Un dissabte amb un Concert Home amb la Carme Canela i l'Albert Bover

Doncs sí que fot fred sí, però no el trobo massa humit, o sigui que no en tinc tant....i això que allà dalt on viu el Bart la Maria i el León sembla fins i tot que en foti més....Hi ha una explicació....Uns quants (Jo hi he anat amb el meu fill Valentí, Valen) ens hem trobat en el retorn dels concert-home a "Cal Bartolomeo Barenghi", a "Cal Bart", amb una proposta culinari-musical de primer ordre. Escoltar-los a un pam i poder xerrar tranquil·lament amb ells, a més a més de fer-ho amb els altres implicats i els artífexs de l'esdeveniment és tot un luxe però millor encara, és tot un plaer. Bé, ara us ho dic.....es tracta de la parella artística Carme Canela & Albert Bover. Jo que vaig sempre preparat per enregistrar-ho tot, si em deixen; com és força habitual avui també ho he pogut enregistrar i aviat sonarà al blog del Jazz Club La Vicentina. La Carme ens ha revelat el secret millor guardat relacionat amb les seves millors cantants, les quals han resultat ser la Elis Regina i la Shirley Horn. El concert d'avui l'han dedicat a aquesta darrera cantant tant avesada amb els tempos super lents i magnífiques balades. Doncs ja us podeu imaginar la situació...la Carme cantant allargant les notes, lentament, captivant tothom, amb la suavitat i delicadesa que la caracteritza, a la vegada que amb la calidesa humana inherent a la seva persona, el cas és que hem flipat totes i tots plegats amb la seva gran interpretació, mostrant-nos una part del seu registre, mostrant-nos un nou projecte a piano-veu. Les seves incursions en l'Scat han estat superbes, posant-nos literalment la pell de gallina. El seu "partenaire", l'Albert, l'ha acompanyat amb un Nord Electric, com si d'un Rhodes es tractés, a la perfecció. Parlàvem precisament amb el propietari del teclat del nivell del concert i finalment hem estar d'acord en dir que el nivell era allà a dalt de tot. La manera com l'Albert ha jugat amb les dues mans, fent-se el baix amb l'esquerra i els acords, melodies i solos amb la dreta ha estat d'una tècnica aclaparadora i amb un groove, amb un swing immillorable. Els seus solos, inversemblants; amb el Valen ho comentàvem i ell em deia que quan volia l'Albert, marxava de l'harmonia per després tornar sense cap sensació d'haver escoltat res fora de lloc, ans al contrari, d'haver escoltat i entès una mena de passejada sideral. M'allargaria massa parlant de tots dos, i com que crec que ja he dit prou, doncs comentar que una altra veu il·lustre també hi ha estat, la qual ha declarat ser una fidel admiradora de la Carme des que ella, la Sofia Ribeiro, es va posar a cantar Jazz. Hi érem uns quants però segur que si hi haguéssim estat més, millor hauria estat pels organitzadors i també pels músics. Encoratjar-vos a participar-hi i animar a la María Fernanda, i al Bart (i al León) a continuar amb aquesta arriscada proposta de fer concerts a casa, fent també el sopar qua avui han estat uns llenties impressionants, ben calentetes, i unes pizzes fetes allà mateix per les mans destres del Bart, tot això regat per uns magnífics vins, i amb un pastís de xocolata com a postre. A la propera, no hi falteu. Voilà. Miquel Tuset.