WTF amb Duma Quartet al Jamboree Jazz

Claudio, Manel, Daniel i Sebastian

Una WTF que van protagonitzar els Duma Quartet, una formació amb la base del trio d'amics que van muntar les Jams al Carmelitas, amb el Sebastián Domínguez, Manel Fortià i Daniel Gonzalez, a més a més de l'inquiet Claudio Marrero, habitual a les Jams i Carmelito amb tots els honors com els altres tres amics.
Una WTF que va començar amb un ple total al Jamboree Jazz , la qual cosa passa amb freqüència. Una primera part farcida de temes propis amb clares connotacions personals de cadascun d'ells. Vaig fer els deures tot i apuntant-me els títols dels temes, i en els temes que començaven sense títol, ja esbrinava de qui podia ser el tema i ho vaig anar encertant...he.
 

Claudio Marrero

El primer tema va ser el Red Land, del Claudio. Un tema que parla de la seva terra vermella, aquella terra calenta que hi ha a les seves illes. Tema càlid i amb una càrrega melòdica i rítmica important, farcit de canvis rítmics ideal per començar la WTF i posar-nos a tots en solfa. Després d'aquesta magnífica entrada, va ser el Dani qui va col·laborar amb un tema dedicat a Monk i de títol Knom, prou evident. Del Sebastian van ser els dos següents temes, el Duma's Blues i el Deingo, nom d'un inexistent escarabat i tema d'una durada superior a la normal...tot i que això ho hauré de verificar tot i editant l'àudio del concert, ja que em va semblar que van enllaçar un parell de temes que ben bé podrien ser els del Manel Fortià, el darrer d'aquest, iniciat per ell mateix amb una llarga intro a  contrabaix solo, magnífica interpretació del Manel. Varen acabar amb el tema que va composar el Claudio quan l'estimat Morten Sandholt era a l'hospìtal. Tema anomenat Vikingo en honor seu i que va composar per donar-li tota la energia i amor possibles. Veure com en Claudio va presentar aquest tema ens va emocionar a tots i les seves llàgrimes que van estar a punt de caure ens van arribar dins del cor. 

Jöel González

Si alguna vegada he vist tocar un tema amb tant de cor, amor i ànima, la d'ahir va ser la segona vegada, perquè la primera, força més emotiva, va ser la que va tocar Claudio en el concert que lAurelio Santos i tots plegats li vam dedicar al Morten en el seu viatge. Ahir però va ser especial, primer perquè ningú s'ho esperava i després perquè en Claudio i la resta de companys van donar el màxim de si mateixos en cadascuna de les seves intervencions, tot i fer més èmfasi en el final protagonitzat pel Claudio tot i encarat al Dani, ambdós immiscits en una mena de simbiosi espiritual i energètica. En finalitzar, abraçades del Claudio a tots els companys, entre els quals el primer convidat al piano, en Jöel Gonzalez.
Aurelio va pujar a expressar la seva gratitud als músics i va aprofitar per recordar-nos la figura de l'estimat Viking, en Morten Sandholt. ( Per Sandholt, Jens Peter Sandholt ).
 

Lluc Casares i  Claudio

Vam aplaudir com mai i la Jam va començar amb el Lluc Casares Alcobé al tenor en un tema de Duke Ellington, el magnífic Isfahan. En el següent tema vam tenir al Joan Casares Alcobé que va substituir al Daniel i el mexicà Leo Cortés al contrabaix deixant-li un break al Manel, i interpretant un tema de Irving Berlin i interpretat per Mobley en el seu Soul Station, el Remember. Magnífic tema i magnífiques interpretacions de tota la penya. Lluc i Claudio on stage together, amb el Joan, magnífic, incisiu i creatiu, Sebastian amb la seva magnífica Gibson, Jöel precís al piano i el paisà del Sebas, el Leo al contrabaix amb una bona pulsió rítmica.  

Michelle, Leo, Lluc, Nicks i Tony

Després d'aquest gran tema l'Aurelio va convidar a una cantant americana, la Michelle Green, dona impressionant, amb un color a la pell que ens va situar momentàniament en un club de NY. Tony Martin va encarar-se al piano, ell que és més de teclats electrònics per acompanyar-la en el God Bless The Child que la Michelle va cantar amb una magnífica veu. Nicks Herrera va substituir al Sebas i va fer una bona parella amb el teclista acompanyant i solejant com ell sap fer. Un Nicks que ja porta 14 anys amb nosaltres i que va venir amb una mà al davant i l'altra al darrera, trobant-se una ciutat i una gent, músics o no, que el va acollir i estimar. Argentina, Uruguay, Mèxic, Brasil, Xile...i d'altres països del con sud d'on han vingut una gran quantitat de músics bons, bona gent amb els quals compartim i gaudim amb la seva música. 

Nicks, Lucas Martínez, Leo, Joan i Joaquín Rubio

El darrer tema de la Jam abans de les 23h va ser el preciós Skylark de Charmichael i Mercer interpretat a l'harmònica per Joaquín Rubio i Lucas Martínez al tenor, a més a més de la resta de companys, Tony, Nicks, Leo i Joan.
Per finalitzar aquestes quatre ratlles, dir-vos que el so, llums i freds varen estar a càrrec de l'Àlex Monsoliu, i que la barra va somriure amb el sempre positiu Òscar. Miquel Tuset Mallol.