Un dijous 30 d'octubre a Vintitrés Robadors i al Café del Conservatori del Liceu

Marcel·lí, Marco i Iván

Ahir vaig decidir anar a veure i enregistrar el concert de Free Jazz que organitza el Ramon Prats a Vintitrés Robadors des de fa ja tres o quatre anys. Hi he anat algunes vegades, enguany hi aniré més ja que faig el programa de ràdio Jazz Club de Nit el dimecres. De fet, vaig canviar de dia perquè hi havia un forat a la programació de Ràdio Sant Vicenç el dimecres i perquè volia anar els dijous a escoltar les moltes músiques que es fan a Barcelona.

La formació que vam poder veure i escoltar a 23 Robadors va ser, Ramon Prats, bateria; Àlex Reviriego, contrabaix; Marco Mezquida, piano; Ivan González, trompeta; Marcel·lí Bayer, saxo alto i Tom Chant saxos tenor i soprano. Amb una formació així, i tot i que al Jamboree el Fèlix Rossy i l'Albert Sanz presentaven el seu disc Dolphin's Blues, em vaig decidir anar-los a veure. Ja se sap què el que costa més en aquest món és decidir-se. 

Tom i Ramon provant i muntant

Vaig arribar d'hora amb la intenció de veure on ubicar el Zoom H4 per poder-ho enregistrar mínimament bé. Una vegada situat l'estri de marres, vaig intuir però que el piano no se sentiria gaire, el motiu és que no el tenen amplificat; allà al 23, tot sona acústicament, aquesta és la gràcia. A mida que anaven arribant ens anàvem saludant. Amb el Tom però li vaig haver de preguntar qui era i a l'Àlex el vaig reconèixer de les seves intervencions amb la David Mengual Free Spirits Big Band. Allà hi van anar també components dels Seward, (considereu que en Marcel·lí hi col·labora i/o hi  forma part) tals com l'Adriano Galante i el Rodríguez Berbín, cantant i bateria, respectivament.

Ramon va començar amb redobles suaus i........val més que ho escolteu al reproductor i si us agrada també el podeu descarregar d'aquest mateix blog.

Àlex, Marcel·lí, Marco i Iván

De manera sintètica us diré que, evidentment, no es parteix de cap tipus d'idea prèviament establer-ta, i la música flueix a mida que els músics hi van aportant les seves idees. No hi ha ritme constant ni fixe que et pugui fer pensar amb quelcom conegut, i no hi ha cap melodia determinada. Els sons que els músics de la secció de vents obtenen dels seus instruments no són els sons habituals, i més aviat es tracta de fer-los sonar de les altres mil maneres possibles a vegades amb sons força guturals i estranys però que, ves per on, cassen en l'ambient sonor de la resta. Perquè  sí que hi ha una idea de comprendre el que fa l'altre i de poder aportar quelcom que ajudi a la sonoritat col·lectiva, i això continua essent Free Jazz. Evidentment que cadascú podria anar a la seva bola, i segur que en d'altres ocasions així passi, però el que podeu escoltar i jo vaig escoltar va més en la direcció anterior, la d'aportar al col·lectiu sonor Free.

la guardiola per col·laborar-hi

Doncs res més a dir, només recomanar-vos que hi aneu, l'entrada és gratuïta, no t'obliguen a veure, i només s'et passa una guardiola per si vols col·laborar amb els musics. Ahir hi va haver un sextet de músics que voluntàriament hi van anar només pel fet de tocar el tipus de música que no solen tocar i literalment per no res. Experimentar, compartir idees, refermar les amistats, gaudir amb la música més lliure, i oferir-ho a uns quants, alguns de fidels com una dona ja entrada en força anys que hi va cada dijous. Dona entesa i amant del Jazz, amb la qual vam compartir primera fila, i després de dir-li que enregistrava el concert i el penjava en aquest blog, vam comentar la importància d'aquests enregistraments i de molts altres sense els quals el Jazz potser no hauria arribat als nostres dies..bé, potser exagero.

Jordi Bonell i .....

Després d'això tenia una cita al Cafè del Conservatori del Liceu amb la Jam d'allà, amb el Jordi Bonell i una formació de joves músics dels quals malauradament no en conec el nom. Sí que els conec de veure'ls les altres vegades que hi he anat, i a la propera miraré d'assabentar-me'n dels seus noms, alguns fidels cada dijous com el bateria, d'ascendència sud-americana i un noi que toca saxo alto i soprano que és tot un crac. Aquest nano el vaig veure a la darrera Jam amb l'Horacio Fumero i em va impressionar força.

Ara que parlo de l'Horacio m'agradaria comentar-vos de quina manera em va sorprendre, i no per la seva manera de tocar, que ja tots sabem que és un dels millors en això de remenar la verra, sinó en el fet següent: vam marxar més o menys alhora del Cafè, jo una mica abans, i vaig veure com a l'andana enfront de la meva del metro de la L3 a Paral·lel, l'Horacio es treia un llibre de la butxaca i es posava a llegir de manera concentrada en un tres i no res. Jo encara venia amb tota la música escoltada donant-me voltes pel cap i ell, se'n va excloure en segons. És evident que la seva professionalitat i els molts anys en això del Jazz li permeten imbuir-se en el que vulgui i oblidar-se del passat pocs minuts abans, i és clar, tampoc era un concert al Palau o similar. Ell em va veure com jo me'l mirava tot sorprès ja abans de pujar al seu vagó de metro i em va saludar, és clar, i quan va entrar-hi ho va tornar a fer amb aquell somriure "pillu" que ell te.

El jove crac esbufegant i el bateria....

Anècdota a part, dir-vos que a la Jam del Cafè del Conservatori del Liceu, hi van participar tres cantants, dues noies i un noi, u parell de bateries i un saxo alto una mica granadet. Les noies ho van fer bé, cadascuna amb les seves limitacions però el més important, sobretot quan estàs estudiant, és participar i fer-ho amb totes les ganes i voluntat. L'afinació va ser molt correcte i se'n van sortir la mar de bé també improvisant, de la mateixa manera que el noi que també va cantar. La resta de músics acompanyants del Jordi ho van clavar; un jove i ja amb unes grans maneres al piano; un baix elèctric que cantava els seus solos; un trompeta força potent; l'esmentat jove crac al saxo alto i el ja comentat bateria. 

Bé, doncs ja vegeu el que dóna de si un dijous qualsevol, i sense comptar que a les 22h em vaig oblidar de tornar a 23 Robadors a veure la única presentació del darrer treball de Underpool, el 4, amb tota una colla de músics els quals m'hauria agradat molt de veure....però me'n vaig oblidar, ves quins collons....no sabeu el greu que em sap haver-m'ho perdut.

Miquel Tuset i Mallol.