Jazz Club La Vicentina: Increïble WTF amb Gabriel Grossi & Jurandir Santana, Matías Míguez i Alan Sousa

Jurandir Santana & Gabriel Grossi

Molt bon dia a tothom...ahir vàrem celebrar la primera WTF després d'haver visualitzar el diumenge el magnífic treball que va fer l'Estudi Carme Puche Moré i AVED Producciones, el The Jump! :: WTF experience :: Documentary, amb una posterior WTF allà mateix a la Sala 2 del cinema Aribau. Allà ens hi vàrem trobar els aficionats i seguidors de les WTF, i d'altres curiosos i aficionats a la música que també hi varen anar. Una vetllada força emotiva, molt més encara pels protagonistes, els músics, l'ànima mater, lAurelio Santos plus Leo Bianchi, i pel mateix Joan Mas qui ha fet possible tot plegat. Encetar una WTF del dia després s'havia de fer amb un concert especial i així va ser. Gràcies a la ferma amistat que uneix Jurandir Santana amb el Gabriel Grossi, vam poder escoltar a dos pams a un dels harmonicistes més potents de l'escena mundial. En Gabriel fa música bàsicament del seu país, Brasil, de Sao Paulo, i ahir ens n'hi vam anar, literalment. La WTF és això, música diversa i sempre molt ben interpretada, en aquest cas però, la sorpresa ve ser majúscula i el gaudi suprem.

Matías Míguez i Alan Sousa

Una formació amb els dos brasilers, a més a més del gran Matías Míguez i el percussionista de ritmes impossibles, l'Alan Sousa. Els solos del Gabriel van arribar a cotes interpretatives excelses, tan pel seu magnífic llenguatge jazzístic com per la seva gran i gran tècnica tocant l'harmònica. Tant és així que músics com el Piero Cozzi, Rodrigo G Pahlen, Gonzalo Levin i alguns més varen ser-hi des de les primeres notes. D'altres com el mestre Pere Soto van arribar minuts més tard, aquest amb una guitarra acústica electrificada acabada de comprar i a punt per fer-hi l'estrena. De fet, després d'una hora llarga d'escoltar la primera formació a quartet, l'Aurelio va convidar al Rodrigo el qual porta només 2 anys i mig tocant l'harmònica i ja sabem tots com la toca de bé. Poder veure'ls a tots dos va ser un gaudi extra i segur que molt més ho va ser pel mateix Rodrigo, al qual se'l va veure fins i tot emocionat de compartir escenari amb el gran Gabriel Grossi.

Rodrigo G. Pahlen, Gabriel i Alan Sousa

La jam ja havia començat i així va ser que els dos harmonicistes varen compartir escenari amb els vents de Gonzalo Levin i Claudio Marrero, posant-se però Rodrigo en front de les 88 tecles, aquest sí instrument dominat totalment. Alan Sousa va deixar pas a Jeffe Otto i va pujar el Pere a estrenar la guitarra. La música del Brasil no va parar de sonar pràcticament durant tota la primera part i el Jeffe en aquest cas va cantar un magnífic tema acompanyat-se ell mateix a la bateria. El darrer en compartir escenari va ser el gran clarinetista Alex Simu, no gaire conegut per l'audiència i que va mantenir el nivell altíssim.

Claudio Marrero i Gonzalo Levin

Un clarinetista amb el seu instrument força ben amplificat i posteriorment ( a la vertadera WTF post 23h ) amb efectes diversos passats per pedals diversos. I més músics que hi van ser com el Tony Martin, Bernat Hernández, etc...En definitiva una magnífica WTF de la qual, qui us en parla, en va treure algunes imatges bàsicament presencials perquè les vertaderes imatges les va capturar el geni de la càmera, en Josep Tomàs. Dir-vos també que aquest xicot, en Gabriel Grossi, va resultar ser una magnífica persona, que la música i efectes diversos varen anar com la seda gràcies a les mans sabies del Leo Bianchi i que la barra va somriure gràcies a la simpatia de l'Òscar i companys.

I ara una presentació de quasi totes les instantànies que vaig capturar amb el S3 mini...