Amb molta il·lusió vaig poder convèncer a la Carme Canela que vingués amb el seu projecte al JCLV en un concert on la Sala Xica va tenir un molt bon aspecte. Una formació amb el sempre impressionant Joan Monné, piano; Marko Lohikari, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un quartet magnífic liderat per una de les millors veus del Jazz de casa nostra. Com sempre, primer un bon sopar amb la meva "truita de patates i ceba", embotits i pa amb tomàquet, i per primera vegada, tot regat per un vi del priorat magnífic. El primer tema va ser el preciós tema de Lennon & McCartney, "Julia". A un tempo més viu de l'original, Carme ens va sorprendre amb la seva primera aportació. Recordar que aquest és un projecte que va veure la llum físicament en un compacte i del qual en vaig posar alguns temes en un anterior Programa 200 de la sisena temporada de Jazz Club de Nit.
Un programa dedicat a la poesia i on les cantants van tenir el protagonisme compartit amb els poetes. Després, i a un tempo molt més pausat, la magnífica Zamba iniciada amb Eulogia Tapia... i acabant amb el Carnavaleando...on els solos de Marko i Joan van donar el toc "jazzístic" que de moment encara no havíem tingut. L'afinació de la Carme i sensibilitat són de les més preuades i així ho vam gaudir en cadascun dels temes, i en aquest "La Pomeña" encara més amb la preciosa melodia i veu de la cantant i líder en un tema que també podreu escoltar si adquiriu aquest preciós projecte.
Van seguir amb una magnífica bossa de Lenine que sí està en el disc en el tema "Ana e eu". Aquesta delicada bossa perfectament cantada i igualment acompanyada ens va deixar bocabadats i clavats a la cadira tot i escoltant a la líder i amics. Un tema on la dificultat harmònica és evident com en quasi totes les bossa-noves, cançons plenes de diversos acords i on els canvis son constants. Carme va acabar-lo en una preciosa improvisació amb notes llargues i mantingudes amb la màxima suavitat tot mostrant-nos el seu control.
El següent va ser un altre tema del no tant llunyà Brasil en "Rosa Morena", una cançó de Dorival Caymmi, aquesta bossa força més viva ens va situar en un món més viu, on els ritmes ho són quasi tot amb percussionistes i en el nostre cas amb un extraordinari i jove bateria que va saber estar a l'altura dels seus companys, tots ells amb un llarg historial al seu darrera. Un tema on vam poder escoltar el trio de piano, contrabaix i bateria en la seva "salsa", amb un gran solo del Joan, acompanyat a la perfecció per la resta de la secció rítmica. la mateixa Carme va fer una magnífica aportació en "scat" que tots vam aplaudir en un tema que va acabar de cop i volta.
Després d'aquesta demostració de potència rítmica la Carme ens va presentar una altra de les cançons que més l'han agradat, i ara va ser una lenta i sentida cançó de Victor Jara anomenada "Te recuerdo Amanda". Recordem que aquest projecte anomenat "Granito de Sal" està farcit de les cançons que més li han agradat a la Carme i entre aquestes cançons la que tan vam escoltar tot i patint per les desgràcies del Xile del 1973. El primer passe el van acabar amb un arranjament del conegut "My Funny Valentine". Aquesta va ser la porta oberta a la imaginació mostrada per la veu i improvisacions de la cantant tot i estar perfectament embolcallada per la gran i precisa secció rítmica.
Després d'un petit descans on vam poder copsar el plaer en les cares de tothom que havia estat gaudint de la primera part, la Carme i el seu el Joan Monné Trio s'hi van tornar a posar en una magnífica segona part iniciada per un estàndard, i demés temes com el mateix d'en Serrat dedicat a la "Marta" i on vam poder escoltar a la líder en aquesta preciosa cançó. Temes diversos com el de Frank Zappa, "Lucille" i d'altres com el que dóna nom al projecte, tema de Gato Pérez i dedicat a la mateixa Carme Canela, "Granito de Sal". El concert va acabar amb el bis de rigor amb un preciós bolero, el conegut "Bésame mucho" on a banda de la líder vam gaudir també amb la mestria del Joan, Marko i Roger en una cançó que ens va enlluernar i ja ser la "cirereta" per acabar aquest magnífic concert. Com sempre, donar les gràcies als músics per la seva generositat i mestria i a tots els qui es van deixar caure per la Sala Xica.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada