WTF del 9 de desembre de 2013 amb el Bernat Hernàndez Trio

Dusan, Bernat i Xavi  by Josep Tomàs

Una WTF collonuda, atípica, amb l'Aurelio Santos com sempre al capdavant, amb un trio excepcional i força potent liderat pel baixista Bernat Hernández, amb el Dusan Jevtovic a la guitarra i efectes i pel Xavi Reija a la bateria. Una molt bona estona de música dominada per la potència rítmica de baix elèctric i efectes i bateria, amb les sonoritats siderals de la guitarra. Temes propis, de tots tres com ens va dir el Bernat, i sons que ens van recordar a moments musicals de King Crimson, Pink Floyd, etc.... 

Bernat Hernández  by  Josep Tomàs

El trio va demostrar una magnífica compenetració, evident si es consideren les moltes hores que han tocat junts i la molta carretera que porten a l'esquena. Fins el diumenge anterior al dilluns aquest, ningú sabia res de res. Amb menys d'un dia en van tenir prou aquests tres cracs per preparar la WTF. Res a veure amb el Jazz dels estàndards però sí a veure amb el Jazz de les músiques improvisades. De fet la primera part, quasi una hora de música potent i amb força trempera va estar dominada pels temes composats pel trio, o sigui que les improvisacions les vam viure en l'apartat dels solos, mentre que la concepció bàsica ja partia d'unes idees preconcebudes. El Xavi a la bateria va estar implacable mantenint una pulsió constant sempre amb la col·laboració del líder ahir de la formació, el baixista Bernat. 

Apel·les Carod  by Josep Tomàs

Mentre en Dusan es deixava anar pel mànec de la seva Telecaster i de tant en tant, remenava la seva pedalera i un "pacht touch" (es diu així?) amb les mans. Haig de dir que a mi també em va semblar escoltar sons més potents i vinculats al Jazz-Rock més canyero, això sí, amb una potser més evident modernitat pel que fa a efectes i sonoritats més siderals. S'ha de dir que en Bernat va mostrar el seu gran potencial com a baixista que és, a banda del domini dels estris electrònics. Molt interessant la concepció dels temes, amb les seves baixades i pujades volumètriques la qual cosa et podia fer pensar que ja vivies un altre tema, però no. També la unió d'un tema amb el següent, amb total continuïtat, et feia gaudir força més de la proposta. Els temes s'allargassaven fent tot el conjunt musical una estructura força complexa i interessant. Es van bellugar per un món subtil a vegades, on les interrupcions rítmiques et permetien desvincular-te una mica de la perfecta màquina rítmica, per tornar-hi de nou amb més embranzida. Efectes i sons diversos estratosfèrics ens van acompanyar tota l'estona que aquesta magnífica formació ens va acompanyar. Tècnica i gust interpretatiu van anar de la mà, i el personal va gaudir d'allò més. 

Gonzalo Levin i Claudio Marrero by  Josep Tomàs

El Jamboree Jazz es va anar omplint mica a mica i els sons, llums i fums de la mà d'en Leo Bianchi van omplir la cava, podent escoltar-ho tot a la perfecció. Així van seguir quasi una hora per després començar la Jam d'aquesta primera part. El primer en pujar va ser el jove i excel·lent violinista Apel-les Carod, el qual es va adaptar o immiscir totalment en la música de la formació. El nivell d'aquest jove crac és impressionant i l'adaptació va ser total. Fins i tot vam comentar amb el Manu Dimango que estava dibuixant, que aquest trio hi guanyaria si passés a quartet...he. 

Rodrigo G. Pahlen  by Josep Tomàs

Després d'ell va venir en Claudio Marrero al tenor, el qual es va saber adaptar també a la perfecció a la música que anava sorgint totalment improvisada, a vegades partint del baix elèctric, a vegades de la bateria del Xavi. Més músics, habituals a les WTF que van pujar a l'escenari van ser el Daniel Gonzalez a la bateria, Gonzalo Levin al tenor, Rodrigo G Pahlen a l'harmònica, un magnífic pianista el qual va donar un toc de distinció amb el teclat electrònic i després amb el piano, en Mariano Camarasa. Tots ells van formar part del magnífic combo que va fer la Jam Session de la primera part. De fet la "trully WTF" va seguir amb quasi la mateixa formació afegint-s'hi però l'Aurelio que com sempre va iniciar la música on després els companys s'hi afegirien. Joao Silva al violí va substituir a l'Apel·les, i va pujar la cantant Bianca Ciocca mentre jo saludava a la Tamar felicitant-la pel seu aniversari; l'Anton Jarl va substituir el Daniel moment en el qual, un servidor, va plegar veles i els trastos i va tornar a casa. En arribar, no tenia massa clar què dir, per cansat i atrotinat per la potència sonora que a primera fila em va platanar literalment, (tot i posar-me els auriculars del meu reproductor d'mp3 com a taps). Ara, avui, ja més tranquil·litzat ho he pogut explicar millor, em sembla a mi. En Josep Tomàs va capturar les vives imatges que després ens serviran per recordar aquests moments, espero que també amb aquest text i els sons capturats per mi mateix, i que aviat estaran penjats al blog del Jazz Club La Vicentina. Si m'he deixat algun músic, que segur que sí, li demano disculpes i potser el mateix Aurelio em podrà ajudar a solucionar el problema. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.