Yuhan Su Quintet al Jamboree, 5 d'octubre de 2016.

Doncs aquest va ser un dimecres una mica atrotinat, car, se'ls hi va esconyar la furga quan venien de València. Davant del Jamboree ens estàvem parlant amb el Joan Cortés, David Carreras, Joan Recolons i algú més, quan se'm va acudir enviar-li un missatge al Ramon Prats tot i demanant-li on eren. La resposta va ser que eren a l'autopista i que estava tot bastant col·lapsat. Al cap d'una estona ja em va dir que pujaven per les Rambles i poc després varen aparèixer amb els trastos, instruments diversos, i de cap a dins que vam anar fins i tot jo amb un ampli de  contrabaix del Juan Pablo. 

Aquesta era una formació muntada ad hoc per la gira espanyola amb la magnífica vibrafonista taiwanesa establerta a Nova York,  Yuhan Su, la pianista madrilenya també ubicada allà, na Marta Sánchez, i amb els "boys" catalans amb en Marcel·lí Bayer, saxo alto; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Ramon Prats, bateria. 

No era la primera visita, car aquesta jove vibrafonista havia estat entre nosaltres el 22 de juny de 2014, aquella vegada amb el Publio Delgado, guitarra en lloc d'en Marcel·lí i mantenint la secció rítmica. La proposta arribava de la mà d'en Pere Pons qui va dir d'ella:

Graduada al Berklee College of Music i resident a Nova York, la vibrafonista taiwanesa Yuhan va rebre el 2013, els "Golden Indie Music Awards" pel millor disc de jazz i millor Artista Revelació de l'Any, gràcies al seu primer àlbum  "Flying Alone". Aquesta vegada torna al Jamboree, el seu club de predilecte del país amb un quintet de primera magnitud que compta amb la pianista Marta Sánchez, recent arribada de Nova York on el seu disc "Partenika" ha rebut les lloances del crític de The New York Times, Bent Rattlif, el saxofonista barcelonès Marcel·lí Bayer, el baixista Juan Pablo Balcázar i el bateria de Banyoles Ramon Prats.

L'expectació creada va veure's compensada en escreix per la feina feta de tota la formació. Arribant com ho van fer, muntant a córrer cuita, provant el so a mínims i tocant després, amb la gent expectant i esperant des de feia mitja hora, va ser un vist i no vist, i ho vull dir per la rapidesa de tot plegat i no perquè no toquessin l'estona adequada, car, sí que ho van fer, quedant-se sense el soparet sempre posterior al primer passe. Les dues dones varen estar immenses en les seves interpretacions i els temes de la vibrafonista varen ser força interessants, fins i tot en les balades que van tocar, aquestes un pèl difícils de digerir pels estomacs delicats. Els temes vibrants varen ser excel·lents i els solos de les dones brillants com els que va fer el saxo alto Bayer. La secció rítmica va ser brutal mostrant-nos la seva total compenetració però també el gran coneixement de la música de la jove crac del vibràfon. L'estil d'aquesta músic va anar a cavall del més light so de Gary Burton i el més bopper de Milt Jackson. La mestria de la pianista l'havíem constatat tot i escoltant el seu darrer disc "Partenika" que ja havíem posat en un anterior programa de Jazz Club de Nit. En directe ho vàrem constatar de nou alhora que la seva simpatia personal. 

Em consta que aquests joves músics s'ho van passar d'allò més bé tots els dies que va durar la gira, car ells mateixos ens anaven informant del què aprenien els uns dels altres. Germanor tot i treballant. Cosa de grans músics. 
Miquel Tuset i Mallol.