En Morten Sandholt se n'ha anat per no deixar-nos mai.

Morten Sandholt

 Em vull afegir a totes les mostres de condol i de record pel Morten Sandholt. Jo, que només soc un aficionat a la música que a ell li agradava tant, i que el vaig veure unes quantes vegades a dalt l'escenari del Jamboree Jazz Club, contorsionant-se com ell feia, tocant a primera línia, allà davant dels micros amb el seu so ple de vitalitat....un dia fins i tot li vaig dir que potser li agafaria mal d'esquena..s'ho va prendre en conya. El dia que va obrir la Jam, la darrera, vaig enregistrar el concert i va estar força content que li enviés.....Havíem coincidit a les WTF, ens havíem saludat, però en la distància del músic - públic, no en la de l'amic. Quan l'Aurelio m'ho va fer saber i em va afegir al grup, em vaig sentir com si jo també formés part de la seva família, la dels seus amics, la dels músics, la dels aficionats de les WTFs. El vaig anar a veure el dilluns, a mitja tarda...A la sala de l'UCI hi havia la seva novia i algunes de les seves amigues, totes plorant (jo encara no sabia qui eren). Vaig demanar si podia entrar a la UCI i hi vaig anar. Allà hi havia el seu germà, em va preguntar de què el coneixia i li vaig explicar.....era com ell........somrient fins i tot, i amable com ell, amb el somriure franc. 

Morten en acció a les WTF  by Manu Dimango

El vam acariciar els braços, ell s'hi va abocar sobre la seva cara i es va posar a plorar després de dir-me que les proves havien anat malament.....no vaig poder estar massa estona més....vaig anar a la WTF com una mena d'autòmat. Allà baix, tristor i energia a l'escenari, i molt que va durar i que jo no vaig veure. Al cap d'una estona vaig marxar....i fins avui, pendents de les notícies, fins que ha arribat la darrera. Tristor i amor per tot l'amor que tothom ha demostrat en aquest tant mal tràngol. A partir d'ara ja és immortal...ja sempre estarà amb els seus més amics i amb els qui no ho vam ser ni tant ni poc, però que el vam veure riure i gaudir del que més li agradava fer, tocar el saxo tenor a les WTF de cada dilluns, on ja mai hi deixarà de tocar. Miquel Tuset i Mallol.

Morten Sandholt: el 9 d'abril, després de la WTF

Concentración total. Y no estoy jugando a Mario  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí sota, diversos comentaris dels amics, coneguts, etc.....tothom qui el va conèixer i el va estimar.

Carolina Echegaray:

Fuimos muy felices

 

 

 

Un día Sorpresa! Pensé que nadie se acordaba! Gracias a mis mejores amigos Greta Berrocal, Lucia Batrace, Erica Ziherl, Justin, Ali Díaz, Karla Soriano, son los mejores amigos que nadie pueda tener. Un día difícil, un día recordativo , un día lleno de momentos que te hacen revivir . Tenemos que aceptar esta realidad... Y es así... Por su cariño, por el amor y las ganas de vivir que Morten Sandholt nos dejó en cada respiro de su vida y en cada momento compartido. Gracias a todos por sus saludos y sus mensajes. Tengo tanta gente cerca y que me hace feliz. Gracias a toda mi familia, a Stefanie Maurer y Michielle Arnold Maggard y Mikiel Arnold, mis primos que con sus bromas y sus sorpresas han podido hacerme olvidar. Gracias a todos. Tenemos que seguir( L,E,J) no tenemos otra opcion, la Vida nos pone estos obstáculos y pensamos que nunca nos tocaría. Hoy nos tocó a nosotros y a nuestra familia. Para adelante.......

 

 

 Aurelio Santos:

Amigos... Morten Sandholt está ahí! Escuchando y respondiendo como puede a cualquier estímulo potente ya sea música, un caricia, una voz agradable, y peticiones puntuales... Acabo de estar con José Alberto acariciandole, hablándole y diciéndole que le vamos a llevar el saxo a la cama, que se lo vamos a poner encima de su torso y que, si se porta bien, a lo mejor le dejamos soplar, aunque imagino que tendrían que estar Julio y Claudio allí para liar una buena sección...

Me importan poco las opiniones médicas y demás... Hoy por hoy, son conjeturas con mayor o menor peso específico... Yo acabo de estar con un ser humano en lucha por salir de esta, y a lo mejor tenemos que redoblar esfuerzos para entender dichas señales y mantener la esperanza... Siempre estamos a tiempo de dejarnos llevar...

http://www.wtfjamsessions.com/2009/04/08/13042009-morten-sandholt-%C2%A0wtf-jam-sesssion/

http://vimeo.com/10926671

Por favor, no desfallezcáis!!! Morten Sandholt, el que todos conocemos, está ahí dentro de esa habitación y de ese cuerpo... VAMOS A DESPERTARLE!

Hoy (24 de octubre) romperé una lanza por la tecnología... ya que gracias a ella y en la forma de un smartphone diseñado por Steve Jobs y su equipo de Apple, me han permitido en uno de los días más plenos y a la vez más difíciles de mi vida, ser testigo de una catarata de amor hacia la figura de Morten Sandholt y a la vez, permitirme interactuar en tiempo real con cientos de mensajes y posts que han embellecido en aburrido habitualmente decorado de Facebook, por poner un ejemplo. Visionado, compartido, etiquetado, comentado, recompartido, "Me gusta"do, desde ciudades recónditas, desde todos los lugares de Barcelona, Europa, España, Catalunya, Dinamarca, America... toda... Tengo los dedos "fritos" del calor generado por el iPhone... La batería envejecida... La pantalla hecha un asco entre lagrimas y otras sustancias, y el puto cargador en el trabajo por salir corriendo hacia el hospital dejando mi bolsa olvidada con todo dentro...

La tecnología, bien utilizada, le da todo el sentido a la palabra PROGRESO, y ha sido clave a la hora de unirnos a todos bajo la inmensa figura y preciosa sombra de MORTEN SANDHOLT...

Nunca había tenido tanto sentido teclear con mis dedos ceporros la dichosa pantallita de este adictivo aparatejo llamado iPhone...

Morten Sandholt, aparte de un gran saxofonista, hacía cositas como estas:  

http://t.co/CCJ2Qw56iQ #mortensandholtDEP

http://www.unclehandsalt.com/

Josep Tomàs:

 

 

 

 

 

 

 

 

Jose Alberto Medina:

Aqui os dejo la ultima WTF que abrí junto a mi estimado amigo y gran músico Morten Sandholt ! Con el sentimos la libertad de expresión, en mi caso le encantaba que tocara a su lado con la melódica que experimentaramos. Este día que tocamos en Jamboree en Abril de este año en la WTF fue especial, hubo aquello que se llama magia. Carlos Falanga , Martín Léiton en la Base rítmica. No tan solo éste día, he compartido con el escenario en muchas ocasiones en las diferentes Jams de la ciudad. Su actitud a sido impecable, con una sonrisa que lo único que te contagiaba era buen rollo. Sus bufandas, su barba, su entrega total y personal a la música y a sus amigos no quedará en absoluto indiferente. Hay un antes y un después de hoy! Te encontraré a faltar a mi lado, pero te llevaré en mi corazón para siempre y en cada nota estarás presente! Tambien hecharé de menos tus fiestas y tus ganas de hacer a la gente feliz. Morten eres grande y una de las personas más especiales que he conocido en mi vida. Gracias Miquel Tuset Mallol por grabar esto. Ojala que lo podamos editar aunque sea en pequeña escala. El tercer tema se lo dedico con mucho cariño a Morten. EL enlace lo pongo a continuación ( minuto 16'23 ) Morten crea ritmos a través de su video consola donde dispara beats.. y es mágico el desarollo. TE QUIERO VIKINGO.

Aurelio Santos, vamos a dar lo mejor de nosotros cuando llegue el momento.Morten Sandholt sigue aquí y lo bueno es que no dejara de estar nunca en las paredes del jamboree. Su energía es parte de nosotros ahora!. Abzoo

Claudio Marrero:

Hoy se ha ido un amigo y un hermano de la música, el está ahora en la verdad y nos esta tocando al oído su música celestial. Morten amigo¡ Dios te tenga en su vera. Te queremos y ahora estás en nuestros corazones¡ Hasta siempre y hasta pronto VIKINGO¡¡ 

 

 

 

Martín Léiton:

Amigo Morten, siempre que me encontré contigo sentí la pureza, la honestidad, la alegría, la generosidad, la curiosidad, la humildad y la sensibilidad de tu forma de Ser. Lo mismo exactamente puedo decir de las veces que tocamos juntos que afortunadamente fueron muchas, aunque por supuesto no suficientes. Gracias a ti y a la vida por haberme dado la oportunidad de cruzarme contigo. No entiendo lo que ha pasado, espero poco a poco poder asimilarlo.

Albert Prunera:

La familia WTF está tocada. Está tocada por un cruel y doloroso zarpazo de los que da la vida. Tocada pero jamás hundida. La de ayer fué la WTF más intensa y emotiva que jamás se haya celebrado. PEDRA PRETA el trío liderado por Munir Hossn abrió la jam con un vendaval de música para levantar cantidades increíbles de energía y cariño y dirigirlas hacia un único objetivo, al corazón de nuestro amigo Morten Sandholt. Cantidad de músicos acudieron a la Jam Session, muchos otros queriendolo no lo pudieron hacer por las distancias, pero de alguna manera estuvieron allí presentes y se notó. La inmensa fuerza de los sentimientos brotó en todo momento del escenario, fueron cinco horas de una extraña alegría, de un deseo irrefrenable, de muchísimo cariño. Aurelio Santos dinamizó con una entereza y una actitud auténticamente admirables una jam en la que ocurrieron cosas que no olvidaremos nunca. Imposible reseñarlas todas y a todos los que las hicieron realidad. Quiero dejar claro que fué toda la familia WTF la que quiso estar allí, en cuerpo y alma, unida a rabiar. No olvidaremos el temazo "Vikingo" compuesto para esta noche por Claudio Marrero Santana y que se tocó en dos ocasiones, en la segunda de ellas se unieron tocando la guitarra los hermanos de Morten, Jeppe y Per Sandholt....momentos tan emotivos como irrepetibles. Ya ves Morten.... todo esto para tí, compañero, amigo, maestro.

El poder de la música es infinito Morten....tú hoy eres la batuta de esta mágica fuerza.
Jamás se te olvidará.
Abrazos Morten Sandholt

 Un gran abrazo Morten.

Amigos, músicos, incondicionales seguidores..... es lógico, estamos abatidos, desconcertados, tristes....Morten no está físicamente con nosotros. Pero hace un rato, conversando sobre Morten con mi hijo mayor Albert, me ha sorprendido con sus conocimientos de la mitología nórdica, he flipado literalmente.
Dicen que el mayor honor y deseo de un vikingo es morir en el campo de batalla. En el lugar de su muerte acudían las Valkirias, las doncellas de Odín, el gran Padre y Dios Supremo de los vikingos, de allí lo llevaban al Valhalla, al cielo. Allí estaban junto a Odín disfrutando de los mejores manjares y placeres, esperando el Ragnarok, la gran batalla que tendrán que librar contra las fuerzas del caos, la gran batalla del fín del mundo.
Hoy las Valkírias se han llevado a Morten Sandholt, se lo han llevado al Valhalla, donde sin duda la música sonará con más fuerza, habrá energía WTF. No quiero escribir banalidades, solamente he querido dar un poco de aire fresco a nuestros atormentados sentimientos.
Un gran abrazo.

El poder de la música es infinito Morten....tú hoy eres la batuta de esta mágica fuerza.
Jamás se te olvidará.
Abrazos Morten Sandholt

Manu Dimango:

Morten a la Jam del 14 d'octubre de 2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tomàs Fosch:

Un dia vaig conèixer al Jamboree un Danès. Em va explicar que estava fent una app per als mòbils on podies fotre-li clatellades a polítics, desprès el van cridar a l'escenari i es va posar a tocar el saxo. Cada cop que mel trobava et rebia amb un somriure d'orella a orella...un abraçada Morten! 

Abel Boquera:

Sento molta tristor i sorpresa, encara no m'ho puc creure... et trobarem molt a faltar Morten Sandholt. Els teus amics i col.legues no oblidarem mai el teu somriure i la teva música. Una abraçada molt gran siguis on siguis! 

Jam Session Carmelitas:

ÉSTE JUEVES 24/10/13 JAM SESSION CARMELITAS DEDICA ÉSTA JAM A UN QUERIDO AMIGO QUE NOS ACOMPAÑÓ Y SEGUIRÁ ACOMPAÑANDO SIEMPRE, EN ÉSTE ESPACIO QUE HIZO SUYO Y LO COMPARTIÓ CON TODOS NOSOTROS CON SU INCREÍBLE MÚSICA... PARA TÍ QUERIDO MORTEN SANHOLDT!!!
LOS ESPERAMOS EN CARMELITAS: C/CARME 42 CON C/DOCTOR DOU. METROS L3-LICEU Y L1-UNIVERSITAT. 

 

Jeff Otto:

 

 

 

 

Apel·les Carod:

Des d'aquesta tarda m'ha envaït una sensació d'impotència i tristesa molt forta en saber que el Morten Sandholt ens ha deixat... Per les vegades que vaig poder tocar amb ell al Jamboree, em quedarà sempre el record d'un gran saxofonista i d'una bonica persona, d'aquelles que transmeten bondat i positivisme sense ni haver d'intercanviar paraula. Feliç d'haver compartit moments amb tu, fins sempre!

Josep Valldeneu:

Avui ens ha deixat en Morten... Un gran saxofonista que vaig conèixer una mica més cada vegada que anava al Jamboree. M'ha encantat poder compartir música, diversió i bons moments amb una gran persona com tu... 

 

Mirant fotos m'he trobat un dels grans moments que no podrem repetir però que sempre podrem recordar.

 

 

 

 

Mariano Steimberg:

Amigo, donde sea que hayas ido y por la razón que sea, gracias x compartir tu amor con nostros a través de la música. Nos quedamos con eso, tu amor y con muchas alegrías compartidas. Mucha luz en tu nuevo viaje. Descansa en paz Mr Morten Sandholt 

Paula Domínguez:

Compañero Morten Sandholt, un ole por todas esas notas que improvisamos sobre el escenario. Que Dios te guarde en su gloria. Un abrazo enorme a toda su familia y a la familia WTF. 

 

 

 

 

Giampaolo Laurentacci:

esto es surreal....hace 2 lunes estabamos tocando junto en la jam del Jamboree despues el concierto de Xavi Torres trio riendonos de las distintas caras que ponian los musicos durante los solos juntos con Aurelio Santos....no me entero de nada....es muy triste de verdad. No tuvimos la posibilidad de conocernos mucho pero lo que se comparte en musica te acerca mas de mil palabras. RIP Morten. 

Guillermo Calliero

Descansa en paz Morten, eras un tipo genial, talentoso, respetuoso en fin!! UN GRANDE!!! te vamos a extrañar!

Martín Laportilla:

Que alegria haber conocido un tipo como Morten y cuanta tristeza da su temprana partida. Hasta siempre compañero. 

 

 

 

 

Lluc Casares:

RIP Morten Sandholt. Estic en xoc. Com a individus amb aquest privilegi i regal que és la vida ens toca aprofitar-la al màxim.
La comunitat de persones i amics que li han donat suport aquests últims dies és una de les mostres d'amor més boniques que he vist mai. Una abraçada a tots, ens veiem al Jamboree el pròxim dilluns que estigui a BCN. 

Jordi Rabascall:

https://soundcloud.com/jordi-rabascall/morten-sandholt-trio-wtf-jam

Una de les tantes vegades que en Morten Sandholt m'ha donat energies. A mi i a molts! Gràcies! Músics: Morten Sandholt, Laià Fortià i Martin Leiton.
Lloc: WTF Jam Sessions (Jamboree)

Carme Puche

No poder dormir per que avui ha mort una bona persona. Pensar-hi tant com puc. Que mes podem fer? Intentar no ser uns capullos. I somriure com ell. Bona nitMorten Sandholt !

Joan Terol:

M'uneixo a les mostres de condol per la mort prematura de Morten Sandholt. Hem compartit música junts a l'escenari i això és un llaç etern que no s'oblida. Des d'Amsterdam envio tot el meu suport i ànims a familiars i amics. Que el seu record perduri en les nostres notes.

Ramón Díaz:
  
Buen viaje colega! Ha sido un placer conocerte!!

Manu Balaguer Julia

jam al Café Salambó envaint el carrer... un gust per petits i grans.... — amb Morten Sandholt i Andreu Zaragoza.










 

 Helen A. Cion

Salambó — amb Morten Sandholt, Jeppe Tofthøj Rasmussen, Jose Alberto Medina Quintana, Andreu Zaragoza, Abel Boquera i Joan Casares Alcobé.









Amogi Moi

Ayer se fue al cielo uno de los grandes activos de la música de Barcelona, un joven llamado Morten Sandholt , un colega, una persona muy apreciable, siempre simpatico y sonriente. Un talento que daba voz a su saxofono con mucha sensibilidad. Descansa en Paz. Salut l'Artiste 

http://vimeo.com/10927831

Cecilia Adriana Gimenez

Estoy triste: las noticias dicen que Morten Sandholt no está más por aquí. Es una de las personas con las que compartí esos mágicos momentos de libertad y comunión musical improvisada... Y su sonrisa siempre y su humildad...
Una gran pérdida.

Greta Berrocal

Hasta luego Morten! Tus amigos te recordaran siempre con esa enorme sonrisa que irradiaba felicidad!!! Quizas no te conozco desde hace mucho pero has dejado una gran marca en mi!!! Tus amigos te llevaremos siempre en el corazon!!! — ambMorten Sandholt.

Juan Rodríguez Berbin

Morten, tu música resuena en mi ahora y siempre. Agradezco a los dioses la oportunidad de haberte conocido y así, sin entender muy bien de que se trata esto de vivir y morir, sonrío al recordarte, sabiendo que ahora habitas sutilmente en nosotros. Que descanses en paz, te extrañare.
 

Sílvia Aragon

Su caracter , sonrisa y su música siempre estará con nosotros , ha sido muy dura y triste notícia , pero lo positivo es haber tenido la oportunidad de conocer a alguién tan especial ... mucho animo y apoyo a todos los que han estado a su alrededor y especialmente a su família y novia , te econtraremos a faltar . Hasta siempre vikingo  !!

Alfons Trigas

Avui és un dia trist, sembla impossible de creure. El meu molt admirat Morten Sandholt, gran músic i millor persona ens ha deixat avui. Fins sempre!

Andreas Heinz

Jeg har ikke set Morten meget de sidste par år, men han vil altid være en stor og positiv del af min opvækst i Birkerød. Jeg mindes så mange gode stunder og oplevelser med ham, og det er svært at forstå, at han ikke er med os længere. Kram fra Andreas

Martha Nari Havenith

Sad and speechless. Strength and peace to those closest to him!

Jonay Rodríguez

Se va un gran tío, estés donde estés, que sepas que has marcado mucha gente y que dejas un buenísimo recuerdo en mucha más! Descansa y no dejes de cuidarnos....

Vintitres Robadors, Cafè del Conservatori del Liceu i Jamboree Jazz Club.

I des del dijous escoltant algunes de les propostes musicals que s'han succeït a Barcelona. El dijous, (cada dijous des de fa 4 anys en Ramon fa el mateix a Robadors), vaig poder anar a Vintitres Robadors a escoltar en Ramon Prats acompanyat aquesta vegada pel Marco Mezquida, el Muñoz als saxos barítons i alt i d'un contrabaixista ben ros i un tros de pal que devia ser almenys suec. Una horeta escoltant free amb tots els ets i uts, on Marco va ésser el pianista inventiu que és, deixant-se anar literalment i tocant i improvisant en una vena allunyada de patrons establerts. Com ell, el saxofonista va fer el mateix, obtenint uns sons dels seus instruments, baríton i alt que més aviat semblaven d'un altre món. No sempre van sonar així (quan volia fer-los sonar bé ho feia, com és evident) i quan sonaven amb sons naturals s'agraïa la diversitat. El suec ens va mostrar tot el seu potencial, força impressionant, amb solos i com acompanyant així com l'increïble Ramon, mestre dels diversos tambors i platerets. Ell és un gran percussionista en termes generals que participà amb els seus sons en el conjunt dels altres, de vegades, estranys. Sap modificar les combinacions, obrint de vegades el Hi-Hat i picant amb una massa entre mig dels dos plats del "charles", etc, etc....Una estona de descoberta que miraré de gaudir d'altres dijous donat que l'horari em permet anar-hi i tornar per fer el programa en directe. Aquest dijous no hi vaig anar i així va anar.....que no va sortir per antena ni a les 22h ni a les 23h...vaja, una puta merda. Després d'això em vaig acostar al Cafè del Conservatori del Liceu, on començaren les sessions dels dijous amb la Big Band del Liceu, amb en Sergi Vergés al capdavant. Una Big Band que aquesta vegada va tenir un  artista convidat d'excepció per diversos motius: David Pastor, va ser el convidat, primer motiu: ell mateix lidera la OJO del Taller de Músics, segon motiu: que és un dels millors trompetistes peninsulars, tercer motiu, i que és una magnífica persona, quart motiu, i......Sergi va mostrar-nos la seva proposta de Big Band, m'imagino encara amb els temes treballats del curs passat, o no, (el curs tot just ha començat), en tot cas, amb una varietat de temes de diversos arranjadors i líders de Big Band com Thad Jones, etc....Van participar pràcticament tots els músics fent els seus solos i vaig gaudir també escoltant a un parell de cantants que fins i tot van cantar un tema  a duo, un arranjament del Route 66. Millor acompanyat no vaig poder estar entre el Dani El Fisio i els seus vells i bells amigues i amics, allà a primera fila, tremolant per la potència sonora i posant-me els taps per protegir els meus cada vegada pitjors acúfens....(tinnitus)...De fet, estic força preocupat i potser em veuré obligat a deixar d'intentar tocar el saxo, i posar-me a la darrera fila quan vaig als concerts...Una molt grossen putada que ja veurem com m'afectarà l'esperit. 

Marcel·lí Bayer by Antonio Narváez

I així vaig passar el dijous....i el divendres em vaig deixar caure pel Jamboree Jazz a veure i escoltar de nou el projecte de Marcel·lí Bayer Quartet presentant el seu projecte (que ja vam escoltar aquest darrer setembre al Festival L'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu) "Les Narrations". Un quartet on ves per on repetien músics com el Marco i en Ramon i a més a més hi participà en Martín Léiton al contrabaix i evidentment el mateix Marcel·lí als saxos alt, soprano i clarinet. Tot de composicions pròpies relacionades amb històries personals que en Marcel·lí sap transmetre al món musical. Un concert que segons el meu parer va ser força íntim i a moments impressionant amb ritmes i melodies  on en Marco es volcà sobre el piano...amb la mà esquerra fent acords i amb la dreta deixant-la relliscar per sobre de les cordes de l'arpa, obtenint uns magnífics sons. Els seus solos també van volar molt amunt, mostrant-nos a un dels pianistes joves més en forma de l'escena actual.  

Ramon Prats by Antonio Narváez

Ramon Prats a la bateria va jugar de nou amb tots els elements de la mateixa i en aquesta ocasió va tocar el Hi-Hat només amb el "bottom" (una estoneta);  a més a més de la total compenetració amb els canvis rítmics de les composicions i acompanyant-los a la perfecció. Martín Léiton ens mostra dia a dia la seva gran qualitat com a contrabaixista i per això el podem veure en molts dels nous projectes de l'escena actual. En Marcel·lí, net d'un dels primers saxofonistes de Jazz de casa nostra, ens va mostrar una part del seu projecte, ja que segons el meu parer, en la presentació a Gràcia, els temes van ser una mica més vius. 

Marco Mezquida  by Antonio Narváez

Al Jamboree el projecte va ser molt més intimista (my opinion) escoltant-lo bufar el seu alt, a vegades sense escoltar cap nota. Sons suaus, amb total mancança d'estridència (a vegades n'hi va haver, voluntàries) i melodies agradables que ens marcaven l'inici i final dels temes, mentre que entremig, els solos es disparaven per modernitat i interpretació a alts nivells. Marcel·lí presenta els seus temes tot i explicant-ne les històries que els varen ocasionar amb la seva particular manera de comunicar tot i situant-nos més en les músiques. Com a saxofonista tots prou el coneixem i sabem de quina manera domina les canyes, totes, i el nivell que te que és molt gran. 

Martín Léiton  by Antonio Narváez

El gust en la interpretació va acompanyat del gust en la composició, essent doncs un músic complet que ens fa gaudir en cadascun dels seus projectes. Públic n'hi va haver en el primer passe, el de les 20h, i entre els quals els companys gràfics com l'Antonio Narváez, el Deme Gómez, i potser algun més. Discos, discos crec que ja en te tres, essent-ne aquest el segon dedicat a "Les Narrations".....i aquesta, doncs ja s'ha acabat. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Jam Session del 27 de setembre amb Geni Barry Quintet.

Geni Barry i el combo amb el Deme, Àngel, etc....

Doncs ahir vam fer la Jam de setembre al Jazz Club La Vicentina, amb en Geni Barry Quintet, amb Geni Barry, vibràfon; Jordi Pujol, guitarra; Albert Caire, piano; Quico Mampel, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Una jam on la no massa assistència de públic, tot i l'entrada gratuïta, es va veure compensada per l'assistència força nombrosa de músics. Vam poder veure i escoltar el combo on el Deme Gómez (saxo tenor) gaudeix interpretant estàndards amb els seus companys, l'Anxo Gestal, guitarra; Xavier González, baix elèctric i Xavi Patabi, bateria, els quals ens van tocar tres dels temes que toquen en els seus assajos. Això va ser després d'una primera bona estona escoltant els temes que s'havia preparat la formació fixa en aquest cas sense en Carles Pineda que no va poder-hi assistir pel fet de tocar al Festival de Jazz de Girona. En Geni ens mostra cada dia que el veiem, de quina manera desenvolupa els temes a l'hora d'improvisar fent-ho a l'estil Bobby Hutcherson, segons les seves paraules. Sens dubte que és un dels millors, sinó el millor (ja sabeu que això del millor sempre fa de mal dir) en això de les quatre masses picant sobre rectangles allargassats i metal-ics (nova definició de vibràfon ?). 

Quim, Modest i Deme

 l'Albert Caire ens mostra a cada Jam, una evolució a les 88 tecles que el situa en la suficient disposició de compartir escenari amb el "master Genious" per a continuar aprenent, la qual cosa passa cada mes al JCLV segons les seves pròpies paraules. Un altre músic que beu musicalment de la font del "geni" és en Jordi Pujol, qui també mostra una impressionant progressió a les 6 cordes, havent obtingut un dels títols que sembla que poden fer un gran servei pirineus amunt, el que dóna el Trinity College of Music de London; títol per cert obtingut mitjançant la única escola a la península que l'ofereix, la Jam Session EscueladeMúsica. 

En Rafa, Toni, etc.....

En Quico Mampel al contrabaix es va mostrar segur i contundent, coneixedor del seu domini, va donar seguretat a la secció rítmica en tot moment, i ens va mostrar la seva tècnica i control rítmic en tots els solos que ens va oferir. Felipe Muñoz a la bateria va estar com sempre en bona sincronia rítmica amb la resta de companys fent així que la màquina rítmica anés a les mil meravelles. Després de la formació estable, una estona de Jam amb en Quim Castanyer, trompeta i jo mateix al saxo alt, (per primera vegada amb el Custom Z en un escenari) fent alguns dels temes que més ens agraden. Músics n'hi van haver més...entre els quals en Modest Pelfort, trompeta i Sergio Del Campo, flauta travessera. Aquest parell de companys, seguidors habituals de les nostres Jams, fan que l'ambient s'enriqueixi musicalment i humanament amb les seves aportacions sempre agradables i simpàtiques. Però encara en vam tenir més, de músics. Va resultar que teníem a la Sala Xica quatre persones, dos homes i dues dones, tres dels quals de Cuba, que van poder sortir a l'escenari a interpretar les seves músiques. 

Jorge al baix elèctric salsero

Dos músics cubans que aviat tornaran al seu país, en Jorge, baix elèctric i Domingo, piano, ens van interpretar un parell de temes amb el Felipe als timbals i alguns dels altres músics que també hi van voler participar; en Geni va ser el primer en pujar a l'escenari per compartir amb els amics de Cuba, però també s'hi van afegir en Modest, Sergio, Quim a la veu dient a ritme de salsa.."Y en la Vicentina encontré el amor" o quelcom de similar.....i després un riff on tothom deia "Encontré el amor"....En Deme també s'hi va apuntar i jo mentre tant, vaig intentar immortalitzar-ho amb el mòbil. 

Domingo al piano salsero

Després d'ells, vam poder extreure del públic a la tercera persona cubana, directora de la coral de Santa Coloma de Cervelló, la Mary Lis, que ens va cantar un parell de boleros, amb tothom al costat d'ella fent riffs de metalls i veus. Una situació mai viscuda al Jazz Club La Vicentina i amb la qual vam gaudir tots plegats, músics i públic. Ja per finalitzar aquestes quatre ratlles, voldria agrair a les acompanyants que van venir amb els músics i també estendre aquest agraïment als músics i públic que van venir a la Jam nº9 de la temporada (les jams van en cicles anuals naturals) ja que gràcies a ells, i per descomptat al suport de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, les Jams al JCLV sembla que tenen la vida assegurada, o no?. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Gonzalo Levin Quartet

Gonzalo Levin   by  Josep Tomàs

Adrian Ghiardo  by Josep Tomàs

Ahir, en plena "BAM" de La Mercè, l'Aurelio Santos va fer com si res, com s'ha de fer, i va convocar de nou una WTF al Jamboree Jazz. La proposta, com sempre, va ser força interessant amb una formació "ad hoc" liderada pel magnífic saxofonista uruguayà Gonzalo Levin, i amb  Adrián Ghiardo, piano; Oriol Roca, contrabaix i Josema Martin, bateria. Una formació que va sorgir a partir de compartir assajos i escenaris (no masses malauradament) amb la "Big Band JODR", Jove Orquestra Del Raval dirigida pel gran Sergi Vergés. Tot un seguit de composicions que en Gonzalo ha fet per a octet. Un projecte a quartet a partir  d'un projecte original per a octet? Sí, doncs cap problema, els arranjaments per a 8 passar-los a 4 consisteixen en no utilitzar els altres vents, suposo, fent algun que altre retoc. Sonant com va sonar, que fins i tot a ells els va sorprendre, ens podem imaginar com sonarà amb la formació al complet, serà brutal. També ho va ser de brutal el so i tot gràcies al gran tècnic de so Leo Bianchi qui va controlar també la il·luminació. Temes propis del Gonzalo amb clares referències Coltrenianes en el seu 87 aniversari (sempre serà entre nosaltres) i algunes balades de preciosa factura melòdica. 

Oriol Roca  by Josep Tomàs

Josema Martín by Josep Tomàs

Els solos es van anar repartint entre saxo, piano i contrabaix, mentre que el Josema feia les seves particulars aportacions en els "quatres" i "vuits" habituals, així com també en algun magnífic solo executats sense fer massa soroll. Adrian va mostrar la seva vàlua a les 88 tecles, amb un so potent quan convenia i delicat quan també, sobretot a les balades. Oriol va portar la seva "berra", i jo, amb un micro a la mà subministrat per l'imponderable, em va semblar que sonava força bé i així ho vaig dir, apart de dir més coses referents al projecte. Un contrabaixista d'una gran talla musical, avesat a adaptar-se a qualsevol tipus de projecte de qualitat; vist i escoltat en diferents grups com ara el Music Arqueology, el projecte a trio amb Sabina Witt i Andreu Zaragoza, etc, etc. La Jam de la primera part va començar amb la intervenció que fa cada any que ve la italiana Iris. Una dona exuberant i simpàtica, aficionada al Jazz i que cada any, per "La Mercè", es deixa caure per Barcelona on s'hi passa una setmana gaudint de la Festa Major amb tots els Barcelonins. I com sempre, ve a la WTF per cantar algun tema; ahir va cantar el "The Man I Love" dels germans Gershwin. 

Iris by Josep Tomàs

Nahama by Josep Tomàs

I va tenir sort l'Oriol i no va ser el "worker man" ja que es va veure substituït en tercera instància pel baixista, també argentí, Matías Míguez, aquest, amb el seu magnífic baix elèctric de 5 cordes va modificar substancialment el so i ritme de la Jam. De la manera com toca el baix, acompanyant-se del seu cos a mode de ball i ritme, el Matias fa sempre uns magnífics solos amb un estil marcadament propi i que sovint s'apropa al so funk, si se'm permet. El primer en prendre's el "break" va ser el bateria Josema que va deixar pas al jove crac Xavier Bargués el qual es va mostrar elegant i sobri. Després va ser el pianista Adrián que va ser substituït pel gran mestre Rodrigo G Pahlen. 

Matías Míguez by Josep Tomàs

Rodrigo G Pahlen  by Josep Tomàs

En Xavier, després d'un parell de temes va ser substituït pel Roger Gutierrez fent aquest un magnífic treball. Rodrigo ens va meravellar amb l'harmònica cromàtica improvisant d'allò més bé amb un so preciós, i sense comentaris relacionats amb la seva interpretació al piano, que va ser magistral. Una primera part de la WTF on el públic va omplir el pati de cadires de gent amiga i de diverses contrades, com és habitual. D'altres músics que van pujar van ser una cantant israeliana de nom Nahama que es va deixar anar a l'escenari amb un "Summertime"; un cantant de l'est de nom Anatoli que va cantar el tema insígnia del gran i viu Horace Silver, "The song for my father". 

Gonzalo Levin Quartet  by  Josep Tomàs

Després ens va acompanyar el jove pianista anglès i amb residència a l'Hospitalet sembla ser anomenat Nathan. Pianista que sorprèn a la gent que l'escolta per primera vegada, la qual cosa no em va passar a mi i sí al Rodrigo a qui se'l va veure expressant clarament la seva sorpresa i admiració. Així ho vam estar comentant amb l'Oriol, que va venir a seure a primera fila per gaudir de la música que feien els companys. Com sempre el Josep Tomàs va fer la seva "captura" de cadascun dels millors moments visuals, i per descomptat que inclouré les seves magnífiques fotos en aquest text, una vegada penjat al blog. La Imma A Esteban també hi va ser a primera fila, gaudin de les magnífiques propostes de l'Aurelio. Com sempre faig, vaig començar circular a partir de les 23h i ja no vaig poder gaudir més. Tot i comentant-ho amb l'Oriol, em vaig trobar que passada una estona em sentia la mar de bé, havent oblidat els problemes diaris que a tots ens envolten, la qual cosa no passa tant en un concert d'una hora. A la WTF, hi entres bé, però a mida que passen les hores et vas trobant cada vegada millor, més integrat i més descarregat. Imagina't doncs si t'hi quedes fins la 1h de la matinada, deus sortir del Jamboree de puta mare, de collons...o sigui que...."WTF espereu per anar-hi?". Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Cloenda del 23é Festival l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu amb Marcel·lí Bayer Quartet i Gabriel Amargant Quintet

Marcel·lí Bayer Quartet   by  Antonio Narváez

I avui s'ha acabat el 23é Festival l'Hora del Jazz, tot i explicitat per la Gemma Abrié dalt de tot de l'escenari, amb dues mostres del potencial actual del Jazz de casa nostra. Dos projectes personals (els estàndards han servit per aprendre...) de dos músics i compositors. El primer en sortir a la "palestra" ha estat el Marcel·lí Bayer Quartet, amb ell mateix als saxos i clarinet; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Tot una colla de temes propis, en un estil delicat i sobri, i molta sensibilitat ens han fet gaudir d'allò més aquesta primera hora. Magnífics solos, i llargs, d'en Marco, on hem pogut esplaiar-nos abastament amb la seva manera de tocar, d'immiscir-ce en el piano. Una imaginació desbordant acompanyada d'una tècnica acollonant. Marcel·lí, ha mostrat tot el seu potencial amb les canyes, i que és molt i molt gran, dominant els saxos alt i soprano i també el clarinet. Te una manera de tocar molt suau i delicada, i es belluga pels camins del jazz de concepció més moderna. Martín, al contrabaix i Ramon a la bateria han fet que la màquina rítmica anés a la perfecció, aconseguint en les seves interpretacions individuals brillar molt i molt. Els títols dels temes d'en Marcel·lí tenen tots relació amb aspectes de la seva vida i experiència, i així, un alumne seu, en Martí, que també hi era amb els seus pares, s'ha vist implicat en un dels temes de nom "Martí pepinillos". Marcel·lí ha dit que feia de teloner del grup del Gabriel Amargant, dient que aquest era un dels seus saxofonistes més admirats...
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...

Gabriel Amargant  by Antonio Narváez

Després de patir estones de sol i ombre, ha intervingut Gabriel Amargant Quintet, amb ell mateix amb saxos i clarinet; Roger Mas, piano; Adrià Plana, guitarra; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Una formació on el Roger feia de substitut del pianista "oficial" que, ves per on, era en Marco Mezquida. Sembla que no convé que un músic repeteixi, per així donar pas a d'altres músics, com és el cas d'avui. Els temes d'en Gabriel han estat força rítmics i potents, ja d'entrada, sense donar cap tipus de concessió. Temes que m'han semblat formar part d'un mateix univers sonor, al menys els tres o quatre primers, mentre que el tema "It happen", (un arrenjament sobre "It could happen to you", però que s'ha convertit en un nou tema), dins de l'univers Bop ha esta acollonant, superant els primers que també han estat força interessants. El darrer, amb clarinet, ha posat el llistó a dalt de tot. Un tema amb clares connotacions aràbigues, allò tipus "Caravan", que ens ha mostrat a un dels millors clarinetistes actuals, amb una llarga "intro" que ens ha deixat clavats a terra. Roger, ha mostrat tota la seva vàlua interpretativa, mostrant la seva capacitat camaleònica d'adaptar-se a totes les mogudes, i fer-ho sempre a un altíssim nivell. Adrià, sempre sorprèn, i més per la seva delicada manera de tocar les sis cordes, sovint amb els dits d'ambdues mans, aconseguint uns sons preciosistes i impactants. Ha marxat corrents, amb avió, cap a Santander....si és que aquests nois no paren....he. Miguel Serna ha mostrat en diversos temes la seva capacitat rítmica i melòdica. 

Alguns aficionats amb la Ruta del Jazz a les mans  by Deme Gómez

En un dels temes inicials, primer o segon, el tempo anava canviant cada X compassos, havent d'entrar primer a temps i després a contratemps....o més o menys; la qual cosa m'ha semblat impressionant. És clar que això ha estat obra i gràcia del compositor Gabriel A.M. I ja per quasi acabar, la manera com en Gonzalo acarona la bateria és realment remarcable. Una suavitat que ha servit per "vestir" el projecte de la millor manera possible. El solo que ha fet, crec que només un, ha estat imaginatiu i gens sorollós, delicat i rítmicament adequat, si se'm permet. Ara sí que acabo... En Gabriel ha tocat els saxos tenor, alt, soprano i clarinet. Aquesta diversitat, així com la d'en Marcel·lí, fa que un projecte tingui molts colors diferents, timbres diversos que enriqueixen i que forcen a l'oient a mantenir l'atenció, tot i descobrint els nous sons. Gabriel ha mostrat de manera fefaent, el seu domini total de les canyes, i ens ha mostrat la seva gran capacitat d'improvisació fent uns solos rapidíssims en tots els instruments, i d'una complexitat enlluernadora. Estem davant d'un dels millors vents actuals, i amb només 20 i tants anys. Fins on arribarà? Ai las, per mi que arribi ell, i tots és clar, a l'infinit.

Antonio Narváez ensenyant els secrets de la fotografia

En definitiva una cloenda magnífica que hem pogut gaudir amb els amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro, el David Carreras, el Ferran, i com no podia ser d'una altra manera, ens hem trobat alguns dels "locus" aficionats que som com el Roberto Domínguez, (fotografiant el Jazz), l'Antonio Narváez, (fotografiant-ho tot), en Deme Gómez fotografiant-ho per plasmar-ho a "La Ruta del Jazz", el Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, i a tota la colla de músics que s'hi apunten a totes, també com a públic i que donen suport a l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, com són en Raynald Colom, en Marc Ayza, Ramon Quadrada, Vic Moliner, Clàudia Bardagí, etc, etc......em deixo alguna cosa?....he. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Emilio Solla i Afines al Jamboree Jazz Club.

Avui, dimecres 18 de setembre, ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz a escoltar i a veure a l'Emilio Solla i Afines, formació que es retroba després de llargs mesos en la seva estimada Barcelona, la de l'Emilio, i que ha vestit de colors diversos i musicals tot el recinte. Amalgama de sons barrejats en un mateix tema, delicadesa i imaginació desbordada del líder i compositor, i recolzament de la resta de personalitats musicals, entre els quals el gran Gorka Benitez, el cercador de sons inversemblants i ritmes adequats, David Xirgu, Carlos Morera bandoneó, David González contrabaix i la participació d'una magnífica veu femenina, Laura Hansen, en un tema de composició pròpia relacionat amb el va i ve de la vida. Tangos passats pel sedàs del Jazz, melodies meravelloses com la composada per l'Emilio i dedicada al seu company i amic després de tants i tants concerts, en Gorka, i d'altres delicadeses més. Un gran "bandoneonista" que ha fet alguns solos, i mai ha estat empallegós, ans al contrari, els seus colors han omplert el quadre conjuntament amb tots els altres.... En fi, un magnífic concert, on la mestria d'en Gorka a la flauta i al saxo tenor ha donat un plus impressionant al projecte. Emilio ha brillat com a compositor i pianista, semblant-me força modern tant en un aspecte com en l'altre. Una formació que viatge a Suïssa on segur que rebran la calidesa dels aplaudiments del seu públic. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Albert Bover Inèdit Trio (amb Masa Kamaguchi i Carlos Falanga)

Després de la WTF del 16 de setembre al Jamboree Jazz....podria començar d'aquesta manera:
 

Després d'avisar que venia pel FB, (1 horeta de música amb tren i metro), he pogut arribat dels primers, cosa estranya...Només endinsar-me cap el pati de cadires, ja m'ha saludat l'Albert Bover dient-los al Masa Kamaguchi i al Carlos Falanga que jo era el que feia les crítiques musicals....però abans que acabés ja he deixat clar que jo el que feia eren cròniques...que mai m'atreviria a fer crítiques, que jo no soc qui, etc, etc....Després d'encaixar amb el trio inèdit, he anat a muntar la paradeta per poder enregistrar la WTF......Tot s'ha de dir, i us ho dic...aquesta vegada ha estat el músic, el líder, qui ha donat el vist-i-plau per poder-ho enregistrat, prèvia sol·licitud. Així és com s'han de fer les coses, oi Aurelio? Al darrera meu hi havia l'únic component del públic fins llavors, i com només hi érem ell i jo, doncs l'he saludat, és clar. Ha resultat ser un home uruguaià resident a Israel i que s'estava una setmana de vacances a Barcelona amb dona i filla. Ell volia escoltar Jazz i li van recomanar el Jamboree. Sembla que és un pianista reconegut a Israel, dedicat a la música popular però aficionat al Jazz. Hem estat la primera mitja hora absorts amb els músics i les seves músiques, i finalment ha hagut de marxar, no sense dir-me que em deixarà algun comentari al meu blog....es diu Miguel Angel.....

Els músics que han passat per l'escenari, a part de l'inèdit trio, han estat Joan Casares, bateria; En Nathan, magnífic pianista anglès que segur que veurem més sovint pel Jamboree; En Teo, un altre bon pianista foràni; en Roger Gutierrez, bateria; Anton Jarl, bateria; Martín Leiton, contrabaix; Dani Dominguez, bateria; Tamar McLeod, veu interpretant un swingat "Beautiful Love"; un Berlinès amb un Ukelele interpretant el "So What", i ja finalment, hem tingut la presència del Claudio Marrero, saxo tenor, qui ha vingut d'una esgarrapada des del JazzSí, després del seu bolo amb "Cream Groove", amb el Jose Alberto, que també ha vingut.
 

Una WTF on el concepte trio ha estat la dominant de tota la primera part, excepte el darrer tema amb el Claudio. La secció rítmica formada per l'Albert, Masa i Carlos, ha estat convocada a corra-cuita i el resultat no ha pogut ésser millor. Compenetració clara i contundent entre tots tres. EL gran mestre de les 88 tecles ha enlluernat tothom amb la seva impressionant tècnica i sobretot amb la seva delicadesa interpretativa. 

Han començat interpretant "How deep is the ocean", tema que Irving Berlin va fer el 1932 i que es va poder escoltar de fons a la pel·lícula "The Life of Jimmy Dolan". El segon tema ha estat una magnífica improvisació sobre la "Musica callada" de F. Mompou. Han continuat amb un tema de Thelonious Monk, el "Work" (Monk és un del compositors preferits de l'Albert). Després ha estat una balada,  "Ballad of the sad young men", de Thomas J. Wolf junior. seguida d'un tema de l'Albert Bover, anomenat "Raynald's doubt", i ja per acabar la primera part de la primera part un altre tema de Monk, l'"Skippy". 

A la Jam de la primera part han fet el "You Don't Know What Love Is", de Gene de Paul, a un 5/4, amb en Joan Casares, i també el "Beautiful love", de Wayne King, Victor Young i Egbert Van Alstyne amb la Tamar Mc Leod, i el Roger Gutierrez, bateria.
 

Alguns estàndards com l'"Alone Together", i d'altres "perles" ens han desbordat, al menys a mi; els solos han estat impressionants (haureu d'escoltar-ho tot al blog del Jazz Club La Vicentina), del primer trio i dels posteriors. Una gran descoberta la relacionada amb el Nathan....un gran crac, jove i alumne de l'Albert i força amable, i la ja coneguda potència rítmica de tots els "drummers" que hi han passat. Avui, com sempre, el "worker man" ha estat el Masa Kamaguchi, incansable i impertorbable, seriós excepte quan l'Aurelio li ha parlat del seu fill Hugo. Bé, ho deixo acabant amb el magnífic "All Blues" que han tocat l'Albert, el Martín, el Dani i el Claudio, doblant-lo de tempo, i amb un gran solo d'aquest darrer que dia a dia s'està consolidant com un gran saxofonista. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.