WTF amb Daniel González Quintet

Apel·les Carod i Josep Valldeneu  by Josep Tomàs

Tot just he acabat d'arribar a casa que ells també deuen estar a punt d'acabar la WTF. De puta mare.....com el dilluns passat però amb una altra ona. De fet hi ha hagut diverses ones, com sempre. Per resumir-ho ràpidament, una primera part amb una proposta de Daniel Gonzalez sobre l'obra de John Zorn i el seu grup Masada amb companys de Jams com el seu Gran Carmelito, Manel Fortià; els més joves companys de WTFs diverses, lApel-les Carod i en Josep Valldeneu i el "master of all", en David Xirgu. Una proposta a dues bateries que ha fet tremolar les estructures del Jamboree Jazz i amb la qual hem gaudit tots plegats, amb l'Aurelio Santos al capdavant. La veritat és que feia temps que no escoltava la música de John Zorn però ràpidament m'he posat les piles després de les primeres notes, tot i reconeixent-lo amb les meravelloses interpretacions de la formació liderada pel Daniel. Per no estendrem massa, dir-vos que els temes escollits han estat d'una marxa i potència rítmica força considerable, més encara amb la participació sincronitzada dels dos "bateques". Els solos dels instruments melòdics han estat abassegadors, esclatants. Incloc també al Manel, el qual amb la "berra" s'ha bellugat amb gran delicadesa i imaginació rítmica pel llarg mànec d'aquesta. Els solos compartits entre els dos bateries han estat impressionants. S'han complementat de manera precisa i jo diria que simètrica. En conjunt, ha estat de collons, i a la pregunta del Daniel que si en volíem més, li he dit que al menys un parell més, cosa que han complert amb el darrer tema essent-ne una repetició del primer o d'un dels primers.

Karen by Josep Tomàs

Una segona ona ha estat la de la Jam amb estàndards, que per això ho són, perquè pugi tocar tothom qui els conegui. Sorpresa ha estat la Karen, al soprano; la resta de músics, habituals com el mateix Joan Casares, el Jurandir Santana i el Gilles Estoppey, ens han fet gaudir amb temes coneguts que per ser-ho, no ens n'hem cansat. Al contrabaix primer hi ha pujat el Giampaolo Laurentaci i després el magnífic Thomas Kent Warburton Jr.. A la flauta, compartint escenari amb el soprano de la Karen hi hem tingut al Pau Vidal....? Una estona magnífica on també hem gaudit d'uns solos de primera categoria. Els joves Josep i Apel-les han estat a un nivell altíssim, el mateix on ha arribat l'americana Karen. En Joan s'ha lluit a la bateria, així com també el Gilles Estoppey. Com que encara no he escoltat l'àudio que he enregistrat, potser em deixi algun nom....ai la meva memòria....
Una tercera ona, la causant que hagi arribat a casa a les 12h40m, ha estat la que comença a les 23h. Avui ha estat puntual la posada en escena però no tant l'inici de les interpretacions. El primer en investigar ha estat un violinista italià que ha vingut carregat amb una pedalera amb tot d'efectes electrònics que ell ha dominat a la perfecció anomenat Andrea Di Cesare. L'Aurelio l'ha acompanyat a segon nivell, deixant-lo esplaiar-se així com també la resta de companys i també l'Artashes Aslayan, qui s'ho ha passat també la mar de bé i nosaltres amb ell. Daniel a la bateria; Jurandir a la guitarra i un baixista del qual ja en sé el nom, el Bernat Hernández .....i així deu haver continuat fins l'hora final, propera a la 1h de la matinada, amb un Jamboree amb una bona entrada, malgrat aquestes persuasives pluges que ja ens comencen a cansar. I el magnífic so que hem escoltat, ha estat possible gràcies a les habilitats tècniques i delicades d'en Leo Bianchi, i les magnífiques imatges que aviat veurem les haurà fet el no menys imprescindible Josep Tomàs...Doncs res més. Ganes de tenir l'àudio editat i penjat al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.