Doncs amb ganes de deixar-hi algunes impressions del magnífic concert que ens van oferir aquesta formació dedicada a recordar les cançons més íntimes, les de format més reduït del gran Frank Sinatra...De moment una foto i comentar que els protagonistes varen ser Jordi Rabascall, veu; Rodrigo G. Pahlen, piano; Manel Fortià, contrabaix, Oriol González, bateria i Claudio Marrero, saxo tenor.
Aquest és un projecte sòlid gràcies a la compenetració d'una secció rítmica impressionant amb en Rodrigo, Manel i Oriol i també a la incorporació amb el saxo tenor del Claudio Marrero. No cal que us digui que la personalitat i carisma del Jordi són la clau de volta de l'èxit del projecte, a la vegada que la seva magnífica veu, ampli registre, capacitat d'improvisatzió i no només cantant. És tot un artista que se sent força còmode dalt l'escenari, on pot expressar tot el que porta a dins, què és molt. La seva veu, potent i delicada a voluntat, la combina amb la seva manera de fer, de comportar-se, de comunicar-se amb el públic. Un públic que quasi va omplir la Casa de Cultura de Valldoreix en una nit exitosa pel que fa a això, la Cultura. Els temes de Sinatra van anar sorgint de l'escenari i el cantant, desimbolt, va estar genial. En un tamboret hi havia una ampolla de Jack Daniels, segur que amb algun altre producte, car, se'n va prendre unes quantes, de copes, de Nestea, suposo. Entre els temes que van tocar crec recordar que n'hi va haver un del Claudio i potser algun del Rodrigo, ara ja no ho recordo. En fi, i resumint, dir-vos que aquest és un magnífic projecte, agradable de veure i escoltar del qual, no em sorprendria res que acabés essent convertit en un compacte. Val a dir que va ser un homenatge al gran cantant, La Veu, en el dia aniversari de la seva desaparició. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada