Doncs recordar de nou les precioses músiques que vam escoltar el dimarts 9 de maig d'enguany de la mà i obra d'un dels més eclèctics i iconoclastes compositors actuals, de casa nostra i d'altres contrades, en David Mengual és tot un luxe. Delicadesa i intimisme , varen "obligar-nos" a la pura contemplació, concentració i silenci, alhora que gaudi en escoltar-los en aquest viatge tan personal. Un Jamboree ple d'amics, aficionats i sí, crec que alguns joves músics estudiants, va veure's embolcallades les seves parets per la bellesa sorgida de l'escenari.
Una formació, "la formació" de fa temps amb David Mengual contrabaix, Carme Canela veu, Miguel Villar veu, Dani Pérez guitarra, Oriol Roca bateria.
I les sàvies paraules d'en Pere Pons tot i explicant-nos els ets i els uts del projecte des del web de Mas i Mas, Jamboree:
Slow és un projecte amb més de quatre anys de vida i un disc, "U" ( Bebyne Records), molt celebrat per la crítica especialitzada. En aquest temps i després de molts concerts arreu, ha crescut i madurat, i s’ha convertit en un quartet estable amb una gran afinitat i comunicació musical. Les composicions són originals i escrites amb l’objectiu de crear un diàleg pausat i sincer que ajudi a compensar aquest ritme impossible que ens toca viure. L’al·licient afegit ha estat, en el darrer any, la incorporació de la cantant Carme Canela, una de les veus jazzístiques més respectades del país, amb la que acaben de gravar nou disc.
Doncs sí, un Slow Quartet amb la Carme i ja amb un any de trajectòria i un altre Jamboree l'any passat, si no vaig errat.
La compenetració del Quartet ja era total. La guitarra de Dani i el saxo tenor de Villar, essent-ne ells el "front line", es va tornar a constatar aquest dimarts llunyà primaverenc. Amb la incorporació de la magnífica veu de Carme Canela, aquest "front line" s'ha vist fortificat, essent-ne tres les veus solistes. Recordo, de manera fugissera, de quina manera les mirades de gaudi i complicitat entre ella i els altres dos de la primera línia, no de foc, es feien paleses. La improvisació hi va ser de manera evident, tot i sorgir tot, o quasi tot, d'una base magníficament escrita i ben apresa per cadascun dels membres del projecte.
El tarannà del projecte és totalment íntim, i així és que cançó a cançó, se't van emportant a un espai on només tu sembles ser-hi i on et trobes amb els teus més íntims pensaments o records mes arrelats. No hi ha moments per poder veure a un col·lega i dir-li, hòsties quin swing, com peta això, i quin groove, no, no hi ha rés de tot això. Tot i ser-hi, el Groove, en algunes de les cançons, les melodies i belles harmonies no deixen espai pel moviment físic i sí pel mental.
A les interpretacions magistrals de Dani i "Pintxo" Villar s'hi va afegir la quasi única aportació com a compositor i contrabaixista, la de David Mengual, limitant-se a ser-hi darrera de tot plegat, i només havent-ho presentat tot a l'inici dient que cap més paraula seva escoltaríeu, i només la veu de la Carme i la música que no s'aturaria fins el final. Fins i tot el magnífic baterista Oriol Roca va ser-hi també com a suport imprescindible i en un quasi total anonimat si exceptuem el curtet i magnífic solo que ens va fer com a continuació d'una bella melodia que Carme ens cantà. Ella, amb una afinació / entonació perfectes i preciosa veu, omplí de càlides paraules, càlids missatges l'espai de la nostra cova-cava.
Les sonoritats etèries del magnífic guitarrista i millor persona, van "casar" a la perfecció amb la veu de Carme. Alhora, la mateixa veu es veia embolcallada per la més profunda sonoritat del saxo tenor de Miguel "Pintxo" Villar. Tots tres, aixoplugats pel David i Oriol i les músiques precioses i càlides d'aquest gran compositor i contrabaixista (i pianista vocacional), líder també de la Free Spirits Big Band, ara en "stand by", en David Mengual.
Un projecte en format disc anomenat "U" i editat per Bebyne Records que us recomano si sou dels que us agrada gaudir de les músiques més íntimes, i també excelsament interpretades, així és que aquí en teniu l'enllaç:
Una programació magnífica i diversa de la mà d'en Pere Pons i un so magnífic a càrrec de l'Àlex Monsoliu.
Miquel Tuset i Mallol
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada