Els amics d'Afro Blue es van presentar al Jamboree amb projecte nou, ja editat, i la col·laboració d'un nou element, en Gabriel Amargant substituint a l'original Guim Garcia Balash. Una substitució instrumental però també un nou rumb és el que porta ara aquesta nau, una de les de més solera, més de 13 anys crec, junts. Una banda amb uns inicis i llarga trajectòria relacionada amb el Latin-Jazz i que ara sembla haver-se decantat (al menys en el seu darrer disc) per uns espais sonors més lírics sense perdre massa els primers amors.
Afro-Blue Latinjazz molt i molt afro al Jamboree...bestia!...Amb Xavier Figuerola Monzonís, Xavier Algans, Gabriel Amargant Marzo, Pepo Domènech i Ricard Grau. Un Jamboree quasi fins la bandera ha gaudit amb els ritmes calents i no només, car el tema "La traça infinita" ha estat de lo més preciós.
Doncs sí, ritmes calents i balades amb el segell del pianista. De fet, excepte dos que són del baixista Pepo Domènech, els altres són d'en Xavi Algans. Aquest pianista i compositor figuerenc, crec, va formar part de la magnífic Big Band de Terrassa malauradament desapareguda a banda de col·laborar amb el projecte de Toni Solà & Susana Sheiman, Open Gate, i en d'altres més. La secció rítmica d'aquesta banda està suportada pel Ricard Grau, baterista i percussionista avesat ell a les més càlides melodies i ritmes amb escallops i demés estris relacionats. Pepo al baix, manté la pulsió tot i fen algun solo sempre ell molt concentrat. Els dos vents, en Xavi Figuerola i Biel Amargant formen una "front line" impressionant tocant alhora i brillant cadascun d'ells en les seves improvisacions. Cal esmentar, per qui no ho sàpiga, que el primer va ser mestre del segon a l'Esmuc i que en Biel és bàsicament un saxofonista tenor i soprano alhora que gran clarinetista, i que ves per on i amb aquesta banda el tenim al saxo alto i tocant-lo de manera increïble, com ell és de músic i molt bon xaval que és. Una gran incorporació doncs que segur farà que aquest projecte tiri endavant també seguint la nova Traça Infinita.
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada