Avui a la Traska Truska amb Joan Monné, Gorka Garay Aldazabal i Pau Sala. Cosa fina i delicada...gràcies ContraBaix Produccions...
Ha estat un concert elegant per la concepció de la formació, en clau acústica gràcies a l'espai i amb una selecció de temes molt encertada. Els inicis han estat suaus amb un primer tema, estàndard, ideal per al so del tenor, el "The one and only love". Després d'aquest, en Joan ha iniciat el seu recorregut presentant el concert, músics i temes, després de fer-ho en el primer i continuar-ho fent durant la resta fins el final.
Les sonoritats d'una formació sense bateria són potser més clares, més nítides. De fet, al piano i a la bateria, sovint els tenen marginats, ja que en un cas la formació és d'un vent, contrabaix i bateria i les menys vegades és amb piano, vent i contrabaix. En tots els casos no trobes a faltar l'instrument que no hi és, ja que t'adeqües a la nova sonoritat ràpidament, tot i que tu mateix reconeixes lo bé que sona quan hi és. És a dir, quan hi és, no sobre, i quan no hi és, no el trobes a faltar. Com som...Avui doncs, no hem trobat a faltar els sons magnífics d'una bateria, ja que, des del primer moment ens hem adequat a la proposta, difícil, tal i com ho ha dit el Joan, de tocar sense l'ajut inestimable de qui "mana" el ritme. Tot i això, de ritme n'hi ha hagut, algunes vegades provinent de les 88 tecles i d'altres de les cordes de la "berra".
Temes propis alternant-se amb estàndards i fins i tot un tema d'en Gorka escrit per a la ocasió. Un sol passe que ha durat una molt bona estona, i amb un magnífic bis obra del pianista; un arranjament amb la base de dos magnífics temes, el "All the things you are" barrejat amb l'"'Evidence" de Monk. Els solos del Joan ens han deixat enlluernats per la seva nítida pulsació, dificultat, canvis harmònics i rítmics i per la seva nítida i clara pulsació. En Gorka ha estat segur, tranquil, tot i la responsabilitat de tocar a casa, davant la seva gent, el seu pare Iñaki..(segur però, la processó li anava per dins). El seu tenor ha estat controlat en volum, sense cap estripada, i amb un so adequat a la formació; uns solos magnífics, carregats de swing i bones maneres interpretatives. Un gran saxofonista que tindrem el proper mes de juny al JCLV on ens presentarà el seu darrer disc "El cazador de luz".
Pau Sala ha fet de perfecte "partenaire" essent el responsable rítmic en els casos on el Joan s'esplaiava amb els seus solos. Només sentíem piano i contrabaix, l'un improvisant i l'altre mantenint la màquina rítmica. En els seus solos ha estat sobri, i l'hem aplaudit en la majoria de temes. Un concert en el qual hem aplaudit la majoria de solos tot i no haver-hi la necessitat de fer-ho en alguns dels preciosos temes...De fet, el saberut públic, i silenciós, de la Traska, ho te per la mà, i ha sabut deixar alguns finals de solo sense el soroll de picar de mans, per poder gaudir escoltant la música que continuava fent el següent company. En definitiva una magnífica proposta de la mà dels dos molinencs, els quals han estat acompanyats per un seriós i concentrat Pau Sala. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada