Una setmana de Jazz al Jamboree

Avui clou una setmana farcida de bona música, molt bona música, a la Plaça Reial de Barcelona, al Jamboree Jazz. 

Un dilluns de WTF amb una proposta musical de la mà del Nicks Herrera i el seu quartet amb gent com el Claudio Marrero, Manel Fortià i Juan Cruz "El Puma", on ens va oferir la seva visió de com podia ser arranjar cançons de la seva Argentina natal i ubicar-les en el món del seu estimat Jazz. D'aquest dilluns, això és el que vaig dir:

Una primera tanda de mobilefotos a mode de constatació de la presència dels músics. .amb Nicks Herrera, Claudio Marrero Santana, Manel Fortià i Juan Cruz el Puma. ...iniciant la WTF però amb molts músics més. ..que després en parlaré. .yeah..amb l'Aurelio Santos, Leo Bianchi i Òscar....al Jamboree Jazz. Avui la WTF l'ha encetat el gran guitarrista Nicks Herrera, Nicolás, que ens ha mostrat tot el seu saber pel que fa a arranjaments de temes d'altri, d'Atahualpa Yupanki i algun més, en clau de Jazz. Ha sabut escollir uns preciosos temes i els ha "clavat" amb la seva aportació. Folckclore argentí que s'ha imbuït del swing a vegades i sempre de la improvisació més jazzística excel·lida per les grans interpretacions del quartet liderat pel Nicks. Haig de dir que m'han sorprès molt gratament les músiques que hem escoltat, totes tocades amb un plus de sentiment pel fet de compartir en Nicks les essències musicals del país. Fins i tot l'homenatge li ha fet al "capo" Yupanki en un dels seus mítics temes, "El Arriero". I amb el Tony Martin, Matías Míguez, Juan Rodriguez Berbin, Marcos..

Dimarts, Pere Pons va pujar a l'escenari del Jamboree per fer les presentacions de rigor i agrair-nos la presència i és clar, no podíem faltar a veure el monstre actual del clarinet baix David Murray i el seu quartet autènticament americà. Aquí van començar a tremolar les parets de la cava amb el so profund del clarinet baix, tot i que només el va tocar un o dos temes en el segon passe, fent-ho també amb mestria amb el seu saxo tenor. Un primer passe diguem-ne més assequible amb temes com el Body and Soul i d'altres no gaire trencadors, tot i ser-ho els seus solos i la seva afició als súper aguts. El segon passe va ser totalment diferent, amb un primer tema impressionant amb el tenor, llarguíssim i experimental, gens fàcil on t'hi havies d'esforçar una mica. Impressionant aquest tema i més encara va ser escoltar-lo amb el clarinet baix. Ara per ara, deu ser un dels millors, sinó el millor, dels clarinetistes baixos que hi ha per aquest món nostre. Un segon passe brutal que no vaig poder escoltar sencer per motius de desplaçament. Dimecres em vaig perdre un altre magnífic concert i divendres també, tots ells com el d'avui i els que encara queden immiscits en el magnífic San Miguel Jamboree Jazz Club Festival. 

Dijous però, vaig tenir la oportunitat de tornar a la Cava per escoltar el nou projecte de la Giulia Valle Sextet amb el seu quintet habitual amb l'afegit del gran trompetista David Pastor. Projecte del qual ja he deixat dit que em va "frapar" força. 

I això varen ser les bones nits:

Bona nit i bon Jamboree Jazz en el Jaç de cadascú....avui somiaré amb la música de la Giulia Valle i el seu magnífic sextet. He escoltat com deia que tenim David Pastor per estona. Ha estat una gran idea incorporar-lo  (i a ell també li ha agradat segur el projecte) pel fet d'afegir al quintet amb els dos saxos tenors i sopranos el color del metall de la trompeta. Un enriquiment harmònic i melòdic que farà encara més potent aquesta formació.....amb una mica de temps a veure si acabo les cròniques pendents d'aquesta magnífica setmana al Jamboree...Bon Jaç a tothom.. 

Avui dissabte hem pogut tremolar d'emoció escoltant a un dels boppers més potents de l'actualitat, Mr Ernie Watts. Acompanyat d'una secció rítmica amb tres músics alemanys, CHRISTOF SAENGER, piano. RUDI ENGEL, contrabaix, TOBIAS SCHIRMER, bateria, hem al·lucinat, literalment, pel nivell mostrat per aquests tres músics, els quals han sabut estar al altíssim nivell que Watts els hi ha sol·licitat. El Christof Saenger al piano, ha volat, molt i molt lluny....allà he vist com es donava la mà amb Johann Sebastian Bach. He imaginat els seus orígens estudiant com un poses els clàssics per després endinsar-se en el Jazz. Contrabaixista i bateria han brillat també, ambdós amb grans solos si més no el primer ha estat sublim. Ernie Watts, als seus quasi 70 anys, ha demostrat tenir una gran energia i la prova ha estat en el gran ritme que ha imposat a tots els temes vius. Els seus solos ens han deixat bocabadats, amb cara de no entendre què passava. El que ha passat és que ha demostrat un domini total de l'instrument amb una tècnica i control dels sobre aguts també impressionant. Els temes bopper com "Bebop", s'han anat combinant amb les balades, magnífiques com "A simple truth", i entremig, algun tema a mig tempo. Ernie ha fet diversos duets primer amb bateria i després amb piano mentre els altres dos s'ho miraven, i m'ha semblat que és una combinació que li agrada força. En aquells moments hi ha hagut preguntes i respostes entre els dos protagonistes. El resultat ha estat abassegador...impactant per lo viu i delicat per lo suau i lent. Dos grans mestres, que jo hagi vist, han passat per casa nostra i nosaltres que ho hem gaudit, tots els presents. Recordeu que demà, 9N, dia molt important per motius obvis, encara hi ha la opció de veure a Ernie Watts Quartet al Jamboree a les 20h o a les 22h. Miquel Tuset i Mallol.