skip to main |
skip to sidebar
Avui, dimecres 18 de setembre, ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz a escoltar i a veure a l'Emilio Solla
i Afines, formació que es retroba després de llargs mesos en la seva
estimada Barcelona, la de l'Emilio, i que ha vestit de colors diversos i
musicals tot el recinte. Amalgama de sons barrejats en un mateix tema,
delicadesa i imaginació desbordada del líder i compositor, i recolzament
de la resta de personalitats musicals, entre els quals el gran Gorka Benitez, el cercador de sons inversemblants i ritmes adequats, David Xirgu,
Carlos Morera bandoneó, David González contrabaix i la participació
d'una magnífica veu femenina, Laura Hansen, en un tema de composició pròpia relacionat amb el va i ve de la vida. Tangos passats pel sedàs del
Jazz, melodies meravelloses com la composada per l'Emilio i dedicada al
seu company i amic després de tants i tants concerts, en Gorka, i
d'altres delicadeses més. Un gran "bandoneonista" que ha fet alguns
solos, i mai ha estat empallegós, ans al contrari, els seus colors han
omplert el quadre conjuntament amb tots els altres.... En fi, un
magnífic concert, on la mestria d'en Gorka a la flauta i al saxo tenor
ha donat un plus impressionant al projecte. Emilio ha brillat com a
compositor i pianista, semblant-me força modern tant en un aspecte com
en l'altre. Una formació que viatge a Suïssa on segur que rebran la
calidesa dels aplaudiments del seu públic. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada