Aquest setembre vam inaugurar la 7ena temporada al Jazz Club La Vicentina, i ho vam fer de la millor manera possible. Una magnífica formació ens va venir des de París a presentar el seu projecte, els Five in Orbit. Aquests magnífics músics ja ens havien visitat fa uns anys tot i presentant-nos el seu disc Freaks editat per Fresh Sound New Talent. Enguany, es va tractar de presentar el seu nou projecte el qual van enregistrar el dilluns i dimarts 21 de setembre en terres catalanes, concretament a Montoliu de Segarra i com a enginyer de so i mescles el gran David Casamitjana.
Aquest projecte que vam poder gaudir tot i celebrant la inauguració de la 7ena temporada, va estar marcat per la gran camaraderia i molt bon rotllo amb els músics, entre ells mateixos, i per descomptat amb el públic. La manera com aquesta formació presenta els seus temes constata aquesta bonhomia. Ara són cinc i abans també però sempre hi ha hagut un trio inicial, en podríem dir els fundadors, els quals són els qui presenten les cançons que han composat. Aquests són en Ramon Fossati, trombó i cargols de mar; Olivier Brandily, saxo alto, flauta i cargols de mar i Laurent Bronner, piano. La resta de companys, presentes també en el segon disc (Freaks) són Nicolas Rageau, contrabaix i Luc Isenmann, bateria. Una base rítmica potent i sòlida que reafirma els projectes dels tres co-líders.
 |
| Ramon i Olivier |
Un concert que va ser un dels més llargs que hem pogut escoltar al Jazz Club La Vicentina, amb un primer set de quasi 1 hora i el segon d'hora i quart, aproximadament. Sempre parlo que la generositat dels músics és una més de les seves virtuts, però en aquest cas, va ser extraordinària.
Venir de París a fer tres concerts i després enregistrar el CD, i ser nosaltres els primers en poder escoltar el nou projecte, va ser tot un honor a banda d'una gran satisfacció. La línia evolutiva d'aquesta formació segueix el vessant del jazz més actual amb pinzellades de classicisme, tot això amanit amb els colors sonors dels cargols de mar i diferents sons obtingut dels diversos estris. Sonoritats potenciades per la conjunció de trombó i saxo alto en primera línia, i amb un suport rítmic de la potent secció rítmica. La potència del metall donant-se la mà amb la calidesa de la canya. Acústicament s'ha de dir que va sonar força bé, els vents en primera línia, acústics, com la bateria, mentre que l'amplificació del contrabaix i piano van compensar les seves mancances i la potència dels altres.
Doncs aquí teniu el llistat de temes del primer passe:
Doncs aquí teniu el llistat de temes del primer passe:
Roulotte Russe
Tribulus Terrestris (escoltem l'àudio en el següent enllaç)
http://www.ivoox.com/tribulus-terrestres-five-in-orbit-at-jclv-18-9-15-audios-mp3_rf_8849342_1.html
The Gardies
Central park (títol provisional)
Funk (títol provisional)
El primer tema ja ens va indicar com aniria tot, i no pel ritme viu, i sí per la concepció de les músiques. Roulotte Russe, de l'Olivier Brandily, va ser aquest primer tema, viu i farcit de creativitat en els solos dels tres líders, però també per la musicalitat i melodia. Energia positiva i gran dosis d'optimisme és el que ens va oferir Five in Orbit en aquest primer tema.
 |
| Laurent |
Ramon Fossati va fer les primeres presentacions dels companys i tema, tot i presentant el següent original ja amb els cargols i estris diversos que inicialment ens van situar en una atmosfera molt singular, fins i tot tenebrosa. El títol del tema Tribulus Terrestres ja ens indicava ben bé aquestes, les nostres tribulacions sonores. Sons de queixa, de temor, van donar pas a la sonoritat metàl·lica del trombó recolzada per un tempo potent i viu. Mentrestant piano i demés companys omplien els espais sonors amb la claredat d'un i la persistència dels altres. Un magnífic tema amb variacions dinàmiques i de tempo, la qual cosa s'agraeix. Un tema preocupant, on se'ns parla de la manera com estem matxucant el nostre planeta. Aquí vam poder escoltar el primer solo d'en Luc Isenmann marcat per la contundència controlada i assenyalat per un riff permanent dels companys. Després, melodia dels vents i potència rítmica per acabar-lo suaument.
 |
| Nicolas |
El piano va ser el primer protagonista del tercer tema, amb aires delicats, tot i recordant-nos les mil-i-una nits en la melodia. Un ritme terciari complex embolcallava les melodies que ens situaven en d'altres indrets, ara ben bé, ja quasi inexistents. L'Olivier va ser l'encarregat de desenvolupar-lo en primera instància farcint el solo de la melodia principal, un solo sense perdre de vista la melodia, vaja. Ramon el va seguir, ara ja amb un total i delicat acompanyament dels tres rítmics. El metall omple, i omple, i enlluerna i agrada, per la sonoritat de l'instrument però també per les mans de qui el toca. Laurent va silenciar encara més el volum de la sala, amb un Luc contingut i en Nicolas puntejant les notes justes, i així el pianista ens va demostrar el seu gran nivell en la creació i desenvolupament del seu solo. Després, hi van tornar a la coda, a la melodia principal, en un tema marcat per la delicadesa inicial i ja a les acaballes, per la potent contundència del turnaround, per finalment acabar suaument.
L'Olivier va ser l'encarregat de presentar el següent tema del Ramon, encara sense nom. La flauta va iniciar la melodia introductòria mentre que el trombó el seguia per darrera, i així aquest tema suau va embolcallar-nos també amb la reiteració del piano. La melodia principal la van desenvolupar els dos vents, amb notes llargues i melancòliques, les del saxo i trombó. La sensació de calma ens va imbuir del tot mentre ens deixàvem portar pel balanceig rítmic. El metall va ser el primer en aparèixer en solitari, regalant-nos la seva bella sonoritat i la creativitat de l'executor. Un solo que va donar pas al del Nicolas Rageau al contrabaix, ben puntualitzat i melòdicament reeixit. Tornar a la coda i repetir la intro ens va acostar al final del tema.
 |
| Luc |
Van finalitzar el primer set amb un altre tema del Ramon i va ser en Laurent l'encarregat de fer-ne la presentació. Un tema anomenat Fonic si és que ho vaig escoltar prou bé, iniciat per piano marcant una seqüència d'acords i que va donar pas a la intro dels dos vents, per deixar pas després, amb tot el funk del món, al riff a dos vents que marcaria el desenvolupament del tema. El solo de l'Olivier amb el Luc indicant el camí rírtmic, va ser força impressionant, arrencant algun crit d'admiració dels aficionats de la primera fila. Ramon s'hi va afegir, amb la seva particular manera de fer sonar el seu metall, a vegades amb algun wha wha i d'altres sonoritats brillants. Laurent va afegir un bri de serenor amb la seva nítida digitació ben acompanyat per la persistent pulsió de bateria i contrabaix, els quals li van permetre realitzar una improvisació brutal. Els vents van tornar-nos a situar en el bell mig del tema, situant-nos a la coda inicial, en un tema ideal per acabar la primera part.
Una mitja part que vam aprofitar per comentar-ne les delícies amb els amics i aficionats que s'hi van congregar i en la qual, alguns d'aquests van voler emportar-se un record de la seva música comprant el seu anterior treball Freaks.
I ara us poso el llistat de temes del segon passe:
Chimp the Chump
11/8 (títol provisional)
Tango (títol provisional)
Tricks
Les Voyages d'IK (escoltem l'àudio en el següent enllaç)
http://www.ivoox.com/les-voyages-d-ik-five-in-orbit-at-jclv-audios-mp3_rf_8849274_1.html
The Night of the Dead Cats and Dancing Dogs
Amb el tema Bis anomenat...
Lonesome Lover
El segon passe va durar, amb bis i tot, una hora i quart ben generosa, amb una música que anava a més. Els nous temes ens van omplir dels seus sons, ara ja quasi nostres per reconeixibles. Com a mostra podreu escoltar-ne un d'aquesta segona part i un de la segona. I jo crec amb aquesta descripció dels temes de la primera part haureu captat l'essència del què va ser el concert, és per això que us deixo que gaudiu escoltant aquests dos temes, i que quan surti el disc, el compreu. Un disc que editarà Fresh Sound New Talent i sortirà pel març. Agrair de tot cor als assistents la seva presència, sense la qual nosaltres no faríem res.
 |
| Quique, Roberto i Tony |
I aquí teniu l'enllaç de l'àudio del concert de Roberto Albrecia Trio:
http://www.ivoox.com/roberto-albrecia-trio-al-concert-jam-del-25-de-audios-mp3_rf_8843351_1.html
 |
| Toni "Pato" i Modest |
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada