El passat diumenge 20 de setembre vam assistir al tercer diumenge de Festival l'Hora del Jazz a la plaça de la Vila de Gràcia. En un dia fantàstic amb un sol espaterrant, a vegades amb una agraïda brisa, vam poder gaudir a primera línia de les intervencions dels músics.
 |
| Tomàs i Gianni by Antonio Narváez |
Havent arribat amb el primer tema començat, ja vam deixar-nos captivar per la connexió entre Tomàs Fosch (Texas) i Gianni Gagliardi (NYC) amb la resta de companys (BCN) com la magnífica Estela Ortíz, veu; Pedro Campos, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Una formació que va presentar tot un seguit d'estàndards arranjats de manera captivadora i amb un gran encert, amb canvis rítmics i demés meravelles, a més a més de la intervenció en un parell de temes de la càlida i molt bonica veu de l'Estela. De manera particular recordo el tema de Duke Ellington "Sofisticated Lady", i el que recordo de la resta és la manera com les músiques fluïen mitjançant els arranjaments que presumiblement venien de la mà del gran Tomás Fosch. Com sempre passa quan fa temps que no escoltes un músic, et quedes bocabadat quan ho tornes a fer. Això mateix em va passar amb els dos "connections", en Tomàs i en Gianni. Al primer l'havia escoltat força vegades a les WTF del Jamboree on vaig poder seguir-ne la seva evolució.
 |
| Tomàs, Gianni, Pedro, Estela i Ramon by A. Narváez |
A Gianni vaig tenir la ocasió d'escoltar-lo al JCLV el dia dels Innocents del desembre passat on també vaig gaudir força escoltant-lo, a ell i a tots els seus companys. Vaig quedar molt sorprès de l'evolució de tots dos, si se'm permet dir-ho al menys com a oïdor i aficionat i no com a especialista, que no ho soc. La companyia dels d'aquí va ser fonamental per arrodonir el projecte. Pedro Campos i Ramon Prats, van fer caminar la màquina rítmica i de quina manera. El jove contrabaixista amb l'experimentat bateria, a moments alumnes i professor, però no dalt l'escenari, on l'alumne deixa de ser-ho per ser el que és, un gran músic. A l'Estela no l'havia escoltat i em va agradar molt. El seu posat relaxat a l'escenari i la seva veu vellutada i dolça em van captivar. La complicitat entre cantant i pianista es va fer evident, sobretot quan ella somreia en escoltar al pianista en les seves magnífiques evolucions, a banda d'intuir quelcom de més. En definitiva una magnífica proposta amb quatre magnífics músics i una excel·lent cantant, convidada a col·laborar-hi.
 |
| Jordi Berni by Antonio Narváez |
Després del desitjat descans per qüestions de refrescar la gola i descansar del magnífic solet, va començar la segona part amb el nou projecte de Jordi Berni Quartet. Una formació amb Santi de la Rubia, saxo tenor; Paco Weth, contrabaix; Carlos Falanga, bateria. Jordi ens va presentar el seu nou projecte ja editat en disc dedicat al món del Sushi i anomenat "Sushi Time". Un projecte amb músiques força interessants de la mà del gran pianista i compositor. Un home que ha fet parella artística amb el trompetista Ramon Quadrada i s'ha passejat pel Mandacarú amb tot un farcit d'estàndards i que ara ens ha sorprès amb la seva proposta. Uns temes força ben trenats, alguns més difícils que d'altres, i com sempre passa la primera vegada que escoltes unes músiques, a mica a mica t'hi vas ficant, et ven entrant. Això és el que em va passar i ho van fer més fàcil els mateixos músics amb les seves intervencions. Jordi va anar de menys a més, o al menys això em va semblar, tot i segurament ser jo mateix qui va anar de menys a més en l'acceptació i comprensió del que les meves oïdes escoltaven.
 |
| Jordi, Santi, Paco i Carlos by Antonio Narváez |
Una altra peça clau en aquesta acceptació definitiva va ser la mestria del Santi de la Rubia amb el seu so vellutat del seu tenor. Un so diferent de l'anterior tenorista, en Gianni amb un so un pèl més brillant. La qualitat del Santi es va fer palesa amb les melodies a dos amb el pianista però molt més en els seus magnífics solos. Posseeix un llenguatge propi força identificable, el qual he pogut escoltar un parell de vegades en aquests darrers dies. Recordo encara la seva mestria al Jamboree acompanyant el projecte de Josep Tutusaus, i ara acompanyant a Jordi Berni en aquest nou projecte amb aires japonesos, només pel que fa a les menges i no a les músiques. Paco i Carlos van mantenir tota la pulsió rítmica necessària per a gaudi de tots però sobretot per a sustentació de saxo i piano. Aquests dos, contrabaixista i bateria, ens van enlluernar amb els seus solos, i sobretot el llarg solo del Carlos ja cap el final del set, on ens va mostrar tota a seva gran vàlua. Un projecte en disc que us recomano de totes, totes, i que posarem en el programa de ràdio Jazz Club de Nit, una vegada comenci la programació normal. Recordeu que ara mateix, els programes estan dedicats a les diferents edicions del Jazz from Catalonia compilats per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, tot i aprofitant la realització del Festival l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada