Bé, doncs poder gaudir a la distància curta d’un concert de jazz acústic
amb piano, contrabaix i bateria és quelcom més que un luxe. Jo diria què és un
privilegi a l’abast dels aficionats que hi vam poder assistir. Ampliant el
concepte no oblido pas els molts concerts de característiques similars que
s’han pogut veure i escoltar al Jamboree, privilegi que ha estat per molts
aficionats que hi hem pogut assistir, car, l’indret, és un dels més preparats
per la bona acústica, programació i penya assistent, sense oblidar el millor i
amable tracte dels companys que allà s’hi estan treballant. Aquesta va ser una nit Fresh Sound New Talent car el trio de mestres són
uns dels referents d’aquest segell de casa nostra dirigit des de fa tants anys
per l’amic Jordi Pujol Baulenas amb el qual vam poder xerrar entre passes.
Sperrazza, Sacks i Kamaguchi, aquest va ser el trio en qüestió, tres mestres
que ja porten uns quants concerts i discos plegats. Concretament amb FSNT en
tenen tres que jo mateix ja he posat al programa de ràdio Jazz Club de Nit podríem dir monogràfics dedicats a Cy Coleman, Johnny Mandel i Tadd
Dameron. Era doncs previsible que la música que escoltaríem seria alguna
d’aquests tres projectes o potser alguna ja en preparació del proper projecte,
tal i com ens va dir en Jordi Pujol, al Joan Recolons i a mi mateix.
L’assumpte és que el trio de joves mestres va començar el que quasi es
podria dir una jam amb temes sí evidentment pactats però interpretats amb una
frescor inusitada i a vegades sense tenir massa clar qui començava el tema. En
algun tema va ser Sacks i en algun altre Sperrazza però crec que també Masa en
va iniciar algun. Després, els companys s’hi afegiren sense cap problema.
Sempre va ser Sperrazza qui va presentar els temes i músics tot i que no va
parlar massa vegades ni estona. La modernitat de les interpretacions de Sacks
al piano eren evidents per com jugava amb la melodia i igualment podríem dir de
la concepció gens “normal” de tocar la bateria de Sperrazza. Les aturades o breaks
rítmics podien succeir en qualsevol moment i així va ser. Masa estava totalment
immiscit – com sempre en ell – en acaronar el seu contrabaix i ésser un sol amb
ell i fer-lo sonar tot i cantant rítmicament les notes dels seus solos. El
swing que ens va fer bellugar el cap a alguns sortia de les seves quatre cordes
i el seu cap, tot i executant uns magnífics “walking”.
Ell és l’altre component
del trio que toca el seu instrument amb una concepció moderna sobretot en les
intervencions solistes. Mentre Masa desenvolupava el solo era Sperrazza el qui
se’ns enduia swing a munt swing a ball amb el seu “ride”. Els temes dels seus
discos anaven apareixen a la vegada que d’altres com algun de Monk i els
nostres herois els interpretaven com si res, de manera magistral, i sorgien
sense aturador possible així quan t’adonaves que un havia acabat, sense temps
per pair-ho ja sonava el següent, i tot això sense dir ni una paraula. Tot i el
sempitern swing que tenim al cap tot i recordant aquest concert, també recordem
que hi va haver moments de calma, car no es pot dir que sonés cap balada i sí
més aviat temes, com un dels primers del primer passe, on Sacks va iniciar-lo
amb notes llargues i amb una certa llanguidesa melòdica que aviat va deixar pas
a Masa, també amb una interpretació
similar a un tempo súper lent. En un altre moment, va ser el mateix
contrabaixista qui ens va desenvolupar un magnífic solo en un context similar,
moment que vaig tenir la sort de capturar en vídeo i que ja molts haureu vist. I havia d'haver-hi un temps pel Blues, i evidentment hi va ser. Ja sabem el què diuen i pensen alguns, entre els quals jo mateix, que en un concert de Jazz no hi pot mancar un Blues, i així és que aquest crec que va ser el darrer tema del primer passe.
Així doncs va ser el primer set, on el jazz contemporani, temes amb un impressionant swing i d’altres on el tempo semblava no existir, per la seva lentitud, coexistiren i formaren un “totum quantum” definitori del projecte d’aquests tres músics, artistes Fresh Sound New Talent. Una nit on vam poder xerrar amb l’ànima del projecte Jordi Pujol Baulenas i on després del primer passe vam gaudir amb uns magnífics calamars a l’andalussa al Glaciar tot i celebrant l’aniversari del Joan Recolons. Després, tot es va enfosquir per a mi en adonar-me que havia perdut (primer havia pensat que robada) la cartera havent de fer les passes necessàries en aquets cassos i ja sense ganes de gaudir (perquè no ho faria) escoltant-los de nou en el segon passe.
I aquí teniu el vídeo, curtet, amb un solo de Masa Kamaguchi:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207093691975359/
Així doncs va ser el primer set, on el jazz contemporani, temes amb un impressionant swing i d’altres on el tempo semblava no existir, per la seva lentitud, coexistiren i formaren un “totum quantum” definitori del projecte d’aquests tres músics, artistes Fresh Sound New Talent. Una nit on vam poder xerrar amb l’ànima del projecte Jordi Pujol Baulenas i on després del primer passe vam gaudir amb uns magnífics calamars a l’andalussa al Glaciar tot i celebrant l’aniversari del Joan Recolons. Després, tot es va enfosquir per a mi en adonar-me que havia perdut (primer havia pensat que robada) la cartera havent de fer les passes necessàries en aquets cassos i ja sense ganes de gaudir (perquè no ho faria) escoltant-los de nou en el segon passe.
I aquí teniu el vídeo, curtet, amb un solo de Masa Kamaguchi:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207093691975359/
Pels qui no sabeu massa qui són aquests magnífics “paios”, us posaré
l’enllaç als seus tres projectes de FSNT, sense oblidar el primer que van fer
amb aquesta editorial anomenat “Barcelona Holiday”...
Una magnífica nit, a pesar del meu su
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada