Biel Ballester Trio & Steeve Laffont al Jamboree 17 de desembre de 2015.

Doncs vam anar al Jamboree amb una gran expectativa, la de veure i escoltar a un dels molt bons guitarristes "Manouche" de l'escena francesa, el gran Steeve Laffont....el qual va ser el "convidat estrella" del Biel Ballester i el seu trio. El primer tema va ser un original del mateix Biel tot i recordant l'estil de música dels gitanos francesos, el "Gipsy Jazz", estil que va popularitzar el millor guitarrista europeu de tots els temps, en Django Reinhardt. Després del tema propi, Biel va convidar al mestre francés amb el qual ja no van parar de tocar junts durant tota la nit. Una observació m'agradaria fer relacionada amb el so de les dues guitarres solistes, què tot i l'aparença i similitud sonaven diferent. Cosa evident, em direu, els músics són diferents...és clar que sí, però jo volia incidir en el "so" i no la tècnica, diferent, evidentment. Em sonava més elèctrica la del Biel i més càlida la del mestre francès. Assumpte de cordes, púa i demés particularitats, m'atreveixo a dir. 

El segon tema va ser un tema tradicional "Les ones del Danubi" per seguir amb un tema del gran Fats Waller, el conegut "Honeysuckle Rose" a un tempo ràpid però no massa, amb un swing impressionant on la tècnica va brillar en cada nota. Després un preciós "Out of Nowhere" amb una delicadesa suprema ens va encandilar des de la primera estrofa. S'ha de dir que els dos solistes es van anar intercanviant els solos, a vegades amb pocs compassos, com és el cas d'aquest "fora de qualsevol lloc"...Comentar també la gran compenetració del Biel amb els membres del seu trio, en Leo Hipaucha, guitarra rítmica i Oriol González, contrabaix els qual van fer un magnífic treball rítmic, aconseguint el "Swing" adequat en cadascun dels temes. Fins i tot, l'Oriol va lluir-se fent un solo al contrabaix. No cal dir-vos que amb aquest suport rítmic, els dos líders van volar, literalment parlant. 


Després d'aquest tema van tocar un tema de Django, fet al final de la seva carrera anomenat "Trublant Bolero", una altra delícia que ens va enamorar a ritme de bolero un pèl viu però no massa. Jo particularment m'entusiasmo amb aquestes delicadeses i també amb els tangos i demés i no tant amb els temes massa vius, on sembli que hi hagi una carrera a veure qui ho fa més de pressa i bé. No cal que us digui que la dificultat dels temes ràpids és evident i els músics han de demostrar tot el què saben en aquestes rapidíssims temes, com el "Minor Suite" del mateix Django i que van fer després. Tot això després que el Biel hagués explicat els orígens d'aquesta música i enaltís la figura del gran guitarrista Django Reinhardt. Un "swing" clavat per la secció rítmica de tres, mentre un dels solistes feia el seu solo. Van seguir amb un altre tema de Django de quan els "Americans" jan alliberar París, un tema anomenat "Artillerie Lourde". Un tema a un ritme no gaire ràpid i força reconocible tot i escoltant la melodia. Un tema senzill però força encertat i dedicat als americans que van alliberar la capital francesa. Aquest és el tema on l'Oriol es va lluir fent un solo al contrabaix. Ja anaven encarant el final de la nit, del primer passe i ho van fer amb un altre tema de Django, anomenat "Swing 42". Un tema viu i magnífic amb un motiu força curt i que ràpidament deixa pas a les improvisacions, magnífiques les dels dos mestres. I ja pel "Bis" definitiu li vam demanar el preciós tema de Django anomenat "Nuages"....iniciat per una magnífica intro i que va servir per encarar el tema interpretat a un tempo molt i molt lent, massa per mi. Un tema tan carismàtic amb un ritme més viu en l'original que tot i l'arranjament fet amb aquest lent tempo, igualment ens va meravellar. 
Després de menjar uns trossets de Pizza hi vam tornar, amb les mateixes ganes d'escoltar aquestes meravelloses músiques, i igualment les vam gaudir. Un concert totalment recomanable on hi vam trobar a faltar a molts dels aficionats habituals d'aquest estil del Jazz. Incomprensible veure un Jamboree a mitja entrada en el primer passe i menys en el segon. Coses que passen a casa nostra i que no haurien de passar.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari