Marina Tuset al Black Music Festival de Girona
Doncs res, dir-vos que la Marina Tuset va escalant posicions, ara és la sisena compartint vots amb una altra artista, però que li falta una mica més per arribar a entrar dins del "quintet", de les cinc primeres, a partir de les quals hi haurà una darrera selecció feta pel jurat. Apa amigues i amics, una ajudeta please, per la Marina, "UN VOT, UN SOMRIURE"...Us poso l'enllaç de la pàgina on podeu votar....
Una setmana de Jazz al Jamboree
Avui clou una setmana farcida de bona música, molt bona música, a la Plaça Reial de Barcelona, al Jamboree Jazz.
Un dilluns de WTF amb una proposta musical de la mà del Nicks Herrera i el seu quartet amb gent com el Claudio Marrero, Manel Fortià i Juan Cruz "El Puma", on ens va oferir la seva visió de com podia ser arranjar cançons de la seva Argentina natal i ubicar-les en el món del seu estimat Jazz. D'aquest dilluns, això és el que vaig dir:
Una primera tanda de mobilefotos a mode de constatació de la presència dels músics. .amb Nicks Herrera, Claudio Marrero Santana, Manel Fortià i Juan Cruz el Puma. ...iniciant la WTF però amb molts músics més. ..que després en parlaré. .yeah..amb l'Aurelio Santos, Leo Bianchi i Òscar....al Jamboree Jazz. Avui la WTF l'ha encetat el gran guitarrista Nicks Herrera, Nicolás, que ens ha mostrat tot el seu saber pel que fa a arranjaments de temes d'altri, d'Atahualpa Yupanki i algun més, en clau de Jazz. Ha sabut escollir uns preciosos temes i els ha "clavat" amb la seva aportació. Folckclore argentí que s'ha imbuït del swing a vegades i sempre de la improvisació més jazzística excel·lida per les grans interpretacions del quartet liderat pel Nicks. Haig de dir que m'han sorprès molt gratament les músiques que hem escoltat, totes tocades amb un plus de sentiment pel fet de compartir en Nicks les essències musicals del país. Fins i tot l'homenatge li ha fet al "capo" Yupanki en un dels seus mítics temes, "El Arriero". I amb el Tony Martin, Matías Míguez, Juan Rodriguez Berbin, Marcos..
Dimarts, Pere Pons va pujar a l'escenari del Jamboree per fer les presentacions de rigor i agrair-nos la presència i és clar, no podíem faltar a veure el monstre actual del clarinet baix David Murray i el seu quartet autènticament americà. Aquí van començar a tremolar les parets de la cava amb el so profund del clarinet baix, tot i que només el va tocar un o dos temes en el segon passe, fent-ho també amb mestria amb el seu saxo tenor. Un primer passe diguem-ne més assequible amb temes com el Body and Soul i d'altres no gaire trencadors, tot i ser-ho els seus solos i la seva afició als súper aguts. El segon passe va ser totalment diferent, amb un primer tema impressionant amb el tenor, llarguíssim i experimental, gens fàcil on t'hi havies d'esforçar una mica. Impressionant aquest tema i més encara va ser escoltar-lo amb el clarinet baix. Ara per ara, deu ser un dels millors, sinó el millor, dels clarinetistes baixos que hi ha per aquest món nostre. Un segon passe brutal que no vaig poder escoltar sencer per motius de desplaçament. Dimecres em vaig perdre un altre magnífic concert i divendres també, tots ells com el d'avui i els que encara queden immiscits en el magnífic San Miguel Jamboree Jazz Club Festival.
Dijous però, vaig tenir la oportunitat de tornar a la Cava per escoltar el nou projecte de la Giulia Valle Sextet amb el seu quintet habitual amb l'afegit del gran trompetista David Pastor. Projecte del qual ja he deixat dit que em va "frapar" força.
I això varen ser les bones nits:
Bona nit i bon Jamboree Jazz en el Jaç de cadascú....avui somiaré amb la música de la Giulia Valle i el seu magnífic sextet. He escoltat com deia que tenim David Pastor per estona. Ha estat una gran idea incorporar-lo (i a ell també li ha agradat segur el projecte) pel fet d'afegir al quintet amb els dos saxos tenors i sopranos el color del metall de la trompeta. Un enriquiment harmònic i melòdic que farà encara més potent aquesta formació.....amb una mica de temps a veure si acabo les cròniques pendents d'aquesta magnífica setmana al Jamboree...Bon Jaç a tothom..
Avui dissabte hem pogut tremolar d'emoció escoltant a un dels boppers més potents de l'actualitat, Mr Ernie Watts. Acompanyat d'una secció rítmica amb tres músics alemanys, CHRISTOF SAENGER, piano. RUDI ENGEL, contrabaix, TOBIAS SCHIRMER, bateria, hem al·lucinat, literalment, pel nivell mostrat per aquests tres músics, els quals han sabut estar al altíssim nivell que Watts els hi ha sol·licitat. El Christof Saenger al piano, ha volat, molt i molt lluny....allà he vist com es donava la mà amb Johann Sebastian Bach. He imaginat els seus orígens estudiant com un poses els clàssics per després endinsar-se en el Jazz. Contrabaixista i bateria han brillat també, ambdós amb grans solos si més no el primer ha estat sublim. Ernie Watts, als seus quasi 70 anys, ha demostrat tenir una gran energia i la prova ha estat en el gran ritme que ha imposat a tots els temes vius. Els seus solos ens han deixat bocabadats, amb cara de no entendre què passava. El que ha passat és que ha demostrat un domini total de l'instrument amb una tècnica i control dels sobre aguts també impressionant. Els temes bopper com "Bebop", s'han anat combinant amb les balades, magnífiques com "A simple truth", i entremig, algun tema a mig tempo. Ernie ha fet diversos duets primer amb bateria i després amb piano mentre els altres dos s'ho miraven, i m'ha semblat que és una combinació que li agrada força. En aquells moments hi ha hagut preguntes i respostes entre els dos protagonistes. El resultat ha estat abassegador...impactant per lo viu i delicat per lo suau i lent. Dos grans mestres, que jo hagi vist, han passat per casa nostra i nosaltres que ho hem gaudit, tots els presents. Recordeu que demà, 9N, dia molt important per motius obvis, encara hi ha la opció de veure a Ernie Watts Quartet al Jamboree a les 20h o a les 22h. Miquel Tuset i Mallol.
Italo Boggio Quartet a la Font del Balç....La Berguedana de Jazz.
Aquest diumenge vaig fer el triplet de concerts iniciats el divendres amb el què vàrem fer al Jazz Club La Vicentina amb el magnífic projecte de Jazznesis format per Jaume Vilaseca, teclat; Dick Them, contrabaix i Ramón Díaz, bateria. El dissabte amb la Carla Cook al Jamboree amb Albert Bover, piano; Ignasi González, contrabaix i Jo Krause, bateria i ahir diumenge a Gironella, a la Font del Balç amb l'Italo Boggio Quartet amb Dani Pèrez, guitarra; Gorka Benítez, saxo tenor i flauta i Masa Kamaguchi, contrabaix.....en un concert força delicat amb tot de temes de compositors Argentins i de l'Italo amb algun tango i demés. ..passats pel sedàs del Jazz Implícit...al final Monk per duplicat...Think of one i TutankaMonk de l'Italo..Bon ambient i respecte pels músics....gràcies al Jemi i al suport dels socis de La Berguedana de Jazz.
Miquel Tuset i Mallol.
Gran concert al Jamboree Jazz amb Carla Cook, Albert Bover, Ignasi González i Jo Krause.
 |
| Albert, Carla i Ignasi |
Carla Cook en el tercer passe al Jamboree Jazz amb Albert Bover, Ignasi Gonzalez i Jo Krause...un magnífic quartet amb una secció rítmica amb entitat pròpia amb grans moments de virtuosisme i una cantant que ha anat a més a partir del tercer tema on ha començat a improvisar i s'ha merescut els nostres aplaudiments...havent cantat els dos primers temes la mar de bé i també aplaudits..A mida que s'ha anat trobant bé ha estat més comunicativa....tot i explicar-nos la seva particular història de l'Eddy Jefferson. ...un cantant i lletrista de Pittsburg que va cantar temes de Miles com el So What i que ella va arribar a conèixer amb l'agravant que posteriorment se'l van carregar a Detroit. .(segons la meva rupestre traducció del què ha dit i ja passada una estona).
 |
| Ignasi i Jo |
Albert ha estat com sempre impressionant. .l'Ignasi ha fet la feina ben feta i se l'ha vist content i Jo ha marcat un extraordinari swing...entre tots tres hi ha hagut molt bon rotllo i comunicació a base de somriures de l'Albert als companys. Carla ens ha captivat, ens ha fet picar de mans i cantar, i el bis ha sigut un blues quasi un rockandroll de la Ruta 66...En fi, una mini gira que ha passat per Lleida al Jazz Tardor, que ara mateix tots els presents deuen estar flipant i que seguirà per Monzón i tornarà a casa al Festival de la mostra de jazz de Sant Boi..moguda organitzada per l'amic Toni Solà..i com sempre, Pere Pons fent de mestre de cerimònies i amb el magnífic so de l'Àlex Monsoliu.
Miquel Tuset i Mallol.
Magnífic Concert-Jam de Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz...amb Jazznesis II
 |
| Jaume i Dick |
 |
| Dick i Ramón |
 |
| Dick, Deme, Joan Carles i Lluís |
Miquel Tuset i Mallol.
Un dijous 30 d'octubre a Vintitrés Robadors i al Café del Conservatori del Liceu
 |
| Marcel·lí, Marco i Iván |
La formació que vam poder veure i escoltar a 23 Robadors va ser, Ramon Prats, bateria; Àlex Reviriego, contrabaix; Marco Mezquida, piano; Ivan González, trompeta; Marcel·lí Bayer, saxo alto i Tom Chant saxos tenor i soprano. Amb una formació així, i tot i que al Jamboree el Fèlix Rossy i l'Albert Sanz presentaven el seu disc Dolphin's Blues, em vaig decidir anar-los a veure. Ja se sap què el que costa més en aquest món és decidir-se.
 |
| Tom i Ramon provant i muntant |
Ramon va començar amb redobles suaus i........val més que ho escolteu al reproductor i si us agrada també el podeu descarregar d'aquest mateix blog.
 |
| Àlex, Marcel·lí, Marco i Iván |
 |
| la guardiola per col·laborar-hi |
 |
| Jordi Bonell i ..... |
Ara que parlo de l'Horacio m'agradaria comentar-vos de quina manera em va sorprendre, i no per la seva manera de tocar, que ja tots sabem que és un dels millors en això de remenar la verra, sinó en el fet següent: vam marxar més o menys alhora del Cafè, jo una mica abans, i vaig veure com a l'andana enfront de la meva del metro de la L3 a Paral·lel, l'Horacio es treia un llibre de la butxaca i es posava a llegir de manera concentrada en un tres i no res. Jo encara venia amb tota la música escoltada donant-me voltes pel cap i ell, se'n va excloure en segons. És evident que la seva professionalitat i els molts anys en això del Jazz li permeten imbuir-se en el que vulgui i oblidar-se del passat pocs minuts abans, i és clar, tampoc era un concert al Palau o similar. Ell em va veure com jo me'l mirava tot sorprès ja abans de pujar al seu vagó de metro i em va saludar, és clar, i quan va entrar-hi ho va tornar a fer amb aquell somriure "pillu" que ell te.
 |
| El jove crac esbufegant i el bateria.... |
Bé, doncs ja vegeu el que dóna de si un dijous qualsevol, i sense comptar que a les 22h em vaig oblidar de tornar a 23 Robadors a veure la única presentació del darrer treball de Underpool, el 4, amb tota una colla de músics els quals m'hauria agradat molt de veure....però me'n vaig oblidar, ves quins collons....no sabeu el greu que em sap haver-m'ho perdut.
Miquel Tuset i Mallol.
Increïble WTF amb Gabriel Grossi & Jurandir Santana, Matías Míguez i Alan Sousa
 |
| Jurandir Santana & Gabriel Grossi |
Molt bon dia a tothom...ahir vàrem celebrar la primera WTF després d'haver visualitzar el diumenge el magnífic treball que va fer l'Estudi Carme Puche Moré i AVED Producciones, el The Jump! :: WTF experience :: Documentary, amb una posterior WTF allà mateix a la Sala 2 del cinema Aribau. Allà ens hi vàrem trobar els aficionats i seguidors de les WTF, i d'altres curiosos i aficionats a la música que també hi varen anar. Una vetllada força emotiva, molt més encara pels protagonistes, els músics, l'ànima mater, lAurelio Santos plus Leo Bianchi, i pel mateix Joan Mas qui ha fet possible tot plegat. Encetar una WTF del dia després s'havia de fer amb un concert especial i així va ser. Gràcies a la ferma amistat que uneix Jurandir Santana amb el Gabriel Grossi, vam poder escoltar a dos pams a un dels harmonicistes més potents de l'escena mundial. En Gabriel fa música bàsicament del seu país, Brasil, de Sao Paulo, i ahir ens n'hi vam anar, literalment. La WTF és això, música diversa i sempre molt ben interpretada, en aquest cas però, la sorpresa ve ser majúscula i el gaudi suprem.
 |
| Matías Míguez i Alan Sousa |
Una formació amb els dos brasilers, a més a més del gran Matías Míguez i el percussionista de ritmes impossibles, l'Alan Sousa. Els solos del Gabriel van arribar a cotes interpretatives excelses, tan pel seu magnífic llenguatge jazzístic com per la seva gran i gran tècnica tocant l'harmònica. Tant és així que músics com el Piero Cozzi, Rodrigo G Pahlen, Gonzalo Levin i alguns més varen ser-hi des de les primeres notes. D'altres com el mestre Pere Soto van arribar minuts més tard, aquest amb una guitarra acústica electrificada acabada de comprar i a punt per fer-hi l'estrena. De fet, després d'una hora llarga d'escoltar la primera formació a quartet, l'Aurelio va convidar al Rodrigo el qual porta només 2 anys i mig tocant l'harmònica i ja sabem tots com la toca de bé. Poder veure'ls a tots dos va ser un gaudi extra i segur que molt més ho va ser pel mateix Rodrigo, al qual se'l va veure fins i tot emocionat de compartir escenari amb el gran Gabriel Grossi.
 |
| Rodrigo G. Pahlen, Gabriel i Alan Sousa |
La jam ja havia començat i així va ser que els dos harmonicistes varen compartir escenari amb els vents de Gonzalo Levin i Claudio Marrero, posant-se però Rodrigo en front de les 88 tecles, aquest sí instrument dominat totalment. Alan Sousa va deixar pas a Jeffe Otto i va pujar el Pere a estrenar la guitarra. La música del Brasil no va parar de sonar pràcticament durant tota la primera part i el Jeffe en aquest cas va cantar un magnífic tema acompanyat-se ell mateix a la bateria. El darrer en compartir escenari va ser el gran clarinetista Alex Simu, no gaire conegut per l'audiència i que va mantenir el nivell altíssim.
 |
| Claudio Marrero i Gonzalo Levin |
Un clarinetista amb el seu instrument força ben amplificat i posteriorment ( a la vertadera WTF post 23h ) amb efectes diversos passats per pedals diversos. I més músics que hi van ser com el Tony Martin, Bernat Hernández, etc...En definitiva una magnífica WTF de la qual, qui us en parla, en va treure algunes imatges bàsicament presencials perquè les vertaderes imatges les va capturar el geni de la càmera, en Josep Tomàs. Dir-vos també que aquest xicot, en Gabriel Grossi, va resultar ser una magnífica persona, que la música i efectes diversos varen anar com la seda gràcies a les mans sabies del Leo Bianchi i que la barra va somriure gràcies a la simpatia de l'Òscar i companys.
I ara una presentació de quasi totes les instantànies que vaig capturar amb el S3 mini...
Jamboree Jazz & WTF forever. Miquel Tuset i Mallol.
I ara una presentació de quasi totes les instantànies que vaig capturar amb el S3 mini...
Jamboree Jazz & WTF forever. Miquel Tuset i Mallol.
Un cap de setmana al Jamboree amb el Jeremy Pelt New Quartet i la OJO de la mà del David Pastor amb el mestre Jorge Pardo
Doncs com sempre passarem la informació del Facebook al Blogbbok a fi i efecte de mantenir-li la vitalitat.
Concertàs el dissabte al Jamboree Jazz amb Jeremy Pelt New Quartet (Jeremy Pelt trompeta, Martin Terens piano, Josh Ginsburg contrabaix i Jonathan Barber bateria), i amb un convidat en el bis, el guitarrista Mark Whitfield. Calidesa, tècnica, gran so. Hem gaudit d'una de les quatre sessions que ha fet al Jamboree d'un magnífic Jazz Modern..A més a més, atresora una gran simpatia i empatitza amb el públic fàcilment. Gràcies Jamboree, gràcies Pere.
I el diumenge vàrem assistir al primer concert dels quatre que faran la O.J.O. dirigida pel David Pastor i amb la figura estel·lar de Jorge Pardo, millor Jazzman europeu del 2013.
Un projecte consolidat després d'uns mesos de gira amb el Jorge i que ara podrem gaudir al Jamboree durant aquest mes en cadascun dels diumenges. Miquel Tuset.
Dimecres al Jamboree i dijous al Tinta Roja....dos dies excepcionals.
 |
| Elisabet i Dani |
Tot i estar passant una setmana engripat fins el moll del ossos (la qual cosa em va impedir el dilluns anar a la WTF del Jamboree), avui però ja amb una lleugera millora, ahir i avui he pogut gaudir de dues memorables actuacions. El dimecres a les 20h20m em plantava al Jamboree a veure el preciós projecte de l'Elisabet Raspall & Dani Pérez, "Present", un disc que portava escoltant alguns dies amb molta atenció, i del qual em vaig aprendre la melodia d'algunes cançons. L'afició va ser descomunal i vaig gaudir fent i compilant el programa de ràdio, el 176, amb aquest disc de l'Elisabet i també amb el del Gonzalo Levin Octeto, del qual també me n'he enamorat. Segur que m'enamoro fàcilment de la bellesa, i no me n'amago, soc així. Per arrodonir-ho, vaig voler assistir al primer passe de la presentació del disc de l'Elisabet al Jamboree, tot i fer-ho un pèl tard. Em devia perdre però el primer tema. Vaig arribar mentre ja sonaven les notes del piano i la guitarra i no se sentia res més que aquests sons. Silenci absolut; la qual cosa va durar tota l'estona que hi vaig ser, havent de marxar a falta d'escoltar el darrer tema. Havia de tornar a casa i anar a l'emissora per començar el programa 176 amb els dos discos esmentats. Al Jamboree m'hi vaig trobar el Biel assegut a les butaques laterals, lloc on no m'hi poso mai i on s'hi posen els convidats o els sense número de platea quan aquesta no s'omple i on també s'hi asseuen els músics.
 |
| Elisabet Raspall & Dani Pérez al Jamboree by Sergio Zeni |
En Biel estava fent un break dels Tarantos i havia baixat a fer una "coronita". Allà hi havia el Pere Pons amb un company, l'Antonio Narváez fent fotos i algun altre fotògraf que segur van gaudir captant els silencis i sons en les imatges. Els temes del disc van anar sorgint de l'escenari amb una total compenetració dels dos amics i crec que no es van aplaudir massa solos, (només volíem escoltar i prou) algun crec que sí, i sí que els aplaudiments es van reservar pel final dels temes, els molts aplaudiments del públic assistent, amics i potser familiars i també públic normal que aquell dia va decidir anar a veure el projecte de l'Elisabet Raspall. El tercer amic, en Tom Warburton, tècnic d'enregistrament del disc a l'Auditori del Vendrell també hi va ser, només faltaria, i realment se'l veia amb una certa excitació, emoció, satisfacció i alegria als ulls. Va asseure's al costat meu i ben aviat va marxar al costat de l'Àlex Monsoliu, col·lega de "so", i allà me'ls vaig trobar i saludar en el moment de marxar. Us recomano de tot cor que mireu de fer-vos amb aquesta petita meravella accedint a la web de l'Elisabet, www.elisaberraspall.com. I si voleu escoltar el meu parer d'alguns dels temes escoltats ho podeu fer escoltant el programa de ràdio, Programa 176 a Jazz Club de Nit al blog http://jazzclubdenit.blogspot.com .
Avui però, m'he trobat amb un mail del Sergi Felipe on m'avisava de la celebració del 1er aniversari del segell independent UnderPool al local Tinta Roja, al Poble Sec. Ho he vist clar, hi havia d'anar a aquesta celebració i més encara havent vist en la seva pàgina web www.underpool.org els músics que hi participarien; tots coneguts excepte el Dani Comas a la guitarra i amb el Sergi Felipe, Víctor Correa, Pol Omedes, Pau Domènech, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, un septet de primera fila amb una certa barreja generacional. D'entrada la sorpresa ha estat el mateix local Tinta Roja. Un espai molt ben preparat per fer-hi esdeveniments en directe on hi solen fer Tango i Teatre, també. Un espai al mateix cor del poble sec ben decorat, càlid i amb bona gent darrera la barra i clientela força agradable.
Magnífic Concert-Jam amb Roger Mas Trio i posterior Jam Session
Benvolguts totes i tots: aquest divendres 26 vàrem assistir a un dia memorable de música, de bon rotllo, de Jazz. Les primeres quatre ratlles en arribar a casa, penjades al Facebook varen ser aquestes:
 |
| Marc Ayza, Thomas Kent i Roger Mas |
"Doncs a hores d'ara, les 4h 12m que penjo les fotos que he fet amb el mòbil del concert jam que hem gaudit d'allò més. Primer, amb el magnífic trio amb Roger Mas, Thomas Kent Jr. Warburton i Marc Ayza..i després amb una bona colla que quan em llevi en parlaré i els quals podreu identificar a les fotos. Una nit genial amb molt bona assistència de públic i músics. Plena satisfacció. Bona nit i bon LiveMusic JazzSi en el Jaç de cadascú....i ara, bo i llevat (12h 38m) dir-vos que els convidats varen ser el Ronald Burke, Mandi Capote , Victor Mirallas, Gregori Hollis, Anna Blasco, Clara Martinez, Pep Casadó Crazy-hunter Hunter i Noelia White...i si em deixo algú, que em perdoni..."
 |
| Mandi, Tom, Ronnie i Gregori |
El cert és que en Roger, Thomas i Marc, varen fer una primera hora de concert extraordinari. Un trio liderat pel pianista amb propostes musicals consensuades que van consistir amb "Tres Suites de Tres Moviments" cadascuna. La primera dedicada a Thelonious Monk, la segona a Steve Wonder i la tercera a Duke Ellington. Una música celestial que la va aplaudir força penya que va venir. La Sala Xica feia goig amb amigues i amics de diferents llocs i músics que van venir de Barcelona, el primer dels quals el guitarrista americà Ronald Burke; també en Mandi Capote, bateria (és de les Illes canàries) ara entre nosaltres que va venir amb la seva parella amiga, la Nora. També van venir els joves i grans músics ja com el Víctor Mirallas, saxo tenor; Gregori Hollis, trompeta; l'Anna Blasco, veu i la Clara Martínez que la va acompanyar fent ball de claqué. Una parella habitual és la formada pel Pep Casadó, guitarra i la seva parella, la Noélia White.
 |
| Pep, Tom i Noélia |
Aquest concert el va enregistrar el Javi, membre del grup Sota de Palos el qual es va oferir a fer-ho i provar un equip professional que recentment van adquirir per gravar els seus projectes. En Javi però va estar assessorat pel Thomas Kent, que a més a més de ser un gran músic és un expert en qüestions d'aquest tipus.
En Joan Marcé, responsable de la Televisió Local, va enregistrar la primera hora amb el trio de luxe que vam tenir, i tot i no gravar-ho tot (la cinta de la càmera només durava 1 hora) i segurament ho passarà per antena (al canal 21) aquest proper dimecres.
Gràcies a tots dos per oferir-nos el seu tremps i material de manera altruista.
 |
| Anna, Clara, Gregori i Víctor |
El primer passe va durar una mica més d'1 hora i després vam començar la Jam Session. El primer en pujar va ser el Ronald, amic del Marc i del Tom i després la seqüència es va anar succeint amb la resta de músics. Enfeinat com estava a la barra, només vaig poder tocar un sol tema, amb el saxo fred, però sembla que me'n vaig sortir....la gent és molt amable. Gran èxit de públic (no m'estranya, amb un concert d'aquest nivell i gratuït) en el primer Concert-Jam de la temporada, un esdeveniment patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts als quals des d'aquí els hi ho agraeixo profundament.
Amb més temps (que ara mateix no tinc) ampliaria la crònica, però ho deixarem aquí i quan tingui l'àudio del Javi el podreu escoltar en aquest mateix bloc i descarregar-lo.
Miquel Tuset Mallol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
