Un diumenge variat....

Ahir diumenge, vam tenir la oportunitat de gaudir amb dues propostes força diferenciades. Després d'un dinar de celebració i una partida d'escacs (I win!!) amb el meu germà Carles, vam acostar-nos a Torrelles de Llobregat per assistir a l'acte que havien organitzat "Les Bruixes" en contra de la violència de genere. Un acte musical amb la Lidia Pujol i en Pau Figueres. La presentació va ser força emotiva amb una proclama i un minut de silenci per les dones mortes per les seves parelles o no. L'escenari estava ple de roses simulant les dones que havien perdut la vida. Una presentació feta per una de les bruixes, la qual es va oblidar de mencionar la simple existència del guitarrista, només parlant de la cantant, a més de fer-ho en diverses ocasions. Jo que això de presentar ja sé de què va, vaig quedar una mica parat per aquesta manca de sensibilitat d'aquesta bruixa. La Lidia va adoptar la veu d'una nena petita, innocent, durant tot el concert, alternant-la amb la veu de l'adulta. Vaig quedar-me enamorat d'aquesta dona i de la seva particular manera de comunicar-se i cantar. Una dona lliure, una persona lliure capaç d'emocionar com no gaires ho saben fer. De fet, aquest és el seu "estil" a l'hora de presentar el seu espectacle, però també és la seva manera de fer com a persona, al menys així ho veig jo. Un espectacle impressionant amb una Lidia convertida en actriu de lo "seu" i un Pau sempre concentrat en lo "seu". Al cap de dos o tres temes no em vaig poder aguantar, i amb la mateixa veu infantil li vaig preguntar a la Lidia que qui era el xicot que tenia al seu costat....Ella, sense preocupar-se gaire per la meva intromissió, em va contestar amb el nom d'en Pau Figueres. Finalment, tothom va poder saber qui era el guitarrista i jo vaig quedar descansat. Vaig copsar mirades de complicitat en algunes de les cares masculines que es van girar vers la meva persona, tot i que em consta que també n'hi deuria haver de femenines. Un recital que va durar quasi dues hores, carregat d'emotivitat i musicalitat, amb una magnífica veu i amb uns magnífics sons de guitarra acústica, gràcies a les sensibles mans d'aquest gran guitarrista. Abans de marxar vaig poder encaixar amb el Pau i sembla que ens vam perdre el bis, però jo em moria de ganes per anar a esbufegar una mica el saxo i això és el que vaig anar a fer a Ripollet, en un local que es diu "El Local". Allà hi vaig arribar quasi a misses dites, a les 21h, i encara vaig poder compartir una estona amb l'anima d'aquesta nova Jam Sessions, amb l'Alvaro Taborda, a més de fer-ho amb els amics Francisco Santos, la Noelia Mercedes, el seu home Pep Casadó, Crazy-hunter Hunter, i d'altres companys. Esperem que puguin continuar amb la proposta i així poder gaudir tots plegats. Voilà.