Un dijous variat, musicalment parlant..primer a 23 Robadors a deixar-me portar per la lliure improvisació de les Free Jazz Sessions coordinades pel Ramon Prats, avui acompanyat del Marco Mezquida, Dani Comas, Tom Chant, Iván Iván González i Àlex Reviriego. Com sempre, ha estat sorprenent i enriquidor per resumir-ho, i com es fa difícil d'explicar, val més que hi vingueu algun dijous que s'ha d'omplir la "guardiola".
Ara bé, aquí hi teniu algunes paraules més:
Tot i que va passar el dijous passat, i avui ja fa una setmana, deixeu-me que us digui que la Sessió del 5 de març va estar marcada per la intervenció del Dani Comas a la guitarra. Els elements electrònics i efectes que va emprar van afegir un color diferenciat a la sempre sorprenent proposta del Ramon. La resta de companys, els ja habituals, varen ser l'Àlex Reviriego, contrabaix, el qual s'ha convertir en el suport permanent de les quatre cordes, i la seva especial manera de tocar-lo, tot i aconseguint uns sons ben diversos a base de pinçar les cordes amb agulles d'estendre i posar pals entre les cordes. Tom Chant, als saxos tenor i soprano, és també un referent en aquestes sessions i la seva manera d'aconseguir fer sonar-los de les mil i una maneres, a part de la "normal", que poques vegades he escoltat. L'Iván González, trompeta, els fa companyia sempre que pot i no te cap altre bolo, i també obté uns sons ben inversemblants de la seva trompeta, tot i posant-li diversos impediments a la campana. Ambdós vents, aconsegueixen fer-los "petar", tot i picant les seves corresponents embocadures, la qual cosa és un referent en aquest tipus de música i que solen fer tots aquests instrumentistes de saxos, clarinets i trompetes. En aquesta ocasió també hi va participar el Marco Mezquida al piano, sempre tant concentrat i participant amb les orelles ben obertes, com tots, a l'espera del moment idoni per a la seva intervenció. Les seves fregades a les cordes del piano, i la seva participació fent anar un parell de panderetes, es va afegir a la manera percudida de tocar les tecles del piano, com només ell sap fer. Una sessió que va començar, com sempre, amb els primers sons d'un d'ells, a partir dels quals, s'hi van anar afegint la resta de companys. Un aspecte important és la dinàmica. Hi ha moments en els quals podries escoltar el brunzit d'una mosca, mentre que n'hi ha d'altres on l'energia col·lectiva es desborda arribant a cotes sonores importants. Els temes acaben de la mateixa manera que comencen i sempre després del silenci de cadascun dels músics, on al final, entre tots decideixen donar per acabat el "tema". Poques coses més a dir, o potser moltes en faltarien, però com sempre, dir-vos que vingueu algun dijous a 23 Robadors i que gaudiu escoltant aquest àudio i els altres que hi he enregistrat.
Després, tot i no tenir-ne constància gràfica, he pogut anar al Cafè del Conservatori Liceu, saludar a dues màsters i escoltar un parell o tres de temes de la renovada Big Band del Liceu dirigida pel Sergi Vergés. Uns temes que fins i tot li han agradat a ell mateix, a part de a tots nosaltres, públic i alumnes.
Ara bé, aquí hi teniu algunes paraules més:
Tot i que va passar el dijous passat, i avui ja fa una setmana, deixeu-me que us digui que la Sessió del 5 de març va estar marcada per la intervenció del Dani Comas a la guitarra. Els elements electrònics i efectes que va emprar van afegir un color diferenciat a la sempre sorprenent proposta del Ramon. La resta de companys, els ja habituals, varen ser l'Àlex Reviriego, contrabaix, el qual s'ha convertir en el suport permanent de les quatre cordes, i la seva especial manera de tocar-lo, tot i aconseguint uns sons ben diversos a base de pinçar les cordes amb agulles d'estendre i posar pals entre les cordes. Tom Chant, als saxos tenor i soprano, és també un referent en aquestes sessions i la seva manera d'aconseguir fer sonar-los de les mil i una maneres, a part de la "normal", que poques vegades he escoltat. L'Iván González, trompeta, els fa companyia sempre que pot i no te cap altre bolo, i també obté uns sons ben inversemblants de la seva trompeta, tot i posant-li diversos impediments a la campana. Ambdós vents, aconsegueixen fer-los "petar", tot i picant les seves corresponents embocadures, la qual cosa és un referent en aquest tipus de música i que solen fer tots aquests instrumentistes de saxos, clarinets i trompetes. En aquesta ocasió també hi va participar el Marco Mezquida al piano, sempre tant concentrat i participant amb les orelles ben obertes, com tots, a l'espera del moment idoni per a la seva intervenció. Les seves fregades a les cordes del piano, i la seva participació fent anar un parell de panderetes, es va afegir a la manera percudida de tocar les tecles del piano, com només ell sap fer. Una sessió que va començar, com sempre, amb els primers sons d'un d'ells, a partir dels quals, s'hi van anar afegint la resta de companys. Un aspecte important és la dinàmica. Hi ha moments en els quals podries escoltar el brunzit d'una mosca, mentre que n'hi ha d'altres on l'energia col·lectiva es desborda arribant a cotes sonores importants. Els temes acaben de la mateixa manera que comencen i sempre després del silenci de cadascun dels músics, on al final, entre tots decideixen donar per acabat el "tema". Poques coses més a dir, o potser moltes en faltarien, però com sempre, dir-vos que vingueu algun dijous a 23 Robadors i que gaudiu escoltant aquest àudio i els altres que hi he enregistrat.
Després, tot i no tenir-ne constància gràfica, he pogut anar al Cafè del Conservatori Liceu, saludar a dues màsters i escoltar un parell o tres de temes de la renovada Big Band del Liceu dirigida pel Sergi Vergés. Uns temes que fins i tot li han agradat a ell mateix, a part de a tots nosaltres, públic i alumnes.
Amb bon càlcul temporal, he marxat amb el temps suficient per anar al Jamboree Jazz a veure el "mostru" del metall daurat, Avishai Cohen. Un Jamboree ple de gom a gom de públic entregat i més entregats els molts músics que han anat a veure'l. Una meravella de músic, concentrat i amb una gran tècnica i musicalitat, s'ha passejat per diversos estils, començant per un homenatge declarat a Miles Davis i seguint pel post Bop i demés. Somrient i content de la resposta del públic i del seu silenci sepulcral durant les intervencions del trio, així mateix ens ho ha fet saber. Bill Mc Henry, que aquests dies córrer per aquí, ha estat convidat a pujar en un tema i després en el bis. La satisfacció l'hem pogut veure en les cares de la gent i més encara en la del Pere Pons el qual també ha gaudit com el que més. Difícil serà tornar-me a trobar tants músics en un concert. Avishai Cohen, el referent a seguir i perseguir. Els dos acompanyants habituals, Yoni Zelnik, contrabaix i Justin Brown, bateria, van demostrar una total compenetració amb el líder a banda de demostrar la seva vàlua. Un trio extraordinari que amb l'afegitó del Bill van protagonitzar un dels grans concerts que han passat pel Jamboree. Dels discos que duia per vendre no n'ha quedat cap, així és com li ho han també agraït.
I aquesta és una foto que va fer l'Antonio Narváez al passe de les 20h, igualment a "tope"...
Miquel Tuset i Mallol.
I aquesta és una foto que va fer l'Antonio Narváez al passe de les 20h, igualment a "tope"...
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada