Un divendres 6 de novembre amb Jazz a Rodalies

Un divendres de Jazz a les Rodalies.....he. Després de recollir els rètols de la Jam del divendres 15 a la Copisteria L'Olivera Digital me n'he anat a Bellaterra al Conservatori de Bellaterra

Allà m'he trobat amb els concerts de professors començats i amb un silenci sepulcral només sacrificat per la meva salutació en veu alta al Benet. Tota la sala d'actes de l'escola plena de gom a gom, i fins i tot, pùblic i els professors dels combos de Jazz allà al vestíbul en total silenci. Després d'enganxar un rètol al tauló d'anuncis, m'he colat dins la sala i he anat a parar a un racó, on ves per on hi havia l'Eladio. Allà hem comentat les músiques (de Schostakovich) i com de bé que ho feien els músics amb l'Heriberto Fonseca al capdavant. La veritat és que ha valgut la pena estar-se allà dins escoltant dos violins, un piano i un violoncel. Després dels aplaudiments merescudíssims ha sortit la primera combinació del combo de professors de Jazz amb el Benet al capdavant. Un "Along Came Betty" per començar ens ha posat a tots a lloc, al menys a mi sí. Han combinat temes i músics i jo ja he marxat de cap a Olesa de Montserrat. Allà, el jove incombustible Albert Carrique havia muntat un projecte amb companys i profe, el Victor Correa; un projecte dedicat a la música de Dexter Gordon i a Slide Hampton. 

La formació dels nostres young lions, ha interpretat tot un seguit de peces que el mateix Hampton havia arranjat i fins i tot una peça arranjada pel contrabaixista de la formació. He pogut seure a primera fila i només m'ha faltat portar el Zoom per poder-ho enregistrar....llàstima, però he compartit taula amb la família del Josep M. Carrique Marco, allà ben al mig de la gran sala de la UEC d'Olesa i tastant de primera mà les músiques meravelloses que ens han interpretat l'Albert, el Victor Correa, l'Òscar Latorre, el Pedro Campos, el Roger Santacana i el Josep Cordobés. Ha estat d'una tacada, sense pausa, i tot i així, m'hauria quedat molta estona més escoltant-los. Han fet un bis amb un tema del Wayne Shorter (l'arranjat pel Pedro) i ens hem cansat d'aplaudir. Què bé que ho fan aquests nois, comentavem amb els avis de l'Albert i amb la Rosa i el Josep Mª, els pares. La veritat és que els temes escollits han estat tot un encert i les intervencions dels solos han estat brillants. El mateix Víctor em deia després...."si aquests nanos en saben molt...sort que soc trombonista, i no hi ha gaires joves que toquen el trombó...".. pugen amb molta tècnica i predisposició màxima; tenen unes habilitats que a molts ens meravellen...etc.. El concert ha estat extraordinari. El nivell de tots els integrants del sextet ha estat altíssim i el públic ha gaudit d'allò més. Un èxit en el sentit musical que espero que també hagi estat un èxit en l'aspecte econòmic per la gent de l'UEC. El 2014 els tindrem al Jazz Club La Vicentina....cap a la primavera o l'estiu....Ja per acabar, excusar-me d'haver xerrat pels colzes després del concert...la qual cosa em sol passar degut a l'excitació i emoció continguda durant el concert. Al final m'agrada felicitar-los i comentar-ne la jugada. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada