WTF amb Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Figuerola

Xavier Figuerola, Oriol Roca i Jordi Rabascall

Una WTF diferent. ...música i teatralització de la música, del Jazz...amb el Jordi Rabascall Quartet featuring Xavier Monzonís...humor a dojo de la mà de la pura improvisació. ..amb Albert Caire, Oriol Roca i Oriol Gonzalez i una llarga llista de convidats com el Matías Míguez, la Marta Gallego, el Daniel Gonzalez i alguns més, una colla de joves francesos que van venir a escoltar i que van aplaudir molt, com la Lisa, una altra jove cantant i un bon guitarrista.....tot això gràcies a lAurelio Santos , al magnífic control del so, llums i freds del Leo Bianchi...i a la gràcia i simpatia de l'Oscar...el geni de la barra....he..he. 

Albert Caire

De fet, la participació del Jordi Rabascall obrint la WTF és vertaderament la pròpia essència d'aquestes Jam organitzades per l'Aurelio Santos. Els mateixos músics que en moltes ocasions hi participen com a sidemans finalment són ells els qui actuen com a líders. Aquest és el cas amb la WTF liderada pel Jordi, ell, qui ha participat incomptables vegades cantant al costat de l'Aurelio i de molts altres companys. La progressió artística i musical del Jordi ha estat impressionant. En dos o tres anys ha passat de ser un gran desconegut (venien ell i la Carme Puche de passar una llarga temporada a Londres) a ser un músic amb el qual s'hi compta. 

Oriol Roca, Oriol González i Jordi Rabascall

Més il·lusió m'ha fet veure a l'amic Albert Caire tocant les 88 tecles del piano del Jamboree. Per a ell ha estat el "baptisme", el primer Jamboree, la primera WTF, i que espero que no sigui la última. A l'Albert el conec des dels meus inicis al capdavant del JCLV i sempre ens agrada recordar la primera vegada i a mi també.....Una Festa Major de Gràcia i ell tocant amb el seu grup en un dels carrers...Els vaig anar a veure i al final em vaig presentar....va acabar presentant el seu primer disc "Camins" al JCLV i va ser el primer pianista que, de manera desinteressada primer, va col·laborar en les Jams Sessions que vam organitzar a finals del 2011. La primera Jam amb el Geni, on ves per on també va venir el Jordi Rabascall, Carles Pineda sènior i junior, el Felipe Muñoz, Luis Blanco i tota la colla de l'Escola Jam Session, i etc...

el saxo tenor del Xavier

Després d'aquella Jam n'hi va haver altres on el Jordi i l'Albert s'hi van trobar. A partir d'aquí va sorgir la primera col·laboració entre ambdós músics, primer a trio, després a duo, ja finalment ha esdevingut una col·laboració ferma en els diversos projectes que organitzen ells dos. Abans d'aquesta WTF hi ha hagut bolos diversos tot i que es pot parlar d'un punt d'inflexió a partir del qual han passat més coses i aquest va ser "les 12h, 12 causes", organitzat per ells i amb el total vistiplau del Valentí Grau, una moguda que es va fer ja fa un any a la Nova Jazz Cava i on el combo del JCLV hi va col·laborar. Aquell dia, el "worker man" va ser el mateix Albert, el qual no va parar de tocar el piano acompanyant a les moltes i diverses formacions. Aquell dia també s'hi va apuntar el Xavier Figuerola acompanyant al quartet organitzador en el qual també hi havia la resta de components de la formació d'aquesta WTF, els dos Oriols, el González i el Roca. 

Albert, Xavi, i els dos Oriols

Si parlem de com va anar el concert us haig de dir que hi va haver tres parts dins la primera; m'explico. La primera part van sortir a la palestra el quartet inicial. En Jordi ja ens va meravellar a tots els presents per com canta, per com actua i per com improvisa, no gens acadèmicament. Jo diria que aquesta és la gràcia, cantar bé i improvisar bé sense massa regles. En Jordi això ho clava, així com també el seu domini total de l'anglès, la qual cosa el permet "xerrar" en aquesta llengua dient coses amb total sentit, cosa que els guiris i demés que el puguin entendre aprecien. L'Albert al piano va estar sobri, i crec que la seva evolució ha estat constant des de la seva primera Jam al JCLV. Se'l veu més desinbolt en els solos i el seu domini és cada vegada major. 

Matías Míguez

Tot i els segurs nervis interns, se'l va veure força tranquil i concentrat en fer la feina que la va fer força ben feta. L'Oriol Roca i González (són dos, no un) van estar brillants en la seva conjunció mantenint una gran compenetració rítmica.  El Roca és un dels contrabaixistes més sòlids i precisos de l'escena actual. Els seus solos, tot i que no en va fer gaires, van ser clavats i molt imaginatius amb una total afinació. En una ocasió va ser el Xavier qui el va incitar amb un lleuger moviment de cap a fer-ne un, i en el bis, ell mateix va declinar la invitació. El González estava radiant i feliç de participar en aquesta moguda i així es va expressar durant tota la nit. Va flipar amb el tema que van fer amb l'Aurelio, com tots nosaltres. 

Marta Gallego i Dani González

En un moment del primer passe, el Jordi va convidar l'Aurelio a participar i així va ser com van improvisar un tema i l'Aurelio ens va demostrar de quina manera domina el Beat Boxing, a la perfecció. El González ens va fer uns magnífics "quarts" i un gran i brutal solo, d'aquells de mocador. Després va ser el moment de cridar al Xavi Figuerola i aquest va pujar a agafar el seu tenor que ja l'esperava. Els moments posteriors van ser impressionants no només per la música que va millorar amb un altre instrument, i tant ben tocat, sinó per la moguda interactiva i teatral entre el Jordi i el Xavi. Això va culminar en un dels temes on els pollastres, les oques, els coloms i demés aus van aparèixer dalt l'escenari. Una diversió sana i ben portada per la simpatia dels dos "ocells", en Jordi i Xavi i que va fer somriure a tothom, inclosos la resta dels músics. De les habilitats al tenor del Xavi ja en sabeu més que jo. És un dels millors i dotats músics de les canyes; participa en multitud de projectes i se'l crida per enregistrar molts i diversos projectes; en fi, és tot un luxe poder-lo escoltar i per a nosaltres serà un plaer tenir-lo, sinó plou, compartint escenari amb el Guim Garcia i Jordi Gaspar (i també l'Albert Caire, Jordi Pujol i Felipe Muñoz) en la cloenda del 5è Festval de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts el 25 de juliol.

Oriol Roca, Oriol Gonzálex i Jordi Rabascall

Bé, després del què he explicat que correspon a les dues primeres parts de la primera part, va venir la Jam on la majoria de músics van poder descansar. De fet ho van fer tots excepte l'Albert Caire qui va ser el "worker man" de la nit. Va pujar el Matías Míguez amb el seu gran so i saber i la seva personal manera d'estar agafat al seu magnífic baix elèctric i de bellugar-se. Va pujar també la jove estudiant de l'Esmuc, la Marta Gallego la qual a més a més de tocar la flauta va cantar en una magnífica bossanova. El Dani González es va asseure a la bateria i amb la formació base de piano, baix i bateria van acompanyar a un parell de joves cantants franceses, la Lisa i una amiga seva en un parell de temes, i en un dels quals va pujar també un amic seu que va resultar ser un bon guitarrista. Després, les llums es van apagar....ja eren les 23h, hora en la qual un servidor va a buscar el transport que el portarà cap a casa....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.