Darrera Jam Session del 2013, el 27 de desembre amb Geni Barry Sextet.

Jordi Gardeñas, Quico Mampel i Geni Barry  by   JCLV
Avui, diumenge, ja una mica millor però no del tot ja estic em disposició de deixar anar quatre ratlles sobre la darrera Jam Session del 2013 al Jazz Club La Vicentina.
Bé, tot pintava força bé pel que fa a l'assistència de músics, ja que el mateix Pere Soto havia mostrat el seu interès en venir-hi. Me les vaig empescar perquè pogués venir (amb el Geni) i tornar a Badalona (amb el Quim Castanyer, Flugelhorn) i una vegada tot lligat li vaig confirmar que podria tornar a casa sense cap problema i ell a la vegada em va dir que sí, que finalment vindria. Una gran alegria de poder-lo tenir entre nosaltres; un grandíssim músic i guitarrista que sovint veig a les WTF del Jamboree Jazz i amb el qual he gaudit d'allò més....a més a més, és una gran persona. Bé, el divendres a les 18h entrava al perruquer i a les 19h en sortia ja una mica més arregladet i sense les grenyes que em penjaven una hora abans. Davant per davant, la Societat La Vicentina, i cap a la Sala Xica que hi vaig pujar. Del matí del mateix dia que ja havia deixat mig preparada la Sala i ara faltava acabar-la de preparar. El primer en arribar va ser el Felipe Muñoz, carregat amb el seu plat i peu, baquetes i escombretes. Tothom estava avisat que convenia venir d'hora si volien sopar convidats...No gaire estona després va entrar en Pere, passades les 20h de llarg, ja estava jo escalfant motors amb el saxo alto del Guim, el Yamaha Custom....(ara és meu, però sempre serà el seu, com també el seu d'ara, sempre serà el meu; així vam quedar amb el Guim....he). En entrar el Pere a la Sala Xica, i després de saludar va dir....o sigui que això és el Club.....ah i tampoc sabia que tocaves el saxo....Eps, vaig dir, ja m'agradaria jo poder dir que el toco....diguem-ne que de moment ho intento i alguna cosa sona...Seguidament em va dir....el Geni Barry que diu si baixes a ajudar-lo amb els seus trastos. Cap a baix i cap a munt carregat amb una part del seu vibràfon....Mentre uns feien les seves feines jo acabava de preparar-ho tot, taules, equip de so i barra...Van anar arribant; l'Albert Albert Caire, el Quico Mampel i la seva dona, en Carles Pineda que va venir amb el Jordi Gardeñas, i també la primera parella del públic, el Jose Vazquez i la seva xicota. Després d'assajar una estona vam baixar a La cuina d'en Toni a fer les menges d'entrepans. Quico va portar una ampolla de vi negre, jove, d'un celler d'una amiga d'una veïna seva, crec que em va dir, i després de pagar els royalties al Toni, la vam poder obrir i degustar. Mentre tant, em va saludar el Joan Francesc Romero, saxo soprano, acompanyat d'un amic guitarrista que van venir del Masnou. En Carles Pineda em va dir que vindria el seu amic Àlex Carbonell, pianista i resident en algun poble de l'Empordà; aquest va venir acompanyat de la seva parella, suposo. L'assumpte és que en el moment de començar, amb la formació habitual, hi havia el Jose Vazquez i xicota i dues dones més a primera fila. Ves per on que amb una d'elles de Rubí, La Rosa Maria, Rouse Ximelis, ens vam conèixer a la presentació del quintet del Victor Mirallas al Mandarin.
Roger Mas i Josep Pinyol  by  JCLV
O sigui que quatre de públic més la dona del Quico i el Jordi G. i sis de músics amb el Pere, i jo. Ànims no ens en falten no. L'assumpte és que mica a mica van anar arribant més músics entre els quals la Noelia White amb el Pep Casadó Crazy-hunter Hunter, els inseparables de Vilafranca, en Josep Pinyol i el Lluís Voisin. En Modest Pelfort i parella; l'entranyable Roger Mas que va baixar de Begues, ben a prop. I de públic, i amb compta gotes, va venir una companya de l'Institut El Palau, la Maria José amb la seva parella. També va venir com sempre que pot l'amic i instigador de La ruta del JAZZ, el Deme Gómez, amb el seu tenor. També el Camilo Motta amb el seu clarinet, de Torrelles, el Josep Mª Martí, bateria de Sant Cugat....I el públic, amb unes quantes gotes més, dues parelles de Sant Vicenç ja molt entrada la nit. He comptat fins a 21 músics, entre músics professionals i amateurs, i el públic amb parelles de músics i tot, 9 persones. I ja a darrera hora, es va presentar un grupet de joves, nois i noies que serien uns 6 o 7 i pels quals els vam tocar el darrer tema de la nit, el Moanin....Entre mig, grans estones de molt, molt bona música, amb un Geni que no va parar de fer genialitats, mentre la resta de companys de la secció rítmica feien molt bé la seva feina; Albert Caire, Quico Mampel i Felipe Muñoz. En Pere Soto s'hi va afegir ja quasi en el primer tema i ens va deixar bocabadats. Rapidesa, acompanyada de tècnica i gust en la interpretació en solos i melodies. És tot un mestre, i és evident que el tindrem el 2014 en algun dels Concert-Jam que farem el darrer divendres de cada mes, i cada mes amb una formació diferent. Veure en les Jams de l'escenari del Jazz Club La Vicentina el Jordi Gardenyas, Roger Mas, Pere Soto, Geni Barry, Quico Mampel, Carles Pineda, tots junts i tocant magnífics estàndards, doncs va ser tot un luxe al qual fins aquest darrer divendres no havíem pogut tastar. M'agradaria fer un esment especial al gran Carles Pineda, el qual, ens ha acompanyat en aquest projecte durant dos anys, més o menys. El primer any, l'Albert Caire i el Carles Pineda s'alternaven el cobrament del bolo, un mes un, un mes l'altre. 

Jordi, Quico, Geni, Josep i Roger by JCLV
El 2013, i gràcies al suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, han pogut cobrar cada mes que han vingut a tocar. Vaig enregistrar un parell d'hores escasses pel fet de tenir-hi més fitxers a la SD, "merde"....però què hi farem...serà qüestió d'editar-ho i penjar-ho el més aviat possible. Ens ho vam passar força bé i crec que va poder tocar tothom, excepte el Josep Mª que en veure al Jordi G. va preferir escoltar, com jo mateix que només em vaig atrevir en dos temes senzillets i vaig deixar que tothom gaudí tocant. Jo a la barra fent cubates i posant cerveses. Al final, vaig obrir una empolla de cava que havia portat l'Albert Caire i vam brindar tots plegats per aquests dos anys de comunió musical el darrer divendres de cada mes. Va ser l'hora de comunicar-los que les Jams del 2014 ja no les faríem amb la mateixa formació, i el motius exposats van ser....que havia de primar la variació, la diversitat, la novetat, el canvi, a fi i efecte d'afavorir als molts músics que hi ha i que volen tocar i també amb el benentès d'aconseguir una major assistència de públic. Això darrer està per veure; pel que fa al primer punt doncs ja us poc dir que ja tinc compromesos Concert-Jams amb el Jordi Gaspar Trio + 1, lEmili Baleriola Trio, el Miquel Miguel Talavera Trio, la Michele Faber Trio, etc, etc....o sigui que ja ho veieu, d'aquesta manera, enlloc de fer només un concert al mes, serà com si en fes dos...Espero que el públic entengui la oportunitat que se'ls dona de poder assistir a aquests Concert-Jams "gratuïts" però amb l'obligació de "mamar" al menys dues o tres vegades...he...he. No cal dir, que comptem amb els músics que fins ara ens han donat suport a les Jams i que han vingut de manera habitual i que espero que ho continuïn fent a més a més de convidar a tots els altres que encara no hi han vingut. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Ivó Sans convida...un concert íntim carregat de swing i modernitat

Eps, doncs ja soc a casa després d'una altra jornada esgotadora al Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina. Tres quarts de quatre, bastant cansat i relativament content. Doncs ja us ho podeu imaginar; els sopars d'empresa han fet "estragos" arreu i a mi també m'ha tocat. Avui hi érem "4 i el caporal", bé, potser hi érem uns quants més però no gaires més; entre músics i públic una trentena de persones. En el meu cas és una "petita punxadeta" però res que no se superi amb alegria i il·lusió. L'altra cara de la moneda ha estat la excelsa música que ens han "regalat" els 4 magnífics músics que hem tingut avui; l'Ivó Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alto; Cesar Joaniquet, saxo tenor i Masa Kamaguchi, contrabaix. Un quartet extraordinari de músics amb gran talent i dirigits per la mà destra del gran Ivó. Una formació que presentava el disc que varen enregistrar el maig del 2012 a l'Heliogàbal de Gràcia i que ens han sabut transmetre als pocs afortunats. Hi ha hagut mitja part, on tothom ha
 passat per la barra, però no ha marxat ningú; tothom s'ha quedat meravellat per la sincronia i sintonia entre ambdós vents amics i companys d'estudis i de projectes. Tothom ha flipat amb els solos dialogats del Masa. Tothom ha gaudit d'allò més amb la finor i delicada sensibilitat de l'Ivó a les baquetes i escombretes. Pocs bateries hem tingut amb tal delicada manipulació dels timbals. Realment, el bateria, avui, ha gaudit acompanyant amb suavitat mentre els mestres dels huracans esbufegaven a tot drap; mentre el mestre dialogant, manegava la "berra". Ell, però, també ha fet els seus solos i els ha fet amb una gran sobrietat i sense fer massa soroll, a un volum força adequat. Un concert acústic a nivells auditius adequats, on tothom podia escoltar quasi el vol d'una mosca. Satisfacció musical total, resignació per la poca assistència de públic i il·lusió per col·laborar i ajudar als músics amb projectes tant interessants. No sé què va passar el dijous al Jamboree Jazz, suposo que devia anar millor....bé, en tot cas, ells s'ho perden (els qui no han vingut). Ganes d'escoltar el concert enregistrat i també ganes d'escoltar el CD "darrera nit de maig a l'Heliogàbal", i ganes de posar-lo al programa de ràdio Jazz Club de Nit. Bé doncs, deixem-ho que ja són les 4 de la matinada i s'ha de descansar. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Això és tot, de moment. Miquel Tuset i Mallol.

Sandra Ortega Quintet a la WTF del 16 de desembre de 2013

Adri, Sandra, Martín, Jeffe, Jurandir i Llibert by Josep Tomàs
Val més tard que mai....després d'escriure quatre ratlles sobre l'esdeveniment de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya fet el dilluns al Café Royale, doncs m'agradaria dir algunes coses sobre la WTF que va fer la Sandra Ortega amb el seu magnífic quintet, una WTF com sempre presentada amb tota la presència, gran presència, conya, gran conya la de l'Aurelio Santos i amb les manetes tècniques del Leo Bianchi, el qual va controlar tots els estris de sons, llums i fums a la perfecció com sempre fa.
Una formació liderada per la jove, guapa i talentosa Sandra, que tot i que va dir que feia uns quants que cantava, continua essent una jove cantant. Els músics que la van acompanyar en aquest projecte personal on va saber barrejar estàndards en minoria amb una majoria de temes propis van ser l'Adri González al piano, el Jurandir Santana a la guitarra, Martin Laportilla al Fender Bass i Jefferson Otto a la bateria. Una formació força sòlida, bregada precisament en multitud de WTFs on tots ells segur han participat en diverses ocasions compartint escenari, i vet aquí que quest és un magnífic camí per construir projectes diversos. Sandra va començar amb un dels temes tocat habitualment com a balada, el magnífic "Lush Life" però que ella li va saber donar un aire de "bossa-nova", on Jurandir va fer un magnífic solo i ella va brillar en la seva interpretació d'aquest gran estàndard. El segon tema va ser un tema propi cantat en anglès, una mena de cançó d'amors i desamors que ben bé podria ser una balada sinó fos pel marcat ritme suau de la caixa del Jeff. Tema amb una intro de la cantant per després deixar pas al piano elèctric de l'Adri i fer el seu solo amb el seu Nord. Tema força aplaudit per la penya, força penya amiga que estava gaudint força. Després va seguir amb un tema cantat en castellà tot i explicar que ells és catalana però les seves arrels s'allarguen molt i molt arribant cap el sud de la pell de brau. Un tema amb un ritme força entremaliat on l'Adri va fer un gran solo després que la Sandra hagués mostrat tot el seu potencial de veu i presència. Un tema que van acabar picant de mans els mateixos músics seguint el ritme del tema. Aplaudiments per continuar i fer un homenatge a un dels grans compositors brasilers en un tema canta amb la llengua pròpia de la bossa i amb el gran tema "Veracruz". Un tema a ritme viu ideal pels brasilers de la formació, en Jurandir i en Jeff, que devien fruir força tocant-lo, potser més que els altres. Aquí va ser ell l'encarregat d'iniciar els solos i la veritat és que va fer-ho de manera excel·lent; després va seguir l'Adri també amb encert, imaginació i tècnica. El ritme era prou viu en els solos, doblat, per després tornar al tempo normal. De fet, així va anar aquest tema, passant de tempo normal a doblar-lo de tant en tant. Els aplaudiments van deixar pas al següent tema propi a ritme de funk, ideal per remenar el cos que segur alguna i algú devia fer al darrera i després de les files de cadires. Jurandir va fer un "tros" de solo, magnífic, amb un so de guitarra adequat al tema que fins i tot podria haver estat punxat en una disco de moda a l'estil dels de Steve Wonder. Tema que relaciona a les persones que sovint apareixen a la teva vida per ensenyar-te coses i que a la Sandra li deu haver passat força vegades. El tema, "Come to my life", i la Sandra com a culpable de fer-nos cantar a tots aquestes quatre paraules, conjuntament amb la resta de músics, en Jeff, com a molt bon cantant que també és i el mateix Adri als cors. I bé, seguiria amb la resta de temes però m'allargaria una mica massa; dir-vos que el projecte de la Sandra no és un projecte de Jazz però sí de música, de bona música, on el valor afegit de les composicions pròpies el va fins i tot més valuós. Temes agradables, molt ben cantats i interpretats per tots plegats on sí es mostra la gran professionalitat dels músics que sovint ens acompanyen a aquestes WTF on el mateix Aurelio no es cansa de repetir que no són estrictament i exclusiva de Jazz. De vegades ho són i de vegades no com va ser el cas amb el magnífic quintet liderat per la Sandra. Dir-vos que en el penúltim tema que vaig enregistrar "Take your time" també ens vam haver de veure cantant i acompanyant-la las qual cosa va fer que la simbiosi entre públic i músics fos total. El darrer tema de la formació, també a ritme de dancing anys 80s de nom "Vibration" ? doncs va acabar d'arrodonir més d'una hora de música diversa on hi va haver una mica de Jazz i més de la música de la Sandra Ortega més encara si considerem l'aportació del gran Llibert Fortuny que havia vingut a la WTF a tocar un parell de temes per després passar-se pel Cafè Royale on el Pere Soto i jo també hi aniríem..Sons d'ultratomba van aparèixer per un moment sense saber d'on collons varen sortir, però res que no fos normal en una WTF. Al final, i ja quan havia plegat els trastos va sortir a cantar un jove i gran cantant, lÀlex Delgado i ben sorprès en vaig quedar per la seva gran qualitat, potència, registre i sensibilitat...llàstima de no haver-ho enregistrat, ja marxàvem de cap a veure l'esdeveniment que els de l'AMJM fan cada any per lloar als seus socis. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Entrega de premis de l'AMJM i crònica de l'esdeveniment.

Josep Mª Farràs  by Antonio Narváez
Doncs no seré jo qui m'oblidi dels que ahir van rebre el millor premi que pot rebre un músic, el premi dels seus companys de professió dels que són socis de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya..

Premi Honorífic de la Junta : Josep Mª Farràs
Millor Compositor: David Mengual
Millor Músic: Marco Mezquida
Millor Grup: David Mengual Free Spirits Big Band
Millor Disc: Small Axes de Robert Nesta Songs i l'incansable Adrià Plana.

Felicitats des del Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina i també des del programa de ràdio Jazz Club de Nit.

Doncs unes paraules sobre l'acte d'ahir...Després de passar una bona estoneta a la WTF del Jamboree Jazz on vaig poder gaudir amb una mica de canya i funk amb la Sandra Ortega Quintet, vam anar de cap al Café Royale amb el Pere Soto a veure la moguda de l'entrega de premis de l'AMJM.....L'Òscar Dalmau va fer de mestre de cerimònies amb el seu particular sentit de l'humor parlant dels premis i dels candidats i també va presentar i cridar els premiats mentre un dels membres de l'Associació va ser l'encarregat de donar-los, els premis. La veu en off del caçador de bolets i gran melòman va poder compartir escenari amb un dels seus grans ídols de les presentacions, el gran Valentí Grau, el qual va col·laborar aclarint-nos que el seu amic Josep Mª Farràs, no solament havia estat en els inicis un músic de Terrassa sinó que es va dedicar a mostrar-nos el Jazz que es feia aquí per tot arreu de Catalunya. 
Arecio Smith i Dick Them by Antonio Narváez
Un acte on hi va assistir força quantitat de músics i on el presi de l'Associació, en Dick Them, qui va ser el primer en pujar a l'estrada a donar-nos la benvinguda, també ens va encoratjar a fer-nos socis els qui no ho fóssim, amb l'ànim de millorar les condicions d'aquesta AMJM. Després de l'entrega dels premis a tots els agraciats, es va obrir la Jam Session amb el trio de cartell: en Francesc Capella, teclat; Nono Fernández, contrabaix i Pau Bombardó, bateria. El primer en acompanyar-los va ser el mateix Josep Mª Farràs amb la seva trompeta i fent-nos gaudir amb la seva potència i coratge en els súper aguts. Amb una pila d'anys a l'esquena, ens va mostrar la seva gran classe i saber fer en això de tocar amb el màxim swing i blues. 
Valentí Grau i Òscar Dalmau by Antonio Narváez
Llibert Fortuny, al qual tot just jo mateix acabava de veure en un tema a la WTF també s'hi va afegir a la formació tocant també un parell de temes de manera brutal, així com també el saxo alt ja entrat en anys, en Pierre?. Un altre dels nominats va ser en Jordi Rossy el qual va ser el primer en agafar les masses del vibràfon que havia portat l'Andreu Vilar . En Jordi ens va mostrar de quina manera un músic poliinstrumentista és capaç de tocar el vibràfon, havent-ho fet primer, com tots sabeu, amb la bateria, trompeta i piano...deu ni do. Un crac total. Hi va haver canvi de secció rítmica, piano, bateria i contrabaix, i també l'Andreu Vilar va substituir en Jordi Rossy en les masses per ser-ho després ell mateix posteriorment. 
Tots els premiats  by Antonio Narvàez
Els vents van volar i en van aparèixer uns altres entre els quals en Marcel·lí Bayer al saxo alt i potser algun altre més....Mentre tot això passava i jo que m'ho mirava i escoltava, també xerrava amb alguns dels presents entre els quals Vicens Martín, Antonio Narváez que no va parar de capturar el present, en Deme Gómez i la Jos Bascón, ànimes de La Ruta del Jazz, amb el mateix Dick Them, saludant també a Tomàs Fosch, (de Nadal a casa from Texas), Marco Mezquida, Gonzalo Levin, Joan Mas, Andreu Zaragoza, alguna salutació de lluny com la del Jose Alberto, i molta estona xerrant amb l'entranyable Mathew L. Simon i una amiga veïna de Sant Cugat...fins l'hora de plegar veles, moment en el qual vaig veure que també ho feia en Max Sunyer i parella. Després ho vaig pensar...carall, un acte únic com aquest i jo sense enregistrar-lo...collons, badada...he. Voilà. Miquel Tuset Mallol.
 

Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

AVUI, dilluns 16 de desembre de 2013, a les 21.30, Oscar Dalmau presentarà la cerimònia d'entrega dels Premis 2013 de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya que tindrà lloc al Cafè Royale de Barcelona. STN! estem nominats a millor grup de l'any i el projecte del capsigrany de l'Adrià Plana, Robert Nesta Songs, opta a millor disc de l'any per Small Axe. Cliqueu a l'enllaç per a veure la llista completa de nominats d'enguany. Serà una festassa amb jam session inclosa! No us ho perdeu!!! (paraula de Terol)
Abans que arribi dilluns, recordar-vos que el Premi Especial de la Junta Directiva d'aquest any és per Josep Maria FARRÀS, i els finalistes (per ordre alfabètic) a la resta de categories els teniu més avall.
I ja amb les respostes a la mà.....fent-hi acte de presència qui això escriu el dilluns al Cafè Royale...en negreta teniu ja els escollits pels vots de tots els socis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

COMPOSITOR de l'any
David MENGUAL
Marco MEZQUIDA
Lluís VIDAL


MÚSIC de l'any
Marcel·lí BAYER
Marco MEZQUIDA
Jordi ROSSY


GRUP de l'any   
DAVID MENGUAL FREE SPIRITS BIG BAND
David Mengual, direcció musical
Joan Diaz, Toni Vaquer, Joan Vidal,Sergi Sirvent i Giulia Valle, arranjaments
Intrèrprets:
Miguel Villar, saxo alt i soprà
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Joan Mas, saxo alto i flauta
Juan Clavero, saxo tenor i harmònica
Àlvar Monfort, Iván González i Natsuko Sugao, trompetes
Aram Montagut, Marc Joaniquet i Amaiur Gonzalez, trombons
Lina Lomanto, piano
Toni Vaquer, Rhodes
Enric Peinado, guitarra
Alex Reviriego, contrabaix
Oriol Roca i Josema Martín, bateries i percussions


MARCO MEZQUIDA TRIO

Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria


STN
Adrià Plana, guitarra
Néstor Giménez, piano
Vic Moliner, baix elèctric i contrabaix
Joan Terol, bateria
Miquel Gené, audiovisual
DISC de l'any
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)

MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)

MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)

SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)



 

El nostre homenatge i record pel Jim Hall

Una foto penjada pel Pere Arguimbau
Aquí teniu tota una sèrie de fotos, textos, vídeos i música que els diferents companys han estat penjant al Facebook en motiu del traspàs del gran guitarrista de Jazz, Jim Hall.














Una foto penjada pel Pere Arguimbau:
pel Christian MbBride:
per l'Héctor Martín:
per Jazz Times:
per The World of Jazz:

El text que va deixar escrit Joe Lovano:

Jim Hall: Friend, Mentor and Guiding Light

Jim Hall was one of the most influential musicians in my life from the beginning. He played with my dad, knew my Uncle Carl (who plays trumpet) and visited my grandparents home on Kinsmen Ave. in Cleveland. This was in the late 40's and early 50's before he went to LA in 1955. Jim and my dad were friends, playing gigs and going to concerts together at the Cleveland Institute of Music. Jim even remembered going to my dad's barber shop for a cut, when he had hair. My dad spoke about Jim all the time and was so proud to know him and watch his rise to fame on the jazz scene grow from year to year. I grew up listening to recordings that Jim made with Jimmy Guifre, Bob Brookmeyer, Art Farmer and Sonny Rollins. I remember rushing home from high school to watch The Merv Griffin show on TV to see Jim and hear that great band that also featured Plas Johnson, Ray Brown and Jake Hanna.

One of my dreams as a kid was to get myself together on my horn and some day play with Jim Hall. That focus guided me for years. After moving to NY in the mid 70's, playing with Woody Herman and joining the Mel Lewis Jazz Orchestra featuring Bob Brookmeyer in 1980, we finally met. Jim was also a fan of The Paul Motian Trio that featured Bill Frisell and myself and heard us on occasion at the Vanguard as well. Jim and I first played together around 1994 or so. He called me to be a part of his Telarc recording "Dialogues" which also featured Tom Harrell, Mike Stern, Gil Goldstein and Bill Frisell. We recorded a beautiful ballad of Jim's "Bon Ami" and a tune he wrote for me called "Calypso Joe". I was overjoyed and overwhelmed. That was the beginning of our working together, touring the States, Europe, Canada and Japan through the years. I'm also featured on his 1996 release for Telarc "Textures". There are some beautiful compositions and orchestrations, all originals by Jim written for the date with string and brass ensembles. In 1997 we formed a quartet together "Grand Slam" that featured George Mraz and Lewis Nash which led to a recording, also for Telarc, "Live at the Reggata Bar" in Boston. It featured compositions of mine and Jim's, in the year 2000. This last May 2013 we played in Washington DC for five fantastic nights, which turned out unfortunately to be the last time we all played together.
 
I am deeply saddened by Jim's passing but will continue learning from his innovative and poetic contributions to jazz, treasure our moments together and celebrate his genius, humanity and friendship all of my days.

I l’enllaç a un vídeo seu amb Jim Hall.

Diferents enllaços amb els temes de Jim Hall que s’han posat al Facebook.

Jose Alberto Medina:
Antonio Narváez:
Pere Soto:
Roc Calvet:
Edson Pla:
Toni Mena:
Piero Cozzi:
The Official Sonny Rollins Page:
Claudia Bardagí i Pere Bardagí i també Marc Ayza:
Yeray Hernández:
Sergio Belloso:
Miquel Ballester a l’spotify:
Hector Martín:
Toni Solanilla:
Sergi Sirvent:
AllAbout Jazz Italia:
Andreu Zaragoza:
The World of Jazz:
Manel Vega:
Històries del Jazz:
Antoni Inglada:

I segur que n'hi ha més, però potser són suficients, oi? Miquel Tuset i Mallol.

WTF del 9 de desembre de 2013 amb el Bernat Hernàndez Trio

Dusan, Bernat i Xavi  by Josep Tomàs
Una WTF collonuda, atípica, amb l'Aurelio Santos com sempre al capdavant, amb un trio excepcional i força potent liderat pel baixista Bernat Hernández, amb el Dusan Jevtovic a la guitarra i efectes i pel Xavi Reija a la bateria. Una molt bona estona de música dominada per la potència rítmica de baix elèctric i efectes i bateria, amb les sonoritats siderals de la guitarra. Temes propis, de tots tres com ens va dir el Bernat, i sons que ens van recordar a moments musicals de King Crimson, Pink Floyd, etc.... 
Bernat Hernández  by  Josep Tomàs
El trio va demostrar una magnífica compenetració, evident si es consideren les moltes hores que han tocat junts i la molta carretera que porten a l'esquena. Fins el diumenge anterior al dilluns aquest, ningú sabia res de res. Amb menys d'un dia en van tenir prou aquests tres cracs per preparar la WTF. Res a veure amb el Jazz dels estàndards però sí a veure amb el Jazz de les músiques improvisades. De fet la primera part, quasi una hora de música potent i amb força trempera va estar dominada pels temes composats pel trio, o sigui que les improvisacions les vam viure en l'apartat dels solos, mentre que la concepció bàsica ja partia d'unes idees preconcebudes. El Xavi a la bateria va estar implacable mantenint una pulsió constant sempre amb la col·laboració del líder ahir de la formació, el baixista Bernat. 
Apel·les Carod  by Josep Tomàs
Mentre en Dusan es deixava anar pel mànec de la seva Telecaster i de tant en tant, remenava la seva pedalera i un "pacht touch" (es diu així?) amb les mans. Haig de dir que a mi també em va semblar escoltar sons més potents i vinculats al Jazz-Rock més canyero, això sí, amb una potser més evident modernitat pel que fa a efectes i sonoritats més siderals. S'ha de dir que en Bernat va mostrar el seu gran potencial com a baixista que és, a banda del domini dels estris electrònics. Molt interessant la concepció dels temes, amb les seves baixades i pujades volumètriques la qual cosa et podia fer pensar que ja vivies un altre tema, però no. També la unió d'un tema amb el següent, amb total continuïtat, et feia gaudir força més de la proposta. Els temes s'allargassaven fent tot el conjunt musical una estructura força complexa i interessant. Es van bellugar per un món subtil a vegades, on les interrupcions rítmiques et permetien desvincular-te una mica de la perfecta màquina rítmica, per tornar-hi de nou amb més embranzida. Efectes i sons diversos estratosfèrics ens van acompanyar tota l'estona que aquesta magnífica formació ens va acompanyar. Tècnica i gust interpretatiu van anar de la mà, i el personal va gaudir d'allò més. 
Gonzalo Levin i Claudio Marrero by  Josep Tomàs
El Jamboree Jazz es va anar omplint mica a mica i els sons, llums i fums de la mà d'en Leo Bianchi van omplir la cava, podent escoltar-ho tot a la perfecció. Així van seguir quasi una hora per després començar la Jam d'aquesta primera part. El primer en pujar va ser el jove i excel·lent violinista Apel-les Carod, el qual es va adaptar o immiscir totalment en la música de la formació. El nivell d'aquest jove crac és impressionant i l'adaptació va ser total. Fins i tot vam comentar amb el Manu Dimango que estava dibuixant, que aquest trio hi guanyaria si passés a quartet...he. 
Rodrigo G. Pahlen  by Josep Tomàs
Després d'ell va venir en Claudio Marrero al tenor, el qual es va saber adaptar també a la perfecció a la música que anava sorgint totalment improvisada, a vegades partint del baix elèctric, a vegades de la bateria del Xavi. Més músics, habituals a les WTF que van pujar a l'escenari van ser el Daniel Gonzalez a la bateria, Gonzalo Levin al tenor, Rodrigo G Pahlen a l'harmònica, un magnífic pianista el qual va donar un toc de distinció amb el teclat electrònic i després amb el piano, en Mariano Camarasa. Tots ells van formar part del magnífic combo que va fer la Jam Session de la primera part. De fet la "trully WTF" va seguir amb quasi la mateixa formació afegint-s'hi però l'Aurelio que com sempre va iniciar la música on després els companys s'hi afegirien. Joao Silva al violí va substituir a l'Apel·les, i va pujar la cantant Bianca Ciocca mentre jo saludava a la Tamar felicitant-la pel seu aniversari; l'Anton Jarl va substituir el Daniel moment en el qual, un servidor, va plegar veles i els trastos i va tornar a casa. En arribar, no tenia massa clar què dir, per cansat i atrotinat per la potència sonora que a primera fila em va platanar literalment, (tot i posar-me els auriculars del meu reproductor d'mp3 com a taps). Ara, avui, ja més tranquil·litzat ho he pogut explicar millor, em sembla a mi. En Josep Tomàs va capturar les vives imatges que després ens serviran per recordar aquests moments, espero que també amb aquest text i els sons capturats per mi mateix, i que aviat estaran penjats al blog del Jazz Club La Vicentina. Si m'he deixat algun músic, que segur que sí, li demano disculpes i potser el mateix Aurelio em podrà ajudar a solucionar el problema. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Rodrigo G. Pahlen i Hernan Romero & friends

Trombonista Suec   by Josep Tomàs
Doncs avui, dilluns 2 de desembre, hem viscut una WTF força especial amb una primera part impressionant, una Jam força interessant i un inici abans d'hora de la "Really WTF". Han iniciat el concert el trio co-liderat per Hernan Romero i Rodrigo G Pahlen, amb el Nicolás Correa a la percussió. Hernan ens ha mostrat tot el seu potencial a la guitarra espanyola amb una barreja de música sud-americana, espurnes "aflamencades" i jazz força modern. Un instrumentista i virtuós, amb una tècnica super depurada, que ha sabut conjuminar els diferents estils i que ha brillat en tots els seus solos. Un home que ha vingut de fer una gira per l'Europa de l'Est i s'ha volgut trobar amb els seus germans propers. Els ha acompanyat el magnífic Gonzalo Levin al saxo soprano, el qual ha afegit un color més a la sonoritat ja de per sí prou impactant. Rodrigo ha estat com sempre genial, també a l'harmònica en un tema de Piazzola, i en els altres temes que han interpretat amb ell al piano. Temes de l'Hernan i d'en Rodrigo a més a més del de Piazzola i d'altres compositors, ens han impressionat força. A la Jam hi ha hagut la presència destacada de Joao Silva al violí, i un músic ja entrat en anys, Suec per més senyes, que ens ha fet vibrar amb el seu trombó, la seva veu i el Blues en F dedicat a Federico Garcia Lorca. També hem tingut un magnífic saxo alt, un pianista, baix elèctric, bateria, etc.....La WTF ha començat a les 22h35m amb els llums quasi inexistents i el Jamboree Jazz ple de fum, obre i gràcia del "manetes" Leo Bianchi. LAurelio Santos ha començat del silenci absolut a incrementar poc a poc el seu beat boxing, donant sortida a la interpretació individual dels diferents músics que l'han acompanyat i que han estat els darrers, amb noms i sense noms. Demà (avui) quan em llevi els hi posaré. Em quedo amb la bona impressió de les diferents sonoritats que hem escoltat, tot i les diversitats interpretatives....les ganes, l'energia i la bona voluntat de fer música, sovint supleixen la freda tècnica escolàstica. En Josep Tomàs, segur que hi penjarà les seves magnífiques fotos, i jo val més que no pengi les meves; tot i així, me les miraré a veure si no han quedat tant malament. Collons, tot no es pot fer bé; ja m'agradaria, ja. Per acabar-ho d'arrodonir, aquí teniu el text integre de l'Aurelio capturat del FB amb la llista de tots els implicats...
Hace frío... Hace crisis... Hace desidia... Pero la gente sigue acudiendo a esos lugares en los que se encuentran los músicos para crear arte y belleza.

Muchas gracias a todos por venir ayer por la noche y dar sentido a que exista un lugar como las WTF Jam Sessions del Jamboree Jazz Club...

Saludos especiales a Hernán Romero, Rodrigo González Pahlen, Nicolás Correa, Gonzalo Levin, Joaquin Castillo, Hubert Colau, Jefferson Otto, Elya, Bianca, Mahoma, Prince Osito, Josep Tomás, Manu Dimango, Simonal Bie, Juan Cruz, Bernat Hernández, Juan R. Berbin, Fran Montana, Artashes Aslayan, David Carcelén, Francesca D'Errico, Leo Bianchi, Julio Carbonell, al trombonista sueco y poeta, Miquel Tuset, Luisa Atauri, Raul del Moral, Mariano Camarasa, Martín Leiton, David "Sant Cugat", Albert Prunera y a cualquiera que mi memoria no me deje recordar..
Miquel Tuset i Mallol.

Concertàs de La Locomotora Negra amb la Marina Tuset, Gemma Abrié i Susana Sheiman.

Eps, avui hem fet un Palau.....de fet, elles i ells han fet el Palau...la Marina Tuset, la Gemma Abrié i la Susana Sheiman, per l'ordre de sortida a l'escenari. Allà les esperava el gran mestre de cerimònies que ha estat en Ricard Gili, Director de La Locomotora Negra. Avui hi ha hagut dos directors més, cosa extraordinària; el primer en sortir ha estat el Vicens Martín, arranjador d'un dels temes que ha cantat la Gemma. Després ha sortit un amic italià de la Susana que els ha dirigit en un dels temes que aquesta ha cantat. Jo com a part implicada, estic molt content de com ha anat tot; la Marina ha estat genial, alegre i simpàtica, ha comunicat el seu missatge i ha transmès la seva veu i personalitat a tothom. El Georgia on my mind ha sortit brodat i el final ha estat impressionant. Quan han cantat les tres juntes, hem pogut gaudir escoltant els tres colors de les tres veus. El Vicens ha fet una magnífic arranjament d'un Blues cantat perfectament per la Gemma, la qual ha omplert l'escenari també de simpatia i qualitat, i la Susana ens ha deixat a tots bocabadats amb la seva potència, sensibilitat i empatia. En Ricard és un "monstre de l'escenari"; ha portat a tota la Big Band i convidat a cantar les noies amb autoritat, elegància i simpatia. Felicitar a tots els músics de la Locomotora Negra per la seva dedicació a la música des de fa tants i tants anys. Gràcies Ricard. Bona nit i bona Locomotora de Jazz en el Jaç de cadascú. Voilà i happy.

i més dels comentaris que vam fer al Facebook amb els amics.... 

Susana Sheiman, Gemma Abrié, Marina Tuset i Ricard Gili al Palau de la Música.

  • Alex Calderon que be, felicitats a tots els implicats y un petonas a la nena, tan joveneta i ja te el seu primer palau, aixo promet. (a veure si ens fa cas i es dedica al jazz) hehehehe

  • Paola Pasquali Felicitats!!! Miquel... como padre debes estar super orgulloso.. que bien... ojala se repita mucho asi puedo ir a verlos..... y pronto...La marina puede dedicarse a lo que quiera... que todo lo hace muy bien... y que sea felíz!!!

  • Miquel Tuset Mallol Gràcies Alex i Paola...cal felicitar-los a totes i a tots, i en particular a l'artífex de tot plegat....en Ricard Gili, director de La Locomotora Negra. Orgullós, doncs no sé si és l'orgull o què és, però sí que hi ha una gran satisfacció i alegria pel fet que li van bé les coses a la prole nostra. Jo espero i desitjo que aquest Palau sigui un punt d'inflexió a partir del qual comencin a passar més coses. Repetir-se tot plegat seria magnífic, però és un projecte car i difícil de "transportar"...ara bé, la Locomotora Negra la tindrem a Sant Vicenç dels Horts el 18 de gener, dins el marc de la Festa Major d'Hivern, i...i...acompanyada de la Marina..un regal pel poble que l'ha vist créixer..o sigui que Paola i Alex, si voleu venir, serà un dissabte a les 19h de la tarda, amb temps per tornar amb transport públic a Barna, Alex...Oh Yeah...!!..he.

  • Paola Pasquali Alli estaré Miquel.. como perdermelo!!

  • Paola Pasquali tenga o no tenga a las niñas.....

  • Miquel Tuset Mallol Porta-les Paola....segur que gaudiran...

  • Vicens Martín Miquel, ja vaig felicitar a la Marina. També vull felicitar-te públicament per la part que et toca. Bona feina esteu fent!!!!! Abraçades

  • Marc Trepat Carbonell Moltes gràcies Miquel Tuset Mallol per la teva resenya. Encara que siguis part implicada et considero amb prou sentit crític per creure el que dius. Aquest concert ha representat pels de la Loco, mooooolta feina, però també molt plaer. Com ja vaig dir, la Marina Tuset té una personalitat propia que altres de 18 anys més famoses no saben que és. Evidentment li falten moltes altres coses que pot aprendre, però té alló que no es pot aprendre, i aixó és molt important. A mi personalment em va fascinar la negritut de la seva expressió a partir d'una veu clara. Estarem molt contents de tornar a actuar amb ella i ajudar-la amb el que tinguem a la mà. Jo ja fa molts any que se de l'extraordinaria personalitat de Ricard Gili. Fa 43 anys que el conec, jo en tenia 8 i vaig debutar amb la Loco als 16, pots imaginar-t'ho? Un autèntic privilegi!!!
    Gràcies per tot i felicitats per la part que et toca!!!

  • Miquel Tuset Mallol Gràcies Vicens....sembla que tenim sort paternal compartida, oi? Tu amb el teu fill i jo amb la meva filla. A veure si el Valen, l'altre fill meu, arranca amb força amb la guitarra...

  • Miquel Tuset Mallol Hola Marc. Gràcies per la part que em toca...ara, us haig de dir que tampoc és massa. Els pares fem tots el que podem pels nostres fills, o sigui que fins aquí tot és normal. La progressió artística dels nostres fills depèn principalment d'ells mateixos, de les seves voluntats i capacitats, i en el cas de la Marina, de la seva constància i determinació, fins i tot tossuderia, en aconseguir el que vol. Aprendre a cantar cada dia millor és el que la fa viure i progressar també amb el piano. És cert que té el que cal tenir per cantar, una magnífica veu, un ampli registre i la adequada delicadesa i calidesa per captivar-nos a tots, a més a més del caràcter i personalitat força evident i estrany per la seva edat, 18. Ara faltarà veure si els esdeveniments futurs li són favorables. I sí que és cert que aquest projecte amb la Loco ha resultat ser una història acollonant, que es repetirà el gener a Sant Vicenç, i que seria moooooolt màgic que comptéssiu amb ella per d'altres concerts..he..he. Em puc imaginar a un jove adolescent amb 16 anys tocant amb la Loco, devies flipar cada dia..he...Quina gran oportunitat que vas tenir i que bé que la vas aprofitar Marc. En Ricard és una persona encantadora i un gran músic, que s'estima aquesta música quasi més que a la Carme...he. Sempre li estarem agraïts pel que ha fet amb la Marina i a tots vosaltres per acceptar-la amb els braços ben oberts (segur que igual que heu fet amb la Gemma i la Susana). Abraçades Marc i fins aviat.



    Abans però, el dissabte passat van anar al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, dirigit per la Sílvia Còpulo, una petita representació de la Loco amb la Gemma Abrié i la Marina, liderats pel Ricard Gili.


    http://www.catradio.cat/audio/772986/La-Locomotora-negra