Doncs el dissabte 15 de juliol vàrem fer el segon dia del Festival a Can Comamala, una magnífica tarda-nit amb molt bona assistència de públic, i sobretot de pares i mares dels alumnes que hi van participar, i és que les escoles implicades varen ser les d'El Musical de Bellaterra i Taller de Músics ESEM. Sempre que puc miro que aquestes escoles comparteixin escenari per motius diversos com són ara que l'Eladio Reinón, director musical de El Musical va estar vinculat al Taller durant molts i molts anys, i que en Jordi Gaspar, director musical del Taller a "Can Fabra", o sigui del Grau Superior, és també col·laborador i professor a l'escola de Bellaterra. Enguany, en Jordi no ha pogut venir per bolos diversos amb el trio del Víctor de Diego però igualment, l'agermanament va ser total. Unes escoles, aquestes i les altres, que participen en aquest festival des del primer dia.
Com sempre fem, el primer combo que va sortir va ser el de Grau Professional de El Musical. Un combo de jovenets, amb ajudes sòlides am l'Adrián Mateo, bateria, Manel Fortià, contrabaix i Eladio Reinón, al saxo tenor. Al final el combo d'alumnes, certament molt aplicats, va estar format per Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat i la participació als teclats del professor de piano de l'escola, en Jordi Martínez. Us haig de dir que varen estar genials, tocant uns temes molt ben interpretats i força coneguts per quasi tots els presents. La participació i solos dels professionals van recolzar en tot moment als joves músics, donant-los el suport moral i anímic necessari i adequat. Ells mateixos, i cadascú segons les seves habilitats, varen fer-ho la mar de bé, amb seriositat i entrega, virtuts aquestes a nivell dels professionals. Varen començar amb un tema de Ron Carter anomenat "Eighty One" amb aires funk amb un primer solo del mestre Reinón i després amb la participació de tots els nois, i al final, abans de tornar al tema, un solo del Manel, en aquest el primer tema del combo de El Musical. El Manel va agrair els aplaudiments tot i felicitar als nois que ho havien fet tan bé. Va presentar el següent tema, el conegut "Moanin" de Bobby Timmons, senyera dels Jazz Messengers. Aquest és un dels temes que vaig enregistrar amb el mòbil i en vídeo, o sigui que aquí el teniu:
Un tema iniciat per l'Antonio González al teclat tal i com si Timmons fos. El primer solo del gran mestre Reinón va ser sense cap mena de dubtes esclatant amb una demostració de tècnica en els arpegis i escales amb un total bon gust i sempre molt ben acompanyat per la secció rítmica amb el jove González, el Manel i Adrián, i també el jove guitarrista Martí. El jove teclista va iniciar el seu solo amb un bon swing i amb les notes posades al seu lloc, cosa sovint no tan fàcil pels qui n'aprenem, joves i grans. L'Andreu a la trompeta va fer algunes notes llargues també a lloc i el jove guitarrista Planasdemunt ens va mostrar el seu bon llenguatge en un solo força ben trenat i amb un bon so de la seva guitarra. Després d'ell vam poder escoltar al molt bon violinista, en Gerard Farré, el qual va venir en substitució del violoncelista Arnau Peretó. En Gerard ens va sorprendre gratament, car el seu violí va sonar força ben afinat i el seu solo va ser molt interessant. L'Eladio va encetar els "quarts" amb l'Adriá a la bateria, passant quasi tots els solistes, tot just abans de tornar als inicis amb el teclista i tota la resta de músics amb el magnífic "Moanin". El següent tema que va sonar va ser el preciós tema de Freddy Hubbard anomenat "Little Sunflower", interpretat per tots plegats en la melodia i iniciant el mestre Eladio la seva participació amb un solo preciós farcit de bon gust i tècnica, què voleu que us digui sobre aquest gran saxo tenor que no sapigueu? I és que el pont d'aquest tema és una preciositat harmònica i l'Eladio ben bé que ens ho va demostrar, i també en la resta de l'estructura. El jove teclista González en va fer també una bona interpretació ben recolzat per la base rítmica, i seguint-lo a la trompeta l'Andreu tot i sabent lo difícil què és tocar aquest instrument quan un comença. La guitarra dolça del Martí va volar suaument per sobre les harmonies i ritmes, situant-se perfectament en els canvis harmònics i mostrant molt bones maneres en la seva improvisació. De nou el so del violí, clar i net, i afinat, va navegar per les ones harmòniques dels inicis i del preciós pont. Ens va fer un solo força reeixit i repeteixo, totalment afinat, cosa gens fàcil amb el violí, i sobretot en els inicis. Ell mateix va ser-hi present en els canvis quan van tornar a recuperar el tema, del qual en van fer un parell de chorus, acabant-lo tots plegats en el primer compás del pont. Magnífic nois. I ja es disposaren a acabar la seva actuació amb el darrer tema, aquest amb aires força funkys i també amb l'Eladio essent el primer en iniciar el seu solo sobre un sol acord, la qual cosa implica molta creativitat per no avorrir al personal, la qual cosa no va passar, evidentment. La resta de nois el van seguir, essent-ne el primer el sempre molt concentrat i seriós teclista, l'Antonio González, fent un bon solo amb totes al seu lloc,o sigui les notes. Amb l'Eladio van recuperar el motiu principal del tema i ja per deixar pas al jove trompetista Argueta el qual va fer un solo curtet però deu ni do. La guitarra del Martí el va seguir amb precisió i llenguatge a la vegada que bon gust i delicadesa. El violí del Gerard va tornar a sonar nítid i clar i amb un bon solo i llenguatge, molt bé per aquest noi. El Manel va fer un salt cap al davant amb mestria i ens va situar en el tema, melodia principal, on s'hi van trobar tots i així, delicadament el van anar acabant. Magnífica proposta del combo de El Musical, amb uns temes senzills i amb un tempo mig, ideal pels nois i molt ben interpretats, i amb gaudi evident de tots els presents, entre els quals els pares i mares dels alumnes d'aquesta escola, i al capdavant de tots ells, la directora Montse Roig. Gràcies Montse i Eladio pel vostre suport durant tots aquests anys.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El combo del Taller de Músics de "Grau Superior", havia d'oferir-nos un canvi estilístic el qual evidentment es va produir i gràcies a la formació que ens va acompanyar amb gent com Carles Seara, trompeta; Pablo Martín, saxo tenor; Ernest Pipó, guitarra; Nil Sichau, contrabaix, i Kike Pérez, bateria. Un magnífic quintet que va començar la seva actuació amb un tema remarcable de Miles Davis anomenat "Nardis". Després de la coneguda melodia, el magnífic guitarrista Pipó ens va fer una magnífica interpretació farcida de bon gust i recursos tècnics alhora que un molt bon so, el d'una guitarra que ben bé semblava la mateixa que la del noi Martí de El Musical. En Pablo Martín va estar magnífic amb un solo a l'alçada dels professionals amb un fraseig increïble, molt bon so barreja de Rollins i Henderson només per parlar-ne de dos. Una molt agradable sorpresa la d'aquests músics del Taller i encara faltava l'aportació del contrabaixista substitut en Nil Sichau, que va estar magnífic, si considerem que va fer la substitució a última hora, bravo Nil. Els dos vents, hi van tornar amb la melodia, i considereu que el trompetista no va fer cap solo en aquest tema i crec recordar per alguns problemes amb l'instrument, que sembla va demanar al jove Peretó de El Musical. Després d'aquest primer tema s'hi van ficar amb la magnífica bossa de Lee Morgan en el conegut tema anomenat "Ceora". Els dos vents i a un tempo mig-slow van encetar el preciós tema, essent-ne el Carles el primer en fer el solo a la trompeta, com si fes un homenatge al seu compositor. Un solo d'un chorus, on crec que continuava tenint problemes amb l'instrument va deixar pas al del saxo tenor Pablo Martín qui, igualment va fer un chorus amb el seu magnífic so i bon llenguatge, el qual ja havíem tastat en el primer tema de Miles. La guitarra de l'Ernest va sonar de nou amb un bon fraseig i bona interpretació per deixar pas als dos vent en tornar amb la melodia del preciós i gens fàcil tema anomenat "Ceora". Després d'aquesta bossa van interpretar una magnífica balada a tempo súper slow anomenada "Skylark", i de la qual en vaig fer un enregistrament amb mòbil i vídeo que us poso ara mateix:
Un tema, ja heu vist, que han interpretat els dos vents primer el saxo i després la trompeta, i parlo de la melodia, perquè el primer i magnífic solo l'ha fet el Pablo, per seguir-lo l'Ernest a la guitarra en la A del tema i continuar en el pont el Carles amb la trompeta i seguir amb la darrera A de la impro, en una balada preciosa que ja ens feia falta escoltar, ja. De nou el pont, i ara amb tots dos vents compaginant-se per arribar de nou a la darrera A i així acabar el tema: magnífics els nois del Taller de Músics. De nou s'hi van posar ara en un tema que no he sabut reconèixer però n'he tingut prou amb un missatge al Pablo per dir-me que era el "Angelica" de Duke Ellington i amb John Coltrane. Tema del qual n'han fet la melodia i que van interpretar així com amb una mena de Calypso per després en els solos fer-ho ja amb tot el swing possible. L'Ernest a la guitarra va ser el primer en desenvolupar els solos, en un de molt ben trenat i bon fraseig. El Carles a la trompeta el va seguir, ja semblant que havia solucionat els problemes per tal i com el va realitzar, la mar de bé. Els dos solos van durar un chorus del tema per així no fer-los massa llargs i poder fer el bateria Kike Pérez uns "quarts" amb la resta de companys i així tornar tots plegats al calipso o quasi amb la melodia del tema de Duke. Per acabar la seva actuació de combo d'escola, els nostres herois van tocar un conegut tema senyera dels Jazz Messengers, l'anomenat "One by One". Un tema de Hard Bop típic per acabar el seu set, magnífic per cert. Després de fer el tema "sencer" els dos vents alhora i amb la coneguda melodia, va ser Carles qui s'hi va ficar amb la trompeta amb un molt bon so i fraseig, bona tècnica i bon gust en un solo delicat, tal i com l'acompanyava guitarra, contrabaix i bateria. Bon solo Carles. Qui el va seguir va ser el magnífic saxo tenor Pablo Martín amb un solo espaterrant per so, fraseig, creativitat i tècnica. La delicadesa va aparèixer de nou gràcies a les mans del guitarrista Ernest Pipó, el qual va mantenir el seu "status" de qualitat i bon gust interpretatiu. La "feina" la va acabar el substitut de luxe Nil Sichau el qual sense temps a mirar-se els temes va estar excel·lent i sobretot en les seves intervencions solistes com és el cas d'aquest tema, on fa ver un magnífic solo. Al final, tots plegats van fer la melodia sencera del tema i així van acabar la seva magnífica actuació. Un magnífic combo del Taller de Músics ESEM, hauria de dir que com cada any, i com les altres escoles que cada anys hi participen, sempre amb uns joves músics magnífics i magnífiques propostes musicals. Enhorabona a totes elles.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Després del combo del Taller vaig intentar muntar la Jam amb ells i amb els màsters de l'escola El Musical amb l'Eladio Reinón i demés com el Jordi Martínez, teclat i un company amic d'ells a la bateria, i amb el Carles Seara, trompeta; Ernest Pipó, guitarra i Manel Fortià, contrabaix. Van començar amb un tema de Monk magnífic amb solos de l'Eladio, Carles, Kike, Jordi, Manel, i després amb els "quarts" amb el baterista de moment sense nom tot i haver-lo vist sovint a les Jams de la Nova Jazz Cava. A veure si algú prou amable que hagi arribat fins aquí m'ho vol dir.
Després dels "quarts", altre vegada el conegut tema de Monk i del qual ara tampoc en recordo el títol, coses que em passen per l'edat. El següent tema va ser el preciós "Softly as in the Morning Sunrise" també amb l'Eladio al capdavant que com a mestre no ens va abandonar mai. T'estimo Eladio, he. També s'hi va afegir el jove crac del saxo tenor, en Pablo Martín, magnífics tots dos en les seves improvisacions. De la mateixa manera el Carles Seara va "apanyar-se" amb una trompeta que li va fer la guitza tota la nit, tot i això, s'en va sortir magníficament. Igualment, en Jordi Martínez, al teclat, ell profe de piano de El Musical va estar genial amb un tema que potser no era un dels seus més coneguts, però per això són mestres, per tocar la mar de bé sobre els acords sense conèixer del tot el tema. El Manel al contrabaix va estar com sempre magnífic executant un gran solo, seguint a la perfecció estructures i demés. Després, tots plegats amb la melodia, tot i acabant el preciós tema de Sigmund Romberg i lletra de Hammersteim...
Després vaig cridar de nou als joves de El Muslcal per què toquessin amb els altres una mica més grans del Taller resultant un combo amb el Pablo Martín, Manel Fortià, el bateria encara desconegut, i els joves de El Musical amb Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat. El tema escollit, un blues de Monk, el conegut "Blue Monk". Un solos que van començar amb el del Pablo iniciant el seu, magnífic, amb una gran creativitat sobre un "senzill" blues, cosa que no és tan fàcil com sembla però que ell va saber desenvolupar la mar de bé. El teclat de l'Antonio va seguir tot i realitzant-lo precís amb totes les notes a lloc, i amb els canvis adequats. Mentre, al darrera, la base rítmica de bateria i contrabaix, a tot swing. En Martí va estar de nou pulcre i nítid en la seva improvisació, i sempre el swing del "ride" i "walking" del contrabaix. Després d'ells va encetar el seu el jove trompetista, fent una roda a lloc i després el bon so del violí del Gerard i bon llenguatge i repeteixo, afinació. El Manel va acabar magistralment la tanda per deixar als joves tornar-hi amb la melodia fent un chorus i acabant amb un vamp delicadament amb el so del tenor del Pablo Martín. Molt bé nois. Després vam pujar el Juan Carlos Speedy, Modest Pelfort i jo mateixa tocar el "Bye Bye Blackbird" amb una base rítmica amb Jordi Martínez, piano; Nil Sichau, contrabaix crec, i demés. Primer solo meu, amb l'instrument ben sec i canya en les mateixes condicions, i és que no és pot fer dues o tres coses a la vegada. Modest va seguir amb una interpretació personal de la manera que ens té acostumats. El Juan Carlos va seguir-lo a tota potència, amb un so clar i també molt personal típic amb valentia i determinació, omplint l'espai de notes potents i afinades com ens té acostumats. Jordi Martínez al teclat va desenvolupar-lo adequadament, amb acords i melodia, de manera nítida i bon fraseig. Vam tornar a tenir al Manel en un magnífic solo, tot just abans de fer els quarts amb el baterista i així tornar a fer el tema tots plegats acabant-lo després d'un chorus delicadament.
Després, el saxo tenor del Pablo Martín va fer-nos adonar que estàvem escoltant la "cançó de borratxos" de Henry Mancini, "The days of wine and roses", també amb la trompeta del Carles Seara, el teclat del Jordi Martínez, la bateria del company de Bellaterra, el contrabaix del Nil Sichau i la guitarra de Ernest Pipó, a la bateria Kike Pérez i també els dos amics als vents, en Juan Carlos i Modest. Els solos els va començar el trompetista del Taller per seguir-lo el Juan Carlos, amb el temperament particular d'aquest amic i fidel acompanyant de les Jams que fèiem a la Sala Xica. Moments de quietud i calma van aparèixer amb la intervenció del Jordi al teclat, suaument acompanyat per la base rítmica de bateria, Manel i Kike, contrabaix i guitarra. Ells dos van desenvolupar uns magnífics solos, tot i que primer va ser el del guitarrista. Delicadesa mentre el Manel feia el seu, amb un swing del "ride" del baterista Pérez i acords de l'Ernest a la guitarra. Els "quarts" van venir després amb el Modest, Pablo, Juan Carlos, Kike, Jordi fent-los i així tornar a la melodia de Mancini de la mà del Pablo Martín.
El darrer tema, el qual vaig poder filmar amb el mòbil, va ser el conegut "Fulles Mortes", amb l'Eladio al capdavant, i amb la mateixa formació base del tema anterior i amb els amics convidats. Ell mateix va iniciar un magnífic i llarg solo, tot i mostrant-nos la seva creativitat i tècnica alhora que bon gust i modernitat interpretativa amb tot un fraseig increïble. En Modest s'hi va ficar de nou amb total solvència i valentia, alhora que bon gust i afinació, cada dia molt millor, la qual cosa per a ell, baixista de primer instrument i trompetista d'afició i autodidacte és tot un mèrit. El Juan Carlos s'hi va afegir amb tota una "carretada de notes" "sheets of notes" a lo Coltrane salvant totes les distàncies i considerant l'amor tan gran que té aquest músic aficionat al Jazz i a tota la música. Darrerament ha muntat però un combo amb el Modest i alguns més o sigui que potser ben aviat el tindrem com a professional. en Pablo Martin els va seguir de manera excel·lent tot i mostrant-nos el bon aprenentatge rebut del Taller per la qual cosa els tornem a felicitar. Jordi Martínez va endolcir de nou els espais del pati de "Can Comamala" amb la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, ara també amb el Nil Sichau al contrabaix. Kike a la bateria i l'Ernest a la guitarra va estar genial com també ho va estar el Nil amb una demostració de professionalitat, el d'aquest jove músic, no ho oblidem que havia vingut com a substitut de darrera hora per una indisposició familiar del qui estava a la llista. Després d'ell, tots plegats acabant el tema a mode de marching band i acabant definitivament la música del segon dia del 8é Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I he dit que la música s'havia acabat, sí, però no el bon rottlo amb els músics de les escoles i els pares d'alguns d'ells, perquè encara havíem de sopar, la qual cosa vam fer el Joan Recolons i jo mateix, amb tota la colla de músics i pares que van poder quedar-s'hi. Els joves del Taller van haver de marxar però ho van fer amb el "sopar sota el braç", la qual cosa de segur em devien agrair molt, car les menges de La Taska com sempre varen estar boníssimes. La bona onda va continuar sopant tots plegats, per la qual cosa agraeixo de tot cor a la Montse Roig i Eladio Reinón la seva participació i col·laboració en aquest 8è Festival de Jam Sessions i per fer-ho durant tots aquests vuit anys.
Encara recordo la cara que em va fer la Montse quan el 2010 em vaig presentar a la seva escola amb aquesta idea sota el braç i de quina manera tant li va agradar. Només tinc el desig, que tot i els canvis polítics que estan a punt de succeir, això espero, ens puguem tornar a trobar l'any vinent un altre cop i si pot ser en aquest mateix espai, tots sans i estalvis.
Miquel Tuset i Mallol.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Després vaig cridar de nou als joves de El Muslcal per què toquessin amb els altres una mica més grans del Taller resultant un combo amb el Pablo Martín, Manel Fortià, el bateria encara desconegut, i els joves de El Musical amb Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat. El tema escollit, un blues de Monk, el conegut "Blue Monk". Un solos que van començar amb el del Pablo iniciant el seu, magnífic, amb una gran creativitat sobre un "senzill" blues, cosa que no és tan fàcil com sembla però que ell va saber desenvolupar la mar de bé. El teclat de l'Antonio va seguir tot i realitzant-lo precís amb totes les notes a lloc, i amb els canvis adequats. Mentre, al darrera, la base rítmica de bateria i contrabaix, a tot swing. En Martí va estar de nou pulcre i nítid en la seva improvisació, i sempre el swing del "ride" i "walking" del contrabaix. Després d'ells va encetar el seu el jove trompetista, fent una roda a lloc i després el bon so del violí del Gerard i bon llenguatge i repeteixo, afinació. El Manel va acabar magistralment la tanda per deixar als joves tornar-hi amb la melodia fent un chorus i acabant amb un vamp delicadament amb el so del tenor del Pablo Martín. Molt bé nois. Després vam pujar el Juan Carlos Speedy, Modest Pelfort i jo mateixa tocar el "Bye Bye Blackbird" amb una base rítmica amb Jordi Martínez, piano; Nil Sichau, contrabaix crec, i demés. Primer solo meu, amb l'instrument ben sec i canya en les mateixes condicions, i és que no és pot fer dues o tres coses a la vegada. Modest va seguir amb una interpretació personal de la manera que ens té acostumats. El Juan Carlos va seguir-lo a tota potència, amb un so clar i també molt personal típic amb valentia i determinació, omplint l'espai de notes potents i afinades com ens té acostumats. Jordi Martínez al teclat va desenvolupar-lo adequadament, amb acords i melodia, de manera nítida i bon fraseig. Vam tornar a tenir al Manel en un magnífic solo, tot just abans de fer els quarts amb el baterista i així tornar a fer el tema tots plegats acabant-lo després d'un chorus delicadament. El darrer tema, el qual vaig poder filmar amb el mòbil, va ser el conegut "Fulles Mortes", amb l'Eladio al capdavant, i amb la mateixa formació base del tema anterior i amb els amics convidats. Ell mateix va iniciar un magnífic i llarg solo, tot i mostrant-nos la seva creativitat i tècnica alhora que bon gust i modernitat interpretativa amb tot un fraseig increïble. En Modest s'hi va ficar de nou amb total solvència i valentia, alhora que bon gust i afinació, cada dia molt millor, la qual cosa per a ell, baixista de primer instrument i trompetista d'afició i autodidacte és tot un mèrit. El Juan Carlos s'hi va afegir amb tota una "carretada de notes" "sheets of notes" a lo Coltrane salvant totes les distàncies i considerant l'amor tan gran que té aquest músic aficionat al Jazz i a tota la música. Darrerament ha muntat però un combo amb el Modest i alguns més o sigui que potser ben aviat el tindrem com a professional. en Pablo Martin els va seguir de manera excel·lent tot i mostrant-nos el bon aprenentatge rebut del Taller per la qual cosa els tornem a felicitar. Jordi Martínez va endolcir de nou els espais del pati de "Can Comamala" amb la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, ara també amb el Nil Sichau al contrabaix. Kike a la bateria i l'Ernest a la guitarra va estar genial com també ho va estar el Nil amb una demostració de professionalitat, el d'aquest jove músic, no ho oblidem que havia vingut com a substitut de darrera hora per una indisposició familiar del qui estava a la llista. Després d'ell, tots plegats acabant el tema a mode de marching band i acabant definitivament la música del segon dia del 8é Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I he dit que la música s'havia acabat, sí, però no el bon rottlo amb els músics de les escoles i els pares d'alguns d'ells, perquè encara havíem de sopar, la qual cosa vam fer el Joan Recolons i jo mateix, amb tota la colla de músics i pares que van poder quedar-s'hi. Els joves del Taller van haver de marxar però ho van fer amb el "sopar sota el braç", la qual cosa de segur em devien agrair molt, car les menges de La Taska com sempre varen estar boníssimes. La bona onda va continuar sopant tots plegats, per la qual cosa agraeixo de tot cor a la Montse Roig i Eladio Reinón la seva participació i col·laboració en aquest 8è Festival de Jam Sessions i per fer-ho durant tots aquests vuit anys. Encara recordo la cara que em va fer la Montse quan el 2010 em vaig presentar a la seva escola amb aquesta idea sota el braç i de quina manera tant li va agradar. Només tinc el desig, que tot i els canvis polítics que estan a punt de succeir, això espero, ens puguem tornar a trobar l'any vinent un altre cop i si pot ser en aquest mateix espai, tots sans i estalvis.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada