WTF amb Paula Domínguez Quartet i posterior Jam Session

Paula Domínguez  by   Josep Tomàs

La WTF amb la Paula Dominguez Quartet.....encara amb les bones sensacions del projecte presentat per la Paula, allunyat del concepte Jazz com d'una vertadera WTF es tractés i així va ser, i farcit d'una gran qualitat. Els temes varen ser versions del món pop-rock amb clares connotacions funk en el ritme, tot i que també hi va haver temps per les balades i alguna composició pròpia de la mateixa Paula. Ella mateixa es va estrenar al piano cantant un tema que ben podria ser el que va penjar no fa gaire al Facebook. Un quartet amb lAdri González al teclat i piano; l'artista de la corda fregada, Martin Melendez  i en Roger Serrahima a la bateria. Una formació ad-hoc que va donar total suport al projecte de la cantant i artista. Aquesta, extravertida com poques, va mantenir una comunicació fresca i propera amb el públic, adreçant-se als guiris in English, i a la resta en castellà....malaguenya com ella que és. Simpatia i desimboltura, però també humilitat i mesura, agraïment i satisfacció. Les seves dots pel cant ja són prou conegudes per totes i tots i ahir ens ho va acabar de mostrar en un lloc emblemàtic com és el Jamboree Jazz. Espai, segons ella mateixa va dir, ideal per provar coses, temes i teatralitzacions com la tan divertida i emotiva que ens va fer. La història comença així...segons ella mateixa....

Adri González i Paula

"Bé, he estat força dies aquest estiu cantant a l'Hotel Miramar on es feien bodes i d'altres celebracions, i des d'on es podia veure quasi tot Barcelona..i com que una no és de pedra i te els seus sentiments, vaig pensar que a mi també m'havia de passar allò de trobar la persona adequada per parlar-li i estimar-la. O sigui que em vaig proposar trobar-la..i sí que és cert que van sortir partidaris, el cas és que no em varen fer el pes....i és per això que, avui 15 de setembre, jo mateixa l'escolliré, i per fer-ho baixaré de l'escenari i escolliré a la meva parella. Abans però, muntarem aquí dalt un entorn íntim amb una tauleta i dos puffs per seure i també hi posarem alguna cosa per beure"...

Roger Serrahima

Va baixar i buscar pel pati de butaques i va trobar a la seva parella...van pujar a l'escenari, el va fer seure i va començar la tanda de l'interrogatori...Abans però van comprovar que ni ell, el Manel, ni ella, la Paula, bevien alcohol, i així doncs va ser l'Aurelio Santos qui els va omplir les copes de cava amb una aigua ben pura i cristal·lina, entre els somriures del personal. L'interrogatori va girar al voltant del què fas, si treballes, com menges, si fas esport, etc....i va cloure'l amb una cançó d'amor a veu i piano (Adri) tot i dirigint-se a la persona escollida....Tot un detall de la Paula, on el Manel, és ben bé una personificació de l'amor que ella te i manté amb tota la resta d'éssers humans que siguin gent de bon rotllo, és clar. 

Martín Meléndez

Les seves interpretacions anteriors i posteriors van mostrar-nos el gran registre en els aguts i la potència a la veu que te la Paula. Un domini ja mostrat i que mostra en els projectes on ella hi participa com són Lenacay, el projecte a duo amb el mestre Ramon Escale, etc...Una cantant que ja ha acabat el Grau Superior i per tant dotada d'una gran quantitat d'eines per poder desenvolupar els seus projectes que esperem que tinguin un gran èxit. La resta de companys van donar-li tot el suport i saber fer com ens va mostrar l'Adr, que va lluir al teclat i també al piano amb uns solos magnífics així com també en la funció d'acompanyant. El més sorprenent però va ser veure com el Martin, reconegut violoncel·lista va iniciar el concert amb un "Fretless" de cinc cordes i la manera com el va fer sonar, tot i ajudant-se amb els moviments rítmics del seu cos. En el tema que la Paula es va estrenar al piano, Martín va tocar el violoncel com si d'un contrabaix es tractés, fent els baixos, i també el va usar amb l'arc fregant la corda. 

Paula estrenant-se al piano

Els solos que va fer amb la pulsió dels dits van ser impressionants...és un mestre el Martín, que avui mateix el podreu escoltar al mateix Jamboree presentant el seu projecte a quartet, Aupaquartet. Roger va mantenir un magnífic frec a frec amb el Martin i l'Adri i va fer que els temes escollits per la Paula, amb força canvis rítmics i diverses interrupcions, sortissin clavats amb el  tempo adequat. Va mostrar-nos el seu saber en alguns solos i quarts que va fer, de la mateixa manera com l'hem vist en diverses ocasions a les WTF. Un projecte interessant que miraré de penjar al blog una vegada editat el so que vaig enregistrar...Tot i que segur que el Josep Tomàs en tindrà una versió molt més acurada i que espero em passi..he...ell que no va parar de capturar les millors imatges de la sessió, no com jo, que només intento que les fotos acompanyin els textos a més a més de servir per presentar als músics que hi van participar...

Adri, Paula, Martín i Roger

Ja que hi ha una segona tanda de fotos, allà també hi haurà una segona tanda de textos....és que no se m'acaba el rotllo..he..he...i acabo recordant-vos que els sons, llums i freds varen córrer a càrrec del geni Leo Bianchi ja entre nosaltres després de recórrer mig món mostrant el seu saber. 

A la Jam Session hi va col·laborar el Claudio Marrero, al saxo tenor, primer acompanyant temes proposats per la Paula Domínguez i companys del grup inicial i després amb alguns estàndards de Jazz. Un altre monstre que va pujar va ser el Marc Ayza, el qual va fer que tot sonés amb força més trempera. 

Paula, Claudio Marrero, Nicks Herrera i Adri

 En Marc ens acompanyarà al proper Concert-Jam al JCLV conjuntament amb el Roger Mas i el Thomas Kent Warburton Jr. el divendres 26 de setembre, gratuït, per si voleu venir a tocar amb ells. Un altre mestre va ser el gran guitar-man Nicks Herrera, al qual se'l va veure prou a gust tocant els temes proposats, algun de Prince i demés. Va pujar un jove pianista "guiri" que ho va fer força bé i una jove exòtica, força simpàtica que es va presentar parlant en català, tot un detall, i que va proposar i cantar el "When the Saints go and marxing in"...la lletra de la qual va quedar resumida en el mateix títol, cosa que ens va sorprendre ben bé a tots plegats. 

Martín i Marc Ayza

Després, a partir de les 23h encara la WTF va continuar, essent a partir de llavors la vertadera essència d'ella mateixa....hora en la qual en Josep i jo vàrem marxar, com sempre sol passar.

 

Miquel Tuset i Mallol.