Presentació de "Crisis, Memoria Uno" a la Sala Fènix..conductor habitual..Iván González.

Aquestes són les quatre ratlles que vaig penjar al Facebook de la crònica del concert de presentació del projecte Crisis, Memoria Una on hi van col·laborar prop de 40 músics en la realització del disc editat per Discordian Records. S'ha de dir que vam omplir la Sala Fènix, i que va ser tot un èxit a més a més d'una experiència única que us recomano. La enhorabona a la Jolanda Marrone i a tots els seus companys. Som-hi.

 Bé, abans d'anar a dormir m'agradaria dir quatre coses sobre el concert d'aquesta nit a La Sala Fènix.....amb més de 20 músics i un conductor, lIván González. Es tractava de fer una presentació del seu disc, el disc de tots els músics, "Crisis, Memoria Uno". Ha estat una presentació amb la meitat dels músics, ja que si ho haguessin fet amb la totalitat, s'haurien trobat ben sols....haurien tingut "ple total" a la Sala Fènix, però només de músics. Iván ha estat el conductor, més que director, que no, i la resta de músics, més de 20, han estat els conduïts. Iniciar un "tema", o millor dit una conducció, la "primera conducció" es fa com totes les altres, a base de molta atenció per part dels intèrprets (sempre mirant al conductor) i uns determinats senyals (signes, moviments amb els braços, etc) que la resta coneix, evidentment. Encara no he pogut esbrinar quina és la nota de partida, quin to és el de partida. Perquè un i no un altre més agut o més greu. Suposo que l'altura de la mà, del braç de l'Iván deu ser el detonant de l'altura de la nota inicial. 

Pel que sigui, després del primer so, s'afegeixen els altres més o menys al voltant i seguint les variacions dels moviments dels dos braços del conductor. Dit així sembla molt fàcil, o potser no s'entén gens. L'assumpte és que tot comença a rutllar i els sons dels músics es van reproduint i van sorgint de l'escenari. Les dinàmiques (volums), el tempo (inexistent, exceptuant moments), i quins són els instrumentistes que sonen ho decideix el conductor. El resultat és sorprenent tant pel públic com pels mateixos músics. Les cares de sorpresa agraïda dels músics deixant anar un somriure les hem vist sovint. També, la mirada del company que intenta captar i aprendre les maneres emprades pel conductor. Crec que han fet quatre o cinc conduccions i cadascuna d'elles ha finalitzat a partir d'un silenci global en finalitzar musicalment una determinada situació. A vegades però, després d'un silenci, el conductor ha decidit continuar investigant noves propostes. Com que no podem parlar de temes coneguts per tots plegats, ja que aquesta no és la història, l'assumpte convenient és el de mirar d'adquirir el disc des del web de Discordian Records, o passant-vos un dijous, per exemple demà, pel 23 Vintitres Robadors Robadors i de passada assistireu a les Free Jazz Sessions coordinades pel Ramon Prats, i on hi trobareu a l'Iván, a més a més del Tom Chant, Àlex Reviriego, Marco Mezquida i algun altre músic més. Jo ho he intentat...però mira que n'és de difícil explicar la música atonal conduïda...he. 

Ah, i gràcies a l'Iván, aquí teniu la llista dels músics que hi van participar:

Ivo Sans, Marc Cuevas, Alex Reviriego, Lina Lomanto, Natsuko Sugao, Amaiur GOnzalez, Dario Garcia, Aram Montagut, Martin Melendez, Clara Manjon, Joan Antoni Pich, Miriam Fernandez, Alicia Dominguez, Fina Izquierdo, Joao Silva, Paulina Violeta, Nana Rovira, Luiz Rocha, El Pricto, SErgi Felipe, Tom Chant, Jordi Santanach, Alfonso Fernandez, Oriol Fontclara.
Miquel Tuset i Mallol.

1 comentaris:

Pata ha dit...

Muchisimos éxitos para tanto talento junto!!!

Publica un comentari a l'entrada