WTF amb Bruno Calvo Quartet

Bruno Calvo

Doncs quatre ratlles per parlar de la W T F Jam Sessions d'ahir, dilluns 4 de novembre amb en Bruno Calvo liderant el quartet on hi van col·laborar en Joan Casares, Giampaolo Laurentaci i el mestre de tots tres, l'Albert Bover. L'Aurelio Santos el va presentar com aquell músic, aquella persona d'edat indefinida capaç de participar en qualsevol de les mogudes musicals (amb cara i ulls) i acompanyant músics molt més joves que ell, amb l'ànim ben clar de participar en tot el que sigui promocionar-los i ajudar-los en els seus projectes. Ja ho va fer en la WTF que va liderar en Joan Casares i ahir ho va tornar a fer. Un bravo per l'Albert. El projecte del Bruno va estar farcit de estàndards barrejats amb temes propis, començant pel primer, que va ser un Blues que ahir no tenia nom i no sé si finalment ja el te. Un magnífic "How deep is the ocean", entre d'altres meravelles, ens va impressionar força. Ara bé, per a mi la cirereta va ser el tema que van tocar a duo trompetista i pianista. Serà qüestió d'editar l'enregistrament i penjar el que vulgui el Bruno, que és qui mana..La sessió va continuar amb temes de Monk i d'altres del mateix Bruno. S'ha de remarcar el gran nivell en els solos interpretats per tots els músics començant pel mateix Bruno, que ha millorat el so de la seva trompeta essent si més no força més càlida, lluint-se en els magnífics solos executats. El Giampaolo va estar a un magnífic nivell, fent la seva feina amb solvència rítmica i gran estil en els seus solos. En Joan va brillar força, i de manera molt contundent va acompanyar a la perfecció, fent també gaudir tothom en els "quarts" i finalment en un magnífic i llarg solo que ens va deixar bocabadats. Ja per finalitzar, dir-vos que sempre és un plaer veure i escoltar a un dels grans de les 88 tecles, l'Albert Bover; músic imaginatiu on n'hi hagi, que troba les notes i els acords més inversemblants a cada moment, aconseguint enlluernar (no és la seva voluntat, segur) a propis i a estranys i fins i tot als propis companys d'escenari. Sempre que el vegeu improvisar, podreu veure de quina manera se'l miren els seus companys, o quines son les mostres d'aprovació i admiració que els seus rostres expressen. És així, és el que sempre busca més enllà de lo establert i a més a més, sempre troba. El públic, que omplia el Jamboree Jazz, va gaudir d'allò més amb totes les interpretacions i més que ho va fer quan l'Aurelio va començar a bellugar el personal. El primer en pujar va ser el Daniel Gonzalez substituint Joan; després ho va fer la cada vegada més bona saxofonista, la jove Irene Reig. Amb aquesta formació van tocar crec que només un tema, ja que el Daniel va convidar a agafar les baquetes a un dels seus amics, a l'Aleix Bou. Després, qui va ésser convidat a substituir al Giampaolo va ser el gran Thomas Kent. Un altre que va col·laborar en la Jam de Jazz va ser el percussionista uruguaià, Marcio Ramírez a las tumbadores. En el següent tema l'Albert va ser substituït per l'Artashes Aslayan i també va pujar en Rai Paz a la guitarra. Com no podia ser d'una altra manera, les manetes d'en Leo Bianchi van fer que tot sonés a les mil meravelles. El tema que van tocar, proposat pel Rai, va ser la magnífica balada "Body and Soul". Considerar la feina dels companys gràfics, que com sempre capturen a la seva manera i amb el seu mitjà les millors imatges de la nit; aquests són en Josep Tomàs i el Manu Dimango. Després d'aquest tema tranquil·let, l'Aurelio va convidar a un altre bateria, el Kent, i també a dos saxofonistes "alts", en Pere Miró i al ros Johan..Amb aquesta formació va sonar un trepidant "Billie's Bounce" amb uns magnífics solos de tots els músics, Artashes, Rai, Thomas, Marcio, Kent, Pere i Johan. Sempre hi ha força bateries i el Kent va ser substituït pel Roberto. El tema que van interpretar va ser el preciós "Have you met miss Jones", on cadascun dels vents va interpretar una part de la melodia, o sigui 8 compassos cadascun; després van arrencar amb els solos, deixant-nos força sorpresos a tots els presents per la seva qualitat. La resta de companys van fer també grans interpretacions deixant-nos una gran satisfacció a les oïdes i a la panxa, lloc important on van a parar tots els sons, bons o mals. Dir-vos que ahir també va pujar a les tumbadores un home ja amb alguns anyets a sobre, el qual va voler ficar-s'hi i allà que hi va anar, i que força bé que ho va fer. Se'l veia força tranquil i amb un domini prou evident, la qual cosa mostrava una passió per la música que segur l'havia portat a tocar en més d'una ocasió amb públic agraït. A partir d'aquí, les 23h passades, va començar la vertadera WTF.....Miquel Tuset i Mallol.