Marina Tuset Sextet & Friends presentant el seu primer disc anomenat "Sweet Lights", va ser el que vam anar a veure al Jamboree. Ja havíem gaudit d'allò més a la Sala Xica espai on fem els concerts del Jazz Club La Vicentina i així és que van omplir-la d'aficionats i també familiars que la volien veure. El que no ens esperàvem és que també omplis els dos passes de la nostra Cova-Cava i és que la nostra cantant te una molt bona colla de seguidors i fans. Això ja te una història, i aquesta va començar fa uns anys quan un servidor la va començar a portar, a petició seva, a les Jams del JazzSí Taller de Músics on hi tocava, i encara ho fa, el seu estimat "profe" de piano a l'Escola de Música Sant Vicenç, en David Sam. Allà va començar una "carrera" que esperem la porti al lloc que li pertoca en aquest el món de la música, en general. Una veu que s'ha fet a base de l'estudi, de l'esforç, de tenir clares moltes coses entre les quals el fet de millorar la tècnica, cantar diferents estils i compartir escenari amb força músics. La seva simpatia dalt l'escenari és també clau a l'hora de ser estimada i admirada. No només la seva veu és el què és, maca, delicada, suau, càlida, amb un registre molt ampli, sinó que també la seva simpatia/empatia dalt l'escenari són motiu d'admiració. Estar relaxada mentre canta, somriure constantment, mostrar-se contenta, estar a gust amb els companys, tot això és també estar a gust amb tothom qui l'escolta i la veu. Partint d'aquesta premisa personal, només faltava arrodonir-ho amb un projecte sòlid i consistent i això és el que ha fet la nostra heroïna.
Un projecte del qual he dit avui mateix al Facebook això que ara us poso:
Molt bon dia a tothom, llevant-nos en un diumenge carregats de l'energia que ens va donar la Marina Tuset Sextet ahir en un Jamboree Jazz atapeït en els dos passes. Un èxit total del seu projecte recolzat per molta gent, la qual va venir de diversos llocs i localitats per veure-la de nou..per veure'ls de nou. Aquest és un projecte treballat a base de constància i persistència, i sobretot fe. Fe en el projecte, fe en els temes escollits, fe en els companys i amics. Els resultats de la feina d'aquests darrers anys, quallant-lo i polint-lo, han arribat editant aquest magnífic disc i amb aquests dos concerts fets, omplint les sales de la Sala Xica i del Jamboree. Uns músics i amics com en Victor Mirallas, Iscle Datzira, Kquimi Saigi Martínez, Joan Pasqual, Arnau Figueres, del combo base...a més a més de la seva "profe" i amiga Yasmina Azlor i l'amic Alex Delgado..afegint-s'hi el seu germà Valentí Tuset en un tema. Tots ells han sabut potenciar el projecte de la Marina, i sense aquests, tampoc hauria prosperat de la manera que ho ha fet. Sense oblidar el magnífic treball, quasi altruista, que han fet a Temps Record i que sembla continuarà amb un single quan Wayne Shorter ho permeti. Doncs res, que el que queda clar és que la feina ben feta no es fa en quatre dies, i és sí, la constància i millora personal i dels estudis musicals la que fa que tot, tot, sigui possible.
Per comentar-vos amb més deteniment les meves impressions, dir-vos que vam arribar a les 20h i poquets minuts, al primer passe, i vam seure'ns a la vegada que va començar el sextet amb el tema que dóna títol a l'àlbum, el "Sweet Lights". Un tema propi, com molts que van sonar, amb lletres de la seva amiga Mireia Pujol, i música de la cantant, amb arranjaments de tota la banda, com sol passar. Després de presentar el projecte i disc com a motiu principal del concert va presentar el següent tema, tema nou a la banda anomenat "The Truth", de Moonchild. Van seguir amb un tema propi anomenat "Who Said", tema que forma part del "set" de temes del disc. Un tema iniciat a piano pel Kquimi que te la particularitat de fer-me emocionar cada vegada que l'he escoltat, tal és la seva profunditat melòdica, harmònica i tal és la seva veu. El seu control és total, la seva calidesa extrema. Un tema a quartet, amb base rítmica i veu que ens va deixar bocabadats, tal va ser l'emoció que va brollar de l'escenari. Després d'aquesta delícia, Marina va convidar a dos amics a pujar a l'escenari, la seva amiga i "profe" Yasmina Azlor i l'amic Alex Delgado, ambdós molt bons cantants i professionals, amb els quals van oferir-nos un altre tema del disc anomenat "Workaholics", una mena d'addictes al treball, un altre tema propi. Un tema carregat de "Funk" on la potència de les veus ens impel·lia a bellugar-nos a la vegada que potenciades per una secció rítmica potent i dos grans solistes als vents que ens van oferir un primer tast a base de "bojeria conjunta" d'aquesta mena d'addicció. Un posterior solo, més melòdic, de Víctor Mirallas va situar-nos en un context més tranquil el qual va donar pas de nou a la melodia principal i veu de la líder. Després d'aquest impressionant tema, Marina va presentar la "banda", amb els convidats inclosos, aplaudint-los a tots ells des del "pati de butaques". Insignes fotògrafs els van acompanyar com els amics Antonio Narváez i Josep Tomàs, els quals segur van obtenir algunes de les millors imatges del concert. A l'espera de la seva edició i exposició estarem i pendents per poder-ne incloure alguna de cadascun d'ells. El següent tema també inclòs en el disc, de Asa va ser el conegut "Questions". Després d'aquesta delícia, Marina va convidar al seu germà Valentí Tuset en el tema "Odditiy" també inclòs en el disc, el qual va participar-hi amb la guitarra.
Un posterior tema, aquest tan nou que encara no te títol, cantat en castellà i composat al seu lloc d'estudis i vida d'aquests darrers mesos, al Berklee College of Music a Boston. Un tema que parla de quina manera es pot trobar una persona que s'està en un lloc que no és el seu originari, i on s'hi pot trobar bé o no, o sí, però de maneres diferents. Aquí vam poder escoltar el so del genial Iscle Datzira amb el seu petit soprano corbat, on ja ens va fer gaudir en un magnífic i enginyós solo. Després d'aquest preciós tema, Marina va presentar i explicar-nos el perquè no està inclòs el tema de Wayne Shorter, "Miyako" en el disc, per motius legals d'haver-hi inclòs una lletra que va fer una amiga seva, alumne del Conservatori del Liceu. Aquest és un tema que Marina va enregistrar amb en Jordi Bonell i que de moment no podrem escoltar en el disc i que la cantant va fer amb el Kquimi al piano. Un tema força difícil, marca de la factoria Shorter on la complexitat va de la mà de la bellesa i que Marina va saber cantar esplèndidament. S'ha de dir però que la mestria del jove pianista li va donar les ales apropiades per poder-se enlairar en aquesta sublim composició. Això s'acabava i així ho va comentar la líder tot i presentant el següent tema, també al disc, anomenat "Shout it Loud". Un tema on els dos vents van tenir una presència inicial i on el soprano de l'Iscle va ser el qui va fer una altra genial intervenció. El tema "bis" va ser un dels temes "bandera" de la "banda", i va ser el "Sister" de Rachelle Ferrel. Un tema on el baixista Joan Pasqual i el bateria Arnau Figueres van iniciar el seu caminar, en un tema amb el Groove adequat. Ells parlen d'aquests temes dient que són temes que "caminen" i i tant que "camina" l'esmentat Sister. Aquí va ser Víctor Mirallas l'encarregat de mostrar-nos la seva qualitat interpretativa amb el seu nou i flamant tenor a la vegada que va fer veus a mode de "cors". Amb un "súper agut" la Marina va deixar pas a una mena de "bogeria col·lectiva" a mode de final de tema i de concert, en el passe de les 20h.
I aquí podeu veure el conjunt de fotos que va fer l'amic Antonio Narváez Dupuy...
Després de fer per la vida menjant algun trosset de "pizza", hi vam tornar per gaudir de nou amb aquest magnífic projecte de la meva estimada filla, acompanyada de la seva "banda", i també amb el meu fill Valentí en una intervenció curta, d'un tema, en cadascun dels dos passes. S'ha de dir però, que en el segon passe, tota la "banda" va estar molt més motivada i amb més ganes encara de fer gaudir al personal. L'èxit de públic del primer passe els va encoratjar a donar-ho tot en el segon. Així va ser i així ho van poder constatar una molt bona colla de joves músics amics de tots ells, els quals van gaudir també d'allò més escoltant-la a ella i a ells. Una nit exitosa de la qual en guardarem un magnífic record per sempre més. La nit en què Marina Tuset va presentar el seu primer treball discogràfic en l'espai més emblemàtic de Barcelona i potser de tota la península, el Jamboree, envoltada dels seus amics i companys de projecte i recolzada per família i amics, amb la cova-cava plena de gent en els dos passes. Un gran èxit que recordarem tota la vida.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada