Inici de L'Hora del Jazz a la Plaça de la Vila de Gràcia...i Marina Tuset Septet a La Fresqueta de Badalona

Doncs ahir va ser un magnífic diumenge en diversos aspectes... musicalment va iniciar-se a les 12h45m per a mi, després d'una odissea de tren i metro. Un metro, el de la L3 a Espanya que em va oferir diversos missatges enganyosos relacionats amb el temps d'arribada del proper tren. El primer.....54s, 53s,......35s......El segon de nou 54s, 53s....i així fins a quatre vegades....se'm van descomptar els minuts i jo cabrejant-me cada vegada més...argh que arribo molt tard....mai arribo tard...collons.... Mentre tant, missatges sonors de que per a la nostra seguretat hi ha càmeres ocultes...en català i en castellà (no les càmeres, els missatges) però cap missatge en anglès.....i l'andana saturada de guiris...que els bombin...
Albert Bover i Carola Ortíz
Total, que em sembla que vaig poder escoltar el final d'un tema i l'inici del meravellós Tanta Saudade, magnífic amb lAlbert, sobri i elegant com sempre, i tocant, acariciant el piano més aviat. Acompanyant i "solejant" de manera impressionant a una jove encara Carola, Caroleta Ortich. Aquesta magnífica mossa, inquieta com ella sola, va acaronar amb la seva veu les nostres oïdes amb aquest magnífic tema. La seva intervenció amb el clarinet (em va semblar que duia dos micros connectats) va ser excel·lent, mostrant-nos un so càlid i potent alhora. Un duet que hauré d'escoltar plenament a la propera ocasió que pugui..tot i saber que ja n'han fet de bolos..ai..ai...

Caroleta Ortich
El bis, el tema de Sting d'un Anglès a Nova York....va estar lleugerament modificat en diverses ocasions...en la lletra...ja que musicalment, va ser realment millorat, què carall....La primera modificació en el títol...A Catalan Girl in NY..després canviant la lletra tot i explicant algunes històries que ella mateixa va viure a N.Y....i al final...el final...era catalan girl, or spanish girl però tant se val si havia anat a Nova York....tot això amenitzat pels sons del piano i clarinet..o sigui que un plaer total. La Carola porta la directa, i amb els acompanyants que es busca, el viatge serà llarg i joiós.....

Després d'aquesta primera part.... un descans, saludar als músics, amics presents entre els quals el mateix Albert, la Carola, l'Antonio Narváez Dupuy, lEmilio Civit Puig, el Toni i Pere, la Fina Lopez, el mateix "presi" de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, en Dick Them, i xerrar de què sinó, de Jazz, dels músics, de concerts...etc....

A l'inici de la segona vaig tenir la sort de seure al costat del José María Gálvez Alda, Curro Gàlvez, envoltat de les seves dues filletes. Escoltar Jazz al costat o ben a prop d'un músic de Jazz és el millor que et pot passar....la sintonia és total...El Blue Note Quintet liderat pel Francesc Capella i David Pastor, tenia l'al·licient de la resta d'acompanyants com el Guim Garcia-Balasch que feia de Vicent Macian Pla, en Rai Ferrer i Xavi Maureta.
 

The Blue Note Quintet fotografiat per l'Antonio
El primer tema, un original que em sonava com si d'un estàndard fos.... comentant-ho amb el Curro..quin tema més Hard Bopper... Vaig fer els deures i em vaig apuntar els temes al mòbil... Janine, Sobre la Amada?..Fat Man Blues i el Cedar`s Blues....i el següent bis que no el vaig apuntar i ara no recordo. Una sessió del millor Jazz de l'època del Blue Note amb un quintet extraordinari.... En David va estar genial a la trompeta tot i tocar-la sense pujar al registre súper agut i sonant doncs més i més dolça, neta i clara com la patena. Guim, canviant el alto pel tenor per sonar "come il faut", però fent-lo córrer com si d'un alto es tractés...no sempre però i quan era un tenor, era un gran tenor. La secció rítmica de piano contrabaix i bateria va anar súper quadrada, súper enganxada....Rai i Xavi van fer la seva feina a la perfecció, acompanyant i també "solejant", i el gran Francesc Capella, va estar a una gran alçada. 

Vegem ara un vídeo enregistrat per un dels presents del primer tema del Blue Note Quintet..



Francesc va fer uns grans solos, amb una digitació clara i percudida a  moments i melòdica la resta.Un magnífic so el del Yamaha que l'associació va adquirir per a la ocasió i millor que el van fer sonar els dos grans pianistes.

Després del concert, salutacions a dojo i a dinar amb l'Antonio a un Thai de Gràcia en pla vegetarià ....
 

Marina Tuset Septet
La Marina Tuset Septet tocaven a la platja de Badalona al xiringuito La Fresqueta a partir de les 20h. Si alguna vegada aneu a Badalona o hi heu d'anar o ja hi heu anat, cosa molt probable, estareu d'acord amb mi que aparcar a la part baixa de la ciutat és quelcom impossible. Després de voltar i voltar seguint fletxes a dreta i esquerra, al final vam anar a parar a un dels pàrquings de la city. Encara havíem de caminar una bona estona, i els 50 metres a vall que ens havia dit la Marina devien ser més de 500. Fet i fet vam arribar al xiringuito amb la música pels aires.
Força penya i gaudint amb la música "marxosa" del grup. La resta de temes de la primera part vam seure quasi al darrera del tot, amb un bon so però i una panoràmica visual de mitja tarda, amb un cel blau i la mar en calma, i els músics tocant descalços sobre la sorra de la platja, com si al carib estiguéssim.
 

Víctor, Marina i Arnau
El descans el vam aprofitar per posar-nos a primera línia al costat del Jesús Mirallas, pare del Víctor. Un septet amb la Marina, Victor Mirallas, Gregori Hollis, Òscar Latorre, Kimi Saigi, Joan Pasqual i Arnau Figueres. Un grup d'amics, gent de la mateixa generació, joves estudiants que es prenen això de la música amb la màxima seriositat i que a més a més són bons músics i instrumentistes, però lo més important és el bon rotllo i sintonia entre tots ells. La música que fan és el reflex d'aquest ambient; música carregada de "groove" en els temes més lents i plena de "funk" en els més ràpids. Bons solos de cadascun dels vents, tornant-se de manera democràtica, i una bona secció rítmica molt ben acoblada amb solos també del Kimi al teclat quan només sonava el trio, i aquest ben acaronat per baix i bateria, Joan i Arnau. La Marina va cantar com sempre, amb les mateixes ganes, seguint el ritme amb el cos i sobretot amb el permanent somriure una vegada finalitzada la intervenció i ja deixant pas a la resta de companys. Els temes que van interpretar formen part ja del "repertori" de la formació que cada vegada qualla més i més. La veu de la cantant va brillar en els aguts que va fer i també en el to mig i greu va mostrar el seu domini de les variacions melòdiques. Te una veu maca, un color característic que la fa molt personal i agradable. Un concert que vaig enregistrar, molt millor a la segona part, amb el Zoom Q3 a la primera fila, fent-nos companyia. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada