Doncs el divendres 20 de novembre vam gaudir de la companyia i bona música de quatre músics vinculats a l'escena de Terrassa. Un quartet KAILASH que presentava el seu treball "Allà on vagis" format pel llegendari bateria Adrià Font i el no menys pes pesant de l'escena terrassenca, ell però viscut a Barcelona i traslladat plenament a la ciutat del Vallès, en Joan Albert, gran saxo alto Els altres dos companys, més joves però també amb un bon currículum van ser l'enric Carreras, piano i en Ramon Grimalt, contrabaix. Uns currículums potents dedicats a la música només podien oferir-nos el millor d'ells mateixos com així va ser.
A banda de l'aspecte musical, el personal és encara més potent. Son tots quatre unes magnífiques persones i així ho vaig poder copsar des que van arribar. El sopar amb els músics abans del concert em va agermanar encara més amb ells. Potser va ser la truita de patates i ceba que els hi faig sempre a tots? Segons diversos comentaris, està a l'alçada de les millors truites de p&c que es fan pels nostres clubs de jazz. Ole.
El concert va començar una mica tard, com sempre, tot i esperant que la gent acabés de sopar i pugés finalment a la Sala Xica.
Un primer passe magnífic que es va allargar fins prop d'1 hora amb cinc temes impressionants. Vegeu doncs:
1.- Take your peak
2.- East of the sun
3.- Up jumped spring
4.- Del Sasser
5.- My secret love
Van iniciar el passe amb el magnífic tema "Take your peak" de Hank Mobley on ja ens vam situar de ple en el "Hard Bop" de la mà d'una magnífica secció rítmica mentre que al capdavant, la veu solista del Joan Albert ja ens mostrava tot el seu saber. Un estil dolç, notes lligades tot i fent unes frases força reeixides en un llenguatge jazzero clar i també assequible. Els seus solos són una barreja de tècnica d'acords i recursos melòdics que agraden a tothom, sense distincions. Enric Carreras i Adrià Font van fer una magnífica aportació a la vegada que el contrabaixista Grimalt. En aquest tema, l'Adrià va brillar per mèrits propis amb un magnífic solo i els "quarts" de rigor. Després d'aquest gran tema amb un tempo viu, va venir una balada a mig tempo, la preciosa "East of the sun" del Brooks Bowman. Una melodia magnífica en el tema i després seguint també amb un solo melòdic com el que més del gran Joan Albert. Mentre tant la secció rítmica anava com una seda, a ritme de bossanova. Un precís solo de l'Enric al piano amb els sempre precisos tocs al canto de la caixa de l'Adrià i el suport del contrabaixista Grimalt va donar pas a un convincent solo d'aquest darrer per després acabar el tema. El tercer tema "Up Jumped spring", interpretat per Freddy Hubbard, Art Blakey & Mesengers entre molts més ens va situar de nou en els ritmes més vius del Jazz on els seus intèrprets ens van fer gaudir amb la seva energia positiva i concepció del bon Jazz. El tema de Sam Jones a ritme de vals "Del Sasser" interpretat entre d'altres per la família Adderley i "My Secret Love" van tancar aquesta primera part amb la qual vam gaudir tots plegats, la qual cosa vaig constatar tot i xerrant amb el personal que va venir al concert.
El descans va servir per refrescar-nos i conversar per com havia anat la primera part. Les cares de la gent eren força aclaridores i els seus comentaris ens ho acabaven d'explicar.
El segon passe va ser encara més llarg, cosa evident si considerem que sempre hi ha un tema més, el bis de rigor que en dic jo. Van tocar seguint l'estil tot i encabint-hi algun tema propi i aquest va ser el llistat:
6.- This I dig of you
7.- Allà on vagis
8.- Tecneck
9.- Split Kick
10.- Sugan
i el bis de rigor
11.- One for Daddy.
Van començar també amb un altre tema de Hank Mobley el magnífic "This I dig of you", per continuar amb el tema propi "Allà on vagis" de l'Enric Carreras. El tema de Nat Adderley, "Tecneck" va seguir-los tot i abans del tema de Horace Silver "Split Kick", i el tema "Sugan" i acabar el concert amb el bis de rigor "One for Daddy" de Nat Adderley.
En definitiva va ser un concert carregat de swing i blues en l'ona Hard Bop, la més potent de cara a fer un directe. Rarament s'avorrirà la gent amb música com aquesta i tant ben interpretada. Doncs això ha estat tot. Un petit resum fet a posteriori i que servirà per recordar els moments que vam passar en companyia de KAILASH. Agrair la presència del públic assistent vingut de diverses contrades i més encara el suport dels amics col·laboradors. Gràcies a tots. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada