Sandra Ortega Quintet a la WTF del 16 de desembre de 2013

Adri, Sandra, Martín, Jeffe, Jurandir i Llibert by Josep Tomàs

Val més tard que mai....després d'escriure quatre ratlles sobre l'esdeveniment de l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya fet el dilluns al Café Royale, doncs m'agradaria dir algunes coses sobre la WTF que va fer la Sandra Ortega amb el seu magnífic quintet, una WTF com sempre presentada amb tota la presència, gran presència, conya, gran conya la de l'Aurelio Santos i amb les manetes tècniques del Leo Bianchi, el qual va controlar tots els estris de sons, llums i fums a la perfecció com sempre fa.
Una formació liderada per la jove, guapa i talentosa Sandra, que tot i que va dir que feia uns quants que cantava, continua essent una jove cantant. Els músics que la van acompanyar en aquest projecte personal on va saber barrejar estàndards en minoria amb una majoria de temes propis van ser l'Adri González al piano, el Jurandir Santana a la guitarra, Martin Laportilla al Fender Bass i Jefferson Otto a la bateria. Una formació força sòlida, bregada precisament en multitud de WTFs on tots ells segur han participat en diverses ocasions compartint escenari, i vet aquí que quest és un magnífic camí per construir projectes diversos. Sandra va començar amb un dels temes tocat habitualment com a balada, el magnífic "Lush Life" però que ella li va saber donar un aire de "bossa-nova", on Jurandir va fer un magnífic solo i ella va brillar en la seva interpretació d'aquest gran estàndard. El segon tema va ser un tema propi cantat en anglès, una mena de cançó d'amors i desamors que ben bé podria ser una balada sinó fos pel marcat ritme suau de la caixa del Jeff. Tema amb una intro de la cantant per després deixar pas al piano elèctric de l'Adri i fer el seu solo amb el seu Nord. Tema força aplaudit per la penya, força penya amiga que estava gaudint força. Després va seguir amb un tema cantat en castellà tot i explicar que ells és catalana però les seves arrels s'allarguen molt i molt arribant cap el sud de la pell de brau. Un tema amb un ritme força entremaliat on l'Adri va fer un gran solo després que la Sandra hagués mostrat tot el seu potencial de veu i presència. Un tema que van acabar picant de mans els mateixos músics seguint el ritme del tema. Aplaudiments per continuar i fer un homenatge a un dels grans compositors brasilers en un tema canta amb la llengua pròpia de la bossa i amb el gran tema "Veracruz". Un tema a ritme viu ideal pels brasilers de la formació, en Jurandir i en Jeff, que devien fruir força tocant-lo, potser més que els altres. Aquí va ser ell l'encarregat d'iniciar els solos i la veritat és que va fer-ho de manera excel·lent; després va seguir l'Adri també amb encert, imaginació i tècnica. El ritme era prou viu en els solos, doblat, per després tornar al tempo normal. De fet, així va anar aquest tema, passant de tempo normal a doblar-lo de tant en tant. Els aplaudiments van deixar pas al següent tema propi a ritme de funk, ideal per remenar el cos que segur alguna i algú devia fer al darrera i després de les files de cadires. Jurandir va fer un "tros" de solo, magnífic, amb un so de guitarra adequat al tema que fins i tot podria haver estat punxat en una disco de moda a l'estil dels de Steve Wonder. Tema que relaciona a les persones que sovint apareixen a la teva vida per ensenyar-te coses i que a la Sandra li deu haver passat força vegades. El tema, "Come to my life", i la Sandra com a culpable de fer-nos cantar a tots aquestes quatre paraules, conjuntament amb la resta de músics, en Jeff, com a molt bon cantant que també és i el mateix Adri als cors. I bé, seguiria amb la resta de temes però m'allargaria una mica massa; dir-vos que el projecte de la Sandra no és un projecte de Jazz però sí de música, de bona música, on el valor afegit de les composicions pròpies el va fins i tot més valuós. Temes agradables, molt ben cantats i interpretats per tots plegats on sí es mostra la gran professionalitat dels músics que sovint ens acompanyen a aquestes WTF on el mateix Aurelio no es cansa de repetir que no són estrictament i exclusiva de Jazz. De vegades ho són i de vegades no com va ser el cas amb el magnífic quintet liderat per la Sandra. Dir-vos que en el penúltim tema que vaig enregistrar "Take your time" també ens vam haver de veure cantant i acompanyant-la las qual cosa va fer que la simbiosi entre públic i músics fos total. El darrer tema de la formació, també a ritme de dancing anys 80s de nom "Vibration" ? doncs va acabar d'arrodonir més d'una hora de música diversa on hi va haver una mica de Jazz i més de la música de la Sandra Ortega més encara si considerem l'aportació del gran Llibert Fortuny que havia vingut a la WTF a tocar un parell de temes per després passar-se pel Cafè Royale on el Pere Soto i jo també hi aniríem..Sons d'ultratomba van aparèixer per un moment sense saber d'on collons varen sortir, però res que no fos normal en una WTF. Al final, i ja quan havia plegat els trastos va sortir a cantar un jove i gran cantant, lÀlex Delgado i ben sorprès en vaig quedar per la seva gran qualitat, potència, registre i sensibilitat...llàstima de no haver-ho enregistrat, ja marxàvem de cap a veure l'esdeveniment que els de l'AMJM fan cada any per lloar als seus socis. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.