 |
| Jerry, Joe, Johnny i Andrea |
La cirereta del pastís, el concert del Jerry Bergonzi Quartet, amb el Joe Magnarello, Johnny Aman i Andrea Michellutti com a darrer concert de Jazz a la Fresca a la Nova Jazz Cava de Jazz Terrassa. Avui la climatologia ens ha respectat i no ha caigut ni una gota, la qual cosa ha permès gaudir de l'espai exterior amb una perfecta sonorització. Un quartet que ha repassat una bona colla (a nosaltres ens ha semblat que han estat poquets) dels temes dels seus discos, m'imagino que d'un i de l'altre. Un passe únic en el qual hem pogut escoltar i observar des de la primera línia de cadires les magnífiques músiques que han sonat i les expressions de bon rotllo i simpatia que desprenien els membres del quartet.
 |
| Johnny, Joe, Jerry i Andrea |
El líder ha estat sublim en la interpretació dels temes i solos i també ens ha semblat una magnífica persona, explicant-nos algunes de les històries dels temes. El co-líder Joe ha mostrat el seu so força dolç i gens cridaner en el registre mig de la trompeta amb magnífics solos i millors melodies. La secció rítmica de només contrabaix i bateria ha complert amb escreix, si més no considerant que el jove contrabaixista Aman substituïa a l'oficial i ho ha brodat i el bateria ha mantingut una gran connexió amb la resta de la formació i ens ha deixat ben servits en el solo que ha fet. En definitiva una magnífica nit que hem compartit de nou amb lEmilio Civit Puig i amiga i molta més gent que ha vingut, i pel que he pogut escoltar, gent molt saberuda.
Vegem què ens diuen des de Jazz Terrassa dels dos líders:
Un concert de luxe amb el lideratge de dues de les figures del jazz modern que ens arriba de l’altra banda de l’Atlàntic, punt estel.lar de la 15a edició del cicle d’estiu “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava.
Jerry Bergonzi natural de Boston , 1947, està considerat un dels grans instrumentistes de saxo tenor del jazz actual. De visió global i amb un personal estil, hereu dels millors tenors en la tradició del jazz modern, un lirisme elàstic i gran riquesa de ressonàncies, una prodigiosa tècnica amb control total del instrument i inigualable sentit de la improvisació, el converteixen en un dels músic més admirats de les últimes dècades. Des de Blue Note a Concord, Cadence, Savant, o Columbia, han immortalitzat el seu esplèndid so sovint qualificat de Coltrenià.
Joe Magnarelli neix a Syracuse però es trasllada a Nova York a mitjans dels anys vuitanta, on forma part dels grups de dos grans com Jack McDuff i Lionel Hampton, i és una figura activa en l’ambient jazzístic de la ciutat. El seu estil, directe i complet, una visió global de la música i la tremenda capacitat de comunicar del so de la seva trompeta, el converteixen en un músic complet i ideal per moure’s magistralment en diferents contextos.
Vegem què ens diuen des de Jazz Terrassa dels dos líders:
Un concert de luxe amb el lideratge de dues de les figures del jazz modern que ens arriba de l’altra banda de l’Atlàntic, punt estel.lar de la 15a edició del cicle d’estiu “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava.
Jerry Bergonzi natural de Boston , 1947, està considerat un dels grans instrumentistes de saxo tenor del jazz actual. De visió global i amb un personal estil, hereu dels millors tenors en la tradició del jazz modern, un lirisme elàstic i gran riquesa de ressonàncies, una prodigiosa tècnica amb control total del instrument i inigualable sentit de la improvisació, el converteixen en un dels músic més admirats de les últimes dècades. Des de Blue Note a Concord, Cadence, Savant, o Columbia, han immortalitzat el seu esplèndid so sovint qualificat de Coltrenià.
Joe Magnarelli neix a Syracuse però es trasllada a Nova York a mitjans dels anys vuitanta, on forma part dels grups de dos grans com Jack McDuff i Lionel Hampton, i és una figura activa en l’ambient jazzístic de la ciutat. El seu estil, directe i complet, una visió global de la música i la tremenda capacitat de comunicar del so de la seva trompeta, el converteixen en un músic complet i ideal per moure’s magistralment en diferents contextos.
 |
| Montserrat Sancho |
Curtet i suficient per anar a dormir, que ens hem de llevar d'hora i acomiadar a la Montserrat de la Joia que ens ha deixat, ella ja molt velleta i cansada de tot plegat. El Rafel Boladeras pare del també Rafel, el gran, de la Roser i del Jordi Boladeras, es trobarà força sol després de compartir una molt llarga vida amb la Montse; ells que les han vist de tots colors i jo que ho recordo vagament pel fet de ser veïns...al costat de la Joia hi havia Ca la Russita, casa meva, i al costat encara hi ha Cal Sagristà...A la Montse la recordarem sempre, i no com ara que es trobava ja velleta, no, sinó amb l'empenta que tenia per portar la botiga i tirar endavant conjuntament amb el Rafel tota la família. El Jordi ha heretat el fi sentit de l'humor del pare i la Roser el saber gestionar de la mare. Doncs res, que descansi en pau la Montse i que el Rafel, que tot just en va fer 90 no fa gaires dies, tingui ganes per seguir fent-nos costat en el camí de la vida.
Bona nit i bon descans per la Montserrat de la Joia, en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada