Sessió doble..primer 23 Robadors amb el Free Jazz de Ivo Sans, Marco Mezquida, Marceŀlí Bayer i Johannes Nästesjö....i després Jamboree Jazz amb els Tres Tenors, assistint al darrer concert d'aquesta mini gira de les Festes de Nadal que va començar precisament al Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina. Els tres tenors que són el Cesar Joaniquet, Gianni Gagliardi Dell'Agnolo i Lluc Casares, amb una secció rítmica de luxe amb el Xavi Torres, Vic Moliner i l'ideòleg del projecte Beatles, en Joan Terol Amigó. Un plaer haver estat avui amb ells per acomiadar-los en els seus destins més enllà dels pirineus...Tot i que demà, en Lluc acompanyarà al seu germà Joan Casares Alcobé i a l'Oriol Vallès López en el nou projecte anomenat SMACK DAB Quintet, i allà que hi mirarem de ser.
 |
| Ivo Sans |
La Free Jazz Session del 23 Vintitres Robadors Robadors ha estat tot un plaer i no he vist a ningú que s'adormís..ans al contrari i com sempre passa, l'atenció del públic i silenci només es veuen alterats pels que no entenen que haurien de callar i xerren a la barra. Avui he pogut constatar que hi ha moments màgics (la qual cosa no descobreixo ara) on la comunicació entre els músics és força evident i palpable en l'ambient i amb la "música" que fan. Ahir vaig poder gaudir d'una altra Free Jazz Session al bar Soda de Gràcia, on els músics van extreure sons inversemblants dels seus instruments.
 |
| Marcel·lí Bayer |
Avui, sense arribar a aquest "extrem", Marcel·lí ha arribat a cotes altíssimes pel que fa al domini de saxo alto i clarinet, i sonant els instruments amb els seus sons naturals, excepte en alguna ocasió que ha amortit el so del saxo amb un drap dins la campana. Què puc dir d'en Marco que no sapigueu..La seva concentració durant la sessió (aquesta i totes) és total, i la seva "entrega" també. Ell sí que sovint extreu sons del piano a base de tocar les cordes de l'arpa, o tocar les tecles amortint el so de les cordes i bordons. A més a més, la seva imaginació es desborda i desferma amb una energia brutal que el fa anar a munt i avall sobre les 88 tecles del piano. Els moments de màxima quietud i silenci també hi son, i es veuen entesos, compresos per tots ells. Tots saben quan han de tocar fluix, suau, o quan un veu que ha de deixar de tocar el seu instrument perquè en aquell moment són els altres que han de fer sonar els seus. Ivo Sans i el Johannes han estat també impressionants. El primer mirant de fer sonar (i aconseguint fer-ho) de manera diferent la bateria, a moments també amortint el so dels parxes i lliscant la punta de la baqueta pels plats, deixant anar un so insistent a la vegada que delicat.
 |
| Johannes Nästesjö i Marco Mezquida |
El suec, ha fet sonar la "verra" amb el seu so, tot i sovint fer-ho amb l'arc i moltes de les vegades obtenint sons "estranys" a base de donar copets al mànec i cordes, o baixar el claviller d'alguna corda, etc...En definitiva, una sessió magnífica que ja és habitual els dijous gràcies a l'empenta del Ramon Prats, al qual podrem veure segur el proper dijous acompanyat dels seus amics. Com sempre, avui també hem col·laborat afegint calers a la guardiola i dir-vos que entre els presents hi havia el Joan Cortès Benages a primera fila (com jo) fent el seu magnífic reportatge; el Deme Gómez que venia carregat amb una pila d'exemplars de La ruta del JAZZ de gener; l'Agustí Fernàndez, assegut i escoltant amb tota la seva atenció; el Carlos Sampietro que ja comença a ser també un assidu (de fet, avui havíem quedat de compartir l'esdeveniment) i també hem pogut veure a la Celeste Alías Borjas, que també l'he vist súper concentrada escoltant els sons i les músiques que no solem escoltar a les nostres cases.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada