Doncs teníem moltes ganes de veure a Ximo Tébar per diversos motius,
entre els quals no haver-lo vist la darrera vegada que va venir a tocar a
l’Hotel Havana en un sopar concert. També que el volia conèixer i saludar
després d’haver parlat amb ell de manera virtual motivat per haver-li posat el
seu darrer i magnífic treball “Soleo” a Jazz Club de Nit. La ocasió era
doblement important pel fet de presentar un projecte seu molt ben acompanyat
per la OJO Big Band del Taller de Músics dirigida pel seu amic David Pastor i
tot això al Jamboree.
El que havíem d’escoltar seria doncs temes del gran guitarrista valencià
amb arranjaments preparats per a Big Band. Un projecte molt interessant per
veure i escoltar de quina manera tant potent havia de sonar la seva música.
Amb moltes ganes ens hi vam acostar amb el Joan Recolons, un altre admirador d’aquest gran guitarrista i que ell sí va poder veure a l’Havana. Només arribar i ja vam trobar-nos quasi tota la Big Band escalfant davant de la vitrina. Una vegada a baix i després de saludar a l’Òscar i demés amics de la nostra Cova-Cava, vaig poder veure a Ximo i cap allà que hi vaig anar per a saludar-lo. Aquest home és una persona força entranyable, sempre amb un somriure als llavis i una educació i bones maneres que l’han acompanyat tota la vida, i sinó busqueu una foto, de portada de disc o no, en la qual Ximo no se’l vegi somrient i content. Ni una. Sempre amb la mateixa expressió de franca alegria.
Deixeu-me que us posi aquí els components de la OJO Taller de Músics.
Jaume Torné, Jordi Fontanillas, Pablo Fernández, Pere Navarro,
trompetes.
Tomeu Garsias, Eva Garín, Eduard Prats, Pere Alcón, trombons.
Eva Fernández, Roser Monforte, Nestor Vinaixa, Victor Verge, Paula
Carrillo, saxos. Àlex Badia, piano. Marco Boi, Contrabaix. Marco Losada,
Bateria.
Convidada al piano, Marina Alcantud.
Director i trompeta lead, David Pastor.
I aquesta va ser la presentació de David Pastor a Ximo Tébar:
Ja posats i parlant del concert dir-vos que l’amic David Pastor va fer
els honors de presentar al mestre valencià i amic seu, i culpable que ell també
estigui ficat en això de la música, i ho va fer després que la OJO toqués el primer tema de la
nit. Un somrient Ximo Tébar es va presentar a l’escenari del Jamboree tot i
agraint-li a David Pastor les seves paraules tan plenes d’admiració i amor
d’amic. Ja ràpidament es va posar les piles, la qual cosa vol dir penjar-se la
seva magnífica guitarra, i el director de la OJO va fer els copets necessaris
per arrancar ja el primer tema amb el gran guitarrista i paisà. Aquest primer
tema va entrar amb la força adequada a la composició del gran Pat Metheny
anomenat IT'S JUST TALK amb arranjament de Bob
Curnow per a Big Band. Un tema que vaig tenir la sort de poder filmar en vídeo
i que segur molts de vosaltres ja haureu vist. Magnífica interpretació de tots
els membres d’aquesta magnífica Big Band del Taller de Músics, plena de molt
bon músics. Tema potent farcit de Funk introduït per la OJO i que ha donat peu
a la intervenció de Ximo en un magnífic i ràpid solo. Aquest mestre domina
l’instrument amb una total precisió alhora que bon gust interpretatiu. Tècnica
i llenguatge jazzístic donant-se la mà, la seva mà, el fan ser un dels millors
en això de les 6 cordes de les nostres contrades i més enllà fronteres. Un
magnífic solo força ben acompanyat amb Riffs de la secció de vents de la OJO.
Després del mestre, un solo al saxo tenor del jove Néstor Vinaixa també aquest compartit
amb trossos de OJO i encara una mica més escoltant aquest jove i ja molt bo
saxo tenor. Amb la coneguda melodia tots plegats van encarar ja el final del
tema, un tema de prop de 10 minuts que ens va situar ben bé en solfa.
I aquest és el tema enregistrat, el primer de Ximo Tébar amb la OJO:
El segon tema que van tocar amb Ximo Tébar va ser una
balada també de la parella anterior, Metheny / Curnow anomenada ALWAYS AND
FOREVER. Tema aquest que Metheny interpreta, entre les moltes versions que
haurà fet, amb guitarra acústica electrificada i a un tempo súper lent. Les
versions per a Big Band que es poden veure pel Youtube són igualment lentes i
sonen com la preciosa balada què és. La nostra Big Band la va brodar, tot i que la virtuosa interpretació realitzada per Ximo va ser amb un tempo moderat i un estil força més bluesy, intens i climàtic que l'original. La balada que Metheny toca amb la seva guitarra, corda a corda, melodia pura, Ximo la va fer també però harmonitzada amb acords mentre la OJO li donava tot el
suport adequat i l’acaronava amb tots els instruments.
I per més mostra un botó:
Després de la calma va arribar la tempesta i aquesta va ser amb el tema OMIX BLUES, composada i arranjada per Ximo Tébar. Segons va comentar després, aquest era un tema que li feia un guinyo a l’altre mestre americà Pat Martino. Un tema emmarcat ben bé per tempo i melodies inicials en el més pur Bop, amb frases que recordaven el tema de Parker/Davis “Donna Lee”. Després de la potència de la OJO, ens vam trobar amb un gran solo del jove pianista Àlex Badia i després un altre espatarrant solo de Ximo amb referències fins i tot a Larry Coryell a moments i molts altres a sí mateix. Un grandíssim solo que va deixar-nos a tots bocabadats i que va estar recolzat per tota la OJO. Diversos riffs de metalls es veien contestats per les canyes i a l’inrevés. Ja cap al final, tots plegats van tornar-hi amb la melodia tipus “Donna Lee” per trepidant i amb una referència clara al tema dels dos grans del Jazz.
I per més mostra un botó:
Després de la calma va arribar la tempesta i aquesta va ser amb el tema OMIX BLUES, composada i arranjada per Ximo Tébar. Segons va comentar després, aquest era un tema que li feia un guinyo a l’altre mestre americà Pat Martino. Un tema emmarcat ben bé per tempo i melodies inicials en el més pur Bop, amb frases que recordaven el tema de Parker/Davis “Donna Lee”. Després de la potència de la OJO, ens vam trobar amb un gran solo del jove pianista Àlex Badia i després un altre espatarrant solo de Ximo amb referències fins i tot a Larry Coryell a moments i molts altres a sí mateix. Un grandíssim solo que va deixar-nos a tots bocabadats i que va estar recolzat per tota la OJO. Diversos riffs de metalls es veien contestats per les canyes i a l’inrevés. Ja cap al final, tots plegats van tornar-hi amb la melodia tipus “Donna Lee” per trepidant i amb una referència clara al tema dels dos grans del Jazz.
Sense dir ni paraula, ens vam trobar immiscits en el
següent tema, encara desconeixent-lo en els inicis tot i que ben aviat vam
identificar-lo. Estàvem escoltant un CONCIERTO DE ARANJUEZ (ADAGIO), composició
de Joaquín Rodrigo i arranjament de Ximo Tébar, i ell ens va dir que “aquesta
versió és l'adaptació per a big band de l'arranjament del Concert d'Aranjuez
que vaig fer allà pels noranta i que vaig gravar al cd Són Mediterrani”. Una
obra majestuosa per ella mateixa que Ximo es va encarregar de magnificar a la
seva manera de la mà, de totes les mans dels joves cracs de la OJO i també del
seu director i solista, qui també va desenvolupar la seva interpretació del
tema en el seu solo, també arribant a les cotes més agudes possibles, amb la
dificultat que això comporta. El solo del mestre valencià havia d’arribar i ho
va fer amb tota la seva majestuositat, també tocant les notes més “petites de
totes”, a una velocitat esfereïdora i precisió mil·limètrica.
Amb la dolça
melodia vam anar arribant cap al final, d’un tema emblemàtic de la música de
tots els temps. Final apoteòsic i aplaudiments finals els quals ens encararien
a la presentació de la Big Band OJO Taller de Músics a càrrec del seu director
i trumpet lead. El bis va arribar després de la insistència de tots
plegats i també per les ganes de tots ells de tocar un altre tema i aquest va
ser el conegut PINK PANTHER, composició
de Henry Mancini i arranjaments de Ximo Tébar i ens va acabar dient que “aquesta
versió està inspirada en la versió que vaig gravar al cd Steps”. Tema iniciat a
un tempo delicat, marcat pel punteig sec de la seva guitarra. Un arranjament
que a voltes ens recordava el que havíem escoltat tot i veient la sèrie dels
entranyables dibuixos animats. Tot s’ha de dir però i és que l’arranjament de
Ximo és molt més ric en matisos gràcies al recolzament dels vents. Moments
delicats n’hi va haver, a ritme de funk, en el solo increïble de Pastor.
Després vam assistir a una seqüència ascendent de mig to amb un diàleg entre
trompeta i guitarra, col·laborant-ne també tota la OJO fins arribar al Riff
reconeixible de la sèrie de dibuixos i ja refilant el final del tema amb un
solo magnífic de l’amic Losada a la bateria, tot i recolzat per tots plegats,
acabant així de cop i aconseguint que tot el Jamboree quasi s’ensorrés.
I ja com a colofó, us poso un vídeo resum "parit" per l'amic Ximo Tébar i que ell ha penjat al seu web com a capçalera d'aquesta entrada. Gràcies amic.
El so va sonar perfecte gràcies a les mans de Pol i a la
barra la simpatia va estar personificada de nou per l’Òscar i algun company
més. Tot plegat, és una delícia la nostra cova-cava en un altre concert de la
OJO acompanyada aquesta vegada pel gran Ximo Tébar. Gràcies Pere Pons per recolzar també als nostres músics.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada