Jordi Rabascall Quintet, "Veus de Jazz al Terrat del Md'HdC", 27 de juliol de 2016.

Jordi Rabascall by Josep Tomàs

Aquest va ser un dia de perdre'ns la música de Gerry Bergonzi i demés "mostrus" per una badada d'aquelles de per sucar-hi pa. Resulta que havíem d'anar (on finalment vam anar) a veure al Jordi Rabascall Quintet  i el seu projecte de "Sinatra at the Apartment" al, terrat del Museu d'Història de Catalunya i abans vam voler-lo visitar amb una visita guiada. L'assumpte és que aquesta visita la podíem haver fet qualsevol altre dia i així hauríem pogut gaudir amb el "mestres" que van sonar a la nostra Cova-Cava. En fi, que vam fer el préssec, vam estar-nos una estona pel museu, (magnífic i molt ben explicat per una hostessa) i finalment vam fer cap al terrat a agafar lloc ben a prop.

Hi anàvem una bona colla, i la feina la vam tenir tot i informant als qui volien asseure's a les dues files de cadires que havíem reservat, que això, que estaven reservades. Una colla d'amics amb el David Carreras, Montse, Joan Recolons, Mary Gumà, Maria Rosa Ferré,  i una parella més, alhora que la Carme Puche i dues amigues més. Deu ni do. 

Oriol by Josep Tomás

Un terrat aquest el del Museu d'Història amb unes vistes al port i ciutat magnífiques, i més que s'hi tornen a mida que es fa de nit. La gent anava omplint els espais, alguns però sopant i els més fent cua per aconseguir els beures inclosos en l'entrada, un vermouth amb tònica i glaçons diversos. 

Els músics s'estaven preparant a la vegada que el Josep Tomàs preparant els seus estris i també els dos tècnics de so de la Nova Jazz Cava, (recordem que aquests esdeveniments estant muntats des de Terrassa). Fet i fet el Jordi va fer les primeres incursions a l'escenari tot i apuntant l'esdeveniment i comunicant que ben aviat començaria. 

Manel i Claudio by Josep Tomàs

Abans però, ja ens va informar que tenia ben a prop un Jack Daniels d'aquells de gran solera, un dels pocs que Frank Sinatra va tenir a les mans, car en van fer una petita sèrie i aquella n'era una de la sèrie...en fi, que aquell whiskey tenia tota una llarga història. 

El projecte que presentaven està relacionat amb les músiques  més íntimes que Sinatra havia enregistrat al llarg de la seva vida, i això és el que en Jordi Rabascall, veu; Claudio Marrero, saxo tenor, flauta i synth; Rodrigo G. Pahlen, piano i harmònica; Manel Fortià, contrabaix i Oriol González Orti, bateria, ens van interpretar.

Alguns temes es van interpretar amb ínfims arranjaments, és a di, quasi originals, tot i que d'altres tenien alteracions diverses fins i tot rítmiques a la vegada que melòdiques i harmòniques. Aquesta és la novetat pel que fa a cantar temes que cantava Sinatra, que en algun moment et pots trobar que no els acabes de situar. És la gràcia i d'això sembla que en sortirà algun disc, o sigui que haurem d'estar amatents. 

De tots és coneguda la capacitat artística d'aquest cantant autodidacta, Jordi Rabascall. En sabem també les seves virtuts pel que fa a l'ample registre de la seva magnífica i agradable veu, però cada vegada veiem que domina més i més el fet d'improvisar. Tot i no fer-ho segons els "patrons" estàndards, aconsegueix que ens agradi fent-ho segons el seu tarannà i lliure personalitat. L'escenari és una eina que domina a la perfecció i és un dels pocs que gaudeix alegrament improvisant fins i tot parlant i a la vegada ens fa gaudir per la seva llibertat i molt bon rotllo. No és un comediant però, i en cap moment tens la sensació del ridícul aliè. Tot i que sí pugui ser un comediant com la majoria dels de la "faràndula".

Públic, Rodrigo, Jordi i Claudio, by Josep Tomàs

Els acompanyants van estar immensos com el jove i cada vegada millor saxofonista, en Claudio Marrero el qual ens va mostrar les seves virtuts també a la flauta i sintetitzador. Rodrigo G. Pahlen és un altre dels músics sorprenents que corren per l'escena Barcelonina. Ell mateix és un dels nostres millors harmonicistes de Jazz a la vegada que gran pianista. Rodrigo és un supervivent d'una de les sagues de músics de l'Uruguai i Suïssa, d'on sembla que venen els seus avantpassats, i on un seu besavi havia tocat amb Mahler, si no vaig errat. Manel Fortià és un altre dels contrabaixistes més  en forma de l'escena catalana, ell amb projectes diversos sota el braç, com el que signa amb el Marco Mezquida. Alguns dels seus altres projectes més han sonat al programa de ràdio Jazz Club de Nit, per la qual cosa us recomano la seva ulterior escolta. El darrer en disputa, que no, és el gran drummer terrasenc Oriol González Orti. Aquest és, com tots els altres, una magnífica persona alhora que un magnífic i polièdric bateria avesat a interpretar les més diverses músiques dins i fora del jazz. La seva simpatia és però sinònim de bonhomia, i sempre el veure-u foten "conya" en alguna foto, "afoto". La seva mestria però és ben sabuda i mostrada en cadascuna de les seves intervencions.

Bé, crec que van fer alguna "estrena", algun  tema que sonava per primera vegada força reeixit, i on també en  el Bis, van fer una altra de les seves creacions, tot i arranjant un tema de "La Veu" amb ritmes diversos i amb un llarguíssim i magnífic solo del jove canari al saxo tenor.

Desitjo que tinguin la sort que es mereixen, que sí la tindran, que ja la tenen, i a veure si podem tenir entre les mans ben aviat el seu projecte editat.

Miquel Tuset i Mallol.