Víctor de Diego Organ Trio Jam Jamboree, dilluns 9 d'octubre de 2017

Era dilluns i tocava anar a la Jam Session del Jamboree per un motiu principal, Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera i Carlos Falanga, eren aquests els responsables d'obrir-la primer amb el la presentació del seu projecte ja força rodat i per la posterior Jam Session, la qual s'esperava molt animada considerant la presència d'aquests tres grans músics. Aquest és un dels projectes que Víctor de Diego tira endavant alhora que ho fa amb el seu Víctor de Diego Trio, més acústic i amb gent com Jordi Gaspar i Gonzalo del Val. No oblidem però que també col·labora amb el projecte co-liderat amb el seu germà Juan, els magnífics De Diego Brothers. També forma part de la Barcelona Jazz Orquestra i no fa gaire que el vam veure en aquest mateix escenari en un magnífic concert amb el Jesse Davisi demés companys. És doncs el Víctor un dels referents del saxo tenor, bàsicament, de casa nostra, mestre ell de molts dels joves que ara mateix ja estan donant "canya" per aquests móns de 10. Amb aquest projecte a organ trio va venir també a la Festa Major d'Hivern de SVdH el passat gener on vam fer encara el penúltim Concert-Jam a la Sala Xica i no vam tenir la col·laboració del jove crac Víctor Mirallas també al tenor. Bé, doncs amb un projecte tan sòlid i amb uns músics tan compenetrats el resultat havia de ser el que va ser, una primera hora de gaudi extrem amb estàndards increïbles com el "The Weaver of Dreams" i temes propis encabits alguns d'ells en el jazz més funky, pels ritmes, farcit d'una gran qualitat. Els temes a ritme beat suau de la seva factura també hi van ser, com el que van tocar després del preciós "Weaver..." anomenat "Baraban" i és que el projecte te aquest tarannà rítmic de l'organ trio, tot i no estar limitat al swing sempitern del gran Jimmy Smith. La mestria del líder al saxo tenor és de tots ben sabuda alhora que la seva faceta com a compositor, també reeixida amb temes com els que us estic comentant, així és que els temes rítmics i vius fan que aquest sigui un projecte que no deixa impassible ningú, car amb la música i ritmes hi tenim també les magnífiques interpretacions dels tres grans músics. El tempo una mica més viu i ritme vital van venir amb un altre tema propi anomenat "El domador de bestias". Un motiu principal curt i recurrent en la "A" te'l fa apropar-te'l ja d'entrada tot i encabir-hi també un pont amb canvi harmònic de dues parts, tot això després d'una intro marcada pel Carlos amb una mena de "Vamp" amb el Víctor i l'Abel essent aquest mateix qui inicià els solos. Magnífic l'Abel amb una mà dreta solista mentre que l'esquerra controlà, en tot moment els més baixos i greus. Un gran i llarg solo aplaudit per tots nosaltres i que va deixar pas al del líder, compositor i saxo tenor. Recursos a milers a les seves mans i bon gust en les seves improvisacions fan d'aquest mestre un dels referents d'aquesta pell de brau. El retorn al tema va venir tot just després dels nostres aplaudiments, acabant el tema amb el "vamp" amb el qual l'han iniciat. Què grans tots tres. 

Aplaudiments per deixar pas al Víctor  que presentés el proper tema de Tad Dameron anomenada "If You Could See Me Now", i és que les seves balades són de lo milloret, ell que és capaç d'"enfrontar-se" a tot Bop, com va fer, amb el desaparegut Phil Woods en un tema interpretat a dos altos amb la Barcelona Jazz Orquestra. Després de la dolça melodia al tenor, l'Abel va iniciar el seu solo amb l'únic suport de la seva mà esquerra i les escombretes del Carlos, en un delicat solo a orgue hammond com si d'un B3 es tractés. La delicadesa va continuar amb la interpretació ben mesurada del líder de la formació, recolzat per la suavitat d'un orgue quasi inexistent i el fregat de les escombretes de Falanga fins acabar el tema el líder amb un reeixit final improvisat a saxo tenor solo. Quasi acomiadar-se és el que volia fer amb el darrer tema abans del bis amb el tema més marxós i més funky que va arrencar aplaudiments ja després de la magnífica intro. El ritme quasi de rock d'aquest Blues en e format R&B ens va embolcallar durant tota l'estona, llarga i de quasi 10 minuts d'aquest acomiadament frustrat, ha. Els solos primer de l'Abel Boquera i després del Víctor de Diego van mantenir-nos en vil també gràcies a la mestria del Carlos Falanga. Llargs aplaudiments van fer pujar al Claudio Marrero el qual ens els va fer aplaudir més encara i demanà si en volíem més responen tots amb un sí ben gran. I així és que sense dir "ni asa ni bèstia", s'hi van tornar a posar amb un magnífic tema, aquest sí en l'ona més Bluesy de l'organ trio de Jimmy Smith. Tros de tema amb un ritme imparable i solo increïble del líder recolzat per un swing marcat pel baterista argentí ben acompanyat pel walking de la mà esquerra aquesta fent de baix i l'esquerra amb solts i lluïts acords. El solo de l'Abel ja ser també increïble ara com si del trio de base rítmica es tractés, tan gran és la compenetració d'aquests dos amics i grans músics. Solo magnífic al qual va seguir el del Carlos el qual s'havia mantingut quasi a l'expectativa bàsicament només acompanyant esperant-se sembla ser a desfermar tota la seva energia al final del concert, final que a le Jams del Jamboree no ho són mai, car tot depèn dels bateristes que hagin vingut. Un solo força aplaudit que va deixar pas al curt motiu principal del tema i acabar-lo de cop. Així doncs va acabar el projecte del Víctor de Diego Organ Trio amb l'Abel Boquera i Carlos Falanga, entre grans aplaudiments, prova fefaent que el que acabàvem d'escoltar ens havia agradat d'allò més.

Era hora de començar la Jam, i així és que la formació base va restar immòbil pujant a l'escenari el saxo tenor francès Walter Mendoza el qual va interpretar la melodia d'un preciós tema a tempo mig, com una baladeta amb una melodia preciosa. El solo del Víctor va ser espaterrant, amb un so una mica més brillant que el de l'altre tenor, una mica més fosc, coses de l'instrument, l'embocadura, les canyes i la pròpia persona. En fi, cadascú està a gust amb el seu so, i és a partir d'aquest que desenvolupa les seves melodies i solos, per cert, molt bons els de tots dos. Abel s'hi va posar seguidament i de quina manera ho fa quallar, magnífica, tal i com ja ens tenia acostumats. Després d'ell, de nou la melodia a càrrec del tenor francès tot i acompanyant-lo Víctor melòdicament i també en el final. El següent tema de la Jam el van fer el mateix Walter ara acompanyat també al tenor del Claudio Marrero amb un estàndard farcit de swing gràcies a la encara mateixa secció rítmica. En fi, una Jam que va estar força concorreguda amb gent diversa i de diverses nacionalitats com el de l'holandès Tom Ansink, orgue, i amb la participació al piano i orgue del Tomàs Fosch i el Gilles Sttopey, amb un parell de bons guitarristes, un bon bateria català, i al saxo alto un parell de cracs, un d'ells l'argentí Federico Carreras, segur però que n'hi va haver alguns més dels quals ara no en recordo els noms, i com a fi de festa, i abans de començar l'altre moguda tal i com feia l'Aurelio Santos, salvant les distàncies, el darrer tema que van fer en aquesta primera part va ser el conegut estàndard anomenat "If I Should Lose You" ara ja amb el Víctor de Diego i alguns més, i aquest sí que el vaig poder enregistrar en vídeo, i així és que aquí el teniu:

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208626826022752/

Miquel Tuset i Mallol