyants que es busca, el viatge serà llarg i joiós.....

Després d'aquesta primera part.... un descans, saludar als músics, amics presents entre els quals el mateix Albert, la Carola, l'Antonio Narváez Dupuy, lEmilio Civit Puig, el Toni i Pere, la Fina Lopez, el mateix "presi" de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, en Dick Them, i xerrar de què sinó, de Jazz, dels músics, de concerts...etc....

A l'inici de la segona vaig tenir la sort de seure al costat del José María Gálvez Alda, Curro Gàlvez, envoltat de les seves dues filletes. Escoltar Jazz al costat o ben a prop d'un músic de Jazz és el millor que et pot passar....la sintonia és total...El Blue Note Quintet liderat pel Francesc Capella i David Pastor, tenia l'al·licient de la resta d'acompanyants com el Guim Garcia-Balasch que feia de Vicent Macian Pla, en Rai Ferrer i Xavi Maureta.
 

The Blue Note Quintet fotografiat per l'Antonio

El primer tema, un original que em sonava com si d'un estàndard fos.... comentant-ho amb el Curro..quin tema més Hard Bopper... Vaig fer els deures i em vaig apuntar els temes al mòbil... Janine, Sobre la Amada?..Fat Man Blues i el Cedar`s Blues....i el següent bis que no el vaig apuntar i ara no recordo. Una sessió del millor Jazz de l'època del Blue Note amb un quintet extraordinari.... En David va estar genial a la trompeta tot i tocar-la sense pujar al registre súper agut i sonant doncs més i més dolça, neta i clara com la patena. Guim, canviant el alto pel tenor per sonar "come il faut", però fent-lo córrer com si d'un alto es tractés...no sempre però i quan era un tenor, era un gran tenor. La secció rítmica de piano contrabaix i bateria va anar súper quadrada, súper enganxada....Rai i Xavi van fer la seva feina a la perfecció, acompanyant i també "solejant", i el gran Francesc Capella, va estar a una gran alçada. 

Vegem ara un vídeo enregistrat per un dels presents del primer tema del Blue Note Quintet..



Francesc va fer uns grans solos, amb una digitació clara i percudida a  moments i melòdica la resta.Un magnífic so el del Yamaha que l'associació va adquirir per a la ocasió i millor que el van fer sonar els dos grans pianistes.

Després del concert, salutacions a dojo i a dinar amb l'Antonio a un Thai de Gràcia en pla vegetarià ....
 

Marina Tuset Septet

La Marina Tuset Septet tocaven a la platja de Badalona al xiringuito La Fresqueta a partir de les 20h. Si alguna vegada aneu a Badalona o hi heu d'anar o ja hi heu anat, cosa molt probable, estareu d'acord amb mi que aparcar a la part baixa de la ciutat és quelcom impossible. Després de voltar i voltar seguint fletxes a dreta i esquerra, al final vam anar a parar a un dels pàrquings de la city. Encara havíem de caminar una bona estona, i els 50 metres a vall que ens havia dit la Marina devien ser més de 500. Fet i fet vam arribar al xiringuito amb la música pels aires.
Força penya i gaudint amb la música "marxosa" del grup. La resta de temes de la primera part vam seure quasi al darrera del tot, amb un bon so però i una panoràmica visual de mitja tarda, amb un cel blau i la mar en calma, i els músics tocant descalços sobre la sorra de la platja, com si al carib estiguéssim.
 

Víctor, Marina i Arnau

El descans el vam aprofitar per posar-nos a primera línia al costat del Jesús Mirallas, pare del Víctor. Un septet amb la Marina, Victor Mirallas, Gregori Hollis, Òscar Latorre, Kimi Saigi, Joan Pasqual i Arnau Figueres. Un grup d'amics, gent de la mateixa generació, joves estudiants que es prenen això de la música amb la màxima seriositat i que a més a més són bons músics i instrumentistes, però lo més important és el bon rotllo i sintonia entre tots ells. La música que fan és el reflex d'aquest ambient; música carregada de "groove" en els temes més lents i plena de "funk" en els més ràpids. Bons solos de cadascun dels vents, tornant-se de manera democràtica, i una bona secció rítmica molt ben acoblada amb solos també del Kimi al teclat quan només sonava el trio, i aquest ben acaronat per baix i bateria, Joan i Arnau. La Marina va cantar com sempre, amb les mateixes ganes, seguint el ritme amb el cos i sobretot amb el permanent somriure una vegada finalitzada la intervenció i ja deixant pas a la resta de companys. Els temes que van interpretar formen part ja del "repertori" de la formació que cada vegada qualla més i més. La veu de la cantant va brillar en els aguts que va fer i també en el to mig i greu va mostrar el seu domini de les variacions melòdiques. Te una veu maca, un color característic que la fa molt personal i agradable. Un concert que vaig enregistrar, molt millor a la segona part, amb el Zoom Q3 a la primera fila, fent-nos companyia. Miquel Tuset i Mallol.