WTF amb Thad Wilson Quartet & friends.

Thad Wilson i Carlos Falanga

Una part de les fotos de la WTF d'avui...amb Mark Aanderud Martín Léiton Carlos Falanga i Thad Wilson.....i molta més gent..com el Joan Casares, Wayne Tucker, Mandla Mlangeni, Dave a la bateria, Jöel Gonzalez , Xavier Tribolet, Xavi Patabi, Julián Sánchez, Matías Míguez, Rodrigo G Pahlen...i sempre amb les mans destres de Leo Bianchi i el saber de lAurelio Santos....

Una WTF d'aquelles que m'agraden a mi...tot i que darrerament m'agraden també les propostes més agosarades d'estil més canyero...i és que hem d'estar més oberts a totes les propostes, això sí, de qualitat i ben interpretades...

Mark Anderud

Doncs això que pintava bé amb un quartet liderat pel Thad Wilson amb el Mark Anderud, Martín Léiton i Carlos Falanga, va complir les expectatives....un trio de músics de casa, de luxe, liderats per un gran trompetista americà...el qual posteriorment ens va dir que també dirigia formacions a New York...S'ha de dir que l'home anava un tant a gust....se'l veia content, desinhibit, i amb algun problema de rampa o similar a la mà dreta....la qual cosa no va ser cap problema ni va impedir, crec jo, que tot sonés com havia de sonar. 

Els temes que van fer, excepte alguns estàndards, em van semblar temes propis, del líder. Van començar amb un tema propi amb una ona així com de la ECM...i espurnes molt aèries...que per començar crec que va ser ideal....

Martín Léiton i Carlos.

T'obliga a escoltar, a intentar veure per on van els "trets", a esforçar-te a comprendre el nou missatge que t'arriba....Jo diria que va ser una entrada genial....amb el Carlos colpejant suaument els plats amb les masses a l'inici i després ja obertament amb les baquetes...mentre el Mark repassant el piano amunt i avall amb acords brillants...el Martín fent walkins en canvis rítmics impressionants i el Thad fent el seu llarg i magnífic solo centrat en el seu registre mig. Després del solo d'aquest, Martín ens va deixar una gran mostra del seu saber amb un magnífic i llarg solo, sense quasi interrupció ni acompanyament dels companys...Sense aturar-se, van introduir les noves notes del següent tema..U.U.M.G.....amb el Carlos acariciant els dos plats de la nova, flamant i brillant bateria que sembla que va estrenar el Jamboree Jazz de la mà del Carlos..Un gran solo del Mark per iniciar-lo amb un swing magnífic de la resta del trio....mentre en Thad gaudia dalt l'escenari escoltant-los...Després, contrabaix i trompeta es van quedar sols en el solo del primer i amb el walkin del segon...per després entrar la resta de secció rítmica i acompanyar-lo més en el seu caminar....Carlos va encetar la seva tanda de solos amb un de molt ben executat, per després Thad tornar al tema i acabar-lo suaument...El tercer tema, un "Lover Man" que Thad va reconvertir en "Lover Girl"....iniciat pel contrabaix del Martín i seguit per la melodia del Thad a la trompeta...una balada que et fa posar la pell de gallina..on no va "solejar" i sí va cantar certament força afinat després del delicat i preciós solo al piano del Mark. Una veu modulada i afinada va captivar-nos per la sorpresa d'escoltar-lo, la qual cosa no estava prevista. El tema va acabar amb la seva veu sense més intervenció. Van seguir amb un altre estàndard d'un swing impressionant...un tema de Hard Bop declarat també conegut però de moment sense nom....Argh!

Thad Wilson  by   Josep Tomàs

Tema iniciat per la trompeta i ja per entrar el piano a tot drap a fer el seu solo, magnífic solo amb profusió de mà esquerra i acords i melodiosa impro de la dreta. Després, Thad mostrant-nos el seu coneixement mantenint-se en el registre mig en un solo no massa llarg....per deixar pas al walkin del Martín força estona sol i després amb les escombretes del Carlos....uff, quina velocitat i perfecció del Martín al contrabaix...i què content que devia estar el Thad per caminar amb aquesta troupe...Seguiren els "quarts" amb trompeta i bateria, per després esdevenir "dosus" i tornar a la Coda i fer el tema per anar-lo acabant...
El cinquè tema va ser-ne un de Thelonious Monk, "Evidence", iniciat pel piano del Mark...i passa que Thad els va deixar tocar aquest tema a ells sols, m'imagino com a premi per la seva labor i així descarregar els nostres aplaudiments només a ells tres, clarament mereixedors. Un llarg solo del Mark, perfectament executat va deixar pas a un altre llarg solo caminant a "walkin" del Martín, per després iniciar uns "quarts" amb el Carlos...Després d'un Monk un altre de Kaper però ara amb el quartet i el tema "Invitation"...sí home, aquest sí, reconegut i identificat. Un tema a un bon tempo, melodia curta i ja per deixar pas al solo del Thad recolzat per una secció rítmica impressionant, caminant en part per la pulsió del contrabaix i el swing de la bateria...i alguns acords del piano...i mentre un bon solo del líder de la formació, també en el registre mig que sembla el que li està més bé al líder. Uns merescuts aplaudiments després del solo ens van permetre gaudir amb el gran solo del Mark. Uns precisos i preciosos "licks" amb la mà dreta acompanyats de perfectes acords van fer-nos gaudir amb un solo que es va allargar....i després un altre cop en Martín, "solo ante el peligro" amb el caminar del seu contrabaix a bon ritme i tempo per després enlluernar-nos amb tot un seguit d'acords....en acabar el seu solo, retrobament de la secció rítmica i posterior entrada del trompeta...per tornar al tema i melodia prou coneguda al tempo i swing inicials....brutal, clavat i gran tema executat...i per acabar unes floritures a piano...

El primer tema de la Jam Session, ja amb la col·laboració d'alguns amics com el Wayne Tucker, el Mandla i algun més i ja amb canvis a la secció rítmica....va ser el "Work song" del Nat Adderley....Hard Bop brutal i força ben executat amb tres trompetes a l'escenari....Un dia que n'hi va haver quatre i cap saxo, ja és curiós i rar, perquè no dir-ho..Aquí ja teníem al Joel al piano; Joan a la bateria i tres metalls a tot drap en la cançó del treball...Després va venir una magnífica balada que ens tocava el Clifford Brown i que va tocar el Wayne melodia i solo, amb el Joel, més delicada la pulsió o potser no tant percudida com la del Mark..i escombretes del Joan, i ja baix elèctric a càrrec del Matías...un tema preciós i que el Jöel va clavar per després deixar pas al magnífic solo del Wayne, amb una preciosa modulació en el pont per tornar a la A...continuarà..