Biel Ballester Trio & Steeve Laffont al Jamboree 17 de desembre de 2015.

Doncs vam anar al Jamboree amb una gran expectativa, la de veure i escoltar a un dels molt bons guitarristes "Manouche" de l'escena francesa, el gran Steeve Laffont....el qual va ser el "convidat estrella" del Biel Ballester i el seu trio. El primer tema va ser un original del mateix Biel tot i recordant l'estil de música dels gitanos francesos, el "Gipsy Jazz", estil que va popularitzar el millor guitarrista europeu de tots els temps, en Django Reinhardt. Després del tema propi, Biel va convidar al mestre francés amb el qual ja no van parar de tocar junts durant tota la nit. Una observació m'agradaria fer relacionada amb el so de les dues guitarres solistes, què tot i l'aparença i similitud sonaven diferent. Cosa evident, em direu, els músics són diferents...és clar que sí, però jo volia incidir en el "so" i no la tècnica, diferent, evidentment. Em sonava més elèctrica la del Biel i més càlida la del mestre francès. Assumpte de cordes, púa i demés particularitats, m'atreveixo a dir. 

El segon tema va ser un tema tradicional "Les ones del Danubi" per seguir amb un tema del gran Fats Waller, el conegut "Honeysuckle Rose" a un tempo ràpid però no massa, amb un swing impressionant on la tècnica va brillar en cada nota. Després un preciós "Out of Nowhere" amb una delicadesa suprema ens va encandilar des de la primera estrofa. S'ha de dir que els dos solistes es van anar intercanviant els solos, a vegades amb pocs compassos, com és el cas d'aquest "fora de qualsevol lloc"...Comentar també la gran compenetració del Biel amb els membres del seu trio, en Leo Hipaucha, guitarra rítmica i Oriol González, contrabaix els qual van fer un magnífic treball rítmic, aconseguint el "Swing" adequat en cadascun dels temes. Fins i tot, l'Oriol va lluir-se fent un solo al contrabaix. No cal dir-vos que amb aquest suport rítmic, els dos líders van volar, literalment parlant. 

Després d'aquest tema van tocar un tema de Django, fet al final de la seva carrera anomenat "Trublant Bolero", una altra delícia que ens va enamorar a ritme de bolero un pèl viu però no massa. Jo particularment m'entusiasmo amb aquestes delicadeses i també amb els tangos i demés i no tant amb els temes massa vius, on sembli que hi hagi una carrera a veure qui ho fa més de pressa i bé. No cal que us digui que la dificultat dels temes ràpids és evident i els músics han de demostrar tot el què saben en aquestes rapidíssims temes, com el "Minor Suite" del mateix Django i que van fer després. Tot això després que el Biel hagués explicat els orígens d'aquesta música i enaltís la figura del gran guitarrista Django Reinhardt. Un "swing" clavat per la secció rítmica de tres, mentre un dels solistes feia el seu solo. Van seguir amb un altre tema de Django de quan els "Americans" jan alliberar París, un tema anomenat "Artillerie Lourde". Un tema a un ritme no gaire ràpid i força reconocible tot i escoltant la melodia. Un tema senzill però força encertat i dedicat als americans que van alliberar la capital francesa. Aquest és el tema on l'Oriol es va lluir fent un solo al contrabaix. Ja anaven encarant el final de la nit, del primer passe i ho van fer amb un altre tema de Django, anomenat "Swing 42". Un tema viu i magnífic amb un motiu força curt i que ràpidament deixa pas a les improvisacions, magnífiques les dels dos mestres. I ja pel "Bis" definitiu li vam demanar el preciós tema de Django anomenat "Nuages"....iniciat per una magnífica intro i que va servir per encarar el tema interpretat a un tempo molt i molt lent, massa per mi. Un tema tan carismàtic amb un ritme més viu en l'original que tot i l'arranjament fet amb aquest lent tempo, igualment ens va meravellar. 

Després de menjar uns trossets de Pizza hi vam tornar, amb les mateixes ganes d'escoltar aquestes meravelloses músiques, i igualment les vam gaudir. Un concert totalment recomanable on hi vam trobar a faltar a molts dels aficionats habituals d'aquest estil del Jazz. Incomprensible veure un Jamboree a mitja entrada en el primer passe i menys en el segon. Coses que passen a casa nostra i que no haurien de passar.

Miquel Tuset i Mallol.

Premis Ateneus 26ena edició al MNAC

Un dia que no oblidarem fàcilment, ni jo ni la Pepita ni el Juanito. 

2n Premi a la Creativitat artística pel Festival de Jam Sessions. Premis Ateneus 2015 de 170 ateneus de tot Catalunya.. 

OLE OLE OLE..

.....i ara amb més calma, a casa, toca fer els agraïments.

Tot i que el premi no ho diu, aquest Festival de Jam Sessions s'organitza cada any des del 2010 des del Jazz Club La Vicentina i ens l'han donat gràcies a la Societat Cultural La Vicentina, la qual forma part de l'associació d'ateneus de tot Catalunya, i perquè és un projecte collonut!

Agrair a totes les escoles que hi participen i que hi han participat al llarg de les 6 edicions, entre les quals:

ESMUC, Conservatori Liceu, Taller de Músics, Conservatori de Bellaterra, Escola Superior de Música Jam Session, essent aquestes les que any rera any hi participen. Moltes gràcies, aquest premi també és vostre.

En les diferents edicions del Festival hi han participat...Escola Big Band, ( Paco Valdivia), Amadeus Acadèmia D'estudis Musicals, (Joaquim Rabassa), Escola de la Creu Alta ( Toni González), Escola Municipal de Música d'Olesa de Montserrat (Albert Carrique Escarrer i Òscar Latorre Cascante), Escola de Música Moderna de Sant Vicenç dels Horts (Jose Manuel Olaya)...i si me n'he deixat alguna, doncs ja em perdonareu. Afegir un agraïment més a la col·laboració d'aquesta darrera escola en material divers, amplis, bateria, teclat i demés estris necessaris.

Un Festival que no hauria estat possible sense les col·laboracions institucionals com per exemple el Departament de Cultura de la Generalitat en la primera edició i a persones com la Eulalia Castanys Jarque. A la ex-regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Imma Prat, la qual va acceptar finançar les 5 posteriors edicions.

Agrair-li també a la actual regidora de Cultura, (ara mateix ja Sra. Alcaldessa) Maite Aymerich, el fet d'informar-me i encoratjar-me que ens podíem presentar als premis de la 26ena edició. Gràcies Maite.

I finalment agrair a tots els grandíssims músics que han vingut tots aquests anys joves i no tant joves, estudiants i professors, ja que sense ells tampoc hauria estat possible.

I em deixava un agraïment molt important i aquest és el que es mereix el públic que any rera any ens dóna suport amb la seva presència al Jardí de Can Comamala i a la Plaça Sant Jordi. Gràcies gent.

I a tots els qui m'heu donat suport en aquesta entrada. Uns comentaris que m'han arribat al cor. Us estimo. THE END. Miquel Tuset i Mallol.

Premis AMJMM al Foro, el 15 de desembre de 2015

Doncs aquest 15 de desembre vam assistir als premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de la seva 25ena edició...

Primer va ser el "President de l'Acadèmia de la Música", en Gerard Quintana l'encarregat de presentar l'acte amb la presència d'autoritats representants de la Cultura a l'ajuntament i la Generalitat com en Juanjo Puigcorbé.....Un acte "formal" a la vegada que "informal" o sigui, "natural" i sense gens de parafernàlia grandiloqüent, amb parlaments del Gerard plens de "camaraderia" tot i pertànyer a un altre àmbit de la música. Un home acostumat a "xerrar" en totes les latituds i on la seva naturalitat és el seu estendard. Mentre ell anava llegint els sobres on hi havia els nominats i premiats, els músics convidats feien les seves intervencions musicals a base de celebracions diverses.

El trio de "professionals" que va acompanyar la vetllada va estar format per Francesc Capella, piano; Nono Fernández, contrabaix i Pau Bombardó, bateria....

Gràcies a l'Antonio Narváez Dupuy per fer les fotos de la Festa dels Premis AMJM 2015!

A la foto hi són, d'esquerra a dreta:

Rubén Fernández, premi Disc de l'Any per Girassol (juntament amb Andreu Zaragoza que per compromisos laborals no va poder arribar a temps per recollir-lo)

Marco Mezquida, premi Músic de l'Any

Xavi Torres, premi Grup de l'Any per al seu Trio

Dick Them, president de l'AMJM

Néstor Giménez, premi Compositor de l'Any

Marina Fernández, presidenta d'Andajazz, premi Especial de la Junta Directiva

Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música (ACATAM) i presentador de l'acte

Un darrer comentari, personal i intransferible, tot i dient que no hi va haver massa músics companys dels premiats i menys públic assistent aficionat. És una vertadera llàstima que una única associació que pretén agermanar els músics de Jazz i Música Moderna encabint-los i aixoplugant-los en diferents aspectes legals, tècnics i demés no aconsegueixi dels seus socis la seva participació en un acte anual on es premien els músics que ells mateixos han votat. Això de fer-ho un any en un lloc i un any en un altre permet anar veient quins dels diferents espais on es fa música estan per la labor de col·laborar en aquest esdeveniment. Enguany, el 2015, es va fer al soterrani del Restaurant el Foro, un espai dividit en dues ales, on no es te la sensació de plenitud que en d'altres espais més, diguem-ne, convencionals, a base de quadrats o rectangles es te. No veies als de l'altra ala i ells tampoc a tu, i per tant no hi havia consciència de la gent que hi va haver; t'havies de passejar d'un cantó a l'altre. Tot i això, ens ho vam passar força bé escoltant amb atenció les intervencions de presentador i premiats i posteriorment en la Jam Session que va durar fins no massa tard. Mentrestant, nosaltres fèiem per la vida gaudint dels plaers de la bona cuina d'aquest bon restaurant. Miquel Tuset i Mallol.

WTF al Jamboree amb Guillermo Calliero i Pop melodys by Jazz players a la Sala Fènix, 14 de desembre de 2015

Doncs aquest dilluns va ser força complet passejant-nos amb el Joan Recolons des de la WTF del Jamboree fins la Sala Fènix. Primer vam poder gaudir força a la WTF organitzada per l'Aurelio Santos, aquests dies en un descans forçat per una lesió d'esport. Guillermo Calliero Quartet al complet, amb ell mateix a la trompeta, Fede Mazzanti, piano; Martín Lapoertilla, baix elèctric i Nicolás Correa, bateria, i amb tot un seguit de temes coneguts i no tant repassant l'"American Book of Music", els meravellosos estàndards. 

Normalment porto el "Zoom H4" amb mi, com a sempitern company de fatigues i ves per on que aquest dia no el vaig dur. Coses que passen i que després lamento i aquest va ser el cas pel fet d'assabentar-me a mida que passava el concert que estàvem escoltant temes nous en el repertori d'aquest gran músic argentí. El mateix Martín m'ho va preguntar (si ho havia enregistrat) per veure de poder escoltar els temes nous. Hi vam estar quasi tot el seu concert i vam marxar quan el primer convidat a la Jam va ser el cada vegada més magnífic Claudio Marrero.

 A córrer cuita vam anar de cap a la Sala Fènix a gaudir amb la proposta d'endevinar els temes pop passats pel sedàs del Jazz. Allà ja ens esperaven el Carlos Sampietro i el David Carreras. Els músics encarregats de fornir el projecte n'eren uns quants encapçalats per la veu de la Imma Gomes, els dos vents, Melisa Bertossi i Toni Pola, saxo tenor; Tomàs Fosch, piano; Oriol Roca, baix elèctric; Olivier Jambois, guitarra i Joao Viera, bateria. Una proposta divertida per la originalitat d'escoltar temes diversos del món de pop, les seves melodies però en clau de jazz les improvisacions. Moments en els quals entens encara més i comprens el perquè de tot plegat. Amb això vull referir-me a la qualitat i imaginació en les improvisacions de tots els músics, moments en els quals coneixes músics dels quals no en sabies gaire com el jove Olvier Jambois, músic format al Conservatori del Liceu com el mateix Joao Vieira. 

Una vegada més, les propostes que ens venen de l'altre cantó de la Rambla del Raval són plenes d'originalitat i creativitat, no endebades aquest local és un punt de reunió de diferents propostes artístiques, musicals, teatrals, gràfiques i de diverses disciplines. No us oblideu d'aquest espai al Raval al carrer de la Riereta tot just venint per Sant Pau. D'altres músics hi van participar cantant alguns temes i en cadascun dels temes encertats per gent del públic, es van lliurar una mena de "premis" tot i reconeixent l'afició musical de la penya i la seva presència. Miquel Tuset i Mallol.

Carme Canela & Joan Monné Trio al JCLV l'11 de desembre de 2015.

Amb molta il·lusió vaig poder convèncer a la Carme Canela que vingués amb el seu projecte al JCLV en un concert on la Sala Xica va tenir un molt bon aspecte. Una formació amb el sempre impressionant Joan Monné, piano; Marko Lohikari, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un quartet magnífic liderat per una de les millors veus del Jazz de casa nostra. Com sempre, primer un bon sopar amb la meva "truita de patates i ceba", embotits i pa amb tomàquet, i per primera vegada, tot regat per un vi del priorat magnífic. El primer tema va ser el preciós tema de Lennon & McCartney, "Julia". A un tempo més viu de l'original, Carme ens va sorprendre amb la seva primera aportació. Recordar que aquest és un projecte que va veure la llum físicament en un compacte i del qual en vaig posar alguns temes en un anterior Programa 200 de la sisena temporada de Jazz Club de Nit. 

Un programa dedicat a la poesia i on les cantants van tenir el protagonisme compartit amb els poetes. Després, i a un tempo molt més pausat, la magnífica Zamba iniciada amb Eulogia Tapia... i acabant amb el Carnavaleando...on els solos de Marko i Joan van donar el toc "jazzístic" que de moment encara no havíem tingut. L'afinació de la Carme i sensibilitat són de les més preuades i així ho vam gaudir en cadascun dels temes, i en aquest "La Pomeña" encara més amb la preciosa melodia i veu de la cantant i líder en un tema que també podreu escoltar si adquiriu aquest preciós projecte.

Van seguir amb una magnífica bossa de Lenine que sí està en el disc en el tema "Ana e eu". Aquesta delicada bossa perfectament cantada i igualment acompanyada ens va deixar bocabadats i clavats a la cadira tot i escoltant a la líder i amics. Un tema on la dificultat harmònica és evident com en quasi totes les bossa-noves, cançons plenes de diversos acords i on els canvis son constants. Carme va acabar-lo en una preciosa improvisació amb notes llargues i mantingudes amb la màxima suavitat tot mostrant-nos el seu control.

El següent va ser un altre tema del no tant llunyà Brasil en "Rosa Morena", una cançó de Dorival Caymmi, aquesta bossa força més viva ens va situar en un món més  viu, on els ritmes ho són quasi tot amb percussionistes i en el nostre cas amb un extraordinari i jove bateria que va saber estar a l'altura dels seus companys, tots ells amb un llarg historial al seu darrera. Un tema on vam poder escoltar el trio de piano, contrabaix i bateria en la seva "salsa", amb un gran solo del Joan, acompanyat a la perfecció per la resta de la secció rítmica. la mateixa Carme va fer una magnífica aportació en "scat" que tots vam aplaudir en un tema que va acabar de cop i volta.

Després d'aquesta demostració de potència rítmica la Carme ens va presentar una altra de les cançons que més l'han agradat, i ara va ser una lenta i sentida cançó de Victor Jara anomenada "Te recuerdo Amanda". Recordem que aquest projecte anomenat "Granito de Sal" està farcit de les cançons que més li han agradat a la Carme i entre aquestes cançons la que tan vam escoltar tot i patint per les desgràcies del Xile del 1973. El primer passe el van acabar amb un arranjament del conegut "My Funny Valentine". Aquesta va ser la porta oberta a la imaginació mostrada per la veu i improvisacions de la cantant tot i estar perfectament embolcallada per la gran i precisa secció rítmica.

Després d'un petit descans on vam poder copsar el plaer en les cares de tothom que havia estat gaudint de la primera part, la Carme i el seu el Joan Monné Trio s'hi van tornar a posar en una magnífica segona part iniciada per un estàndard, i demés temes com el mateix d'en Serrat dedicat a la "Marta" i on vam poder escoltar a la líder en aquesta preciosa cançó. Temes diversos com el de Frank Zappa, "Lucille" i d'altres com el que dóna nom al projecte, tema de Gato Pérez i dedicat a la mateixa Carme Canela, "Granito de Sal". El concert va acabar amb el bis de rigor amb un preciós bolero, el conegut "Bésame mucho" on a banda de la líder vam gaudir també amb la mestria del Joan, Marko i Roger en una cançó que ens va enlluernar i ja ser la "cirereta" per acabar aquest magnífic concert. Com sempre, donar les gràcies als músics per la seva generositat i mestria i a tots els qui es van deixar caure per la Sala Xica. 

Miquel Tuset i Mallol.

  

Marc Miralta Trio & Jesse Van Ruller al Jamboree, i Jam Session Aniversari Gemma Plans a la Nova Jazz Cava 3 de desembre de 2015

El dijous no podíem faltar a la convocatòria del Jamboree i així tornar a escoltar el magnífic guitarrista holandès Jesse Van Ruller, músic que ja havíem escoltat uns quants mesos endarrera en el mateix espai. La formació proposada pel Marc Miralta va ser de luxe amb el Perico Sambeat, saxo alto i Dee Jay Foster, contrabaix. Darrerament estem veient a aquest magnífic contrabaixista en multitud de projectes la qual cosa només vol dir que és un dels més sol·licitats a l'hora d'acompanyar a músics de nivell internacionals. Només hi vam poder estar en el primer passe, ja que després havíem de marxar a córrer cuita cap a Terrassa per gaudir amb la festa d'aniversari de la Presidenta de MuJazzT Gemma Plans. Tot i l'avís del Marc en acabar el primer passe que després en el segon, tots els temes serien diferents, vam haver de marxar tot just després de xerrar amb l'holandès, amic del Pere Soto, i dir-li lo molt que m'havia agradat. Temes del guitarrista, d'en Perico i del mateix Miralta van configurar tota una amalgama de sons diversos a un nivell estratosfèric, tan per la qualitat de les músiques com per la interpretació dels quatre màsters. Una formació sense piano, on, quan Perico feia els seus solos, la secció rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, seguia amb ferma convicció tota la sèrie de temes que van tocar. L'estil suau, pulcre a la vegada que ràpid del guitarrista holandès va anar acompanyat d'un llenguatge jazzístic elaborat i molt modern. l control absolut de l'harmonia en el seu instrument era evident en els solos de temes d'altri que potser hauria vist poques vegades. Velocitat i control, aconseguint un so net, a la vegada que imaginació i modernitat fan d'aquest un dels guitarristes de referència a Europa. 

Què podríem dir de la resta de mestres que no sapiguem ja, oi? Marc Miralta cada dia ens mostra el, perquè està considerat un dels grans "Drummers" de l'escena europea, havent-lo vist en diversos projectes propis a la vegada que fent de Sideman en projectes d'altri, com és el cas del malauradament "cascat" Jerry González al qual vam veure acompanyat de Marc i Javier Colina. Perico és sense cap mena de dubte, un dels millors altos europeus i cada dia que passa, cada dia que millora, o al menys aquesta és la percepció que tenim els incondicionals d'aquest magnífic saxo alto. El seu fraseig ràpid i evolucionat, la seva tècnica i control de l'instrument li permeten desenvolupar línies melòdiques arriscades i fer-ho a la perfecció. Veure'l és tot un esdeveniment. Finalment, l'aportació de la seguretat al contrabaix de la mà d'aquest gran mestre d'aquí i d'allà, en Dee Jay Foster va permetre a la resta de companys centrar-se en la seva feina, ja que la base estava fermament controlada per aquest gran baixista. No feia gaires dies que l'havíem vist també amb el Javier Vercher Quartet en el mateix espai, dia on també ens va impressionar. Doncs res més que dir (a les 2h25m de dissabte) i esperar que el líder d'aquesta formació i bateria, vegi amb bons ulls el fet de penjar l'àudio del primer passe enregistrat per qui això escriu.

Després d'axò vam anar a Terrassa tot i previ pas per Sant Vicenç dels Horts per agafar saxo i cotxe. En arribar a la Nova Jazz Cava vaig veure que el saxo es quedaria dins el cofre i que d'allà només en sortiria en un lloc comés a casa meva. I això ho dic perquè la Jam d'aquest dijous la van fer a l'escenari gran, com en les grans ocasions, com era aquesta, dia de l'aniversari de la Presidenta de MuJazzT, Gemma Plans, i amb músics de gran volada professionals com en Xavi Figuerola, Josep Maria Farràs, Tony Belenguer, Adrià Font, Xavi Hinojosa, Jordi Gardeñas, Pere Soto, Mario Rossy, Gemma Plans, Oriol Cot, Núria Palet, Carles Pineda, Dani Rambla, Joan Martí etc, etc...

El cas és que vam arribar a Terrassa prop de les 23h després del periple Barna-SantVicenç-Terrassa, amb metro-tren-cotxe, o sigui que mentre deixava el Pere vaig anar a aparcar. Carregat amb saxo i bossa plena d'estris enregistradors vaig anar cap a la Nova Jazz Cava pensant, jo il·lús, que podria bufar una mica en aquell racó adequat per a les Jams dels dijous. Però ai las, només entrar ja em vaig trobar al Xavi, saxo en ristre, i a l'Oriol veient com des de l'escenari principal en Benet, Tony, Bombardó i Rambla desgranaven les seves notes. Després de saludar vaig enfilar Cava en dins tot i ésser rebut amb calorosos escarafalls per l'amfitriona Gemma Plans i  l'Esther Pedragosa, ambdues, ànimes de MujazzT. 

Abraçada al Valentí, Miquel Carol, Adrià Font i salutacions al mestre Farràs, menjar una mica (gràcies Gemma) i una vegada entesa la meva situació (un amateur no podia destrossar la música que sonava) vaig decidir enregistrar-ho i asseure'm al costat dels amics David Carreras i Joan Recolons. Aleshores ja em vaig trobar a la meva "salsa", la del comunicador a temps real amb fotos dels músics que anaven pujant a l'escenari, i anar-ho penjant al Facebook. La vetllada va ser entranyable amb en Valentí en tot moment al peu del canó presentant músics i convocant les noves formacions. 

Així doncs va ser com vam poder veure diferents agrupacions i per tant diferents propostes musicals com la presentada per l'amfitriona Gemma amb una formació amb la qual havien compartit música i amistat com per exemple amb el Benet, Mario i demés. Gemma va cantar dos temes, així com la Maria Betriu la qual en va cantar un en català, tal és el projecte recentment enregistrat de estàndards de Jazz cantats en la nostra llengua. Una altra magnífica cantant, Nuri Palet va cantar acompanyada de Carles Pineda i d'altres. 

Entremig, vam poder brindar amb una copa de cava i felicitar globalment a la Gemma per aquesta magnífica trobada d'aniversari i el tema final, marca de la casa, va ser el "Cherokee", interpretat pels més valents i agosarats músics, els més professionals. I això ho dic perquè abans havíem vist a un jove saxo tenor en Jofre Alemany. D'altres músics hi van participar i la llarga llista la teniu aquí, amb els agraïments de la mateixa Gemma...






Gràcies al Dani Rambla, Benet Palet, Toni Belenguer, Xavi Figuerola, Mario Rossy, Pau Bombardó, Josep M. Farràs, Adrià Font, Xavi Hinojosa, Oriol Cot, Jordi Gardeñas, Carles Pineda, Núria Palet, Maria Betriu, Pere Soto, Joan Humet, Joan Martí, Jofre Alemany, David Garcia, Sergi Torrejón, Víctor Martínez, Andrea Grimaldi, Oriol López, entre d'altres. Gràcies a tots els que vau venir i també a la Jazz Cava perquè entre tots plegats ahir vam fer un trosset més d'història dins el jazz de la nostra ciutat. 
Gemma Plans

Miquel Tuset i Mallol.

Martín Léiton Big Band, "Assaig-Concert" a 23 Robadors i Jam del Raval a Sala Fènix, 30 de novembre de 2015

Doncs així va ser que de les moltes opcions que teníem aquest dilluns, vam decidir anar a la Cova de l'altre cantó de Les Rambles, a 23 Robadors. Només veure la llista de músics que ja va vam decidir anar-hi, a banda de saber quines està "tramant" l'estimat contrabaixista canari. Una línia de saxos amb Santi del Rubia, tenor; Marcel·lí Bayer, alto; Guim García, alto; Gabriel Amargant, tenor i Joan Chamorro, baríton. Leo Torres, Pep Garau, Òscar Latorre Cascante, Ivan Gonzalez, trompetes; Dario Garcia, Joan Codina Cusó, Rita Payés, Vicent Pérez: trombons i la secció rítmica amb Ramon Prats, Bateria; Toni Saigi Martinez: Piano i Martín Leiton: Contrabaix,l direcció i composicions.

Doncs s'ha de dir que hi vam anar d'hora ben d'hora quan encara feien els assajos sense gens de públic que va ser quan vaig fer la primera fotografia, la més propera i amb tots els músics concentrats menys el Pol que mirà a qui feia la foto amb cara de concentrat.

Mica a mica va anar arribant el personal encuriosit per escoltar la nova proposta del músic canari a la vegada que poder gaudir escoltant aquests mestres dels vents, tecles, percussions i cordes, fregades o no.

Ja Martín ens va advertir en el mateix moment de començar que intentarien fer els temes sencers i seguits, sense interrupcions, però que si això passava que no ens espantéssim, que això també entrava en el guió. Vaig enregistrar la primera part, mentre assajaven i la del presumible concert, i més aviat assaig-concert, però ai, coses que passen, i és que se'm va parar el Zoom H4 en plena gravació, per la qual cosa he de dir que el fitxer va quedar corrupte. Penso però que hi deu haver alguna manera d'editar-lo, (digitalment) a fi efecte de tancar-lo correctament per després poder escoltar lo anterior. En fi, deixem-ho per perdut i centrem-nos en el tros dels assajos que serà el que penjaré al blog, quan tingui una estona.

D'entrada costa molt valorar ara la música que vam escoltar aquest dilluns, però s'ha de dir que hi va haver moments molt brillants i sorprenents a la vegada que d'altres temes on el contingut rítmic era força impressionant pels seus difícils canvis, o així ho vaig entendre jo. El resum és que haurem d'estar a l'aguait del proper assaig-concert, si el fan en obert i sinó estar pendents de la presentació d'aquest treball de Big Band del Martín Léiton.

Encara vam tenir temps d'anar a la Velvet Raval Jam Session que organitzen els amics de la Sala Fènix amb la Jolanda Marrone i amics al capdavant d'aquest espai on les arts en general hi tenen cabuda. La jam dels dilluns la coordina el gran bateria portuguès Joao Vieira i a la d'aquest dilluns, Jam i no concert, hi vam poder veure joves cracs com el Fèlix Rossy, trompeta; Jaume Ferrer, saxo tenor; Juan Pastor, contrabaix i d'altres joves al piano i violí, la majoria estudiants del Conservatori del Liceu, a la vegada que primeres espasses com la magnífica saxofonista argentina, de Santa Fé, Melissa Bertosi, i el també argentí pianista i compositor Mariano Camarassa. N'hi va haver més, però aquests són els que ara mateix recordo i ja em perdonaran els altres.
Miquel Tuset i Mallol

Pere Soto amb amics al Jamboree el diumenge 29 de novembre de 2015.

El diumenge 29 vam anar al Jamboree a veure l'homenatge que se li va fer al recentment desaparegut mestre i guitarrista, Gabriel Rosales a la vegada que també ens vam recordar del gran guitarrista brasiler Euclides Mattos el qual va patir un atac de cor que malauradament va ser fatal. Doble homenatge a dos músics que s'han deixat la pell pels escenaris d'arreu, el primer sovint acompanyant a Joan Manuel Serrat i l'altre actuant sempre en formats reduïts tot i que també acompanyant d'altres músics del país i fora.

Pere Soto va ser l'escollit guitarrista que va fer aquest homenatge amb una part dels molts companys que van col·laborar amb el seu darrer projecte "Pere Soto amb amics". Alguns d'aquests van venir al Jamboree entre els quals el seu amic australià i gran pianista resident a Amsterdam, Walter Lampe. Entre els d'aquí vam poder gaudir amb en Guim Garcia Balash, saxo alto; Curro Gálvez, contrabaix; Salvador Toscano, bateria; Jordi Gardeñas, bateria; Toni Doménech, guitarra rítmica i un bon violinista que va col·laborar en un tema anomenat Ricard Vallina. 

Tot i que ens vam quedar en els dos passes, vam constatar que la bona assistència del primer no es va veure refermada en el segon. Ja se sap que el segon passe del diumenge és força complicat si considerem que el dilluns la gent ha d'anar a treballar tot i que no ho considero el motiu principal, considerant que el bolo va acabar pocs minuts després de les 23h. A aquestes hores, tothom, tothom està ben despert a casa seva, o sigui que perquè no anar a gaudir de bona música amb la, proposta rica i variada del guitarrista badaloní?  

Pere Soto va presentar-nos el seu darrer treball farcit de col·laboradors en el disc, als quals podríem comptabilitzar en una trentena entre els quals alguns dels presents en el concert del Jamboree i amb Carles Pineda, Jonathan Swanson, Marcelo Mercadante, Paca Rodrigo, David Xirgu, etc ,etc. Però també va encabir-hi algun tema dels seus projectes anteriors.

El concert del Pere va ser un homenatge als dos músics desapareguts però també a Django Reinhard i al "Jazz Manouche" en particular i al "Jazz Modern" en general. Temes del seu darrer treball barrejats amb algun de discos anteriors van configurar tota l'amalgama de sons que vam escoltar en els dos passes, més o menys idèntics i que nosaltres vam escoltar.

Aquí teniu doncs els llistat dels temes en el primer passe:

1.- Catgaria

2.- La geta de a mongeta

3.- Swing ping

4.- Walking out for a beer

5.- Notas de un amanecer

6.- Reformatrix

7.- Minor rumba

8.- Blues lee

9.- They said they love you

Dels 12 temes del CD en van fer 8 en el concert del Jamboree mentre que la "Geta de la Mongeta" era d'un treball anterior.

La barreja dels temes de "Gipsy Jazz" amb els altres de "Jazz Modern" va permetre fer rotacions de músics a l'escenari. Així doncs en el primer tema hi va participar en Guim Garcia mentre que després, en els temes de "Gipsy" va aparèixer en Toni Domènech a la guitarra rítmica, mentre que també passava el mateix amb els dos bateries, que a vegades van tocar junts i d'altres cadascun d'ells per separat. En un dels temes hi va participar el violinista Ricard Vallina, mentre que sense baixar de l'escenari, el magnífic pianista australià amic del Pere i resident a Amsterdam, simplement deixava de tocar els temes quedant-se assegut a la banqueta del piano. Aquest magnífic pianista és un expert en tocar "darrera el beat", com vaig constar en algun dels seus solos, a banda de tenir un magnífic "llenguatge" jazzero. Per una altra banda, l'orgue Korg del mateix local va sonar també en algunes de les composicions del líder. Aquest, va anar canviant de guitarra segons convenia el tema i així va ser que el vam veure tocar els temes més moderns amb la magnífica "Gibson Les Paul", mentre que els de Gipsy, els va alternar amb una guitarra específica per aquest estil, una magnífica guitarra Vintage "Jacques Favino" dels 70s del segle passat, amb una guitarra espanyola electrificada. Encara recordo el dia que la va estrenar. Ho va fer en una WTF dels dilluns, tot i dient-nos que només li havia costat 200€ i  "mireu com sona" també ens deia. Amb aquesta guitarra darrerament l'he vist tocar en diversos espais i sempre hi ha moments en què arriba a tocar fora del mànec i tant a prop les dues mans que ningú sap com és capaç d'extreure sons tan aguts i afinats, lluny dels "trastes del mànec de la guitarra. S'ha de dir que el Guim va estar genial en els temes que va tocar, a la vegada que els dos mestres a les baquetes, tocant força temes junts, cosa no gens fàcil. 

Curro Gálvez va estar precís, totalment compenetrat amb la rítmica del Toni quan hi era, i dels drummers quan hi eren, junts o separats. Amb tot això, seria qüestió de valorar la potència de la memòria que tenen els músics en tocar, així, de memòria, tots els temes amb els canvis harmònics adequats i fer-ho a més a més improvisant d'una manera increïble. Subtils errades que només coneixen els músics, ami seran interpretades com a tals pels oients, si no són músics, i si ho són, haurien de conèixer el tema a la perfecció per adonar-se'n, cosa que sovint tampoc passa. En fi, que va ser una demostració de tècnica a la guitarra del líder Pere Soto a banda d'una demostració de domini d'estils com el "Gipsy Jazz", "Jazz Modern" i demés. Concretament del primer, i particularment a mi, m'agraden més els temes amb una certa cadència rítmica més aviat lenta, a ritme de vals o similars, que no pas els temes més ràpids, tot i ser en aquests on es pot valorar més la capacitat tècnica del guitarrista. Continuant en això, recordo de quina manera em va agradar el darrer tema que van tocar interpretat amb la màxima suavitat i delicadesa. Una música que et transportava i així ho expressava la gent en els seus rostres i així li van dir al sempre somrient "amo" de la barra del Jamboree, l'Òscar de Pombo. Un apunt més per felicitar al tècnic de so, en Pol, el qual va aconseguir que tot sonés a la perfecció. Doncs ja per acabar, recomanar-vos de tot cor que mireu d'aconseguir el disc del Pere Soto amb amics i que el regaleu a la persona més estimada en el convenciment que el gaudirà tal i com ho vam fer nosaltres. 

Miquel Tuset i Mallol.

Concert-Jam amb Mikkel Ploug Trio, amb Martín Léiton i Martin Andersen, 27 de novembre de 2015

Ahir, en un altre magnífic Concert-Jam amb uns magnífics músics i millors persones amb el Mikkel Ploug Trio. Aquest jove guitarrista ens va interpretar la seva preciosa música acompanyat de dos mestres més, en Martín Léiton i Martin Andersen. Una primera hora exquisida a la qual va seguir la jam amb músics com la Gemma Plans, en Mario Rossy, en Ronny Burke, la Isabel Martin  el Juan Carlos Speedy González en Josep Ma Martí i aficionats com jo mateix. 

És veritat que vam trobar a faltar molts altres i també de públic, però ens ho vam passar molt bé. Un trio magnífic de músics però també de persones, els quals van resultar ser uns homes força amables, tots tres, tot i reconèixer que no vam notar cap tipus de tracte fred en els dos danesos Martin i Mikkel. El primer, bateria i gran músic, es va posar en contacte amb mi ja fa força mesos, tot i interessant-se per venir a tocar a casa nostra. Asseguraria que la resta de dates dels quatre concerts que van fer (Jimmy Glas, Valènciab, El Refugio, Alacant, Sunset Club, Girona) les van quadrar després de lligar la nostra del divendres. Abans havien passat pel País Valencià i després, dissabte, anirien a Girona. Havien de venir tres danesos formant part del projecte de Mikkel Ploug Trio però finalment va fallar el contrabaixista, la qual cosa va permetre escoltar al gran d'aquest instrument a casa nostra, en Martín Léiton. Un projecte del guitarrista amb tot de temes del mateix, tot i fer al final un bis amb un estàndard que ells van clavar. De públic no gaire i de músics també en van faltar tot i gaudir força amb els que van venir. La primera hora la vam passar escoltant els temes propis d'aquest jove i gran guitarrista danès. Música allunyada del concepte "swing" però d'una gran riquesa melòdica i harmònica. Els acompanyants van brillar d'una manera abassegadora. Els dos Martin tot i que el bateria és en Martin i el contrabaixista és en Martín. El mestre de les baquetes danès, va fer sonar la nostra Mapex amb una nitidesa bestial, a més a més d'acompanyar al seu compatriota a la perfecció i fer uns solos, magnífics, mentre que el màster dels contrabaixistes, el canari Martín Léiton, va sobrevolar les estrelles amb les seves intervencions com acompanyant i més encara amb els seus inversemblants solos. Estorats vam quedar de la precisió de la seva afinació, anant amunt i avall del mànec amb rapidesa i seguretat. Sempre els vam acompanyar amb forts aplaudiments i al final més encara després del magnífic estàndard que van tocar.

La Jam la vaig inaugurar jo amb un tema per després donar pas al Josep Maria Martí bateria; Juan Carlos "Speedy" al saxo alto, Rony Burke, guitarra; Mario Rossy, contrabaix; Gemma Plans, veu i Isabel Martin, veu. Una Jam on vam poder gaudir veient com el Martín Léiton tocava el piano i el mateix Mikkel Ploug, la bateria, i en un altre tema on el canari va agafar el contrabaix, Mario va asseure's al piano. Vull agrair la fidelitat del Juan Carlos i Josep Mª els quals no fallen en cap convocatòria, poden tocar a l'escenari amb grandíssims músics professionals. Ens hi vam estar fins l'hora convinguda, poc més de la una de la matinada, en una jornada que va ser llarga per qui això escriu, si comptem que després s'ha de deixar recollit i polit a banda de recollir també la bateria. Fet i fet, a les 4h de la matinada em presentava davant la porta de casa, ben atrotinat però content. Gràcies a tothom qui va venir i a qui ho fa possible. I ara a punt pel concert de l'11 de desembre amb la Carme Canela Quartet tot i presentant el seu projecte "Granito de Sal", amb Joan Monné, Marko Lohikari i Carlos Falanga. l'11 de desembre al mateix lloc i hora.
Miquel Tuset i Mallol.

Javier Vercher Quartet al Jamboree Jazz, 25 de novembre de 2015

Doncs avui ens hem deixat caure pel Jamboree a veure aquesta formació liderada pel Javier Vercher tot i presentant un magnífic bateria italià, Roberto Gatto, a banda dels sempre magnífics Albert Bover i Dee Jay Foster. Els dos passes han estat sublims, amb temes propis i algun estàndard que igualment han brodat. La pregunta que em faig, que ens hem fet alguns és: On collons era la gent? I parlo dels aficionats amb els quals ens hi trobem sovint i també dels alumnes músics. D'aquests darrers n'hi havia però dos o tres. No s'enten. Un concertàs vist per massa poca gent. Els músics no s'ho mereixen.

Aquestes quatre ratlles les vaig escriure després de veure la poca acollida que va tenir aquest concert al Jamboree. Un no s'explica el perquè amb formacions com aquestes, no s'acosten en massa els aficionats i músics companys i estudiants. d'Aquests, només vaig veure al Biel Amargant de músic professional, en el primer passe, i en els dos, dos o tres alumnes que algun fins i tot va repetir. Un músic el Javier Vercher valencià, de l'escola valenciana però amb força amics per les nostres contrades. Amic de Perico Sambeat amb qui ha tocat algunes vegades, Vercher és un saxo tenor potent i robust de so, a vegades estripat, i sense tenir res a veure amb l'escola texana de més soul i R&B. El projecte venia de la mà del líder, amb temes propis i la sort de poder-los compartir acompanyat de tres grans músics. Dos coneguts nostres, l'Albert Bover i Dee Jay Foster i un de desconegut per nosaltres (crec que era la primera vegada que tocava al Jamboree), el gran bateria italià, acompanyant habitual de Enrico Rava entre d'altres, en Roberto Gatto. Un quartet que semblava que havien tocat junts des de sempre, així sonaven els temes gens fàcils però interpretats com si ho fossin. Magnífics solos de cadascun d'ells en els dos passes però sobretot els del líder, els quals vam escoltar amb total atenció. Javier va presentar tots els temes, es va mostrar amable i content de veure gent en els dos passes (tot i que en el segon érem ben pocs) i va parlar en Valenciá, o sigui Català Occidental. 

Aquest músic és actualment un dels més "moderns" de concepció i composicions, situat però en el "Jazz Modern" i no en cap ona Free ni contemporània, al menys en aquest projecte que vam veure al Jamboree. Modernitat de temes propis i respecte pels temes d'altri com per exemple el tema de Monk, "Round Midnight", en el qual es van escoltar magnífics solos, tot i que el què recordo ara mateix és el del contrabaixista Dee Jay Foster. Bover va estar sublim en cada tema, com en ell és habitual, a banda de ser un bon acompanyant. L'Albert va iniciar el tercer tema del primer set a piano solo, en una preciosa i llarga introducció que va rallar el clímax absolut. El món clàssic s'escoltava barrejat amb el modern, intro ideal per deixar pas al líder en aquesta balada pròpia. Escoltant Vercher escoltem també a Coltrane sense cap mena de dubte. Cosa aquesta òbvia que podríem dir de quasi tots els saxofonistes, tot i que hi ha moltes i diverses maneres de tocar el tenor, tantes com mestres d'aquest instrument hi ha hagut o hi ha. Sempre hi haurà però els qui van iniciar aquest camí fa tants i tants anys amb els seus patiments i angoixes, però també amb la seva música, sovint creada a partir de l'immediat passat i poques de les vegades sortint del no res. Amb Coltrane podríem parlar d'això final sobretot en la seva darrera època, tot i que tot comença a partir del "Giant Steps". Oi que parlàvem d'aquesta balada?, doncs dir-vos que el final també va ser magnífic amb una altra llarga intervenció de l'Albert per després entrar tots suaument i acabar el tema. Parlar de Roberto Gatto s'ha de fer per diversos motius, el primer el seu gran saber i compenetració amb el líder (ben amics sembla que són tots dos) i el segon de la manera com va tocar. A banda d'acompanyar a la perfecció, es va lluir tocant uns magnífics solos en cadascun dels dos passes, tot i recordar que el del segon va ser força llarg i potent. 

El segon passe va començar amb el tema de Monk, "Wee See", amb una gran intervenció del líder al tenor, en clau Coltraniana amb les variants pròpies. Llarguíssim solo de Javier totalment explosiu que ens va deixar clavats a la cadira i bocabadats. Doncs val més que escolteu el concert que vaig enregistrar  amb el reproductor o clicant als enllaços que us he deixat en aquesta entrada. Que ho gaudiu.
Miquel Tuset i Mallol.

Ernie Watts Quartet i Cece Giannotti al Jazz Tardor, 14 de novembre de 2015

El dissabte 14 de novembre vam anar a Lleida al JazzTardor convidats per l'ànima de tot el Jazz que es fa a la capital del Segrià, en Josep Ramon Jové. Aquest home inquiet i tota la colla d'amics i aficionats que el segueixen ja fa molt de temps que munten aquest esdeveniment en aquestes terres i ja era hora que hi anéssim, i així va ser. Anàvem a veure un concert doble amb el gran Ernie Watts Quartet i en Cece Giannotti i el seu projecte "Apres minuit". El mestre americà va venir acompanyat d'un trio extraordinari de mestres europeus i la formació va ser Ernie Watts saxo tenor, Christof Saenger piano, Rudi Engel contrabaix, Tobias Schrimer bateria. Ens van presentar el seu darrer projecte en disc del qual en vaig adquirir una còpia que va sonar en el Programa 225 a Jazz Club de Nit. Dir-vos que el concert va ser extraordinari per la música, per l'espai on es va executar, el Cafè de l'Escorxador i per l'amabilitat del nostre amfitrió, organitzador i presentador de l'esdeveniment, en Josep Ramon Jové. Un primer passe on el mestre americà ens va mostrar el seu virtuosisme a la vegada que també ho van fer els altres tres. Un trio compacte que funciona clavat i que un a un són unes autèntiques figures del jazz europeu. Un líder amb aquesta base rítmica a la vegada que solista va volar literalment amb les seves intervencions de les quals em vam aplaudir totes les seves interpretacions, la del líder i les dels acompanyants de luxe.

Després d'aquest magnífic concert vam poder gaudir amb Cece Giannotti i el seu projecte "Apres Minuit". Aquest és un disc que tenim a punt per posar a Jazz Club de Nit tot i apartar-se d'aquest estil musical, però considerant sí la seva qualitat musical i interpretativa dels components entre els quals Cece Giannotti, veu i guitarra. Francesc Chaparro, bateria. Matías Míguez, baix. Gabriel Mastronardi, teclats i Joan Pau Cumellas, harmònica. Un projecte on la música íntima del compositor es va barrejar amb d'altres músiques més vives de tempo i sempre amb la gran musicalitat de la veu del líder, a la vegada gran guitarrista. El fet de compartir projecte amb tota aquesta colla de professionals li permet a Cece tocar amb la màxima tranquil·litat i poder expressar així tota la seva emotivitat. Un projecte que us recomano de totes, totes, on les interpretacions individuals de tots els components et fa entendre que estàs davant d'un projecte de 10, en clau de Blues-Folk-Soul-Jazz-Funk-Pop-Rock...me n'he deixat algun? 

Quatre ratlles. Miquel Tuset i Mallol.

KAILASH al Jazz Club La Vicentina el 20 de novembre de 2015

Doncs el divendres 20 de novembre vam gaudir de la companyia i bona música de quatre músics vinculats a l'escena de Terrassa. Un quartet KAILASH que presentava el seu treball "Allà on vagis" format pel llegendari bateria Adrià Font i el no menys pes pesant de l'escena terrassenca, ell però viscut a Barcelona i traslladat plenament a la ciutat del Vallès, en Joan Albert, gran saxo alto Els altres dos companys, més joves però també amb un bon currículum van ser l'enric Carreras, piano i en Ramon Grimalt, contrabaix. Uns currículums potents dedicats a la música només podien oferir-nos el millor d'ells mateixos com així va ser. 

A banda de l'aspecte musical, el personal és encara més potent. Son tots quatre unes magnífiques persones i així ho vaig poder copsar des que van arribar. El sopar amb els músics abans del concert em va agermanar encara més amb ells. Potser va ser la truita de patates i ceba que els hi faig sempre a tots? Segons diversos comentaris, està a l'alçada de les millors truites de p&c que es fan pels nostres clubs de jazz. Ole.

El concert va començar una mica tard, com sempre, tot i esperant que la gent acabés de sopar i pugés finalment a la Sala Xica. 

Un primer passe magnífic que es va allargar fins prop d'1 hora amb cinc temes impressionants. Vegeu doncs:

1.- Take your peak

2.- East of the sun

3.- Up jumped spring

4.- Del Sasser

5.- My secret love

Van iniciar el passe amb el magnífic tema "Take your peak" de Hank Mobley on ja ens vam situar de ple en el "Hard Bop" de la mà d'una magnífica secció rítmica mentre que al capdavant, la veu solista del Joan Albert ja ens mostrava tot el seu saber. Un estil dolç, notes lligades tot i fent unes frases força reeixides en un llenguatge jazzero clar i també assequible. Els seus solos són una barreja de tècnica d'acords i recursos melòdics que agraden a tothom, sense distincions. Enric Carreras i Adrià Font van fer una magnífica aportació a la vegada que el contrabaixista Grimalt. En aquest tema, l'Adrià va brillar per mèrits propis amb un magnífic solo i els "quarts" de rigor. Després d'aquest gran tema amb un tempo viu, va venir una balada a mig tempo, la preciosa "East of the sun" del Brooks Bowman. Una melodia magnífica en el tema i després seguint també amb un solo melòdic com el que més del gran Joan Albert. Mentre tant la secció rítmica anava com una seda, a ritme de bossanova. Un precís solo de l'Enric al piano amb els sempre precisos tocs al canto de la caixa de l'Adrià i el suport del contrabaixista Grimalt va donar pas a un convincent solo d'aquest darrer per després acabar el tema. El tercer tema "Up Jumped spring", interpretat per Freddy Hubbard, Art Blakey & Mesengers entre molts més ens va situar de nou en els ritmes més vius del Jazz on els seus intèrprets ens van fer gaudir amb la seva energia positiva i concepció del bon Jazz. El tema de Sam Jones a ritme de vals "Del Sasser" interpretat entre d'altres per la família Adderley  i "My Secret Love" van tancar aquesta primera part amb la qual vam gaudir tots plegats, la qual cosa vaig constatar tot i xerrant amb el personal que va venir al concert. 

El descans va servir per refrescar-nos i conversar per com havia anat la primera part. Les cares de la gent eren força aclaridores i els seus comentaris ens ho acabaven d'explicar. 

El segon passe va ser encara més llarg, cosa evident si considerem que sempre hi ha un tema més, el bis de rigor que en dic jo. Van tocar seguint l'estil tot i encabint-hi algun tema propi i aquest va ser el llistat:

6.- This I dig of you

7.- Allà on vagis

8.- Tecneck

9.- Split Kick

10.- Sugan

i el bis de rigor 

11.- One for Daddy.

Van començar també amb un altre tema de Hank Mobley el magnífic "This I dig of you", per continuar amb el tema propi "Allà on vagis" de l'Enric Carreras. El tema de Nat Adderley, "Tecneck" va seguir-los tot i abans del tema de Horace Silver "Split Kick", i el tema "Sugan" i acabar el concert amb el bis de rigor "One for Daddy" de Nat Adderley.

En definitiva va ser un concert carregat de swing i blues en l'ona Hard Bop, la més potent de cara a fer un directe. Rarament s'avorrirà la gent amb música com aquesta i tant ben interpretada. Doncs això ha estat tot. Un petit resum fet a posteriori i que servirà per recordar els moments que vam passar en companyia de KAILASH. Agrair la presència del públic assistent vingut de diverses contrades i més encara el suport dels amics col·laboradors. Gràcies a tots. Miquel Tuset i Mallol.